×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb eludir |
Freqüència total: 474 |
CTILC1 |
inútil i desplaçat. Tanmateix, aquesta mena d'hipòtesis són difícils d' | eludir | , a l'hora de meditar les giragonses de la història. No sento gaire | dels conculcadors del Codi Penal, si "reïxen", només poden esperar | eludir | les trampes de la policia i la severitat dels jutges. I és que la | en tenia en la mesura que les seves preguntes destaquen la tendència a | eludir | la qüestió sobre un pla franc i normal. No en tenia ja, en canvi, quan la | persuadit —tothom, en un moment o altre, ridícul perquè no ho pot | eludir | — de la ridiculesa de la situació. "Així ho hem trobat i així ho | això —li diu el seu company—. Interessa més que, segons sembla, intenteu | eludir | el compliment del vostre deure... —Ja hi he estat una vegada —s'obstina | posició d'home casat, amb unes obligacions que no podria de cap manera | eludir | ? Les preguntes eren doblement malintencionades si pensem que Erasme | de qui era; en aquests casos, els amos ho amagaven tant com podien, per | eludir | responsabilitats o, simplement, per temor; se sabia, sí, que havia baixat | deixa de millor temps: no voldria ensenyar l'orella. | Eludeixo | l'atac directe, em faig astut, em faig sincer, | és el resultat d'aquesta confiança per la qual creu l'europeu que si ha | eludit | ahir de manera tan fina els terribles perills que la sotjaven, els podrà | ahir de manera tan fina els terribles perills que la sotjaven, els podrà | eludir | demà sempre que modifiqui convenientment la seva trajectòria. La història | de geologia i, finalment, de cosmologia. Però hi ha un altre mitjà d' | eludir | el dilema sense, tanmateix, destruir la història. N'hi ha prou de | seva mare, ni ella sembla propensa a cap confessió. Més aviat diria que l' | eludeix | , que desitja estar sola. Dreta al peu del balcó mira a través dels | noble. Per als Aguilera somniar era un luxe estúpidament superflu. Cosme | eludí | la pregunta materna i s'adreçà únicament al seu pare. —Estic a punt i | com si temés que quedaria inscrita en les parets o en l'aire. Mònica | eludí | la resposta. Veus cridaneres, barroeres, li pujaven als llavis. Ella | i pecat no tenien objecte. Mònica va moure el cap com si es proposés | eludir | la presència de Cosme, que no podia entendre'ls. Però en topar amb la | Vosaltres feu la vostra via; jo faré la meva. Va sortir a fora per tal d' | eludir | la conversa. El recurs de sempre! Isolar-se, desaparèixer, no destorbar. | el sento al teu costat, el veig com aleshores; us faig nosa, voldríeu | eludir | -me, trobar-vos a sopluig com aquells dies, i que jo m'esperés a fora, | davant vostre. Fou un Nadal tristíssim, silenciós; procuràvem evitar-nos, | eludir | els motius de conversa. Com totes les famílies, en aquella diada, ens vam | Contestà amb evasives a les preguntes d'Elvira; tenia pressa a sortir, a | eludir | la presència de la seva dona; però Mònica, amatent, va entrar al menjador | Gaspar i Lluïsa bescanviaren les aliances matrimonials. Cosme intentava | eludir | els pensaments que l'assaltaven. En la seva imaginació, Mònica substituïa | el que sentia. Va buscar amb la mirada la mirada del seu pare; aquest per | eludir | -lo es va tombar d'esquena. Josep va escopir a terra i abandonà el saló. | "Era sensat i confortable deixar passar el temps, evitar ròssecs, | eludir | conflictes. ""Quan t'adonis que la fàbrica i tu seguiu el mateix ritme, | va treure el rellotge: calia defensar-se, qualsevol pretext fóra bo per a | eludir | una conversa perillosa. —Fa dies que observo que hi veus poc —li va dir | relació amb això, cal recordar de manera especial que la possibilitat d' | eludir | qualsevol d'aquestes contradiccions dins l'esquema de complementaritat, | hi ha cap cura o cap encantament per donar treves o | eludir | o alleujar tantes angoixes d'aquest lloc maleït. Vetlleu | amb càrrec terrenal. Llur vigilància temo, i per | eludir | -la, dins la boira de mitjanit m'esmunyo obscur, i espio | vaig fer excursions, vaig llegir molt. És amb aquests ardits que mirava d' | eludir | la presència invisible. Però tot el meu esperit es concentrava, inquiet, | de les barbes, perquè, precisament, un tret de l'adolescència actual és d' | eludir | l'afaitat, quan la generació dels seus papàs posà el seu millor orgull en | Alguns experts en l'anàlisi de la societat, nordamericana, és clar, | eludeixen | la categoria "classes" per considerar-la grossera, poc elàstica: la | Viure és envellir, com a mínim. Pere March hi parlava de la mort: | eludim | una tan tètrica expectativa i cenyim-nos a la noció de "vellesa". No | fornicar amb una mica més de tranquil·litat: això és tot. Es desitja | eludir | neurosis, amenaces i molèsties. Els obstacles que s'hi oposen són | pensant-hi, l'un i l'altre, perquè no podíem no pensar-hi. L'hem | eludida | . De tota manera, el meu interlocutor la supleix amb un circumloqui | en una impregnació total de la societat. Actualment, ningú no pot | eludir | aquesta influència. En tot cas, així s'esdevé en les esferes no massa | desarrelat ni el més insensible dels homes de la meva terra no acaba d' | eludir | aquesta sensació d'ambigüitat. I és una ambigüitat paralitzadora, | en tot el món mediterrani, València és una de les poques ciutats que | eludeixen | la crisi. La paralització del comerç amb l'Orient també l'afecta, sens | laborals. Per bé que tres o quatre milers de moriscos poguessin | eludir | l'expulsió, i que alguns altres petits grups en quedessin graciats per la | pies feren cas omís de les excomunions que els fulminava Roma, i no | eludiren | el negoci. En les lluites polítiques posteriors, com era previsible, van | que els amaguen, aquells "fets", aquells processos reals, | eludits | o transcendits pel metafísic, l'existència objectiva dels quals és la | es reduirà a una eixida fora del camp d'investigació, a una manera d' | eludir | l'objecte en estudi. En el primer cas, s'eludia la societat | a una manera d'eludir l'objecte en estudi. En el primer cas, s' | eludia | la societat transcendint-la; en el segon, la societat és eludida en quant | cas, s'eludia la societat transcendint-la; en el segon, la societat és | eludida | en quant que no s'arriba ni tan sols a tocar-la, en quant que no | humana a la filosòfica. Però, s'entén també, al seu torn, com el fet d' | eludir | aquestes dues antítesis unilaterals es produeix precisament per obra de | el curs del meu miserable desenfrè —desenfrè que desafiava tota llei i | el·ludía | tota vigilancia. Tres anys de follía, passats sense profit, no havíen | de la prova de la Mancomunitat Catalana. Els perills més grossos poden | eludir | -se amb una reforma de la llei electoral que estableixi grans | del tot, en els més sants i purs. Aqueixa és llei universal, que no podèm | eludir | de cap manera. Apliquèm are, aqueixa llei, als fets de la vida: és, a cada | Llur actitud davant els moviments d'emancipació nacional no podia | eludir | aquesta norma fonamental i infrangible, i, conseqüents amb aquesta norma, | no podia, naturalment, mostrar-se indiferent davant el problema o | eludir | -lo, per tal com era un dels més vius a l'època en què aquella va néixer, | i programàtica per a resoldre el problema nacional, sinó una manera d' | eludir | -lo. Aquesta posició, a judici de Rosa Luxembourg, no té res a veure amb | "dret d'autodeterminació del proletariat". La social-democràcia no pot | eludir | l'obligació de canalitzar els seus esforços en el sentit d'aconseguir des | fetor verinosa. Els que per necessitat transitaven a l'entorn del molí | eludien | tota mena de tracte amb els supervivents, en veritat d'un aire gens |
|