Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

conformar-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu oncle cap a la mar. El noi s'	embarcà	molts dies amb el vell marí i gaudí amb tots els seus sentits d'aquella
Tots estaven d'acord que, tal com es presentava el temps, era perillós	embarcar	-se. La voluntat de l'oncle s'imposà. —Amb un temps pitjor que el d'avui
vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien desitjat	embarcar	-se per a no sabien quin país, en aquells dies d'alegries i de somnis. Els
vaixells atracats al moll s'havia sentit en més d'una ocasió temptat d'	embarcar	-se; s'havia dit que era el millor que podia fer; anar-se'n també d'
del poble. Deien que havia anat a França; més tard digueren que s'havia	embarcat	cap a Cuba. Va tornar, i ningú no sabia on havia estat ni en què havia
encara carregàvem. Un cop estigué llesta la mercaderia començàrem a	embarcar	passatge; la majoria, mestissos i xinesos. Els mestissos anaven a veure
amb l'administrador. El noi, més ferm encara, manifestà el seu desig d'	embarcar	, i l'americà es produí com un home honestíssim. L'autoritat de Raiatea no
ni beure, ni permetre's la més mínima disbauxa, i al cap de pocs dies va	embarcar	-se cap a la seva gran aventura, amb la indignació de Gerbault, el qual,
la crueltat dels primers conqueridors. No existeix cap poble que s'hagi	embarcat	per a la gran aventura colonial amb la il·lusió de redimir el món. Des
haurà decidit —tal fou la seva primera reacció davant els fets— que	embarcar	-se amb Castella en una mateixa navegació no era bon afer i que calia
Catalunya en una república aristocràtica a l'estil de Venècia —que era	embarcar	-se de ple en la nau del Minotaure— o bé cercar una entesa amb el monarca
de la rodalia urbana, atenien al millorament del conreu de la terra i s'	embarcaven	poques vegades en un petit comerç mediterrani. Feren una Universitat
força erosiva de les nostres accions. Però tots sabem que ningú no voldrà	embarcar	-se amb nosaltres, prendre part en les empreses col·lectives que
fer com William Morris se n'aniria tot en orris. Ell	embarcava	el rei Artur i Ginevra i Excalibur, i ho salvava a
ha marxat cap a Canàries. He passat tot el matí al moll. A les onze ha	embarcat	i des d'aleshores ens hem estat veient de lluny, jo a baix i ella a dalt.
jo li havía tirat. Ara veyeu qué he anat á somniar!... Jo, que may m' he	embarcat	, trobarme á dalt d' un barco y en Lluís seguintme desesperat nadant. Quín
comensaren á desfilar pera revéures á taula, y patrona y estudiant s'	embarcaren	en una conversa llarga, comunicantse lo passat durant l' ausencia, sense
hi tornaria. A partir de llavors, aprendria el francès prop d'ella, o m'	embarcaria	cap a França. La meva decisió li fou simpàtica. Finalment em va dir que
a Marsella. Mentrestant em vaig assabentar de com ho havia de fer per	embarcar	-me quan fos l'hora; si necessitava passaport, si el fet de tenir nombre
Jo no volia descobrir la meva passió i vaig simular la necessitat d'	embarcar	-me cap a Marsella en una data propera. Ells varen comprendre que podien
el sorrut, m'amenaçà: ells veien tot vapor que partia i tothom qui s'	embarcava	. Si jo em proposava de partir per una altra mediació que la d'ells, em
davant meu. Era a mitjan juliol. Els dos homes del port m'havien d'	embarcar	abans de finir el mes. Vull remarcar la meva ingenuïtat prop d'aquests
em feien un servei molt difícil i perillós, com era, per exemple, de fer	embarcar	un desertor o un home perseguit per la llei. Durant els darrers dies que
Em sentia exaltat, sense una ombra de malenconia. L'oncle i el nebot s'	embarcaren	al llagut amb mi i no em deixaren fins al peu de l'escala que em conduí a
anar a París, un altre a Anglaterra. El paleta i la seva dona volien	embarcar	cap a Alger. Uns altres dos volien tornar a Barcelona. Aquests semblaven
ulls sense malícia. Sí, tot ell respira innocència. Per això s'ha deixat	embarcar	en aquesta aventura. Tota la tarda, malgrat la distracció de la conversa,
No era qüestió de perdre un minut. Jo l'acompanyava. —Tu no et voldràs	embarcar	? —No, vaig respondre fredament. —No vindràs; ja ho veig. Aguantaràs ni
Vaig dir-li que aquest estava malalt de pànic o del que fos, i que calia	embarcar	-lo amb tota la rapidesa possible. Un empleat del cònsol va anar a cercar
confiança... Ara, sí, ara ja pots tornar d'Amèrica: ha arribat l'hora d'	embarcar	-te; t'eixugarem les llàgrimes d'enyor, t'obrirem la porta i d'amagat
Es deturà al cancell. "On vas, il·lús?" Lluís ja feia un mes que s'havia	embarcat	, dòcil a la seva ordre. Cosme tornà enrera. Es va quedar al peu de la
Però per què avui? Segurament mogut pel mateix impuls que em va portar a	embarcar	-me el dia que la idea de no veure't mai més se'm va fer insuportable."
ho vas ser com si fos cosa del destí. Aquell crit d'aleshores m'obligà a	embarcar	-me, i, avui, em torna als llavis. Et crido altra vegada, Mònica: no
noia irlandesa, Raquel O'Bryan, a les ribes del Mersey, pocs dies abans d'	embarcar	-se. En tornar a Liverpool, l'havia besada entre enormes estibes de bales
Estava emocionat, com si es trobés al moll i ells es disposessin a	embarcar	-se. Els desitjà bona nit i es va quedar al portal, escoltant el fregadís
Et dic que sí! El vam trobar pel camí de Delfos. I a Ítaca, quan ens vam	embarcar	, ja mostrava la seva barba dalt la nau. A Nàuplia no podíem fer un pas
amb la mateixa Henriet que havia festejat tants anys. I el matrimoni s'	embarca	cap a les Índies orientals, on és nomenat Professor d'Història i Economia
i van ser la befa. El mateix dia el professor va penjar els hàbits i s'	embarcà	. Havia fet cap a l'Àfrica, a casa d'un oncle seu, es posà a treballar,
mena. Demà de bon matí, l'afaitaré, li faré posar roba de persona i l'	embarcaré	. No t'amoïnis, patró, és cosa de no res... És bona la sopa? Menja amb
en tines plenes d'aigua i les que suren, que vol dir que són buides, les	embarquen	cap a Ciutadella. Amb tot, no és que siguin regalades. Una bossa
—ja fa temps d'això— d'incordiar-nos a propòsit de l'error que seria	embarcar	-nos en la "utopia". Però, tant Huxley com Marcuse, arranquen d'una
hi haurà una batalla naval demà" són necessàriament veritables. No ens	embarcarem	en debats lògics sobre si l'exemple "Hi haurà una batalla naval demà"
entre aquesta llei i l'anomenada "llei de bivalència". Tampoc no ens	embarcarem	en debats sobre els conceptes de necessitat, determinació, fatalitat,
que poguessin incitar els valencians del principi del XVIII a	embarcar	-se en aquella guerra. Hi devia haver el ressentiment antifrancès,
l'almirall Carrós prepara una escomesa contra Gerba, Ramon Muntaner	embarca	, en la nau "Ventura Bona", un fillet de dos anys, un de vuit mesos i la
va resoldre a córrer l'aventura atlàntica. A darrers del 1919 s'	embarca	amb el seu amic Felip Teixidor que va a Mèxic. Sala es detura als Estats
mercès a un gènit actiu que no'm deixava surar, em va dir que si volia	embarcar	-me amb ell, per a ajudar-lo a certes vendes especials, i que a més d'
d'un ofici tan curiós, com ignocent, com plè de malícia. Jo, que m'hauria	embarcat	en un barco negrer, vaig respòndre-li, que per mí "endavant, i mar
que tornaria depressa, l'endemà mateix, amb el Lulio, em vareig	embarcar	, i a Girona! Això sí, abans de marxar, com que sempre m'he perdut per
però que abans tractés de oblidar-me com de tot cor jo li desitjava. I	embarcada	ella amb bons mots, em vareig embarcar jo amb treballs, i lo que va
com de tot cor jo li desitjava. I embarcada ella amb bons mots, em vareig	embarcar	jo amb treballs, i lo que va passar a Girona ho veuràs al següent

Pàgina 1 (de 32)

50 següents