×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embeinar |
Freqüència total: 60 |
CTILC1 |
llàgrima? —Ningú. —Aleshores, què? —No ho sé. —L'Antoni Mates se l' | envainarà | ? —Que ets càndid! —Oh, el càndid ets tu, que vas dient que és tan | tragué l'atxa i començà de colpir l'adversari, el qual no encertà a | embeinar | la seva espasa per prendre ell també l'atxa, i es posà aquella a | amb les dagues. Els contendents caigueren a terra i, en llevar-se, | embeinaren | les dagues i prengueren les espases. Però, després de donar-se molts cops | del blat i de la cugula. I no plànyer-hi esforç, ni defugir perill ni | embeinar | l'espasa, que no siguin vençuts i encadenats tots els monstres, i els | malaca i or— del baròmetre que hi ha en una repiseta, ben acuradament | embeinat | quan el somriure del cel és inequívoc, mai no deixat a ningú, i només | gens de veure una mica després com el Mestre els reprèn i els ordena d' | embeinar | l'espasa que tan vivament els havia recomanat de comprar. Endemés, mai no | embagular; bóta, embotar; cove, encovenar; pila, empilar; beina, | embeinar | ; dolla, endollar; butxaca, embutxacar; barca, embarcar; cotxe, encotxar; | soltant les seues abelles en ple parlament, escarotava el cotarro fent | envainar | apresseta lo sable a D. Romualdo i anar-se'n cap a la garita. ¡Es | n'hi ha prou. Vine, vine cap a dins —li dia la sinyô Quica... I Miliet | embainà | el xafarot, tragué la panxeta cap avant, pegà un estironet i ab aire | no em nego a cridar visca el vostre país, però no ho faré fins que haureu | embeinat | les armes. Tot això és força insuls, no cal dir-ho, però va fer el seu | puix segur que ab la corbella havera tractat de deféndrela i li haveren | embainat | en el còs algún alfange. Llaugers acaminaven els pirates perque segóns la | /Pax reddita condidit enses\. A la fi, el retorn de la pau | embeinà | les espases. Arribà la pau cristiana amb una espiga a la mà i, als | sembla que, per evitar desgràcies, manà també que els milicians ho fessin | embeinant | les baionetes. Tanmateix, com que l'acte no tenia validesa sense | s' aixeca y trayentla de la vayna la fá brandar ab vigor, y la torna á | envaynar | , y altra vegada s' agenolla davant del Metropolitá, qui li posa la corona | tenen en lloch de fullas. Lo bulbo es tunicat quant las escamas | envainan | las unas dintre las altres com la (Seba, Pórro, Junquillo.) Es | lluita. Aixis ho va fer Fra Canellas tornant á agafár la ploma al | envainar | l' espasa. Se trovava á Mallorca quan morí lo director de l' Escola de | vida, apenes freqüentava cap lloc literari. Aquell gran batallador havia | enveinat | l'espasa. Al dematí, a treballar a l'Arxiu fins a les dos de la tarde; cap | arrossego una gran mamella, com de dida, en la buidor de la qual s'ha | embeinat | la punta d'una sabata. Els cabells em cauen sobre la cara i s'hi | vós correspondreu a la meva pietat recordant-vos del vostre jurament. [( | Embeina | l'espasa i se'n va)] Escena IV [Silvi i Clarissa] | puc una tant sols complaure't. Rigobert, [a la Serp] Vina! [(Han | envainat | els acers.)] I espera que t'avisi per' que truquis. [(A Cap de Roc. | darrera d'ella d'una revolada. L'home surt immediatament de l'amagatall, | embeina | el sabre i perduda la por, pren un to despreocupat.)] Home Se | Mallorca, que corones els teus reis i els abandones | embeinant | l'espasa oscada amb covard gest deslleial! En càstig del teu | veyna jo 't daré demá en los cossos dels inichs adversaris de ma casa. [ | Enveyna | sa espasa y tots ab ell.] ¡Que ab negres paraments ja tot s' endole, | la sort d'una sentencia mortal. Norb· Oh! Malehit siau de Dèu. [( | Envainant | la espasa.)] Miréu; ni pare ni mare tinch y ab l'urch qu'aqui 's declara | la haig de castigar. Es lo que vull jo inspirar. O amor inmens ó feresa. [( | Envainant | la seva.)] [(Entran Roig y Albí ab la gorra á la ma comprenentse que | don Alfons de tornar á la ciutat, ja que son pare no venia aquell dia, | enveyná | la espasa, aguantantla després ab lo bras esquerre, se cobrí ab sa capa, | per aquest, passava un frare per devant de sa porta. Lo soldat | enveyná | son ganivet, crida á part al religiós y li digué á cau d' orella unas | que maquinalment m'obligà a fer un salt enrera. Ella esclatà a riure y | envaynant | el punyal, qu'en un santiament desaparegué de mos ulls, se quedà ab les | més negre y malehida encara Que 'ls inferns tenebrosos que la engorjen. [( | Envayna | l' espasa)] La mare ja m' espera! [(Al Rey.)] Si s' aplassa | quan de Troia tornés amb el negre ràpid navili? Mes a veure, | embeina | el coltell, i els dos aleshores en aquest nostre llit pugem, | que al cego á encauarse obligas? ¿Quí ets tu per qui acorregut | enveyna | lo Tártaro sas urpas enemigas, y á qui avinguts no | huy en los ministèris se guanyen no més. | Envaine | la espasa. Lluytar, ¿pera qué? Vullch ser personaje. | Titans y de llur sepulcre brota 'l volcá de Tenerif. L' Angel | enveyna | son glavi de foch y remunta als núvols, despedintse dels altres | y d' aygua un bull sols resta que minva, minva y... mor. Llavors lo Geni | enveyna | la espasa abismadora. Com doná 'l colp terrible mon llabi no ho | gota perillós. Prospero Què passa! El peu em té de guiâ el cap? | Embeina | , traïdor, la teva espasa; que ataques, però no goses ferir-me! I com te | ¿tu m' entregas presoner?— A sant Pere que feria — | Enveyna | 'l coltell, ha dit; qui de coltell feriria, de | la seva mà ha quedat intacta, sense sentir el foc. I és més: encara no he | embeinat | l'espasa d'ençà que he vist, davant del Capitoli, un lleó que mirava i | l'estimaves molt més que no has estimat Càssius. Brutus. | Embeina | el teu punyal i enfada't tant com vulguis. Així et desfogaràs. Fes el que | he tret l'espasa contra els conspiradors. ¿Quan creieu que la tornaré a | embeinar | ? Mai, abans que les trenta tres ferides de Cèsar hagin estat venjades, o | al mitg del pati. Se sent un altre tró y uns xiscles esgarrifosos. Jan | enveyna | l' espasa, recull la llenya y el fanal, y puja poch a poch escales amunt. | tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: "Torna a | embeinar | l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et | meu. Volent occir-me, són l'espasa nua que sols | embeina | el somni. Però si la renovació lírica que suposà l'escola valenciana | La manifestació a Perpinyà del proppassat dia 8 ha fet que s'hagi hagut d' | embeinar | ben endins l'anacrònic gentilici. Vist des d'una òptica catalanocèntrica, | l'espasa: Mort als romans! El germànic: | Embeina | aquesta espasa, nebot. El jove: Sí, estimat oncle. | que visqui. Antoni es demorà uns segons llarguíssims a retirar l'espasa i | embeinar | -la. Quan per fi ho va fer i va donar mitja volta, jo vaig interpretar que | d'anar pel terra, Puppa! Aixeca't, heroi! Vaig fer el que em deia i vaig | embeinar | l'espasa. Llavors diposità el curiós aparell dins les meves mans i | tan clar, que ja no em va emprenyar més. Suposo, també, que se la devia | embeinar | , ella, també, perquè continua al pis amb el seu marit i no he vist que | i amb un cop d'ull es fa càrrec de la situació. Mentre l'uniformat s' | embeina | la porra, atemorit i en el fons agraït perquè la meva intervenció li ha | Té raó, és clar, per més que avui em senti com el rei de Roma. Me l' | embeino | i m'empasso les ganes de portar-li la contrària: —... i no crec que la | tal com vaig informar a la Vostra Majestat, no | embeinar | mai l'espasa ni pactar cap treva. Rei Joan Aquest és |
|