×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb elevar |
Freqüència total: 2869 |
CTILC1 |
projectaven ombra, quan penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que s' | elevava | en el cim. D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va | de la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els sentiments, | elevà | per la pau del seu esperit la seva humil pregària! A despit de tot, Mila | càntic d'alegria, aleshores, agenollat amb els teus fills i la teva dona, | elevaràs | la teva oració a Déu i et recordaràs de les meves paraules." Sí, moltes | més el cap en direcció a la plaça. Les flames continuaven crepitant, | elevant | -se cap al cel; les flames ascendien alegrement en la nit clara; es sentia | gent —l'infant no comprenia encara per què s'apartaven—, i mare i fill | elevaven | llurs precs a Déu. Tal vegada des del fons del seu cor innocent l'infant | sentiment de pietat s'havia barrejat amb el seu amor, i el purificava i l' | elevava | i li donava regust d'eternitat. La por que experimentava a voltes no feia | donava regust d'eternitat. La por que experimentava a voltes no feia sinó | elevar | -lo més i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no quedava ja, fora d'això | la gorra en una mà i la curta pica a l'altra, a manera de bàcul; ja havia | elevat | amb un breu salmeig la seva pregària en lloança del santíssim sagrament. | plantat davant la vella església on s'agenollaren els seus avis; ja no | eleva | en la nit la seva invocació secular amb la qual semblava impetrar sobre | del nas, acaba per degotar entre els colzes separats. La tercera veu s' | eleva | , alta i forta, rebota d'una paret a l'altra, i ell sent: —Què heu | Unes dotzenes de mans l'engrapen pels turmells i pel tou de la cama, l' | eleven | solemnialment, tornen a abaixar-la, l'enlairen de nou, i en algun lloc | costat, on el raspalla amb moviments lents i difícils. La veu de l'home s' | eleva | , optimista: —Ja no cal preocupar-se'n més. Primer problema resolt. I ara | perquè la tartana saltironava ja fora murs i veien la Torre com s' | elevava | sota sol ponent, i creixia sobre l'ombra blava de Sant Pere Màrtir. | vida que l'esperava. Una vida bona i bellíssima. Un paisatge de llum on s' | elevaven | , per miracle, unes esveltes i blanques columnes. Paisatge sempre | s'estilaven abans. Dins d'aquest enorme aparell de coqueteria femenina s' | eleven | les crestes de l'Orofena (2.232 m), de l'Aorai (2.069 | un maori era un salvatge, ara és un ciutadà francès com vós mateix; l'heu | elevat | a la vostra categoria. Mr. F. G.. —I pensar que m'havien dit que | el glaç, que cercava un col·laborador humà en la seva germana, que l' | elevava | a la categoria d'un bon amic, Ferran es trobava que Maria Lluïsa era | I quan vós dins l'ermita solitària, romangueu esguardant mon vol, absort, | elevau | sobre els núvols la pregària perquè l'amor sorgeixi de la mort. | que guaita, taciturna, dins horitzons llunyans. Boscs de xiprers s' | eleven | com a vesprada bruna, sorgint de dins els blats amb negre | una estrella s'encendrà. Les flors llurs perfums | eleven | com un encens odorant i, amb les veus del vent que | immens s'alçava dins el temple, càntics de plors les dones | elevaven | lloant l'Amic que per l'amor moria. Lloant la seva amor, mar | I. Rosa mystica Com un encens, el teu perfum s' | eleva | damunt els nostres desolats jardins, on tota flor és | i les torres vespertines. Sobre el ressò de les campanes s' | eleven | negres les agulles; s'enfonsen en la flonjor dels | hi té concomitàncies. I pertanyé al Romanticisme de prolongar-la i d' | elevar | la seua consideració amb un abast diferent. Els romàntics miren amb recel | estat declarat vencedor, però un parent del segon, Arnau de Cabrera, | elevà | al rei una demanda d'anul·lació basada, principalment, en el fet que | (cap. 132; pàg. 365). Quan Diafebus és | elevat | a la dignitat de duc de Macedònia un dels aspectes de la cerimònia és | tal de descobrir-los un sentit: és també alliberador per la protesta que | eleva | contra el no-sentit, amb el qual de primer la ciència s'havia resignat a | subratlla un geògraf, amb un dia d'anticipació. Les precipitacions s' | eleven | sovint a 150 cm en l'espai de dos a tres mesos. Hom passa de | de set i sis "animals", es desdoblen per l'aparició d'antagonistes, | elevant | així a vint-i-sis —com era de preveure— el nombre de les unitats del | no té límit i les parts del cos o òrgans distingits i anomenats s' | eleven | , en certs lèxics indígenes, a prop de quatre-cents (Marsh i Laughlin). | Els meus versos eren més idealistes que mai, i pensant en ella tot jo m' | elevava | a sentiments de puresa i de suavitat. Si això és romanticisme o baixesa, | aquest pur ideal d'amor i aquest èxtasi en ales del qual s'havia | elevat | la meva ànima després de l'abatiment produït per les sutzures de les | a la promesa. Ella en les seves respostes mostrava un desig evident d' | elevar | -se, però era incapaç d'expressar uns sentiments que probablement no | i d'idealitat excepcionals. Afecte i respecte, il·lusions i quimeres | elevaven | les nostres relacions. D'ell, i de l'íntim amic poeta i caixista Plàcid | una acció noble. —"No ets tan miserable com et penses" —em deia. Això m' | elevava | davant de mi mateix. Content de l'amistat de l'ajudant, intentava de | esdevingut la meva religió, el meu Déu. Al camp, a la muntanya, jo sentia | elevar | -me fins a l'infinit. Tot en mi es prostrava davant una força immensa, | No em produïa cap emoció. La solitud m'esfereïa en lloc d' | elevar | -me. M'empobria, augmentava la meva pobresa en lloc d'enriquir-me. S'havia | del fill gran, casat, que no vivia amb els seus pares; la dels motors que | elevaven | l'aigua del riu per a regar la propietat. Jo dormia a l'estable, dintre | Algun dia, peix de riu, quan feien neteja als dipòsits dels motors per a | elevar | l'aigua del Roine que regava els conreus. Treien els peixos a portadores. | de la meva sensualitat antiga i només em dolia de no haver-la poguda | elevar | a la categoria de l'amor veritable. Els italians i jo Quan els veia | carros i les persones, i de recs i reguerons que conduïen l'aigua del riu | elevada | pels motors. Davant del mas, com les enormes tendes d'un campament de | raigs del sol. Les vinyes inundades aquells dies amb l'aigua del riu | elevada | pels motors, per tal d'engreixar els raïms abans de les veremes, tenien | i em sentia joiós de trobar dintre meu aquells infinits anhels que m' | elevaven | als meus propis ulls, a la categoria d'un ésser superior. Tot això ho | que s'aboten tot seguit en flames rogenques. L'espurnegall s' | eleva | entre un fum espès i coent. La llenya crepita, s'encenen les branques, es | com de petites violències. Després el peu dret pica de punta en terra i | eleva | la cama fent una arcada suau; i en terminar-la, és l'altre peu i l'altra | pot prestar a la fàbrica. La utilitat és poca: a penes la d'un capatàs. | Elevar | la seva condició fóra posar-lo en ridícul. Tanmateix, el vell, o | Josep escoltava, mirava. Si la seva mare, que cosia a dalt, tossia o | elevava | la veu per donar una ordre a una criada, Josep s'estremia com si | els diumenges. Em sentia foraster a casa teva. Amb quina traça havies | elevat | entre tu i jo un mur de vidre que em permetia creure que et tenia a | l'admiraven? ¿O reclamava noves infidelitats de la seva imaginació, que l' | elevés | a categoria d'heroi sacrificat, que abominés el seu marit o que | defraudés. —Sí, és clar... t'acompanyo! Va empènyer la porta del reixat. | Elevà | els ulls: la finestra era allà amb tot d'heura arrapada als brancals, amb |
|