Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vella es veié àdhuc obligada a interrompre la seva narració. Però Mila s'	eixugava	les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu caràcter, li pregava que
és la Catarineta, que no és a taula a sopar? Mila del Santo s'	eixugà	una llàgrima amb la mà. El ritme de la cançó l'arrabassava de bell nou i
al capvespre. Quan calculà que el seu pare estaria a punt d'arribar, s'	eixugà	les llàgrimes, el sortí a rebre i el besà. Després soparen plegats. Ella
a la finestra i tornant; encengué i llençà algunes cigarretes. Tornà a	eixugar	-se la suor que li rajava pel front. "Deus estar malalt, malalt de
tant, malgrat tot, avenir-se a aquella possibilitat! El padrí tornà: —	Eixuga	els teus ulls. No ploris. Ara hem de pensar en Joan. La veritat és que no
es feia cap enrera un rínxol de cabell que li queia sobre el front, s'	eixugava	potser una imaginària suor. Tornava a agenollar-se en terra i tornava a
, i murmurant entre dents: "Ah, si Mila m'hagués cregut!" I l'anciana s'	eixugà	una llàgrima, mentre s'allunyava amb el seu cos afeixugat ja per la
intencions? "Déu meu! Què em passa?" Es passa la mà pel front, com per	eixugar	una suor imaginària, com per allunyar una ombra; passeja, el front li
més íntim li fa flaquejar els genolls; es passa novament la mà pel rostre	eixugant	-se la suor; té la gola seca; la llengua se li enganxa al paladar i per les
—afegí una altra—; el van matar com un gos... Pobre fill meu! —I s'	eixugava	els ulls. —Miquel de Manteu encara s'alaba d'haver estat el primer que li
Res: igual que la pols de les eres; semblants a l'herba dels prats." I s'	eixugà	una llàgrima sincera. EPÍLEG Què és allò que fins aquí ha estat? Allò
cinc, sis, set... El cardiòleg, que s'ha rentat a la pica del fons, s'	eixuga	els dits en la bata d'una de les infermeres, una noia grassona que
els instruments contínuament els cauen a terra i ells ho aprofiten per	eixugar	-se en els vestits o en la pell tendra de les infermeres que troben més a
es gira cap a la infermera rosseta que ara és darrera seu i se li	eixuga	a la sina com si fos una mena de drap. —Se'ls quedarà als dits —comenta
s'escapa com un brollador i li empastifa la cara. Sense preocupar-se d'	eixugar	-se-la, s'inclina sobre la tassa i la frega amb l'escombra. La porcellana
i, sense girar-se, perboca al seu davant, contra les lloses humides. S'	eixuga	tot seguit els llavis amb el dors de la mà i, amb la boca pastosa,
les dones del fons. Ell s'ha assegut al caire del plat de la dutxa, on s'	eixuga	vigorosament l'entrecuix, les cames i els peus. Sense interrompre's,
al menjador. És la noia del suèter vermell que ha vist de primer, quan s'	eixugava	en sortir de la dutxa. —Diu que escorcollen les cases d'aquesta banda...
terra. La de l'escopinada, que sembla haver-se recobrat més de pressa, s'	eixuga	la cara i pregunta: —Què passa? On sóc? —Ràpid! —només sap dir ell
però molt lluent, ben greixat, car l'oli li regalima pertot arreu. Sense	eixugar	-lo, el carrega amb una bala que treu d'un altre calaix i s'aixeca. Ell l'
simplement, i es passa la mà pel front xop. Ell es treu un mocador, li	eixuga	el nas lluent, les galtes brunes, el coll que s'inclina una mica. Es
de trencadissa. Després el jutge col·loca un cadenat als dos extrems, s'	eixuga	la suor que li regalima del front i rondineja. —Ara torno amb el
entorn de les cuixes. Ell la frega contra el marge, on la terra va	eixugant	la gran taca viscosa. —Ets el nou, oi? —diu ella. —Sí. Però
lentament i copiosa sota el doll d'aigua blanca que put estranyament, s'	eixuga	amb la tovallola plena de ditades fosques i, amb un esguard inútil, cerca
pensava en Cuba, i em passava tot. De tant en tant, ell descansava, s'	eixugava	la suor, i tornem-hi, que no ha estat res... A vegades plaguejava: "Vols
Pistraus, però vaig aguantar. "Arrenca!", li deia, fins que va acabar; s'	eixugà	la suor i es deixà caure en una cadira, rebentat. Jo després anava tonto
Som com gossos, som pitjor que gossos... La Muda es tragué el mocador; s'	eixugà	els ulls i tornava a les queixes i a les invocacions. La vella Pigada, ja
tota sola ni un moment... Si sabessis com he vingut avui! Va callar. S'	eixugà	els ulls amb el davantal. Ell romania en silenci; la mirava sever, amb
de les seves paraules, va prorrompre en un plor més fort; després s'	eixugà	les llàgrimes i el mirà, commosa i feliç. —Si tu m'estimessis com jo
vestida. Me banyà ben banyada i me tragué defora... Me volia penjar a	eixugar	en es fil d'estendre roba... Jo feia uns crits que se sentien de s'altra
dels Jardins dels Serrans, quan el vespre era com un llençol	eixugant	-se —de nit, hi havia allí la clandestinitat, els
Els propietaris de l'establiment alternen les feines d'amo i criat,	eixugant	vasos, destapant ampolles i servint beguda a les taules. D'aquests tres
de la prohomia burgesa catalana medieval fou el seu orgull de classe. Per	eixugar	el dèficit d'inferioritat de bressol respecte a la noblesa, els ciutadans
damunt la teva falda amb una cantarella tota ensopida! Si ploraven els	eixugaves	les llàgrimes amb besos! I com els feies riure amb les teves ganyotes i
Adam. No cridis el mal temps, dona! Espavila't i	eixuga	't les llàgrimes. [(Per la parella.)] Que no vegin misèries tal dia
les mans ensangonades, desfet.)] Sang! Sang d'home! [(S'	eixuga	les mans amb repulsió.)] L'he deixat quiet... mut, sense alè... com
Bon dia. Andreu I bona hora. [(Xela s'aixeca i s'	eixuga	els ulls.)] Roser. [(A Amèlia.)] Tot ho veia
indecís, arronça les espatlles.)] Ets insuportable! [(S'	eixuga	els ulls, que li humetegen de despit.)] Merceneta. [(Oint
qualitats i del teu amor. La nostra virtut sembla una infàmia! [(S'	eixuga	els ulls amb el mocador.)] Víctor. [(Aixecant-se amb
calia ja la mainadera?... Pobre Adolfet de les meves entranyes! [(S'	eixuga	els ulls amb indolència i gràcia.)] Rosa. No hi pensem més,
li la mà de l'espatlla i agafant-li amb l'altra la d'ella, que tracta d'	eixugar	-se els ulls.)] El plorar captiva al més indiferent. Els ulls
Merceneta. [(Sortint de la cuina amb els braços arremangats,	eixugant	uns coberts.)] Oidà, tots a jóc, i el llum crema que cremaràs! I
X La mare d'en Quimet em va senyar el front i no va voler que li	eixugués	els plats. Jo, estava així. En havent rentat els plats va tancar la cuina
més d'aigua vaig poder acabar de rentar els plats que la senyora anava	eixugant	. La filla havia desaparegut. I vaig anar a fer els llits. Vaig anar cap a
i el coneixes bé, podràs compendre millor que jo, m'ha demanat que per	eixugar	part del meu deute, li donés la lletra acceptada per tu i que si mal no
l'havia estafat. "El Frare" passava unes estones de misèria; li havien	eixugat	tots els estalvis en la famosa fallida d'un Banc que va commoure mig
actitud intel·ligent i comprensiva; en lloc de fer escarafalls i anar a	eixugar	les llàgrimes de la Marquesa de Perpinyà a la duana de Port-Bou, el Comte
a reaccionar; Pat tenia els ulls ben humits i ella amb el seu mocador li	eixugà	la cara. —Res de tragèdia, Pat, m'has entès?... El xicot es sentia
trenqui l'amorosa intimitat; una paraula aspriva pot	eixugar	per sempre la font viva de la maternitat. ¿Sabeu aquell pastô
amb la moneda d'or que volies donar i no donares per	eixugar	un plor, un fals plaer comprares que t'ha deixada

Pàgina 1 (de 51)

50 següents