Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de ses alfabegueres eren mesells de verd i tota sa casa feia una olor que	embellia	. Això de ses roses ho record com si fos ara perquè es dia que ens
d'"enredadera". Una preciositat de mareselva que, no és per dir-ho,	embellia	. A s'homo li agradaven ses flors, a mi mirar-les sí, no se pensi,
del 1976. De jove amb ella Idò jo, no és per dir-ho, de jove	embellia	. Vostè pensarà que no ho pareix, perquè me veu esclafada, com si
que ho saps tu! Júlia. Psh... vaja... vaja... Ets molt galant.	Embellim	-nos per un marit d'aquesta mena! Fem-nos il·lusions! Me les ha regalades
Molt marcida, molt carregosa... què sé jo! És impossible que el plorar	embelleixi	a ningú! Pepe. [(Sense treure-li la mà de l'espatlla i
i la figuració d'un Pere imaginari, sense saber que cada hora l'anava	embellint	amb nous detalls d'excel·lència, i que en el cas d'haver de confrontar
d'aquells monstres que els han engargussat menjar i diners i que els han	embellit	el cos amb blaus i macadures. Surten al carreró retort i mal il·luminat,
dintre de l'era de la cota de malles. Aquesta canviarà de forma i s'	embellirà	amb daurats i altres recursos decoratius i rebrà alguns reforçaments,
part exterior com per la part inferior, amb una estofa, que servia per a	embellir	-lo i enfortir-lo ("per rictat e per mays fortalea") i també
a l'hort, regar les flors, dur-li'n un pomell a l'hora d'esmorzar per	embellir	-li la taula. Li endreço el despatx. Em dicta alguna cosa. Em diu que
era present. Roine, d'ara endavant no esperaré que el record vingui a	embellir	les meves visions, com s'esdevé en aquesta hora dels adéus a tu. Sento
vi, aviat l'aliment es tornava sang, les entranyes s'afermaven, el món s'	embellia	, la dona asseguda al nostre costat com més anava més bella semblava i les
llur imperi amb Sardenya, Còrsega i les Balears. Encara els bizantins l'	embelliren	... Tanmateix la llei del talió li fou també aplicada. En el segle
a 1577; cada Gran Mestre va fer-se un punt d'honor d'	embellir	-la i d'enriquir-la. Els ardits escorços i perspectives del Preti poblaren
façana geomètricament ordenada, comença de repartir sales i decorar-les i	embellir	-les. La tasca, però, sobrepassa les forces d'un home, i el treballador
moblatge de la casa pairal, la dels oncles em semblava palau de prínceps.	Embellien	les parets del menjador uns paisatges al tremp, de tropical exuberància;
si realment hagués de servir pera altra cosa de la que serveix, que és	embellir	la montanya i donar-li una silueta d'una bellesa sobirana. Sota el
costa aont havia viscut en Ramon Llull, i, un cop seva, va treballar pera	embellir	-la i ensenyorir-la. De primer va amoblar el casal, amb els vells mobles
assenyada. La vida dels herois ha enriquit la història i la història ha	embellit	les accions dels herois. Tanmateix no sé pas quins són els més deutors; o
ella es trobés moguda per sos propis avantatges a fer llur fortuna o a	embellir	-la. Ens cal treballar per a fer-nos molt dignes d'algun càrrec; la resta
no, que l'edat és escrita a la cara. El mateix adreç qui en altre temps	embellia	la seva jovenesa desfigura al capdavall la seva persona; dóna llum a les
ganyotes i contorsions: heus-la aquí tan lletja com calia per	embellir	aquella que escarneix. Hom vol a ciutat que força idiotes d'ambdós sexes
vulgueu, senyor —respongué l'oficial—, car allargant-la no fareu més que	embellir	-la. —Essent així —continuava el Viatger—, podem esguardar un moment els
i viaranys abscondits, rodejada de comes suaus, arrecerada per bosquets i	embellida	per quintanes, flaira a molsa i esparreguera. Hi entreu enseriosits per
en llur obra? Certament que no: el treball de personalitzar els temes i d'	embellir	-los, de manifestar-se'ls per imatges, etc., els lleva bona part de
empordaneses, movent-se per un natural envit de gràcia, canten per a	embellir	la dolça parla amb una nova seducció. XX Els burros de Viura La
han de merèixer el respecte de tots i no tenen cap necessitat d'esser	embellits	. La veritat descarnada és la que es desprèn d'aquesta carta, que confirma
Mai no heu sentit parlar d'enlletgiment? —va exclamar.— Sabeu el que és	embellir	, suposo? —Sí —digué Alícia dubtosament:— vol dir... fer... alguna cosa...
dels temples on s'adorava el Foc, i al pati del palau de reialeses per	embellir	el paisatge i encara al bellmig dels jardins d'esbarjo per tant com
cercar certa utilitat i certa proporció, al model·lar un pot o una copa i	embellir	-la... Mes en nostre temps, l'home de negocis tot axò ho trova fet, i no
reproduir per una imatge, la forma que l'ha encisat, i, paralelament, d'	embellir	els objectes per ell fabricats, amb aquestes imatges o altres imaginades,
remota; deformà tot d'una els gestos i els sons del Coq d'Or,	embellint	-ne la violència esbravada, l'ensopida melangia punyent. En entrar al
agilitat de muntanyenc, però es deixava atrapar per Eugènia, la qual,	embellida	per la rojor de les galtes, pel panteix de la sina i pels rínxols dels
Allò que no floria ni embalsamava el bosc, no deixava, per això, d'	embellir	-lo amb el verd perenne dels seus fullatges. En mig d'aquesta petita
sensacions fruïdes ensems. Apuntà, doncs, aquesta gesta excepcional	embellida	per la boira, per les fulles platejades de rou, pels herbeis diamantins,
d'aquella meravella estatjada dintre la massa d'atzur, vivificada i	embellida	per aquell sol que endaurava les terrassades, les molses dels brancatges,
la "Bastille" i tots els grans monuments que	embelleixen	tan noblement la nostra capital." "Miró ens presenta després els Ponts
hotels, arranjant les velles carreteres, construint-ne de noves i	embellint	o empastifant els llocs més pintorescos del litoral? Anys enrera, un cop
l'havia feta dolça, àdhuc formosa de serenitat. Un començ de somrís l'	embellia	del front a la barbeta. A la fi els llavis s'havien entreobert. Joan
més afinat, més dolç que durant la nit. Diria's que les hores l'anessin	embellint	. Ara tenia una semblança amb un retrat d'ella que hi havia al saló,
altíssim, imperatiu. Recordava dades de la seva vida, que li acabaven d'	embellir	la imatge. Havia vist morir dos fills infants i el marit jove; no s'havia
que embolquen tota la realitat d'una eixarpa fascinadora, i no sols	embelleixen	l'ésser amat sinó que reforcen i entonen els colors i els sons i fan més
ungüents, tants perfums, tanta habilitat a compondre's, a pintar-se i a	embellir	-se el rostre, els ulls i el cutis? Davant els homes, ¿presenten res més
ensorrada amorosament en un coixí de flors. L'últim sospir l'havia	embellida	en gran manera. A l'enterrament hi varen anar tots, amb el cap cot i els
algun llibre de lletres grosses. Des del carrer se'l veu. La claror l'	embelleix	i l'afany del treball el fa simpàtic, i per ventura algú, passant de
alçaven llurs perfils sobre el fons transparent. De la tempesta s'havia	embellit	tot; tot fora el camí, tan ple de fang i de bassals que tant era triar el
seva ment. La repassava amb tots els detalls; la veia clara i lluminosa;	embellida	de la distància i la fugacitat amb què va passar, però, tanmateix, sense
torbés aquell ensomni... Venia embriagada, suau... Tota cosa s'era	embellida	i renovada al seu entorn, i les paraules d'ell cantaven vagament a dintre
de pujar. Estava com enlluernat... En aquella setmana de les soledats l'	embellia	de records i la idealitzava. No tenia pensament de res més i aquell
Ella... Ella com una illa de repòs i de benaurança... Maria purificada i	embellida	per la il·lusió de la seva ment, que venia amb tots els somriures i totes

Pàgina 1 (de 10)

50 següents