Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veure una ballarina espanyola que reproduïa sense la necessària gràcia	elusiva	una elemental gesticulació dels instints. Allò tampoc no feia per mi.
de milifulles i d'orengues. La muntanya se us fa remota, la mar se us fa	elusiva	: en els dies incandescents, la naturalesa en la seva immolació
des d'aquell moment a prendre l'aire, el pensament i l'esperit d'aquell	elusiu	, formidable i gairebé desconegut personatge. Eren tan diferents dels que
creu que sap el que signifiquen, el seu sentit resulta més aviat	elusiu	. És per això que convé definir-los d'una forma precisa, atès que
com una relació dual entre subjecte i objecte es deriva del caràcter	elusiu	del subjecte en la introspecció. Podem arribar a ser conscients fàcilment
entre comportaments agressius, violents, d'obstinació, i comportaments	elusius	(comportaments de fugida, de facilitat, del mínim esforç) el tipus dels
amb sostracció... La forma mateixa d'aquests robatoris d'adolescents,	elusius	i sobretot gens utilitaris, podia fer-nos pressentir aquesta dualitat
d'esmentar pretenen captar un sentit que en si mateix és essencialment	elusiu	, mantenir el mot alemany —encara que això es faci amb «Geist»,
«veritat hermenèutica». Segons afirma Grondin, en efecte, aquesta	elusiva	modalitat de la «veritat» hermenèutica consisteix, precisament, en una
la reflexió següent. L'hermenèutica filosòfica ha renunciat a definir la	elusiva	«veritat d'una interpretació» com la plasmació d'una correspondència: ha
per a Gadamer l'origen de la «veritat hermenèutica». És a dir que aquesta	elusiva	«veritat» esdevé (Grondin arriba a dir, fidel al seu mestre
la unitat de la doctrina. També estem convençuts del caire necessàriament	elusiu	que ha de tenir una providencial clau de volta que sigui capaç de
de Husserl per copsar un significat que es mostra indefinidament	elusiu	— o sigui la disposició que marca la seva obra i de la qual el lector
ontològics, que la «mirada fenomenològica», fins ara ancorada en l'	elusiva	«cosa mateixa», es desplaci cap a la relació concreta de la cosa amb
i, amb la finalitat d'estalviar de nou qualsevol estratagema popular	elusiva	, s'establí, a més a més, que ningú podia disfressar-se sense portar
votants. 5.3. Seguretat: un mitjà tangible al servei d'una finalitat	elusiva	Reduir la complexa qüestió de la Sicherheit i
són: a) atacant-defensor; b) conciliador; c)	elusiu	; i d) immobilista. La majoria de les persones veuen fàcilment en
la tarda. Tota la carta, per a mi era diàfana, però alhora era subtil i	elusiva	, tant en els paràgrafs en què comentava les novetats familiars com en els
amb això, la veritat, la realitat, esdevenia —en adjectius de Gellner—	elusiva	, polimorfa, interna, subjectiva. Ambivalent, difusa, impossible. I tots
Només es podia fer per mantenir els somnis de joventut, deia la Rodoreda,	elusiva	i refractària a les paraules solemnes però així mateix conscient del