DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
embeinar V 60 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb embeinar Freqüència total:  60 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llàgrima? —Ningú. —Aleshores, què? —No ho sé. —L'Antoni Mates se l'envainarà? —Que ets càndid! —Oh, el càndid ets tu, que vas dient que és tan
tragué l'atxa i començà de colpir l'adversari, el qual no encertà a embeinar la seva espasa per prendre ell també l'atxa, i es posà aquella a
amb les dagues. Els contendents caigueren a terra i, en llevar-se, embeinaren les dagues i prengueren les espases. Però, després de donar-se molts cops
del blat i de la cugula. I no plànyer-hi esforç, ni defugir perill ni embeinar l'espasa, que no siguin vençuts i encadenats tots els monstres, i els
malaca i or— del baròmetre que hi ha en una repiseta, ben acuradament embeinat quan el somriure del cel és inequívoc, mai no deixat a ningú, i només
gens de veure una mica després com el Mestre els reprèn i els ordena d'embeinar l'espasa que tan vivament els havia recomanat de comprar. Endemés, mai no
embagular; bóta, embotar; cove, encovenar; pila, empilar; beina, embeinar; dolla, endollar; butxaca, embutxacar; barca, embarcar; cotxe, encotxar;
soltant les seues abelles en ple parlament, escarotava el cotarro fent envainar apresseta lo sable a D. Romualdo i anar-se'n cap a la garita. ¡Es
n'hi ha prou. Vine, vine cap a dins —li dia la sinyô Quica... I Miliet embainà el xafarot, tragué la panxeta cap avant, pegà un estironet i ab aire
no em nego a cridar visca el vostre país, però no ho faré fins que haureu embeinat les armes. Tot això és força insuls, no cal dir-ho, però va fer el seu
puix segur que ab la corbella havera tractat de deféndrela i li haveren embainat en el còs algún alfange. Llaugers acaminaven els pirates perque segóns la
/Pax reddita condidit enses\. A la fi, el retorn de la pau embeinà les espases. Arribà la pau cristiana amb una espiga a la mà i, als
sembla que, per evitar desgràcies, manà també que els milicians ho fessin embeinant les baionetes. Tanmateix, com que l'acte no tenia validesa sense
s' aixeca y trayentla de la vayna la fá brandar ab vigor, y la torna á envaynar, y altra vegada s' agenolla davant del Metropolitá, qui li posa la corona
tenen en lloch de fullas. Lo bulbo es tunicat quant las escamas envainan las unas dintre las altres com la (Seba, Pórro, Junquillo.) Es
lluita. Aixis ho va fer Fra Canellas tornant á agafár la ploma al envainar l' espasa. Se trovava á Mallorca quan morí lo director de l' Escola de
vida, apenes freqüentava cap lloc literari. Aquell gran batallador havia enveinat l'espasa. Al dematí, a treballar a l'Arxiu fins a les dos de la tarde; cap
arrossego una gran mamella, com de dida, en la buidor de la qual s'ha embeinat la punta d'una sabata. Els cabells em cauen sobre la cara i s'hi
vós correspondreu a la meva pietat recordant-vos del vostre jurament. [(Embeina l'espasa i se'n va)] Escena IV [Silvi i Clarissa]
puc una tant sols complaure't. Rigobert, [a la Serp] Vina! [(Han envainat els acers.)] I espera que t'avisi per' que truquis. [(A Cap de Roc.
darrera d'ella d'una revolada. L'home surt immediatament de l'amagatall, embeina el sabre i perduda la por, pren un to despreocupat.)] Home Se
Mallorca, que corones els teus reis i els abandones embeinant l'espasa oscada amb covard gest deslleial! En càstig del teu
veyna jo 't daré demá en los cossos dels inichs adversaris de ma casa. [Enveyna sa espasa y tots ab ell.] ¡Que ab negres paraments ja tot s' endole,
la sort d'una sentencia mortal. Norb· Oh! Malehit siau de Dèu. [(Envainant la espasa.)] Miréu; ni pare ni mare tinch y ab l'urch qu'aqui 's declara
la haig de castigar. Es lo que vull jo inspirar. O amor inmens ó feresa. [(Envainant la seva.)] [(Entran Roig y Albí ab la gorra á la ma comprenentse que
don Alfons de tornar á la ciutat, ja que son pare no venia aquell dia, enveyná la espasa, aguantantla després ab lo bras esquerre, se cobrí ab sa capa,
per aquest, passava un frare per devant de sa porta. Lo soldat enveyná son ganivet, crida á part al religiós y li digué á cau d' orella unas
que maquinalment m'obligà a fer un salt enrera. Ella esclatà a riure y envaynant el punyal, qu'en un santiament desaparegué de mos ulls, se quedà ab les
més negre y malehida encara Que 'ls inferns tenebrosos que la engorjen. [(Envayna l' espasa)] La mare ja m' espera! [(Al Rey.)] Si s' aplassa
quan de Troia tornés amb el negre ràpid navili? Mes a veure, embeina el coltell, i els dos aleshores en aquest nostre llit pugem,
que al cego á encauarse obligas? ¿Quí ets tu per qui acorregut enveyna lo Tártaro sas urpas enemigas, y á qui avinguts no
huy en los ministèris se guanyen no més. Envaine la espasa. Lluytar, ¿pera qué? Vullch ser personaje.
Titans y de llur sepulcre brota 'l volcá de Tenerif. L' Angel enveyna son glavi de foch y remunta als núvols, despedintse dels altres
y d' aygua un bull sols resta que minva, minva y... mor. Llavors lo Geni enveyna la espasa abismadora. Com doná 'l colp terrible mon llabi no ho
gota perillós. Prospero Què passa! El peu em té de guiâ el cap? Embeina, traïdor, la teva espasa; que ataques, però no goses ferir-me! I com te
¿tu m' entregas presoner?— A sant Pere que feria —Enveyna 'l coltell, ha dit; qui de coltell feriria, de
la seva mà ha quedat intacta, sense sentir el foc. I és més: encara no he embeinat l'espasa d'ençà que he vist, davant del Capitoli, un lleó que mirava i
l'estimaves molt més que no has estimat Càssius. Brutus. Embeina el teu punyal i enfada't tant com vulguis. Així et desfogaràs. Fes el que
he tret l'espasa contra els conspiradors. ¿Quan creieu que la tornaré a embeinar? Mai, abans que les trenta tres ferides de Cèsar hagin estat venjades, o
al mitg del pati. Se sent un altre tró y uns xiscles esgarrifosos. Jan enveyna l' espasa, recull la llenya y el fanal, y puja poch a poch escales amunt.
tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: "Torna a embeinar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et
meu. Volent occir-me, són l'espasa nua que sols embeina el somni. Però si la renovació lírica que suposà l'escola valenciana
La manifestació a Perpinyà del proppassat dia 8 ha fet que s'hagi hagut d'embeinar ben endins l'anacrònic gentilici. Vist des d'una òptica catalanocèntrica,
l'espasa: Mort als romans! El germànic: Embeina aquesta espasa, nebot. El jove: Sí, estimat oncle.
que visqui. Antoni es demorà uns segons llarguíssims a retirar l'espasa i embeinar-la. Quan per fi ho va fer i va donar mitja volta, jo vaig interpretar que
d'anar pel terra, Puppa! Aixeca't, heroi! Vaig fer el que em deia i vaig embeinar l'espasa. Llavors diposità el curiós aparell dins les meves mans i
tan clar, que ja no em va emprenyar més. Suposo, també, que se la devia embeinar, ella, també, perquè continua al pis amb el seu marit i no he vist que
i amb un cop d'ull es fa càrrec de la situació. Mentre l'uniformat s'embeina la porra, atemorit i en el fons agraït perquè la meva intervenció li ha
Té raó, és clar, per més que avui em senti com el rei de Roma. Me l'embeino i m'empasso les ganes de portar-li la contrària: —... i no crec que la
tal com vaig informar a la Vostra Majestat, no embeinar mai l'espasa ni pactar cap treva. Rei Joan Aquest és

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »