Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tassa, no li han plant els ditirambes. Un dels dos rapsodes s'asseu,	eixancant	-se a la cadira, de manera que el respatller, on se recolza de braços, li
tants de mesos. En Josep, quan havia vist el cavall de cartó, s'hi havia	aixencat	a damunt i el cavall havia començat a volar. —venga, cavall, no t'aturis!
el més jonquívol. Cap com ell per asseure-se a un plá horitzontal y	axencar	les cames fins a posarles en línia recta; per engirgolarles-se sobre les
de reveure sa estimada l' empenyien fora de la clastra. En sortí y aná a	axencar	se demunt el cayre del abeurador, posant el peu dret en remull y fent
al morel·lo grenyal: d'un bot pujà al cavall i s'	eixancà	entre el coll de l'animal i les calçades cuixes celestes del
els ruixés la cara, com una pluja rossa, càlida i mirífica: ella s'	aixencava	sobre el rostre anhelós del client i de forma rudimentària se sentia
n' han entrades, trétsa n' han d'axír, y com sabé se magarrufa, s'hi va	axencar	y digué: Qué son aquestas endemesas, y tots aquets emblevins? que pensen
El xofer seia al seu costat, en una altra cadira baixa, amb les cames	eixancades	. Tamborinejava sense ardor amb els dits sobre els genolls. Mirava a tort
dels dos rucs, i en Jaume i l'Espineta pujaren dalt l'altre, els homes	eixancats	i les dones qualcant de dona. El camí era un caminoi ple de voltes i
degradant, però palpable, al contrari dels seus somnis d'amor ideal. S'	eixancava	darrera el cavall d'en Duran i junts recorrien caminois plens de
a la teulada d'una casa veïna, on el va veure en Blau per la finestra,	eixancant	davant la flamarada sobtada d'un llamp. Blau agafà el ganivet
en el maniquí. Llavors la madona, superant el seu astorament, es va	eixancar	damunt la tela voladora i volia matar l'Espineta a cops de puny. —Calma
contra l'arrambador —li aconsellà Flora, invisible, a l'oïda—,	eixanca	-la per terra, que això és l'amor de veritat.» Però Blau, malgrat que va
la porta de la garjola perquè s'hi allitàs dedins. Blau es va	eixancar	una nit damunt el coll de Flora, que va volar amb els seus tuls eteris
una teulada més baixa i anava a parar als braços de Blau, que l'esperava	eixancat	dalt el cavall. I se n'anaven pel carreró humit fins a la síquia, sota la
es va refer i els va apuntar amb la seva arma, quan ja havien aconseguit	eixancar	-se desbragats i tot dalt el cavall. «Alto o dispar!», va cridar exacerbat.
anat, el feu sortir al carrer, encara amb el bonet i la casulla posats, i	eixancar	les cames davall la sotana per amollar una pixerada de cavall que
amb les botes posades. I fins crec que algunes dames enardides es varen	eixancar	damunt els seus esposos rebentats, sense respectar el descans que
Citabani, que dormia com un soc; l'embotiren en un hàbit de franciscà, l'	eixancaren	dalt una granera plena de coets, prengueren foc a la pólvora i el feren
aquella nit, que era suau com vellut blau fosc. Àngela es va	eixancar	damunt un dels cavalls de bronze de San Marco i ficant-li un dit dins un
es posassin aquelles sabates enormes i tot just calçades, amb les cames	eixancades	i les mans als malucs, les dues perfantes resultaren monumentals.
que l'amor no és brut. Potser era l'única prova de l'existència de Déu.	Eixancats	, vam banyar-nos en la piscina on vaig estimar-la de nou contra
com el núvol d'en Jordà, que és senyal de ploure quan s'	eixanca	damunt Cabrera. «És mester transcendir el núvol del propi
que el gat se'l mengés. Mossèn Puig encara recordava els cavalls massa	eixancats	per arrossegar l'aper. No s'aguantaven drets i els llauraires feien
tenc per costum estirar-me amb les potes de davant i de darrere ben	eixancades	i amb el cap clavat a terra, com si fos una estora, vaja, per això l'Amo
accedien a la santedat de la jungla. Portaven el bagatge d'un company	eixancat	. Li donaven aigua, un somriure. El reconfortaven fins a la fi abans
quan li va dir que besàs el santcrist se va posar cama aquí i cama allà,	eixancat	com es Pontàs, sense trepitjar gens sa post i anant més alerta que un