×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb embafar |
Freqüència total: 100 |
CTILC1 |
| desitjar és perquè vaig néixer així? I és això, sents?, és això el que m' | embafa | de vosaltres. Us veig com uns cadells, però de la Xela, de la que viu | | Com el d'avui, pesat de mel, no veuràs gaires sols. M' | embafa | , no em banyo, i una ratlla estranya (reconec | | A mi m'agrada parlar amb un home que tingui interès, i aquest xicot m' | embafaria | de seguida. Només sap enraonar de viratges. Això per les teves cosines, | | I la quallada, que és el plat del dia, tan dolça i agradosa, que no | embafa | ni cansa, ni pesa en l'estómac ple i replè de tanta menja indigesta, | | colpits. Les "fraternizaciones" que no vénen espontàniament, | embafen | i paren malament; l'interès és la raó clàssica —i la més honesta si | | vinguda. Si fos etern el goig, ¿qui pot jurar que un dia o altre no ens | embafaria | ? Una vida immortal que ens fos oferta, segurament voldríem altra cosa i | | d'exercitar les cametes, fos que s'hagués buidat el covenell o que l' | embafés | el joc, i allavors l'oca curava de l'infant com la més destra mainadera. | | restaven cartutxos a la canana, quan aquella matança insòlita començà d' | embafar | -lo. Recordà que era temps de cria. Segurament devia haver matat alguna | | l'horitzó s'eixampla i s'iritza amb un abrandament de fogueral, l'aire s' | embafa | més, i tota la terra que atalaiem és una sucosa esgambada d'arbres, una | | n'atipés d'una vegada i en quedés ben embafat. I cregueu-ho: me'n vaig ben | embafar | . Quan hi penso encara em tornen a la boca. Les claudicacions es succeïen | | què desitjava sa divina persona? —Prou, Pistúccio. Sigues correcte i no m' | embafis | amb tanta urbanitat. Porta quatre dotzenes d'ostres, una ampolla de | | al nostre cantó ens duu la bravada de la sang, d'una dolçor espessa que | embafa | i repugna, aquest tuf de mort que exhalen els embuts, que sembla una | | ni la remarca més enraonada. L'aventura no ens diu res i l'ordre ens | embafa | ; no servim ni per a obeir ni per a manar. Tot això té un pes terrible i | | és una literatura desproveïda totalment de preciosisme. El preciosisme m' | embafa | de seguida. La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d'un | | repartida, la profusió de consells impel·lents i tonificants, comença d' | embafar | . A l'últim, Vehí reacciona i diu, considerablement enervat, fent un gest | | superior: és viril, noble, net, clar. El barroc m'exaspera, m' | embafa | . El verisme del barroc és literalment pornogràfic. El que vaig escriure | | el ditirambe sistemàtic, l'elogi permanent. El mallorquinisme ensucrat l' | embafa | una mica. El seu propòsit és mantenir-se constantment en un estat | | un osset d'ala de gallina. En la de Sagarra, l'excés de polpa, en canvi, | embafa | una mica. La normalitat de la poesia de Picó demostra, de tota manera, | | aquell pes dolç de les llepolies! ¿Era un càstig? En la seva consciència | embafada | pel greix, s'ho sospitava tèrbolament. Però no s'hi resignava. S'assegué | | afalagador; caminar, caminador; durar, durador; eixordar, eixordador; | embafar | , embafador; enlluernar, enlluernador; enraonar, enraonador; esborronar, | | l'autoritat del rei. Però arriba un moment que tanta de prudència sembla | embafar | -los. És llavors que, essent ja a Oriola de tornada, a hora de sol post, | | a un sofriment pitjor que el que li havia donat la seva vida que l'havia | embafat | de grisor, sinó allò que el rescabalaria dels seus desenganys. El temps | | veu era llagrimosa, interrompuda de sospirs, i quan l'espera començava a | embafar | -les, renegaven. Barrejats amb elles es veien alguns homes. Obrers amb | | més no abusar-ne; espaiar-los, més que repetir-los. Tot el peix blau | embafa | una mica, i per a conservar el seu prestigi cal no sovintejar-lo. De | | de la mar és confortable, de tant en tant, no veure l'horitzó. L'infinit | embafa | . A Cadaqués és fàcil de no veure l'horitzó. Cosa delicada. De seguida | | Quan hi ha de tot i es menja bé, les efusions amb la naturalesa | embafen | una mica i llavors apareixen els romàntics de torn, els inconformistes, | | i "seny" i altres tòpics per l'estil. És un menjar que ens | embafa | aquest. Només ens demostra una cosa tot això: covardia, covardia i | | taula i diria al capitost: "La vostra cara no m'agrada gens ni mica: m' | embafeu | . Què passa?". I de seguida començarien els trets i els cops de puny. | | és el d'abans d'alçar-se el teló. Tot el concret, posseït i conegut ens | embafa | , i per això Camus ha pogut escriure aquesta enormitat, potser només | | de paper fi. Abans, aquestes exquisitats i una infinitat més, capaces d' | embafar | el més golafre, s'exhibien, al natural, en els magnífics aparadors de les | | criatures i predicaven la castedat i la gimnàstica sueca, que em varen | embafar | de seguida per llur vacuïtat i per llur pedanteria insuportables. En el | | segle d'or francès davant dels poetes de la Plèiade —Ronsard inclús: els | embafava | tanta tendresa i tanta suavitat i tanta frescor. Qui sap si d'aquí a | | , ni s'adonarà que li agrada caminar, però de fet en té el goig i no se n' | embafa | . La seva excusa per bellugar-se és veure terra i obeir l'embruix de la | | donen a l'ofici una mica de picant, el fan més apetitós. Massa dolç, | embafa | . Massa èxits, sense la sal i vinagre de les contrarietats, acaben per | | Plegats; dir que la sardana és avorrida i que escoltar-ne més d'una | embafa | ; que la gent és tafanera i no té pressa (símptoma de país endarrerit), | | amb albergínies, perquè resulta un plat massa gras, i el greix excessiu | embafa | . El millor plat cuinat amb albergínies és l'ànec —tant si és mut com si | | és prou bo i, de vegades, és excel·lent, però no se n'ha d'abusar, perquè | embafa | una mica. Però el curiós és aquest fet: aquest producte, que millora amb | | sobrecarregades de sucre —o de sacarina, de vegades—, resultat que m' | embafen | . Però aquesta afirmació és merament personal. Hi ha persones que creuen | | be. Al efecte maná fer un dinar de tanta cosa qu' era impossible que no | embafés | á la sola vista. Fins hi havia un bou sencer y feu posta al Farell de qui | | milions de pessetes. Segons aquest corresponsal, hi ha oli per a | embafar | els 28 milions d'habitants d'Espanya. Pagesos i lladres de Taxes | | ab la tremenda llissó, ells, los invencibles, los qui ja llavors | embafavan | á Europa ab la ridícula jactancia de ser més valents que tothom, | | aquest menjar es lo plat característich, que com lo pá, may cansa ni | embafa | lo ventrell y la boca dels catalans. Ja que per galant invitació de | | païdor d'esclau, aquests sí, quan sabien que es moria | embafaven | de greix el brou calent, i el vinet amb perfum de satalia | | damunt dels seus cabells d'espart i fugí cap a la nit. La nit, a ciutat, | embafa | les pedres de la catedral. El cec ho sap tot: les seves orelles escolten | | la sang dels quals al segón dia de l'atac pastava la pols de la terra i | embafava | l'aire amb càlids vapors. El generalíssim dels invasors caigué ja el | | pel vent dels grans viatges. La nit és massa piadosa: | embafa | . I amb tants d'estels, il·lusiona. Dona, la vida és moda, ja ho | | hi ha alguna cosa per pelar, i dent que es corca de seguit s' | embafa | . I, quan s'arriba a ser el que som, ni un bri | | hi ha un gran ús —un gran abús— de mitologia. Si aquesta abundor no | embafa | del tot el lector és perquè hom pot remarcar de bell antuvi el to poc | | veu divina la seua, i un dir transit d'una misteriosa musicalitat que no | embafava | ... I amb aquella veu i aquell aire platònic mediceo, barrejava | | rellogat molest. Digueu-li que no inquieti el servei i que el que més m' | embafa | són les remors a deshora; digueu-li que es llevi les seves cadenes, |
|