Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

expressió, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", tallava,	eixuta	, adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar, versallesc,
la figura; de la muda aspiració celestial que resplendia en el rostre	eixut	i demacrat alçat per damunt de la infinita desolació que la vista de les
hi havia sa mare, dreta davant d'ell, vestida de negre, amb els ulls	eixuts	en el rostre sense color... "Tino, fill meu." Hi havia Sileta, la dolça
d'aquesta, la de la vella Arcisa. La vella Arcisa és una dona alta i	eixuta	, amb mans seques i sarmentoses, amb el seu etern mocador negre al cap. Fa
i molt tirat sobre el rostre; el seu rostre està més afinat encara, més	eixut	i descolorit. Era com si en aquests pocs dies haguessin passat anys sobre
aparences: la societat tampoc no és partidària de la virtut —de la virtut	eixuta	i rebeca. Tanta por com té al vici, en té a la virtut. Quan anatematitza
una rosa, són les dues úniques persones del quiròfan que tenen la pell	eixuta	del tot i els colls de cel·luloide ben ajustats i les americanes
pot, arrossegant-se sobre genolls i colzes, retrocedeix cap als rajols	eixuts	. —Què, us ha provat? —pregunta el guàrdia. No replica, però una de les
molt de pressa. La capa groga va avançant cap als rajols fins aleshores	eixuts	, frega ja la part baixa del muntant de la cabina més propera al bassal.
Després en vindran més, suposo. Rostres vells i rostres joves, carns	eixutes	i tendres, molsudes i usades per l'amor i la vida, que s'aglomeren i
tan poques dades d'aquesta època, i les poques cartes que escriví són	eixutes	i malhumorades. Potser el seu esperit se sentia particularment furiós per
i petita —totes eren per l'estil—, vivia la Pigada. Era una dona alta i	eixuta	; podia tenir trenta anys, però n'aparentava molts més, a causa de les
la pressió al cor cada vegada és més dura i la calor us fa obrir la boca,	eixuta	completament. Us acosteu al pas anomenat de la Culebra, cementiri
estona Alain Gerbault. Gerbault va sempre amb el seu pareu vermell, sec i	eixut	com un crucificat. El famós navegant francès ja fa temps que no es mou de
el dia tant com poden, sota els flocs de grisor	eixuta	que s'atapeeix. No pilotegen de per riure. Riuen però
Però cap vent no en fa justícia. Romanen, inconvincents i	eixuts	, sota cada any que va venint per recobrir l'edat
Sembles fet d'encenalls. /Andreu\ De paper de vidre: raspós,	eixut	. Potser sí que voldràs que m'entretingui posant serrells a les paraules.
fons de tot plegat hi ha una mica de llàstima, perquè la Xela no és tan	eixuta	com la gent es pensa. És un sac d'orgull que s'ha jugat la vida com si fos
com els herois en crisi, abracen per damunt la muller	eixuta	que temps ha malalteja. (El gos lànguidament udola
o dos. I en sê a la pallissa, etc.. I aquests vells de la muntanya, cor	eixut	, seny malfiat, més s'estimen que els rosteixis que donar-te un sou tarat.
sense barca, sense veles ni sense ales per volar, peu	eixut	per damunt l'ona, com Crist hi degué passar. Els
del bosc. Té la sang a flor de galta un marge en l'obac	eixut	, i un brualler florit tot just riu amb totes ses
que assaltin l'altura. Un pilar de roc, i s'hi engrapen. Un rec	eixut	, un camí estret; entre font i salze, una plaça. Camins drets
semblarà alternativament un judici poc intel·ligent o un raonament	eixut	, una simple ingenuïtat o una mera malícia. I si no és cap d'aquestes dues
anat a parar als llavis de Frederic, i ell es sentí lligat per la seda	eixuta	i tèbia d'aquella mà. Rosa, en el menjador de Mado, no gastava cap mena
el dol i la fixesa dels ulls d'aquella mare, terriblement	eixuts	. Pels quatre vents, llavores, la nuvolada puja: Resfa caigué
que, obligats a inventar, prefereixen de fer-ho a base del repertori	eixut	de la geometria plana, s'imposen un màxim de dolorosa austeritat, el
—Gràcies a Déu, no és com a Barcelona —observa Teresa amb un somriure	eixut	. —Allí, entremig de tant de xivarri, no saps ni quan passa Nostre Senyor.
I li besa la cara; bes restituït per una lleu vibració de llavis	eixuts	, desavesats a aquell luxe. Tots parlen alhora. Tomàs diu que té gana, i
de taxi, un núvol de pardals esglaiats fuig avall, cap a mar. La veu	eixuta	de la cosina la torna a Comarquinal. —Et creus que tothom és com tu, que
filles dels camperols, mentre que Teresa, al costat de la mare asmàtica i	eixuta	deia el rosari, cabdellava troques i descabdellava la madeixa embullada
de la migranya, es demostra serena i amb el somriure més fi als llavis	eixuts	. Què et passa, Laura, que no m'escoltes? —prega Beatriu "l'avorrida",
peus en les roderes del camí; ja li sembla que s'apuntala en algun còdol	eixut	mentre ofereix la mà a Laura, i que els cabells de la dona li freguen el
restaurades, amb el seu abric polsós, els guants de cotó, les galtes	eixutes	i blancoses. Laura s'atura a preguntar-li per la seva germana, la tia
defallent, el rostre al palmell. Mossèn Joan s'acosta al nebot i la mà	eixuta	per l'esclerosi, experta a furgar entre els pergamins i que endevina els
el mar i tot, per venir a posar-se en aquella figura reclinada a la soca	eixuta	del roure, per besar-li la galta, després els llavis i després posar-li
la cunyada amb el corc de la gelosia al pit. I Laura va, seu prop la soca	eixuta	, i endinsa l'esguard en les blavors dels horts pacificats per la tarda.
ideal. I s'ajupia a triar les flors menys míseres que florien pels marges	eixuts	, per decorar-se'n la taula o la calaixera; es vestia amb la roba més
esma per a somriure, agraïda, quan la cunyada compareix, més terrosa i	eixuta	que mai. Els dits li formen tot d'angles quan volta la clau; mira la
no resultava explicable. Cal dir que s'hi ha fixat, amb tot l'afecte.	Eixut	, gris i una mica momificat, amb els cabells blancs tirats avall pels
ingratitut pot víndrelshi de nou; més hauría de sorpéndrels trobar pla y	aixut	aquell camí que tots los grans atravessaren plorant amargament."
mitja hora sens poder coordinar una idea. Per sa part la Toneta,	aixutas	las llágrimas y creyentse ja refeta, torná á asséures al balcó y
fill enardirse y amoratarse ab lo plor nerviós d' una criatura que sent	aixut	en sos llabis lo mugueró matern. Consells, prechs y fins obras eran
a la casa no s'hagués apiadat del bord, a qui va donar un pit negre i mig	eixut	, que jo vaig xuclar amb els punys closos, desesperadament. Això m'havia
un aire idiota de tant m'estim, era per no descobrir davant el company	eixut	la meva angoixa interior. Si haguéssim estat els dos bons companys sols,
aquell dia, en trobar-me enmig de les muntanyes, el meu cor restà mut,	eixut	. La naturalesa em semblava encara més que muda, com assecada,
veure-hi la imatge de la meva ànima. Jo era enmig del camp una cosa	eixuta	, assecada, com aquelles branques exhaurides de verdor i de joia. Una
que la "rica terra de Provença" fos aquell aspre sòl pedregós i	eixut	com una garriga, aquells arbrets raquítics que duien al damunt la
o festa mítica, potser perquè era la més nova per a mi, fill d'una terra	eixuta	on no són conegudes les collites dels prats. M'agradava d'enforcar
jo. No li vaig poder fer dir cap detall. Dels dos fills, l'un era més	eixut	, més espès de cara i de cos, d'una construcció més tosca i una mirada

Pàgina 1 (de 36)

50 següents