×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emancipar |
Freqüència total: 282 |
CTILC1 |
de remença. Alliberats aquests dels mals usos, l'Església rural no s' | emancipà | de la mentalitat feudalitzant, que devia arrossegar com un llast mort | el seu amant, i tenien les seves estones íntimes més tèrboles. Algunes s' | emancipaven | de bona fe, altres apassionades, altres fredes, perseguint un fi | i progres economic de la raça eslava que de dia en dia s'anava | emancipant | de la tutela teutónica, i del poder mondial d'Angleterra que no li | progrés! Hausser. —Exacte, perquè tots sabien que els havia d' | emancipar | . En definitiva —es deia,— amb la màquina s'ha descobert l'esclau de | plantejament. Ni el toleren les dimensions del pis de cadascú. Els nois s' | emancipen | més aviat, i ja se les arreglen pel seu compte. Els ancians... Els | decidits de l'emancipació intel·lectual de Catalunya, no per prurit d' | emancipar | -nos pel sol fet d'emancipar-nos, que això seria perdre el temps i gastar | intel·lectual de Catalunya, no per prurit d'emancipar-nos pel sol fet d' | emancipar | -nos, que això seria perdre el temps i gastar pòlvora en salves, sinó | fa pas gaires dies que la premsa reportava que a Mèxic hi havia intents d' | emancipar | -se de la Reial Acadèmia de la Llengua espanyola, de Madrid, i de | mares massa maternals que anul·len els fills i que només s'avindrien a | emancipar | -los si, en tornar elles de l'altre món, els sorprenien ja emancipats i | tirava a mantenir el poble en perpètua minoritat; aquella tutela, a | emancipar | -lo; aquesta assajava els procediments coactius de tota tirania; aquella, | dinastia que no és lusitana, d'una tradició absolutista que l'obligà a | emancipar | -se a corre-cuita. 30 Per a regir-nos, un rei —fos quin | ridículs manta Mare de Déu romànica. La democràcia espanyola no sabria | emancipar | -se del mite de la monarquia sense esdevenir anticlerical o instrument | anant a la una, que, o perquè s'han mort els ascendents o bé perquè s'han | emancipat | , tot just deixen la mainadera es llencen a la perdició amb un dalit i un | proven de pregar. La línia mestra del procés de secularització és clara: | emancipar | tot dessacralitzant. L'home ha pres consciència de les seves | fer una cosa que altra, estar en un o altre lloc. Hi ha que | emancipar | -se de la idea preconcebuda, de que debèm fer una cosa donada. Per | molt més ser insensat. Acàs el ser insensat, no és obrar amb llibertat? | Emancipant | -se de lo convencional, de lo horrible convencional? Això és | contra l'opressió i aspiren, no menys demagògicament, els il·lusos, a | emancipar | -se. La burgesia, utilitzant com instrument a Txang-Kai-Shek, ofega el | civil". Els jueus, que són els agents de l'economia monetària, "s'han | emancipat | en la mesura en què els cristians han esdevingut jueus, és a dir, en la | interés, estéu ben segur que treballa en benefici propi. Perque sols pot | emancipar | -se d'aqueixa tiranía del egoisme, el que sols viu per a les coses ideals. | pintor del somni místic, el darrer amic d'aquell art que prompte haurà d' | emancipar | -se de la tradició del Giotto, per consagrar-se al conreu de la forma | Treballa; no visquis refiat! Innocenci va prendre el determini d' | emancipar | -se de la tutela paternal. Resultava curiós de veure amb quina mena de | El fet és que un cop la sedició de l'any 42 va haver triomfat, | emancipats | els catalans de la capital de Catalunya del poder constituït de l'estat a | llar inexorablement, on hi juga l'amor propi, la noble ambició, l'afany d' | emancipar | -se i de prosperar, l'orgull, fins i tot, de reeixir; en aquell món — | trets originals. Però només l'artista d'intensa fantasia és capaç d' | emancipar | -se, creant expressions que siguen després admeses per la massa i | el que l'Enciclopèdia no tolerava, i va recórrer a l'expedient d' | emancipar | l'home de tota idea superior a ell, afirmant que la seva naturalesa | fonamental que el tenir facultats de govern no atorga a qui les té la d' | emancipar | -se de les normes superiors d'ordre moral que li impedeixen abusar-ne. El | actual: el del govern personal cínic, i el de les majories demagògiques. | Emancipar | el dret de l'obligació és legalitzar per endavant l'abús; i com que | sentencià contra l'Estat alemany; aquest, no sols no va declarar que s' | emancipava | de la seva jurisdicció, com podia fer sense que ningú li ho pogués | fanàtics apassionaments contra l'Església, i d'altra part l'Església s'ha | emancipat | de la tendència, adient a altres èpoques de la història, a ampliar la | les acaballes del parell de segles d'abstraccions inflades pel furor d' | emancipar | -se d'una cosa de què l'home mai no es podrà emancipar: de la llei de | pel furor d'emancipar-se d'una cosa de què l'home mai no es podrà | emancipar | : de la llei de gravetat moral; i com més s'encaren amb la realitat, més | les pensades individuals a què es podien lliurar els artistes en haver-se | emancipat | dels grans obradors col·lectius i poder treballar a casa seva, amb uns | XII, la Septimània i el territori que més tard fou Catalunya s' | emanciparen | i formaren un regne independent, i que l'organització de la jerarquia | sinó per un fet real, més fort que la voluntat que hom pogués tenir d' | emancipar | -se'n. Totes aquelles regulacions tenien un mateix sediment jurídic, que | quals aquell s'hauria trobat violentat quan ja hauria estat tard per a | emancipar | -se. Aquest estat d'opinió fou tan intens, que l'any 1243, o sia | diverses causes. Heus aquí alguna d'aquestes: empesos per l'esperança d' | emancipar | -se de llur ofici antic, o, més modestament, per fer-se un sobresou. Les | a finalitzar. La branda, que provenia del temps antic, va anar-se | emancipant | i acabà per ésser ballada preses les mans i movent-se amb solemnial | nocions sensibles i l'activitat viva, caldria fomentar el càlcul mental | emancipant | -lo així que fos possible del contacte amb els objectes materials. | galet, renegar cargolat i tota la resta. Quan el noi va sentir el desig d' | emancipar | -se'n, ja era fosc, la colla havia emprès a peu la davallada cap a la mar | més que els ja descrits, car si bé estaven a sou de l'editor, se n'havien | emancipat | . L'un era caricaturista de la casa: un xicot d'aspecte insignificant i | a la vida metòdica, rígida, puritana de la germana i el cunyat. S' | emancipà | totalment i es guanyà la vida de cent maneres. Fou institutriu dels | de l'augment de la seva capacitat de consum, l'oportunitat que puguin | emancipar | -se de la seva condició de pàries i que puguin incorporar-se al moviment | envià el seu ajut als patriotes dels Estats Units en la seva lluita per | emancipar | -se del domini anglès. La Fayette, seguit d'un exèrcit voluntari de | ciutats. Els municipis i les ciutats, únics nuclis polítics, s'arriben a | emancipar | del jou feudal (així observa el manifest comunista d'En Marx, el vassall | gran Llibert... la cria del conill? Ja li daria jo bona... Ens han ben | emancipat | entre els uns i els altres, com hi ha Déu! Em mirava amb uns ulls | del crim? La filosofia, la ciència, l'art, la política, la societat s'han | emancipat | de la religió. Hem d'arrencar-li la moral; però en emancipar-la de | s'han emancipat de la religió. Hem d'arrencar-li la moral; però en | emancipar | -la de l'Església no eregim un temple a la taverna. Pensem nosaltres, els | Barcelona i de Gràcia, puix que el 1850 aquesta barriada s'havia | emancipat | i els seus límits, al passeig, arribaven al que fou després carrer de | del 1835, es procedí a un arranjament parroquial i Gràcia va | emancipar | -se de la jurisdicció barcelonina i es convertí en parròquia, amb el nom | en la confecció d'articles propis de la confiteria, abans que aquesta s' | emancipés | . No creiem necessari de descriure una botiga antiga d'adroguer, perquè si |
|