×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emblanquinar |
Freqüència total: 184 |
CTILC1 |
la masia havia estat renovada a l'interior, arrebossada a l'exterior i | emblanquinada | tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien alliberat de llur | ben menjades des lleixiu i s'aigorràs? Jo som una dona fenera. Cada any | emblanquinava | dues vegades. I ben tota sola, fins i tot ses parets des corrals i es | Dona Obdulieta, sempre serà garbosa. —¡He dit que no! A mi no m' | emblanquinen | . "/La más hechicera\". ¿O vos pensau que he perdut es cap? | pintada. I si es duia un vestit fosc i fregava la paret, la paret l' | emblanquinava | . Fins a alçada de braç era plena de dibuixos, de ninots i de noms; tot | el gargamell i l'aiguardent apaga la ressecor? Les fadrines tenen ben | emblanquinades | les portalades, les façanes dels carrers. De bon matí començaren a | les portalades, les façanes dels carrers. De bon matí començaren a | emblanquinar | -les, puix que des de la vespra ja tenien apagada la calç; i a la vesprada | Heus ací unes descomunals batalles en què la pólvora de blat de seixa | emblanquina | persones i fa esclafir les rialles. Uns i altres ataquen. Uns i altres es | Què us diré? Els carrers han estat agranats i arruixats, i les façanes, | emblanquinades | . Vist el poble des de l'Ombria o des de la Solana, la blancor de les | Entremig hi ha les festes d'església. En veritat comencen així: les dones | emblanquinant | els panys de les cases, i els homes destriant-se en dues comissions | cals. Teresa. Pera qué? Pio. Pera què dius? Dóna, pera | enblanquinar | les habitasions. La carta... Teresa. Pos si ya la vaig cremar... | XII El jorn que els negres triomfessin, així com les dones l' | emblanquinen | , llavors s'emmascararien. XIII Moltes vegades es condemna un | la confiança dels fills. L'entrada de casa cada any s'escrostona i s' | emblanquina | per la festa major. La quitxalla no mira massa prim de fer-hi ninots amb | darrer carro que va venir a carregar, poso per cas. Per aquesta raó no s' | emblanquina | mai que el pare no hi passi els ulls per si cal traspassar al llibre | que no havia tingut mestressa. Ara fa poc, quan es casà l'hereu, es va | emblanquinar | l'entrada, el menjador i la cuina, es va pintar modestament la cambra del | recordo que un Apol del Belvedere, que feia mesos que no l'havien | emblanquinat | , va perdre el que li quedava de presència olímpica d'un cop de cadira, | al fil de la ribera, més amunt, rengleres de barraques aclofades, mal | emblanquinades | : les dels esclaus. Que consti, també venim a lluitar pacíficament per a | per peça, sotjant, tafanejant. No va descobrir cap rastre de mal. Parets | emblanquinades | , flairoses de calç, paviments de cairons ordinaris, però polits i | Començà de sortir pels encontorns. Plantà geranis entorn de la barraca. L' | emblanquinà | . Ell la deixava fer... L'odi s'anà esbargint d'aquella pruïja i, mica en | o estrafer l'església omplint-la de guix, per tal que sembli nova, o | emblanquinant | la pedra amb calç. Moltes joies que hi havia aquí s'han perdut per sempre | febles, la llauradora, per tal de mantenir llur consistència, les | emblanquina | tot sovint —almenys dues vegades l'any—; el color blanc que reflecteix la | tanmateix, que si hi ha hagut algun mort a la família, hom deixa d' | emblanquinar | l'exterior de la barraca en senyal de dol. És freqüent que, per tal | amb els seus derivats (blanquet, blancor, blanquejar, emblanquir, | emblanquinar | , etc.) constitueixen el que s'anomena una família etimològica de | enguerxinar-se, aixafinar, engreixinar, embarranquinar, clenxinar, | emblanquinar | , blanquinós, groguinós, calcinaire, calcinar, calcinós; cp. | a passar deu o dotze hores diàries remenant pintures, netejant pinzells o | emblanquinant | les cuines desproveïdes dels pisos dels barris obrers, plenes de brutícia | en els nexes /pr, tr, cl\, etc. (prim, trenta, la claror, | emblanquinar | , etc.). És altament aconsellable no esperar a posar remei a un fet | vora la fila, para la canyeta i espera que piquen les anguiles. Quan | emblanquina | xiula més que un verderol i li unfla el cap a qui té prop; és mestre... | vos face mal, borratxos! —diu un altra. —¡Xalecos! ¡Hala i que vos | emblanquinen | eixa cara de cul de paelló que gasteu, xalecos! Escarotades elles apreten | dissimulat sota una cortineta de cretona treia una galleda de calç, i | emblanquinava | les emmascares que havia fet el fum. I això cada vegada que feia foc. | les emmascares que havia fet el fum. I això cada vegada que feia foc. L' | emblanquinar | era la seva mania: tots els recons de la casa eren arrodonits de tantes | fils donant-me l'adéu, tot de cases escampades en el paisatge cuitaven a | emblanquinar | -se perquè pogués distingir-les bé; a la fi descobria, al cim d'un turonet | es resol donar una part per cala per alçar el campanar i fer-lo alt i | emblanquinar | -lo perquè pogués servir de senya. El rellotge, construït per Pere de | són les més plenes de pols i de teranyines. Les quadres no s'havien d' | emblanquinar | , ni d'airejar, ni de ventilar. Els quartos en els quals dormia la gent no | febrer, la llum de les quals posa una punta de misteri sobre les parets | emblanquinades | , sobre les velles, desgavellades masies, que esquitxa d'irrealitat la | no són pas blanques. En el camp no hi ha res blanc, llevat de les parets | emblanquinades | . En els museus les deesses són de marbre blanc. Ara: les deesses | les figueres. Sota dels arbres es veuen les petites casetes suburbials, | emblanquinades | , que amb la llum evanescent tenen un aire de misteri. Encara us arriba | Però no hauria servit de res sense la màgia de la Trini; fins va fer | emblanquinar | tota la casa. En Picó havia tornat una vegada amb un sac de calç; no va | carregades de quitxalla. Després, vingueren les cases baixes, mal | emblanquinades | , les barcasses, les passarel·les de fusta amarades de seu i de pols de | engalanaven les parets de les cambres; mentres en el pòble les gents | emblanquinaven | les parets de les cases, uns y atres treen la robeta del fons de la | la fi, foscos com el color del plom tapen damunt seu la lluna rodona que | emblanquinava | les valls i les muntanyes, descarregant furiosament una tempesta que | que idearen els temples, els semblava freda i dessaborida; quan no | emblanquinaven | els murs i les voltes, els empastifaven amb pintures policromes més o | de la bondat de l'oli. Amb les parets del local sense rebossar i sense | emblanquinar | , el trespol sense enrajolar, el rodet i la tramuja enranciats de l'un any | encanta: les repinten tan sovint que sempre semblen acabades de fer i d' | emblanquinar | . I la sentor de marisc de les xarxes estivades fa que encara sigui més | hom posava directament damunt de les llates una rajola en sec —que solia | emblanquinar | -se abans de col·locar-la per tal de deixar la teulada més acabada per | per això es creia que era temps de caçar tals aus nocturnes. Hom | emblanquinava | pedres amb calç i el caçador s'amagava una mica i amb un flaviol | ou i escampar-lo damunt es crem. 6è· Mesclar oli pagès i calç d' | emblanquinar | fins que fa una pasta blanca. Posar-la dalt es crem. 7è· | per falta de teulada i aplaudint-li sobretot la bona idea d'haver manát | enblanquinar | -lo. El pati és fórsa més alt que'ls corredors, está buidat i serveix de | més manifestació. El marfull, per exemple, florirà a principis d'any i | emblanquinarà | el sotabosc de l'alzinar. És, doncs, evident que, amb unes | puríssim durant mesades i li canvia l'aspecte, també alguna vegada | emblanquina | la muntanya de modesta elevació. Quan això s'esdevé, la transformació del | així es podrà distreure. Hem de dir a madò Francina que cerqui gent per | emblanquinar | . —¿Vossa Mercè creu que ve per quedar-se? —em vaig atrevir a demanar- | al monestir de Monè toû Latomou, a Salònica. Aquest mosaic va ésser | emblanquinat | pels iconoclastes, perquè tenia un origen miraculós, i per això mateix |
|