×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embarassar |
Freqüència total: 62 |
CTILC1 |
cel obert, quan és al llit. De dia, no li plau gaire que plogui. Res no l' | embarassa | tant com el paraigües; s'estima més no sortir de casa... L'Agneta, no. El | vida del campament, ve a barrejar-s'hi aquest element enutjós, que tot ho | embarassa | , que omple de tuf l'atmòsfera, que desmoralitza els indígenes, que atrau | En primer lloc, la composició del decorat, amb ses moltes incidencies, | embaraça | l'escena sense cap necessitat i perjudica la serenitat del conjunt, la | de res d'haver llançat les causes personals de tristesa; de vegades | embarassa | l'esperit l'odi al llinatge humà. Quan reflexiones com és rara la | o per no saber-li prendre els paquets, el paraigua o l'ombrel·la que li | embarassaven | les mans o, en fi, per altres mancaments i desatencions imperdonables. | que per un esgarriament de la raó s'havia imaginat. El que en aquest punt | embarassa | és que en els esperits més eminents i en les intel·ligències més | i fou prohibit al dit Josep Oriol i successors i a qualsevol persona, l' | embarassar | l'enfront de la capella des de l'enrajolat que la decorava, fins a la | en les cures, les quals han d'ésser el més ràpides possible, | embarassa | aquest graó sanitari, l'immobilitza i dificulta la marxa prejutjada de la | de l'hoste... Que per què tenia el vici d'asseure's enmig del corredor, | embarassant | el pas... Que per què es posava a estossegar quan dinaven i tirava | IX cambiá de forma, al apuntarlo o cosirlo de manera que no | embracés | o se descompongués, y els seus extrems després de rodejar el coll | Es cert que els senyals damunt de les lletres fan mal efecte, perque | embrassan | l'espai que hauría de quedar expedit i net entre dues ratlles; però això | no pas un arquitecte, poso per cas, que l'embalum de l'edifici ocupa o | embarassa | extraordinàriament. —Això no es pot sostenir, va respondre, ràpid, el | remei a les seves inquietuds, car si sortia del solc em veuria obligat a | embarassar | -li la filla. El vaig desarmar, aquella tarda. Em mirava amb els ulls | de perdre, manco aquell dia que va assabentar-se que el seu fill havia | embarassat | la filla del seu enemic. Res no va importar-li a l'hora de cobrar-se les | —¿Vol dir que haurem de renunciar a les dones? —No tant, mentre evitem | embarassar | -les ja que hi ha excés de població. El que importa, per començar, és | per alzina; crener per carener, embarrassar per | embarassar | i nirvi per nervi, etc.. Si la deformació vocàlica del mot s'ha | d' espardenya; y en llurs excursions entomológicas, si la vestimenta 'ls | embrassava | , en un santiamen es treyan l' americana y 's quedavan en mánegas de | que restauren per complet el maxilar sense paladar ni armaçó que | embraci | poc ni mólt a l'individu. No hi ha més que quatre estrebs (A' i | d'una casa modesta ab la seva cisterna (fig. 37); la cloaca avuy | embaraça | 'l carrer; més amunt la via s'estreny y després sembla que 's torç, | cremarme ab que encara no hajan desaparegut los casulots y barracas que | embarassan | la nostra hermosa plassa de Catalunya. Fássim lo favor de dirme si no | la sana moral. Elevarse fins á las bromas, en éxtasis, sobre 'ls demes. | Embarassar | se ab las cordas del barco. Embobarse ab, en alguna cosa. Embolicarse ab, | á pas de formigues, Llevar la enruna y les vigues Que | embarasen | micha plasa. Y no anem tocant el figle, Pera que tarde mig | un disgust en parir una noia i no un nen quan, de menor, un client m' | embarassà | . Ara ja no; ara sé que la dona, per ser aquell tou de realitat que et deia | es es séu bergantell, qui ningú el vol perqu'es pú, y cercaria que tú t' | emberassasses | emb'ell. Faldó. ¿En aquell manxeroy séu en voldria acabussá? | coses clares. He casat dues minyones i un minyó; viuen lluny d'aquí i no | embarassen | . La Marta, bé la casaré, encara que lletja com és i amb el seu | y arrencar de soca y de arrel los mals y obstacles que podrian | embrassar | lo camí de la pau. —Será cert! digué á mitja veu y com esclamantse lo | y satisfacció dels solitaris de aquests llochs procurar que las pedras no | embrassassen | lo pas, que la mata y'l boix cresqués á manera de barana prop de ells, | dolls d' armonias y de llums. En tots los carrers que hi embocavan s' | embrassavan | l' un á l' altre 'ls carruatjes que s' hi ensopegavan, que pels tronchs y | temps lo secretari se 'n servia per copiar oficis y cosas que á n' ell l' | embrassavan | , y que 'n Gilet se 'n duya ab sorprenent facilitat: á dotze anys ell era | li ve un pensament. —Aquestas estoballas —pensa entre sí mateix— m' | embrassarán | . ¿Qué pensará la gent si 'm veu entrar á la esglesia ab las estoballas | embusteríes, que qui no 'l creu no peca. Ja sabeu que qui parla clá no s' | embarassa | , y la veritat sempre sura; per axô jo, devant, devant, ja vos dich es nêt | 'ls gastos no travessin á lo que dona 'l mesquí jornal. Lo vetllador no | embrassa | 'l llindar de la botiga: ja ha quedat mes ample 'l pas. No mes queda la | sossegat ab aygua de malvas, malmetent la munyeca de melindros ab que li | embrassavan | la boca per ferlo callar, y tirant á norri 'ls bolquers com si volgués | acudia 'l ditxo, agafava desseguida la forquilla, prenia algun tall, y s' | embrasava | la boca per dissimular de qualsevol manera la rialleta que li venia als | flors tendres y de la ginesta que s' anava acostant. Ni una alé d' aire | embrassava | l' espay; no més los falsiots creuhavan la plassa, ran dels terrats, | sens poder espel·lirse de demunt un cert encongiment de formalitat que l' | embarassava | . —A tu te n'ha passat alguna,— afegí sense voler. La noya s'estremí, | se li amenássa. Putifár. ¿D'axó hás d'estar penad, â tu que t' | embarássa | ? ¿Y per un tál subjécte hás d'empeñár-te tánt? ¿No estás empeguehid d'una | mos germans, qu'el perill amenássa... Peró ningú respon; ningú s'en | embarássa | ; Per totas párts d'el cós un tremolòr me prên, Y la sáng congeláda en las | â las òrdas d'el Rèi? Astiagês. Vos reináu, mon páre, ¿y axó vos | embarássa | ? Feis-los esperimentar dóns els drêts d'el qui cománda, y acostumáu-los â | que ben mirat no mès serveix per fer riure y | embrassá | una mica 'l pas. Palau de la industria. Naus d' Espanya y demés | mi. [(Li done es papé.)] Sen Freix· ¡Senyó.! Es negre m' | embarassa | . Señoret. ¿Sap firmá? Sen Freix· Emb una creu. [(El | si més no per la profunda ressaca de vídues i espècies similars que l' | embarassava | . —A la teua edat hauries de cuidar-te la imatge —li vaig retreure de | —pares amb despreniment de retina, amics amb càncer a la boca, filles | embarassades | per un canalla, mares que havien sofert un col·lapse cardíac i els metges | del menyspreu; quan cap obligació la lliga, cap precisa ocupació l' | embrassa | ; quant sent una inclinació natural á la diversió, al plaher, llavors es | Sa burlada geneta, lo que tresca, Empero cuant mes fa mes se | embarassa | Ni pot trobar cap medi que servesca, Sens parlar ni | Y el tribòl vetg qu'amenássa: Y que ningú s' | embarássa | De mi en tál aflicció. 12. Ab fúria m'hán envestid | un cavall marí atret per l'olor de la femella, s'hi empinava damunt i l' | embarassava | . I enamorat d'ella, l'estirava cap al mar. No podia, ella era fermada. | amb la teva edat, amb el... el, perdona, filipí, no sé si... —T' | embarassa | qui et folla. Fa molts anys hi vaig quedar de tu. He esclatat en suada: | de Leonor, a l'habitació d'Estrella. Una noia de vint anys, a qui havia d' | embarassar | sense que ella ho sabés. Les dones no desconfiaven, de Saturn, tan bell, | a parella, mentre que ell n'era exclòs (¿com podia imaginar-se el papa « | embarassant | » la mama, sense sentir que alguna cosa del seu imaginari era envaïda? |
|