Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la persecució dels ferits. El brúfol, enrabiat per la ferida, acostuma d'	embardissar	-se i de posar-se a l'aguait sobre la seva pròpia pista, aprofitant per
restat al darrera de la bèstia, pot esmunyir-se, silenciosament, i	embardissar	-se, romanent immòbil dins les herbes, fins que tingui la seguretat que
mateix hi ha un gran cobert pels carros, el sostre del qual estava a mig	embardissar	. Vaig mirar entremig de les bigues i, a través del forat obert de la
L'euga és bruta de cames i té l'edat que us acabo de dir. En aquest punt s'	embardissaren	en una discussió pintoresca i molt difusa, que es projectà primer sobre
Enfilàvem llavors, a la tarda, la riera del Canadell i ens hi	embardissàvem	buscant móres —aquelles móres de color de vi negre, de vinassa espessa,
agulles rohentes. Al veures descobert, —Hu, hu, hu!... La fura s'havía	enverdissat	... Hu, hu, hu!...— Y l'Anima, esbrotant les romagueres que se li arrapavan
li passen esmolant el pensament; llavors una estoneta s'	embardissa	en el record de punxes i cascalls: el fred als peus a
Y si es prim, un bon tutor Li fará molt gran favor.	Embardissant	lo en seguida Mes li asseguras la vida. Arbre sovint trasplantat
sortir del pas, tot i que tenia plena consciència que de cada vegada m'	embardissava	més. L'urbà es va entestar a acompanyar-me a l'ajuntament, que a les
a Iahuè i digué: "És debades que Job tem Déu? No has tu	embardissat	engir d'ell i engir la seva casa i engir tot el que posseeix,
Al baró, el camí del qual és amagat i engir l'	embardissa	Eloah? (Car davant del meu pa ve el meu sospir i
llarg o no badar-li boca, però quan van mirar-se, la por va deixar d'	embardissar	els seus propòsits. Van caminar errants, sense trobar gaires paraules per
d'arrels només en tenim unes. I la gràcia és retrobar-les. Però m'	embardisso	. Ho deixo. La ciutat del primer alè és com el nas, en respires
Guerra, no sabia res dels bardissars de son germà, que l'han	embardissat	a ell. I som-hi. La gent dels papers, que podria tenir per tòtem un
als esbarzers i, amb l'escopeta, s'obre camí entre el grop de branques	embardissades	que el separen de la presa. No és una bèstia. L'home que, de bocaterrosa,
la xemeneia de ca seva. Eren a un casal esbucat de fora vila, les parets	embardissades	de xuclamel, ungla de gat i heura. I les rajoles, a una paret que devia
mai enrere vas deixar-hi la vida per viure caminar	embardissar	-se tombar-se vas deixar-hi el teu nom tots els noms
vas deixar-hi el teu nom tots els noms avançar	embardissar	-se aturar-se han mort els avis els veïns han mort els
els retregui que s'estimin més endinsar-se en el món del saber que no pas	embardissar	-se en les misèries de la realitat quotidiana. I els que sí que publiquen
plena de viaranys i carreranys, que arriben a relativitzar —però mai a	embardissar	— la via principal, el fil conductor de la història. Talment
les línies de fricció dels mil debats en els quals els teòrics de l'art s'	embardissen	diàriament: individual o col·lectiu; nacional o internacional; públic o