×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb elocució |
Freqüència total: 87 |
CTILC1 |
| amb el lector, l'escriptor no té més remei que acudir a les formes d' | elocució | col·loquials. Grolleres, per tant. L'Aretí, si excita, també fa riure. | | ençà de la Literatura. L'estil queda gairebé dellà: les imatges, una | elocució | , un lèxic neixen del cos i del passat de l'escriptor i es converteixen a | | usen escriptures profundament diferents; tot els separa, el to, l' | elocució | , la finalitat, la moral, la natura de llur paraula, de tal manera que la | | clos de la forma no prové d'una amplificació retòrica ni d'un èmfasi de l' | elocució | , sinó d'un lèxic tan particular, tan funcional com un vocabulari tècnic; | | llengua —en l'estat actual de la societat— és un fet d'audició, no pas d' | elocució | : a l'interior d'una norma nacional com el francès, els parlars | | filosofia, que ja gairebé els igualen en extensió; perquè la força de l' | elocució | és més gran en aquells; però també aquest gènere de discurs temperat i | | tanmateix, tenia una impressió latent que hi havia positiva bellesa en l' | elocució | del senyor Wopsle, no pas, sospito, a causa d'antigues recordances, sinó | | una peculiar importància en la pràctica correctiva dels trastorns de l' | elocució | , paral·lela a la que les síl·labes i els fonemes tenen en la dels | | interrupcions fòniques que s'originen i que tant desfiguren el ritme de l' | elocució | normal. El caràcter de les vocals contigües, en especial de les que | | veu, sinó, en molts casos, tot el parlar en surt marcadament afectat, l' | elocució | romanent tan imprecisa i desfigurada que sovint resulta inintel·ligible. | | la dolència (cf. ©). El fet cert és que, en devenir pertorbada l' | elocució | dels subjectes taquimuts, la línia traçada per la càpsula que recull els | | d'insuficiència de lectura; 2, de defectes d'articulació o d' | elocució | , orgànics o funcionals; 3, de causes generals d'ordre psicològic | | és l'únic veritablement eficaç. Defectes d'articulació o d' | elocució | , orgànics o funcionals. Aquesta mena de defectes gairebé sempre | | un o de molts, com "home" o "homes"; o bé les diferències en l' | elocució | , com la interrogació o el comandament. Així: "ha caminat?" o "camina!" | | aquest: Pla de treball. Programes. Primer grau. Llengua Pronunciació i | elocució | . a) Pronunciació clara i correcta de les frases i de les | | olla, etc.. Programes de segon grau. Llenguatge Pronunciació i | elocució | . El mateix que s'ha dit en el primer grau, augmentant-ne però les | | treball. Programes. Tercer grau Llenguatge I. Pronunciació i | elocució | . a) Exercicis de pronunciació clara i correcta de paraules i | | treball. Programes. Quart grau Llenguatge I. Pronunciació i | elocució | . Els mateixos exercicis de tercer grau, augmentant-ne les dificultats, | | trobar la noció del qualificatiu. Hem donat una gran importància a l' | elocució | . Fer parlar el nen és un dels mitjans de fer-lo obrar. En els primers | | Lleures i converses d'un filòleg Sobre l' | elocució | catalana en el teatre i en la recitació Els estudis, articles i llibres | | la llengua escrita. Qualsevol cosa que es digui a propòsit de la bona | elocució | catalana tindrà almenys, en gran part, el mèrit de trepitjar un camí poc | | no solen estar-hi els nostres preceptistes. Parlaré en primer lloc de l' | elocució | dramàtica o teatral, però és clar que moltes de les meves observacions | | constatem que no hi pot haver una sola i única pronunciació dramàtica. L' | elocució | no serà la mateixa en representar un sainet de Vilanova o una gatada de | | etc. A part casos molt especials, com el de Manelic, tota | elocució | dramàtica ha d'obeir igualment a dos pols d'atracció: la distinció i la | | pronúncies acastellanades i de tota pronúncia estrangera, tindrem la bona | elocució | dramàtica catalana. L'elocució dramàtica ha d'ésser un poc més distingida | | tota pronúncia estrangera, tindrem la bona elocució dramàtica catalana. L' | elocució | dramàtica ha d'ésser un poc més distingida que la familiar, i tanmateix | | l'encarcarament i en l'afectació. Em sembla molt bo que en una escola d' | elocució | hom acostumi els alumnes a pronunciar la terminació abstracta | | -ció o -ió dels abstractes, admetent-hi el diftong en l' | elocució | prosaica. Amb més raó encara, em sembla que una actitud intransigent en | | l'accïó de les assocïacïons religïoses, sabeu què serà? Que l' | elocució | pendrà un to encarcarat, forçat i pedantesc. També hi ha el perill que | | doncs, en això una actitud molt cauta. Molt bé que ensenyem als alumnes d' | elocució | a pronunciar una v labiodental natural, discreta, no forçada; | | no siguem intransigents en aquests punts. Sigui-ho, en canvi, el mestre d' | elocució | en els altres a què m'he referit abans, i ja tindrà prou feina!: | | de l'estudi de l'entonació, de la modulació de la veu, del ritme d' | elocució | , etc., com elements capaços de modificar el significat de l'expressió | | s'usen per emfasitzar, remarcar, prevenir o reclamar l'atenció de l' | elocució | verbal; 2) gestos convencionals. Són gestos que tenen un | | fins i tot la cadència sincronitzada dels moviments del cap durant l' | elocució | , bé sigui acompanyant l'articulació o el significat de les paraules, cal | | la nostra Llengua, la qual per sa natural sensillesa se presta poch á la | elocució | sonora y magestuosa, tant del cas á una composició poética de tal género. | | la Romántica, la Bíblica, ó altre de las formas que no demanan una | elocució | sempre y en alt grau magestuosa. En segon lloch, la Llengua catalana, ben | | perfet en sas parts essencials, per més sensillas que sigan la Llengua y | Elocució | catalanas; y no s' diría de Catalunya, que no te encara un Poema més ó | | tenyida de blau se li asseia als genolls, i ell amb admirable seguretat i | elocució | exposava assenyats comentaris als principis constitucionals de la polis, | | encara habitualment, en el llenguatge col·loquial, com a tret propi d'una | elocució | més aviat castellanitzant; així com, naturalment, sembla convenient | | posat, finíssim, als seus peus, y fent gala d'aquella pintoresca | elocució | bilingüe d'industrial ex-modest y electorero que l'hi es peculiar. | | mercè que prodigava, intercedia amb tanta força a favor de la seva | elocució | , que encara que et podia resultar incòmode, no podies acabar d'estar-hi | | mot per mot, el text dels parlaments, en mesuraria la llargària real de l' | elocució | , que no depassaria els tres quarts. Amb els anys he controlat no solament | | que un dels aspectes que més costava de transformar era la llengua de l' | elocució | , per exemple les conferències. L'any 1893 Santiago Rusiñol va fer unes | | era postís. Ara em permetré recordar que la insistència en un vehicle d' | elocució | crea no solament hàbit, sinó transfusió diglòssica: a Lleida, els anys | | la gramàtica s'apodera de la retòrica, i fa seva la part més preuada: l' | elocució | . Aquest és el cas de les gramàtiques de Donat (Ars | | Aquest camí marcà l'inici d'una part molt granada de la retòrica, l' | elocució | . En realitat, l'eloqüència troba suport en la capacitat per triar i | | en la capacitat per triar i col·locar els mots, que és la tasca de l' | elocució | . Conseqüentment, aquesta part que té cura de l'estil resulta primordial | | retòrica i, per destacar un darrer punt, explicà les figures o formes d' | elocució | , que és el nucli d'aquest art. El treball dels autors esmentats, | | de la disciplina, de les parts del discurs (disposició), dels gèneres ( | elocució | ), aporten els components consolidadors d'aquest saber lligat a les formes | | comportament, la realització de cinc operacions: invenció, disposició, | elocució | , memòria i acció. Segons l'esquema, a l'inici es forneixen les idees i al |
|