Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
eixordar V 250 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb eixordar Freqüència total:  250 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es poden evitar?", filosofava l'anomenat. "Després, perquè crida fins a eixordar-nos. I, last but not least, perquè, sense intenció d'ofendre,
cosa, perquè tot d'una una sonoritat metàl·lica s'escampa per la sala, eixorda les orelles i anihila la veu dels oradors: "Grigrigric grai grigri
altes i anoraks) que baixen junt amb mi del tren. M'eixorden, brunzint alemany, abelles com a tot arreu. —L'eglògica
metzines d'un "no" punyent. Lluny, la tendresa! Seré soldat. Mon cor eixordin crits de combat; vui, de mon viure malversador, una ferida sota un penó.
d'entendre, vaig fer el primer gemec. XI I el primer crit em va eixordar. Mai no hauria pensat que la meva veu pogués anar tan lluny i durar tant.
mentre els salons de te encenen els llums rutilants i els músics eixorden el públic amb els esgarips optimistes d'unes cançons de negres que a
festa amb la tia Amèlia i la cosina. La Rambla, lluent i sense renou, eixordava de brunzits d'ocell; la pluja movia les fulles tendres. Cert que els
per coordinar la dispersió de les idees. Giravolta en mig el tumult, eixordada per una simfonia monstruosa. Anar enllà, cap a Barcelona; fugir de la
l'escriptori, l'orgue magnífic que només sonava dintre d'ell; i així ell, eixordat per la "bramulada harmoniosa" de l'orgue —la imatge és de Ruyra—, anava
de no sortir aquell vespre, i, tot de sobte: Pam! pam! pam! uns trucs eixordaven aquell tros de suburbi negrós, en aquella hora de quietud. No calia
ple de ressonàncies imagina que escolta la veu estentòria del vell Cosme eixordant-se amb les seves blasfèmies i els seus renecs. —I si resulta que només hi
tu, saps amb qui surt? —Mentida! Mentida! Fora de si, Josep es defensava eixordant-se amb les seves pròpies paraules. —És una història que t'inventes! Ja
freu gens fàcil allò que ha de creuar. La seva orella eixordaven estrèpits de ruïna (comparant allò gran al que és minúscul)
dintre un corraló, sentíem el porcell castrat, i els seus grinyols ens eixordaven. De la xemeneia ens arribava la fragància de les seves parts, que es
Així el colpejar s'allargava sense repòs ni treva. Els dos flagells eixordaven aquell racó de vall i parlaven pels dos homes, entretant que els canalots
a tota vora, li deien Colom. Ara el repicadís del batre tornava a eixordar la plaça. L'eterna remor dels canalots s'hi juntava. El sol d'agost
plantades dins la paret convidaven a baixar fins al doll de l'aigua, que eixordava de tan abundosa i es destrenava en dos reguerets. El lloc era tan
insòlites... el corrent gita de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els esquitxos irisen l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce, l'intrèpid
la vinya esponerosa. Tothora del dia els estols britànics (alerta sempre) eixorden l'aire amb els trets de llurs canons; dia i nit els motors de cent
tocar de peus a terra, fent jocs de paraules i combinacions d'idees, eixordant al món, sentant principis, treient conseqüències, fent el pro i el
Trobaras homes discrets, que no t donaran pressa en el pensar; que no t'aixordaran els sentits; que no t'emmascararan la visió; que t deixaran reposar tant
esquitxos de persona; atravessàvem els recs, i tot seguit ens sentíem eixordats per la fressa del riu, que ha de passar en aquell indret per un veritable
tan baix que no se l'entenia. Això era realisme. O cridava tan fort que eixordava l'apuntador. Això era realisme, també. Caminava per l'escenari com
de veueta violinosa. Però tot seguit, una nova batallada... boom!... ho eixordava tot altra volta. La processó s'havia aturat, escoltant i comptant
i brogidora de converses, de crits i de rialles en una barreja capaç d'eixordar tots els sentits de l'harmonia. Sense girar-se poc ni molt i portant la
de Mar— tireu les... —Les llagostes! —féu el grifó amb un crit que eixordava i pegant un bot en l'aire. —...tan enllà de la mar com podeu... —Ells
—/Caraina, retruenos, a formar!\ I un espetec de cops de fuet eixordà tota la presó. Un home alt i prim, amb un bigoti de taverner francès del
siguin ben aguts —potser també sordeja—, que es repeteixin a chor i eixordint perquè es disposi a complaure'ls. Però només executa una pantomima
cursa desenfrenada i li brunzia dolorosament en el pit i el seu glatir l'aixordava l'orella. —Paulina! La vella es posà a gemegar. Era una queixa molt
i prometences de càstigs i rodolaven fins les orelles dels fidels i eixordaven llurs pregàries. Poc a poc, la tempesta s'amansia i s'arrossegava per les
un ninot que sura i es perd, tot seguit, en les fondàries... El vent eixordava. La mar s'obria en abims i s'inflava en ventres hidròpics. Apareixia la
com diu molt bé Garcilas en aquells dos hendecasíl·labs castellans, eixordessin les orelles dels catalans amb llurs cants, i no els deixessin oir els
remor tan lleu que ni el pensador l'oïa, perquè la remor del pensament l'eixordava, hi havia més la remor del despertar de Catalunya que en tots els crits
fareu pudor!", un crit estrident, donat amb una veu aguda d'histèric, l'eixordà. Aquell bordegàs, fent corn amb les mans davant la boca, cridava: —Mori
tanqueu els ulls, us mossegueu els llavis per no veure-hi clar, per no eixordar-vos amb les vostres paraules. Jo us ho diré, i us ho diré cridant: el pare
canó dels fusells i, d'improvís, t'encega l'esclat d'una llum feridora, t'eixorda l'estrident explosió de la metralla: t'abrusa, t'eixorda. D'instint et
llum feridora, t'eixorda l'estrident explosió de la metralla: t'abrusa, t'eixorda. D'instint et cobreixes la cara amb les mans: se't xopen de sang, ni les
seva mare. Aquella nansa muda, dins de les aigües somortes de la badia, l'eixordava amb els tocs mentals que suscitava dins de la seva consciència
Refilaven, xarnegaven o xerrotejaven alhora, cadascun pel seu vent; i aixordaven l'aire. Alarmats, però, pel soroll de la porta, emmudiren de sobte, i, com
horrible plorava i cridava a l'orella del malalt amb crits que devien eixordar-lo... El pobre noi patia segurament tant del remei com de la malaltia. El
com si l'haguessin llençat des d'un cingle, amb una bonior interior que l'eixordava. Després maquinalment posà la mà sobre les robes d'ella i va tornar a
I no l'ha cridat quan el cor li saltava del nom, d'un gran cridar que ho eixordava tot, però tenia una faç estranya, ara ho recorda. Potser no ho era... Tot
mans per l'escolladura i estiren les cintes espatlleres... Em sacsegen, m'eixorden, em basquegen... Dauïa diu: —No la maregeu! Elles, aleshores, s'aparten
un grup de músics, armats de llargues trompetes metàl·liques, eixordaven de tant en tant la concurrència amb tararits apocalíptics
meus pares. Quan iniciem el retorn a la Base, tenim encara les orelles eixordades pel soroll de les descàrregues. Els nostres oficials es mostren molt
el cercle... que potser s'havia establert entorn d'ell, podia també eixordar el silenci inert de coses inferiors, amb crits suprems d'homo
agabellador; afalagar, afalagador; caminar, caminador; durar, durador; eixordar, eixordador; embafar, embafador; enlluernar, enlluernador; enraonar,
als vaguistes el retorn al treball, eren blasmats. La cridòria eixordava. Ningú no podia parlar. Tots els qui ho intentaven, eren avalotats.
la seva germana, i tots dos, com dos parracs, van quedar al mig del camí, eixordats pel brogit espantós d'aquella muntanya de fulles que els venia a sobre.
sense dir-ne res a casa, els mil ressons de clàxons i frens i trams eixordaren llur conversa, petita, imperceptible —una parella de formigues fent via

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »