Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

G. K. Chesterton El poeta vell i coix, de carn	eixarreïda	com el boix, pensava i escrivia, boca-amarg,
vida exemplar si els anys no haguessin convertit el seu cor en una cosa	eixarreïda	, groguenca i àcida; molts es pensaven que en el lloc del cor hi tenia una
un somriure d'impunitat i de misericòrdia. I no era que fos hipòcrita, ni	eixerreït	, ni mala-ànima, sinó tot el contrari; simplement creia que aquella manera
festa. Però Laura només sabia que Teresa era una noia de quaranta anys,	eixarreïda	, que duia la cotilla passada de moda i robes fosques; que havia pujat
em feia veure als meus propis ulls com un desagraït, com una ànima	eixarreïda	o glaçada. I era al contrari, que tot jo bullia de sentiments filials.
nou en la desesperança. Era una dolor més negra que abans, sense poesia,	eixarreïda	. No hi havia remei per a mi. Desfilaven els símptomes: les migranyes
damunt d'un llit de plomes. Altres vegades, però, topes amb gent	eixarreïda	que et rebutja amb hostilitat. Potser no sentiries l'amargantor del refús
Tot d'una li va semblar que s'encarava amb un home fabulosament vell,	eixarreït	... Es van apagar gairebé tots els llums, i Mònica va tenir la sensació
M'explicava amb exemples evidents el que era l'Aspre, una terra resseca i	eixarreïda	on el blat de moro no passava de dos pams, sense comptar que a la nit el
complert encara els cinquanta-tres anys. XI. L'home El seu posat	eixarreït	, adust, en Reventós no el cultivava pas expressament, per una posa de
El no veure la dama l'entristia. Menjava seguit, seguit. I a cada pas,	eixarreïda	la llengua, l'esponjava amb noble vi de Borgonya, manyac i ardent com un
Isabel. El seu petit cervell incomprensiu, la seva mica de sensibilitat	eixarreïda	, feien el màxim esforç i donaven tot el que de si els era permès donar.
tenen molt mal gust, perquè la carn del falziot és negra i amargant i	eixarreïda	; i n'hi ha tan poca que hom no en té ni per a començar. A més a
altra part, no tenia res d'estrany, car ningú no podia criar-les en els	eixerreïts	herbeis i en els viots infectes dels altres masos. I era un gust per a
cap. Però aquestes consideracions són a base d'una filosofia estrictament	aixerreïda	i pessimista. Val la pena de creure que algun cop, com insinuàrem al
dues magres garberes i un rostoll d'artiga, i, a l'entorn, un gatossar	eixerreït	, uns suros retorts, esclarissats de branques. Les espigues de les
les desil·lusions. La contrada boscosa, adusta, monòtona, amb cimals	eixerreïts	i amb pedregam negre i amb fondalades estretes, sense horitzons ni
de moro de les feixes de sota la masia "plegaven les mans" i la terra	eixerreïda	s'esquerdava i arbredes i boscos semblaven capgirats i atuïts per
unes llengües de foc que anaven llepant les fullaraques, els herbeis	eixerraïts	i els brins de gatosa, tot propagant l'incendi. Emparades per la llum
segons la facilitat que li oferia la bosquina, ací verda i allà	eixarraïda	o clapissada de rocalla. Ara bé, si les flames prenien de l'altra banda,
els pròpiament literats no descobreixin que es dedica a una activitat tan	eixarreïda	com l'erudició. De vegades, quan algun amic el visitava en aquella
de poder-lo apreciar si abans no compareu la naturalesa del lloc amb l'	eixarreïda	i inhòspita condició geològica de les muntanyes del litoral que surten
un pic entréssim a l'himeneu, tenir de rosegar tota la vida una dona tan	eixarreïda	i apegada a la seva! Aleshores, quan anava a l'òpera o al drama, em
me'ls foscaria al carrer! —A l'Hospici! —No! No! Una velleta seca,	eixarreïda	, angulosa, que s'arrapava, tremolant, al braç d'una d'aquelles comares,
En poques hores hem passat dels verds tendres i suaus als grocs lluents i	eixarreïts	. Transmutació desagradable. Tot és ja ple de pols i de brutícia. No hi ha
regat, la verdura fresca, són una delícia; un hort exhaust, la verdura	eixarreïda	i polsosa, són una calamitat —encara que aquestes noses del paisatge
de vós no m'ha pas agradat. Escriviu d'una manera obscura, treballosa i	eixarreïda	, com la carn que es menja a Barcelona, a les famílies. Probablement sou
Per aquells encontorns vivia en un casull una vella avara, amb un cor	eixarreït	com un cuiro, a qui tothom tenia per d'allò més pobra, i de la qual no es
el Corderet, no hauria menjat sinó dolç. El que no fos dolç, ho trobava	eixarreït	, estopenc, disgustat. Però seguint la recomanació unànime de tots sis
podia parlar d'un ensenyament general, cosa impossible amb els ergotismes	eixerreïts	i les abstruses glosses que constituïen la pastura de les escoles
comencen a celebrar-se a València, i que s'allarguen, cada vegada més	eixarreïts	, pels segles XVI i XVII. Entre els poetes vinculats a
de simple intuïció, tant les mancades del filtratge racional, com les	eixarreïdes	per l'abstracció que ofega la plasticitat i desequilibra el sentiment;
mirava enrera: els mestres d'obres titulars continuaven emprant la ja	eixarreïda	recepta neoclàssica; els primers arquitectes restauraven els edificis
d'innúmers ulls que us sotgen i us vigilen, ni sense un bosc de pins prou	eixerreïts	i eixuts i de fons prou umbrós per no encomanar-vos un xic de basarda, la
a la mateixa ànima". Admès aquest principi, a contracor, potser, de l'	eixarreïda	concepció que tenien de les banalitats postremes els venerables
de Bòlit era Campreciós, un assagista col·laborador del diari més	eixarreït	i seriós que s'hagi escrit al món. Mig segle feia que es publicava i mai
i immòbil. Tant Eugènia com Innocenci van témer que aqueixa dolor muda i	eixarreïda	no li pertorbés el seny. Però de sobte esclatà en un plor abundant i
em trobo més fatigat que el dia abans. Tinc la boca seca i la llengua	eixarreïda	. El cap em fa mal... la part alta del cap. Sento una certa feblesa a les
complexitat dels pagesos, literàriament parlant, és un tema decebedor i	eixarreït	. —Els pagesos —llegeixo en un paper, sento que em diuen— són desconfiats.
importància i moltíssims arbitristes; imaginar un grup de displicents i	eixarreïts	, doctes personatges, davant del misteri d'un naixement en un estable,
gust d'aquestes coses, perquè hi arriben massa viatjades, envidriades i	eixarreïdes	. Però els hortets minúsculs, assolellats, resguardats de vents, càlids,
què mirar; res no m'interessa. Si ja no em distreu cap espectacle! M'és	eixerreïda	la conversa dels amics. Vaig pel món com balder. Res més no vull sinó
li asseia a vora, que aportaria un oreig de joventut a la casa, tanmateix	eixerreïda	d'ençà del casament de la seva Remei. La futura sogra també la sotjava,
que s'animaven, que balbucejaven, que bregaven per rompre el seu silenci	eixarreït	, però després d'uns mots mal confegits, d'una fressa de paraules sense
En canvi, penedir-se de no haver pecat... Creu-me, és un sentiment	eixarreït	, que no procura cap satisfacció. Tu no vols creure que a la meva tia se
la tristesa de vegades és com una pluja de tardor. Les distraccions són	eixarreïdes	; ho assequen tot darrera seu. Perdona que m'esbravi amb tu. ¿Amb qui més
buidat de dins. Si algú em veiés, pensaria: "Quina cara de solterona	eixarreïda	! Vet aquí una dona que no sap el que és estimar..." Sé molt bé que faig
la llagosta a la brasa és aquesta llagosta a la brasa una mica massa	eixarreïda	que ens presenten; la dona és aquesta senyoreta que té aquest aire
de la romanització, Tarraco fou un vertader oasi dintre la sequedat	axerreïda	de la Catalunya romana. La ceràmica ibèrica La ceràmica ibèrica trobada a
terra i que fan batre de joia el cor a tots els qui no el tinguen massa	eixerreït	per a no emocionar-se en la contemplació d'aquestes mostres humils d'un

Pàgina 1 (de 3)

50 següents