Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb el lector, l'escriptor no té més remei que acudir a les formes d'	elocució	col·loquials. Grolleres, per tant. L'Aretí, si excita, també fa riure.
ençà de la Literatura. L'estil queda gairebé dellà: les imatges, una	elocució	, un lèxic neixen del cos i del passat de l'escriptor i es converteixen a
usen escriptures profundament diferents; tot els separa, el to, l'	elocució	, la finalitat, la moral, la natura de llur paraula, de tal manera que la
clos de la forma no prové d'una amplificació retòrica ni d'un èmfasi de l'	elocució	, sinó d'un lèxic tan particular, tan funcional com un vocabulari tècnic;
llengua —en l'estat actual de la societat— és un fet d'audició, no pas d'	elocució	: a l'interior d'una norma nacional com el francès, els parlars
filosofia, que ja gairebé els igualen en extensió; perquè la força de l'	elocució	és més gran en aquells; però també aquest gènere de discurs temperat i
tanmateix, tenia una impressió latent que hi havia positiva bellesa en l'	elocució	del senyor Wopsle, no pas, sospito, a causa d'antigues recordances, sinó
una peculiar importància en la pràctica correctiva dels trastorns de l'	elocució	, paral·lela a la que les síl·labes i els fonemes tenen en la dels
interrupcions fòniques que s'originen i que tant desfiguren el ritme de l'	elocució	normal. El caràcter de les vocals contigües, en especial de les que
veu, sinó, en molts casos, tot el parlar en surt marcadament afectat, l'	elocució	romanent tan imprecisa i desfigurada que sovint resulta inintel·ligible.
la dolència (cf. ©). El fet cert és que, en devenir pertorbada l'	elocució	dels subjectes taquimuts, la línia traçada per la càpsula que recull els
d'insuficiència de lectura; 2, de defectes d'articulació o d'	elocució	, orgànics o funcionals; 3, de causes generals d'ordre psicològic
és l'únic veritablement eficaç. Defectes d'articulació o d'	elocució	, orgànics o funcionals. Aquesta mena de defectes gairebé sempre
un o de molts, com "home" o "homes"; o bé les diferències en l'	elocució	, com la interrogació o el comandament. Així: "ha caminat?" o "camina!"
aquest: Pla de treball. Programes. Primer grau. Llengua Pronunciació i	elocució	. a) Pronunciació clara i correcta de les frases i de les
olla, etc.. Programes de segon grau. Llenguatge Pronunciació i	elocució	. El mateix que s'ha dit en el primer grau, augmentant-ne però les
treball. Programes. Tercer grau Llenguatge I. Pronunciació i	elocució	. a) Exercicis de pronunciació clara i correcta de paraules i
treball. Programes. Quart grau Llenguatge I. Pronunciació i	elocució	. Els mateixos exercicis de tercer grau, augmentant-ne les dificultats,
trobar la noció del qualificatiu. Hem donat una gran importància a l'	elocució	. Fer parlar el nen és un dels mitjans de fer-lo obrar. En els primers
Lleures i converses d'un filòleg Sobre l'	elocució	catalana en el teatre i en la recitació Els estudis, articles i llibres
la llengua escrita. Qualsevol cosa que es digui a propòsit de la bona	elocució	catalana tindrà almenys, en gran part, el mèrit de trepitjar un camí poc
no solen estar-hi els nostres preceptistes. Parlaré en primer lloc de l'	elocució	dramàtica o teatral, però és clar que moltes de les meves observacions
constatem que no hi pot haver una sola i única pronunciació dramàtica. L'	elocució	no serà la mateixa en representar un sainet de Vilanova o una gatada de
etc. A part casos molt especials, com el de Manelic, tota	elocució	dramàtica ha d'obeir igualment a dos pols d'atracció: la distinció i la
pronúncies acastellanades i de tota pronúncia estrangera, tindrem la bona	elocució	dramàtica catalana. L'elocució dramàtica ha d'ésser un poc més distingida
tota pronúncia estrangera, tindrem la bona elocució dramàtica catalana. L'	elocució	dramàtica ha d'ésser un poc més distingida que la familiar, i tanmateix
l'encarcarament i en l'afectació. Em sembla molt bo que en una escola d'	elocució	hom acostumi els alumnes a pronunciar la terminació abstracta
-ció o -ió dels abstractes, admetent-hi el diftong en l'	elocució	prosaica. Amb més raó encara, em sembla que una actitud intransigent en
l'accïó de les assocïacïons religïoses, sabeu què serà? Que l'	elocució	pendrà un to encarcarat, forçat i pedantesc. També hi ha el perill que
doncs, en això una actitud molt cauta. Molt bé que ensenyem als alumnes d'	elocució	a pronunciar una v labiodental natural, discreta, no forçada;
no siguem intransigents en aquests punts. Sigui-ho, en canvi, el mestre d'	elocució	en els altres a què m'he referit abans, i ja tindrà prou feina!:
de l'estudi de l'entonació, de la modulació de la veu, del ritme d'	elocució	, etc., com elements capaços de modificar el significat de l'expressió
s'usen per emfasitzar, remarcar, prevenir o reclamar l'atenció de l'	elocució	verbal; 2) gestos convencionals. Són gestos que tenen un
fins i tot la cadència sincronitzada dels moviments del cap durant l'	elocució	, bé sigui acompanyant l'articulació o el significat de les paraules, cal
la nostra Llengua, la qual per sa natural sensillesa se presta poch á la	elocució	sonora y magestuosa, tant del cas á una composició poética de tal género.
la Romántica, la Bíblica, ó altre de las formas que no demanan una	elocució	sempre y en alt grau magestuosa. En segon lloch, la Llengua catalana, ben
perfet en sas parts essencials, per més sensillas que sigan la Llengua y	Elocució	catalanas; y no s' diría de Catalunya, que no te encara un Poema més ó
tenyida de blau se li asseia als genolls, i ell amb admirable seguretat i	elocució	exposava assenyats comentaris als principis constitucionals de la polis,
encara habitualment, en el llenguatge col·loquial, com a tret propi d'una	elocució	més aviat castellanitzant; així com, naturalment, sembla convenient
posat, finíssim, als seus peus, y fent gala d'aquella pintoresca	elocució	bilingüe d'industrial ex-modest y electorero que l'hi es peculiar.
mercè que prodigava, intercedia amb tanta força a favor de la seva	elocució	, que encara que et podia resultar incòmode, no podies acabar d'estar-hi
mot per mot, el text dels parlaments, en mesuraria la llargària real de l'	elocució	, que no depassaria els tres quarts. Amb els anys he controlat no solament
que un dels aspectes que més costava de transformar era la llengua de l'	elocució	, per exemple les conferències. L'any 1893 Santiago Rusiñol va fer unes
era postís. Ara em permetré recordar que la insistència en un vehicle d'	elocució	crea no solament hàbit, sinó transfusió diglòssica: a Lleida, els anys
la gramàtica s'apodera de la retòrica, i fa seva la part més preuada: l'	elocució	. Aquest és el cas de les gramàtiques de Donat (Ars
Aquest camí marcà l'inici d'una part molt granada de la retòrica, l'	elocució	. En realitat, l'eloqüència troba suport en la capacitat per triar i
en la capacitat per triar i col·locar els mots, que és la tasca de l'	elocució	. Conseqüentment, aquesta part que té cura de l'estil resulta primordial
retòrica i, per destacar un darrer punt, explicà les figures o formes d'	elocució	, que és el nucli d'aquest art. El treball dels autors esmentats,
de la disciplina, de les parts del discurs (disposició), dels gèneres (	elocució	), aporten els components consolidadors d'aquest saber lligat a les formes
comportament, la realització de cinc operacions: invenció, disposició,	elocució	, memòria i acció. Segons l'esquema, a l'inici es forneixen les idees i al

Pàgina 1 (de 2)

50 següents