Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

desitjar és perquè vaig néixer així? I és això, sents?, és això el que m'	embafa	de vosaltres. Us veig com uns cadells, però de la Xela, de la que viu
Com el d'avui, pesat de mel, no veuràs gaires sols. M'	embafa	, no em banyo, i una ratlla estranya (reconec
A mi m'agrada parlar amb un home que tingui interès, i aquest xicot m'	embafaria	de seguida. Només sap enraonar de viratges. Això per les teves cosines,
I la quallada, que és el plat del dia, tan dolça i agradosa, que no	embafa	ni cansa, ni pesa en l'estómac ple i replè de tanta menja indigesta,
colpits. Les "fraternizaciones" que no vénen espontàniament,	embafen	i paren malament; l'interès és la raó clàssica —i la més honesta si
vinguda. Si fos etern el goig, ¿qui pot jurar que un dia o altre no ens	embafaria	? Una vida immortal que ens fos oferta, segurament voldríem altra cosa i
d'exercitar les cametes, fos que s'hagués buidat el covenell o que l'	embafés	el joc, i allavors l'oca curava de l'infant com la més destra mainadera.
restaven cartutxos a la canana, quan aquella matança insòlita començà d'	embafar	-lo. Recordà que era temps de cria. Segurament devia haver matat alguna
l'horitzó s'eixampla i s'iritza amb un abrandament de fogueral, l'aire s'	embafa	més, i tota la terra que atalaiem és una sucosa esgambada d'arbres, una
n'atipés d'una vegada i en quedés ben embafat. I cregueu-ho: me'n vaig ben	embafar	. Quan hi penso encara em tornen a la boca. Les claudicacions es succeïen
què desitjava sa divina persona? —Prou, Pistúccio. Sigues correcte i no m'	embafis	amb tanta urbanitat. Porta quatre dotzenes d'ostres, una ampolla de
al nostre cantó ens duu la bravada de la sang, d'una dolçor espessa que	embafa	i repugna, aquest tuf de mort que exhalen els embuts, que sembla una
ni la remarca més enraonada. L'aventura no ens diu res i l'ordre ens	embafa	; no servim ni per a obeir ni per a manar. Tot això té un pes terrible i
és una literatura desproveïda totalment de preciosisme. El preciosisme m'	embafa	de seguida. La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d'un
repartida, la profusió de consells impel·lents i tonificants, comença d'	embafar	. A l'últim, Vehí reacciona i diu, considerablement enervat, fent un gest
superior: és viril, noble, net, clar. El barroc m'exaspera, m'	embafa	. El verisme del barroc és literalment pornogràfic. El que vaig escriure
el ditirambe sistemàtic, l'elogi permanent. El mallorquinisme ensucrat l'	embafa	una mica. El seu propòsit és mantenir-se constantment en un estat
un osset d'ala de gallina. En la de Sagarra, l'excés de polpa, en canvi,	embafa	una mica. La normalitat de la poesia de Picó demostra, de tota manera,
aquell pes dolç de les llepolies! ¿Era un càstig? En la seva consciència	embafada	pel greix, s'ho sospitava tèrbolament. Però no s'hi resignava. S'assegué
afalagador; caminar, caminador; durar, durador; eixordar, eixordador;	embafar	, embafador; enlluernar, enlluernador; enraonar, enraonador; esborronar,
l'autoritat del rei. Però arriba un moment que tanta de prudència sembla	embafar	-los. És llavors que, essent ja a Oriola de tornada, a hora de sol post,
a un sofriment pitjor que el que li havia donat la seva vida que l'havia	embafat	de grisor, sinó allò que el rescabalaria dels seus desenganys. El temps
veu era llagrimosa, interrompuda de sospirs, i quan l'espera començava a	embafar	-les, renegaven. Barrejats amb elles es veien alguns homes. Obrers amb
més no abusar-ne; espaiar-los, més que repetir-los. Tot el peix blau	embafa	una mica, i per a conservar el seu prestigi cal no sovintejar-lo. De
de la mar és confortable, de tant en tant, no veure l'horitzó. L'infinit	embafa	. A Cadaqués és fàcil de no veure l'horitzó. Cosa delicada. De seguida
Quan hi ha de tot i es menja bé, les efusions amb la naturalesa	embafen	una mica i llavors apareixen els romàntics de torn, els inconformistes,
i "seny" i altres tòpics per l'estil. És un menjar que ens	embafa	aquest. Només ens demostra una cosa tot això: covardia, covardia i
taula i diria al capitost: "La vostra cara no m'agrada gens ni mica: m'	embafeu	. Què passa?". I de seguida començarien els trets i els cops de puny.
és el d'abans d'alçar-se el teló. Tot el concret, posseït i conegut ens	embafa	, i per això Camus ha pogut escriure aquesta enormitat, potser només
de paper fi. Abans, aquestes exquisitats i una infinitat més, capaces d'	embafar	el més golafre, s'exhibien, al natural, en els magnífics aparadors de les
criatures i predicaven la castedat i la gimnàstica sueca, que em varen	embafar	de seguida per llur vacuïtat i per llur pedanteria insuportables. En el
segle d'or francès davant dels poetes de la Plèiade —Ronsard inclús: els	embafava	tanta tendresa i tanta suavitat i tanta frescor. Qui sap si d'aquí a
, ni s'adonarà que li agrada caminar, però de fet en té el goig i no se n'	embafa	. La seva excusa per bellugar-se és veure terra i obeir l'embruix de la
donen a l'ofici una mica de picant, el fan més apetitós. Massa dolç,	embafa	. Massa èxits, sense la sal i vinagre de les contrarietats, acaben per
Plegats; dir que la sardana és avorrida i que escoltar-ne més d'una	embafa	; que la gent és tafanera i no té pressa (símptoma de país endarrerit),
amb albergínies, perquè resulta un plat massa gras, i el greix excessiu	embafa	. El millor plat cuinat amb albergínies és l'ànec —tant si és mut com si
és prou bo i, de vegades, és excel·lent, però no se n'ha d'abusar, perquè	embafa	una mica. Però el curiós és aquest fet: aquest producte, que millora amb
sobrecarregades de sucre —o de sacarina, de vegades—, resultat que m'	embafen	. Però aquesta afirmació és merament personal. Hi ha persones que creuen
be. Al efecte maná fer un dinar de tanta cosa qu' era impossible que no	embafés	á la sola vista. Fins hi havia un bou sencer y feu posta al Farell de qui
milions de pessetes. Segons aquest corresponsal, hi ha oli per a	embafar	els 28 milions d'habitants d'Espanya. Pagesos i lladres de Taxes
ab la tremenda llissó, ells, los invencibles, los qui ja llavors	embafavan	á Europa ab la ridícula jactancia de ser més valents que tothom,
aquest menjar es lo plat característich, que com lo pá, may cansa ni	embafa	lo ventrell y la boca dels catalans. Ja que per galant invitació de
païdor d'esclau, aquests sí, quan sabien que es moria	embafaven	de greix el brou calent, i el vinet amb perfum de satalia
damunt dels seus cabells d'espart i fugí cap a la nit. La nit, a ciutat,	embafa	les pedres de la catedral. El cec ho sap tot: les seves orelles escolten
la sang dels quals al segón dia de l'atac pastava la pols de la terra i	embafava	l'aire amb càlids vapors. El generalíssim dels invasors caigué ja el
pel vent dels grans viatges. La nit és massa piadosa:	embafa	. I amb tants d'estels, il·lusiona. Dona, la vida és moda, ja ho
hi ha alguna cosa per pelar, i dent que es corca de seguit s'	embafa	. I, quan s'arriba a ser el que som, ni un bri
hi ha un gran ús —un gran abús— de mitologia. Si aquesta abundor no	embafa	del tot el lector és perquè hom pot remarcar de bell antuvi el to poc
veu divina la seua, i un dir transit d'una misteriosa musicalitat que no	embafava	... I amb aquella veu i aquell aire platònic mediceo, barrejava
rellogat molest. Digueu-li que no inquieti el servei i que el que més m'	embafa	són les remors a deshora; digueu-li que es llevi les seves cadenes,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents