Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cel obert, quan és al llit. De dia, no li plau gaire que plogui. Res no l'	embarassa	tant com el paraigües; s'estima més no sortir de casa... L'Agneta, no. El
vida del campament, ve a barrejar-s'hi aquest element enutjós, que tot ho	embarassa	, que omple de tuf l'atmòsfera, que desmoralitza els indígenes, que atrau
En primer lloc, la composició del decorat, amb ses moltes incidencies,	embaraça	l'escena sense cap necessitat i perjudica la serenitat del conjunt, la
de res d'haver llançat les causes personals de tristesa; de vegades	embarassa	l'esperit l'odi al llinatge humà. Quan reflexiones com és rara la
o per no saber-li prendre els paquets, el paraigua o l'ombrel·la que li	embarassaven	les mans o, en fi, per altres mancaments i desatencions imperdonables.
que per un esgarriament de la raó s'havia imaginat. El que en aquest punt	embarassa	és que en els esperits més eminents i en les intel·ligències més
i fou prohibit al dit Josep Oriol i successors i a qualsevol persona, l'	embarassar	l'enfront de la capella des de l'enrajolat que la decorava, fins a la
en les cures, les quals han d'ésser el més ràpides possible,	embarassa	aquest graó sanitari, l'immobilitza i dificulta la marxa prejutjada de la
de l'hoste... Que per què tenia el vici d'asseure's enmig del corredor,	embarassant	el pas... Que per què es posava a estossegar quan dinaven i tirava
IX cambiá de forma, al apuntarlo o cosirlo de manera que no	embracés	o se descompongués, y els seus extrems després de rodejar el coll
Es cert que els senyals damunt de les lletres fan mal efecte, perque	embrassan	l'espai que hauría de quedar expedit i net entre dues ratlles; però això
no pas un arquitecte, poso per cas, que l'embalum de l'edifici ocupa o	embarassa	extraordinàriament. —Això no es pot sostenir, va respondre, ràpid, el
remei a les seves inquietuds, car si sortia del solc em veuria obligat a	embarassar	-li la filla. El vaig desarmar, aquella tarda. Em mirava amb els ulls
de perdre, manco aquell dia que va assabentar-se que el seu fill havia	embarassat	la filla del seu enemic. Res no va importar-li a l'hora de cobrar-se les
—¿Vol dir que haurem de renunciar a les dones? —No tant, mentre evitem	embarassar	-les ja que hi ha excés de població. El que importa, per començar, és
per alzina; crener per carener, embarrassar per	embarassar	i nirvi per nervi, etc.. Si la deformació vocàlica del mot s'ha
d' espardenya; y en llurs excursions entomológicas, si la vestimenta 'ls	embrassava	, en un santiamen es treyan l' americana y 's quedavan en mánegas de
que restauren per complet el maxilar sense paladar ni armaçó que	embraci	poc ni mólt a l'individu. No hi ha més que quatre estrebs (A' i
d'una casa modesta ab la seva cisterna (fig. 37); la cloaca avuy	embaraça	'l carrer; més amunt la via s'estreny y després sembla que 's torç,
cremarme ab que encara no hajan desaparegut los casulots y barracas que	embarassan	la nostra hermosa plassa de Catalunya. Fássim lo favor de dirme si no
la sana moral. Elevarse fins á las bromas, en éxtasis, sobre 'ls demes.	Embarassar	se ab las cordas del barco. Embobarse ab, en alguna cosa. Embolicarse ab,
á pas de formigues, Llevar la enruna y les vigues Que	embarasen	micha plasa. Y no anem tocant el figle, Pera que tarde mig
un disgust en parir una noia i no un nen quan, de menor, un client m'	embarassà	. Ara ja no; ara sé que la dona, per ser aquell tou de realitat que et deia
es es séu bergantell, qui ningú el vol perqu'es pú, y cercaria que tú t'	emberassasses	emb'ell. Faldó. ¿En aquell manxeroy séu en voldria acabussá?
coses clares. He casat dues minyones i un minyó; viuen lluny d'aquí i no	embarassen	. La Marta, bé la casaré, encara que lletja com és i amb el seu
y arrencar de soca y de arrel los mals y obstacles que podrian	embrassar	lo camí de la pau. —Será cert! digué á mitja veu y com esclamantse lo
y satisfacció dels solitaris de aquests llochs procurar que las pedras no	embrassassen	lo pas, que la mata y'l boix cresqués á manera de barana prop de ells,
dolls d' armonias y de llums. En tots los carrers que hi embocavan s'	embrassavan	l' un á l' altre 'ls carruatjes que s' hi ensopegavan, que pels tronchs y
temps lo secretari se 'n servia per copiar oficis y cosas que á n' ell l'	embrassavan	, y que 'n Gilet se 'n duya ab sorprenent facilitat: á dotze anys ell era
li ve un pensament. —Aquestas estoballas —pensa entre sí mateix— m'	embrassarán	. ¿Qué pensará la gent si 'm veu entrar á la esglesia ab las estoballas
embusteríes, que qui no 'l creu no peca. Ja sabeu que qui parla clá no s'	embarassa	, y la veritat sempre sura; per axô jo, devant, devant, ja vos dich es nêt
'ls gastos no travessin á lo que dona 'l mesquí jornal. Lo vetllador no	embrassa	'l llindar de la botiga: ja ha quedat mes ample 'l pas. No mes queda la
sossegat ab aygua de malvas, malmetent la munyeca de melindros ab que li	embrassavan	la boca per ferlo callar, y tirant á norri 'ls bolquers com si volgués
acudia 'l ditxo, agafava desseguida la forquilla, prenia algun tall, y s'	embrasava	la boca per dissimular de qualsevol manera la rialleta que li venia als
flors tendres y de la ginesta que s' anava acostant. Ni una alé d' aire	embrassava	l' espay; no més los falsiots creuhavan la plassa, ran dels terrats,
sens poder espel·lirse de demunt un cert encongiment de formalitat que l'	embarassava	. —A tu te n'ha passat alguna,— afegí sense voler. La noya s'estremí,
se li amenássa. Putifár. ¿D'axó hás d'estar penad, â tu que t'	embarássa	? ¿Y per un tál subjécte hás d'empeñár-te tánt? ¿No estás empeguehid d'una
mos germans, qu'el perill amenássa... Peró ningú respon; ningú s'en	embarássa	; Per totas párts d'el cós un tremolòr me prên, Y la sáng congeláda en las
â las òrdas d'el Rèi? Astiagês. Vos reináu, mon páre, ¿y axó vos	embarássa	? Feis-los esperimentar dóns els drêts d'el qui cománda, y acostumáu-los â
que ben mirat no mès serveix per fer riure y	embrassá	una mica 'l pas. Palau de la industria. Naus d' Espanya y demés
mi. [(Li done es papé.)] Sen Freix· ¡Senyó.! Es negre m'	embarassa	. Señoret. ¿Sap firmá? Sen Freix· Emb una creu. [(El
si més no per la profunda ressaca de vídues i espècies similars que l'	embarassava	. —A la teua edat hauries de cuidar-te la imatge —li vaig retreure de
—pares amb despreniment de retina, amics amb càncer a la boca, filles	embarassades	per un canalla, mares que havien sofert un col·lapse cardíac i els metges
del menyspreu; quan cap obligació la lliga, cap precisa ocupació l'	embrassa	; quant sent una inclinació natural á la diversió, al plaher, llavors es
Sa burlada geneta, lo que tresca, Empero cuant mes fa mes se	embarassa	Ni pot trobar cap medi que servesca, Sens parlar ni
Y el tribòl vetg qu'amenássa: Y que ningú s'	embarássa	De mi en tál aflicció. 12. Ab fúria m'hán envestid
un cavall marí atret per l'olor de la femella, s'hi empinava damunt i l'	embarassava	. I enamorat d'ella, l'estirava cap al mar. No podia, ella era fermada.
amb la teva edat, amb el... el, perdona, filipí, no sé si... —T'	embarassa	qui et folla. Fa molts anys hi vaig quedar de tu. He esclatat en suada:
de Leonor, a l'habitació d'Estrella. Una noia de vint anys, a qui havia d'	embarassar	sense que ella ho sabés. Les dones no desconfiaven, de Saturn, tan bell,
a parella, mentre que ell n'era exclòs (¿com podia imaginar-se el papa «	embarassant	» la mama, sense sentir que alguna cosa del seu imaginari era envaïda?

Pàgina 1 (de 2)

50 següents