Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de l'afecte en la vida de la raó i de la intel·ligència. La proverbial	eixutesa	del català és també el resultat d'una tendència a la mesura i a
no estimava la meva mare. Em penso que no estimava ningú. Sofria una	eixutesa	de cor. Aquella sequedat espiritual de què parlen els místics existia en
apassionada, calcigant; vellesa hipòcritament religiosa, neguiteig,	eixutesa	de cor, capellans al seu entorn. Un dia té una ombra de remordiment. Es
de la fadiga i de la curiositat modernes. I sempre el resultat era la	eixutesa	de l'abstracció que de tan lúcida es feia impenetrable a la comprensió
la missió política que preferentment escaigué al poeta italià, ni per l'	eixutesa	cordial amb què serví aquella missió, podríem retreure'l massa en parlar
Es fan com una misteriosa secta closa a la fe dels altres. L'	eixutesa	de cor, la crueltat social d'aquesta nova religió sense cordialitat, són
Es trobava en un d'aquells aturs, tan freqüents en ell. Era una horrible	eixutesa	de idees i de sentiments. En tals instants, era un tronc sec; qui en
de la Segarra jo diria que és perfecta. La mateixa sobrietat, la mateixa	eixutesa	, el mateix desembaràs, la mateixa monotonia, el mateix silenci i el
per a servir-vos, Senyor! Apiadeu-vos de la meva ignorància i de la meva	eixutesa	. S'havia proposat prendre per mestre el pare Sadurní. Així és que el
l'actitud mansoia del primer actor restaven ben justificades si comptem l'	eixutesa	i la musculatura de la primera actriu, la seva excessiva
el dugueren en canvi a un ridícul provincianisme ple d'amanerament i d'	eixutesa	. En la seva poesia festiva, Vicenç Garcia és més personal i més
sap si àdhuc els grans descobriments científics, malgrat la seva aparent	eixutesa	— representen, al mateix temps que un sentit humà, un sentit nacional i un
retòrics catalans, i ho fa amb una gràcia nova que contrasta amb l'	eixutesa	meditadora de contemporanis i precedents. Llorenç Mallol escriu un
pendular de la Història de l'Art, era natural que hom reaccionés contra l'	eixutesa	neo-clàssica amb un nou barroquisme. A més, el barroc era el darrer estil
gests expressius és consubstancial de l'home apassionat per la guerra. L'	eixutesa	i sorruderia tradueixen clarament la peculiaritat, abans esmentada, de la
la raça que amb els segles es dirà catalana, amb tota la seva dignitat i	eixutesa	, gràcia recollida i obstinada fidelitat. La seva cara, intensificada pels
de l'infant; desperta la seva sensibilitat i evita l'enduriment i l'	eixutesa	del seu cor. L'home que mai no ha cantat, que mai no ha sentit
la dama. I també m'ha predisposat malament a mi. ¿no m'ha parlat algú de l'	eixutesa	dels escocesos? Em sembla que sí. però si no fos aquesta senyora, ni me
l'atzagaiada pueril que acabava de cometre. I, malgrat la seva estèril	eixutesa	cordial, assistia impassible a l'espectacle revoltat i revoltant de les
aquest últim y resultat final de dos sigles de dubte, de negació y d'	aixutesa	d'esperit. Ab motiu de la guerra del Rosselló l'any 93 y sobre
potser més gran que nosaltres; si més no, el seu bigoti i la seva	eixutesa	, una punta teatral, el feien relativament madur. Prieto fou un bon
de l'esperit i de la reacció noble i entusiasta de Frensen contra l'	eixutesa	moral amb halenada gairebé poemàtica. Xenius, en les notes del
maduresa, i que s'adona, de cop, de la falla del seu entusiasme i de l'	eixutesa	del seu cor, té una bella realització en L'oreig al
ell, com l'enamorat que estreny a l'estimada damunt del pit en l'àrida	eixutesa	d'un desert. I això, naturalment, amargava el seu esperit i afeblia la
Scot és reputada com la més eixuta i subtil dintre les subtileses i l'	eixutesa	de la teologia escolàstica. Doncs bé; un poeta d'alta volada, quin
mètode poc eficaç i massa car. Els vinyets del Vinalopó, malgrat la seua	eixutesa	, tampoc evitaren l'oídium, tot i que les pèrdues hi foren molt menors que
a competir amb Déu, Déu l'abandona a les seves pròpies forces. Quina	eixutesa	, quin monstre o quina banalitat la imaginació de l'home quan ha refusat
plantes han de posseir, això si, capacitat de resistir llargs períodes d'	eixutesa	, cosa que resulta possible sobretot mercès a adaptacions morfològiques
d'estepa és limitat per una banda per l'hivern fred i per l'altra per l'	eixutesa	del final de l'estiu i de la tardor. Aquestes plantes disposen d'uns
d'endòsmosi artística és avançar-se a omplir el buit, a amarar tal o qual	eixutesa	, i no permetre que unes altres aigües que les pròpies vagin a gaudir de
la seva còlera no són ni durables ni intenses. No és tampoc indiferent: l'	eixutesa	de l'expressió amaga tot sovint l'afectivitat interior, sempre present
la contenció o el capteniment enequètics. Del capteniment, en deriven l'	eixutesa	i la serietat típiques del nostre poble. Des del punt de vista instintiu
Adés es fa imprescindible la muntanya amb la seva reconfortant	eixutesa	atmosfèrica, adés la cruesa de les roques de la nostra incomparable Costa
de tota mena que s'originaven en un clima de malfiança o de punxosa	eixutesa	administrativa. Ara la Setmana ha trobat una jeia més còmoda aprofitant
de la màxima vibració us podien semblar plenes de llum, tornen a l'	eixutesa	habitual i no encomanen res més que una insignificant escorrialla de la
a què pot portar l'oscil·lació enèrgica del pèndol: per una banda, a l'	eixutesa	; per l'altra, a la desbocada fantasia. I hom pot advertir, per poc que
i de tan realista factura, que precisament la fantasia desbocada i l'	eixutesa	han estat gairebé sempre les dues maneres de no comprendre veritablement
dues maneres de no comprendre veritablement el sentit de la llegenda. L'	eixutesa	, en efecte, es limita a ignorar; la fantasia, en canvi, es limita a
per a dipositar-hi després, un cop finida la tasca, tota la nostra gèlida	eixutesa	. D'ací que poguem dir de la llegenda les coses més contradictòries sense
la del Comte Arnau, potser en podrem esprémer una mica el suc que tant l'	eixutesa	com la fantasia ens refusàven. Perquè, en efecte, i per emprar un mot tan
a les vagues orgies de l'irracionalisme, però també a les estrictes	eixuteses	del racionalisme. De fet, el seny esdevé ben aviat en el pensament o, si
mai dut. Sols que, així com es valia d'aqueixes virtuts, també pecava per	eixutesa	, dolenteria i supèrbia. I, tanmateix, es creia la dama més feliç que fos
fer-lo extensiu als vessants muntanyencs, alguns d'ells coincidents amb	eixuteses	semblants a les de les Garrigues i la Terra Alta. Per a designar el
a l'heterodòxia, i, com més endavant el socialisme, es valia de l'	eixutesa	inhumana de les lleis dels salaris com a motiu emocional de rebel·lia, al
Està directament influït pel pessimisme malthusià, fins en pren el to d'	eixutesa	; però no deixa de sentir l'angoixa de la resseca amargor de la doctrina.
no és la nostra realitat: l'Esperit sant, que suaument arrosa les nostres	eixuteses	, que és comparat a riuades d'aigua viva en el nostre si, ens
y ab tots los adornos de la poesía. 3a· Que se evíten la	aixutés	dogmática y se empléen pochs termes técnichs: que se presenten ab imatges
furgava en les seques arrels del vell crim, es colga en l'	eixutesa	del meu crit. Com el vent captiu als canyars, nosaltres,
ja per sempre, la pols. Però cecs pals furgaven l'	eixutesa	del sòl d'aquest no-res. Venien a resseguir barrots
serveix de teló de fons a cossos de formes turgents d'aspecte visceral. L'	eixutesa	alternant amb la morbidesa ocasiona una certa esgarrifança. Joan Miró

Pàgina 1 (de 2)

50 següents