×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb elisió |
Freqüència total: 199 |
CTILC1 |
de "Lo Verdader Catalá" no usen mai apòstrof per a indicar l' | elisió | de la vocal dels articles i dels pronoms febles que s'escauen darrera una | la repudiació de l'ús de l'apòstrof, per part d'aquests, en diverses | elisions | . Per a la poesia, en canvi, les elisions amb apòstrof són admeses. Així, | per part d'aquests, en diverses elisions. Per a la poesia, en canvi, les | elisions | amb apòstrof són admeses. Així, en la versió del /Stabat Mater\ | cohesió, lesió, decisió, incisió, visió, divisió, provisió, revisió, | elisió | , irrisió, corrosió, erosió, explosió, implosió, al·lusió, conclusió, | àtones i de lligam (§ 39), en l'escriptura només es pot fer l' | elisió | de la /a\ i de la /e\ en els casos següents: | en vocal no es contrau amb les preposicions, però sí que sofrix l' | elisió | en l'; exemples: A l'instant de parlar-me el germà de | vestit vell. El meu rellotge i el rellotge d'en Joan) això permet l' | elisió | del nom en el segon grup: El vestit nou i el vell. El meu rellotge i | traduïble; deduir, deduïble, etc. (malgrat absorció, cessió, | elisió | , extinció, direcció, correcció, elecció, repressió, exempció, | al català, ja que el circumflex posat sobre la "o" és l' | elisió | de la "s" que la segueix. Antigament s'anomenaven | /d\ sols en dos cassos l'ha admesa y son: quan queda final per | elisió | de la vocal que la segueix com en Deu me'n guard per Deu me'n | es atra còsa que una cometa posada en la part superior, per a indicar l' | elisió | d' una vocal. En valenciá hi ha dos classes d' elisió: la dirècta | per a indicar l' elisió d' una vocal. En valenciá hi ha dos classes d' | elisió | : la dirècta i l' invèrsa. En la primera, la paraula elidida | apóstrof s' escriu davant: L' angel, l' hòme, l' història. En l' | elisió | invèrsa, per lo contrari, la paraula elidida s' unix a la precedent, i | darrere: Tu 'l farás caure. Yo 't donaré pròves. Farém us de l' | elisió | : Primer. En les formes de l' article el i la: | si 'l vòls, no 't canses d' esperarlo. Quan caben les dos classes d' | elisió | , es preferible la dirècta a l' invèrsa: Tu l' òus i no, tu 'l | l' invèrsa: Tu l' òus i no, tu 'l ous. I quan puga ferse l' | elisió | i la contracció es preferíx aquella a esta: Ell me l' oferix, i no | moltes voltes la elidix també davant d'altres vocals. Quan hi ha | elisió | possible és preferida a la contracció. La influència de la llengua | vocal tònica i, no tan freqüentment, davant vocal àtona també. La | elisió | possible és preferida sempre a la contracció: així no direm mai del | sinó de l'home (pronunciat /de-lo-me\). Cap que la | elisió | i contracció, fins en los casos que normalment són obligatòries, | en les persones mal dotades. Defectes corregibles: El parlar aviciat; L' | elisió | ; La substitució; El tartamudeig. Preàmbul. En l'anterior | arrossegant que més aviat ensopeix molestosament els que l'escolten. L' | elisió | . Parent del defecte que acabem d'exposar és aquell altre que anomenem | Parent del defecte que acabem d'exposar és aquell altre que anomenem | elisió | , el qual consisteix a suprimir, d'entant entant i segons llur especial | per cova, /toar\ per tocar, etc.. Exemples d' | elisió | de síl·laba són dir: la comotora per la | ella la velocitat excessiva en la manera de dir les paraules favoreix l' | elisió | , defecte que, com vèiem en tractar de la pronunciació pròpiament dita, | dóna al conflicte una solució d'hiat, de sinalefa o d' | elisió | respectivament. L'hiat. En la vella poesia catalana el compte de | abstinensa e-/z\ amor (Arnau March, /Visió\) L' | elisió | . Hem dit que perquè el hiat tingués lloc, era precís que les vocals | advertir que l'ortografia no compta)—, la solució que s'imposa és l' | elisió | , o sigui la supressió d'una d'elles. Els manuscrits ens ofereixen | els seus versos segons la fonètica dels parlars catalans occidentals. L' | elisió | , encara, es dóna en casos especials. No es tracta ja de vocals | (Gabriel Ferruç, /Salutació angelical\) L' | elisió | en totes aquestes formes es manté, encara, en la poesia actual. Exemples: | la Plana de Vic\) Modernament, però, és difícil establir on acaba l' | elisió | i comença la sinalefa. La pronúncia viva és variable en les diverses | o persistència de la vocal. L'últim exemple és llegit correntment amb | elisió | (/jonyoro\); però no manca qui pronuncia —en una síl·laba, és | tipus d'agrupament de rimes: © © © © © © Contràriament, de l' | elisió | d'un vers en un compost encadenat o creuat surten altres formes bàsiques: | davant un so /s\ (se serveix, se sap) i el recurs a | elisions | vulgars en casos com conèixer'ns, convèncer'ls, etc. per a evitar | el parlar londinenc i que considera "deixat" o "descurat". De fet, l' | elisió | de l'hac inicial de les paraules es constata en el parlar casual de les | síl·laba porta un encontre o trobament de vocals pot practicar-se una | elisió | o crasi: © Si les vocals són diferents, el quilisma i la | alumnes (per exemple, la manca de preposició en el complement directe, l' | elisió | de les preposicions àtones de, en, amb, a | de mots com base, classe). Consonantisme: manteniment- | elisió | de l'oclusiva final en acabaments -nc, | adopten és substituir el Fuster per F.. Però aquestes | elisions | no fan més que augmentar el dubte. L'afegitó és un accent damunt | /a\ clara y acabant per la /u\; en cuals exemples las | elissións | , las vocals que al parlar deixan de pronunciarse van marcadas en els | está el seu defecte principal, en llòch de aplicarse a tots els casos de | elissió | per concurrència de vocals de paráulas diferentas, s' aplica no més a n' | neixer;" etc.. Els artiggles son un embolich, en llurs formes, en llurs | elisions | , en llurs contraccions: no sé si hem de dir el ó lo jardí, | temps perdut rere la seva mirada fixa. (març 1990) | Elisió | Flucht vor sich Paul Klee a Antoni Clapés | aviat ens agrediran amb violència abrupta i roent com es recolliran en l' | elisió | , en el retir, tot copsant el gest, la respiració de la mà, les pulsions | d'esbotzar o de calcinar el material; però es pot manifestar també per | elisions | , per nueses, per moviments d'anada i vinguda cap al segon terme del | i perles (les paraules escollides són com perles). Si la metàfora és l' | elisió | d'una comparació, remet també a una xarxa argumentativa tan rica com | comú en els escrits d'aquell temps): s'usava aquest signe per indicar l' | elisió | d'una vocal (m'ofego, l'ofega) i no pas per indicar la unió de | en aquell temps. I encara l'ús de l'accent circumflex per indicar l' | elisió | d'una consonant (aquèt). En canvi, eren de Fabra la | traducció en escriptura cibernètica del llindar que consisteix en l' | elisió | total de la figura del subjecte, convertit en anònim efecte ultrasensible | possibilitat, que sens dubte és preferible si és sostenible. L'operació d' | elisió | a l'FF és, segurament, un subcas d'un principi més ampli que | si seguim aquest camí, que sembla prometedor. Si és així, l'operació d' | elisió | de la traça pot ser que sigui una variant obligatòria d'una operació més |
|