×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embocar |
Freqüència total: 108 |
CTILC1 |
camàndules prou dinaríem a les mil i quinientas. [(Va per anar-se'n | embossant | -se amb el mocador d'abric i amb una toquilla que arreplegarà al | no la deixava passar. Son plan era tirar pe'l carrer d' en Roca; mes, al | embocar | lo, la feu recular, tota contrariada, una gran acomodadora qu' embossava | M' enganyavan! —he pensat, —mort, es mort lo meu fill! Y quan anava á | embocar | la escala, topo ab la caixeta! Qué hauríau pensat vos? Igual que jo, sí, | un devassall de gent y cotxes que venían de la Rambla, y quan | embocá | aquesta vía la trobá plena de marejador moviment. Era al bó del mercat de | tot engrescat. I em portaven a la Plaça Reial, en un carrer dels que | emboquen | a la Rambla, en una cantonada, sota un fanal, i allí jo m'engegava, tivat | . Era tard per a llogar-nos, prop de les set. Tombem una cantonada i, en | embocar | un carreró, veiem venir un propietari tot atrafegat. —/Embauchez-moi, | De Albarrasin. Mer· Ya caic! es que al tio Pedro li haurás | embocát | per fí lo de les barbes, y l' hòme s' ha incomodát y hau reñit? Lo que yo | del fill, un de tants, un de més, en el poble de vora la frontera. I | emboca | l'escala de nou, dura, cantelluda, la tristesa en el cor, nuada la gola i | màgic conjur, a la crida del timbre demanant entrada i acolliment. I en | embocar | la gran escala de pedra, les veus amigues que davallaven preguntant pel | havíen atravessat dos carrers del arrabal ab la més fonda quietut, quan | embocaren | el del Trull, qu'era llarguerut y tòrt y feya precisament cantonada ab el | Avesats a la característica soletat dels carrers de Tarragona, apenes vam | embocar | el de l'Unió, notarem ja ab extranyesa una animació extraordinaria. "Què | quals repercutia dintre el meu cor amb un ressò sepulcral, esglaidor. En | embocar | el llarg i ombrós carrer de la Força vaig adonar-me de com tots portàvem | objecte i fi del nostre viatge. Quatre hores després hi arribem. En | embocar | el pas —el pas és un freu en el banc de corall que permet l'aproximació | l'aigua. Però, de sobte, damunt el pont de la goleta tothom calla. Hem d' | embocar | el freu, hem de guanyar l'interior del banc i l'entrada és estreta i | Es peix menut ès es que s'enduu ses esques dets hams grossos sense | embocar | -los. Cal saber-lo filar i no donar-li vianda, sinó ferro. I ell | no picava com la jodriola, ni el serrà com el llobarro; i el peix que | embocava | l'esca produïa una sensació tota diferent a la del que només l'envestia i | secret, la impaciència no el deixà obrar com ell tenia per costum. | Embocà | l'assumpte tot seguit i amb una gran claredat: —Voleu saber —els va dir— | l'hem feta, Jeroni. Ja ens tornem a incomodar.\ I això durava fins a | embocar | la Riera de Sant Pere. La proximitat del punt de parada ens imposava una | plou o les canyes xiulen amb la tramuntana, entra a la barraca de l'hort, | emboca | l'instrument, fa escales o fantasies o assaja la seva part a les sardanes | Dels balcons i finestres de les cases del carrer que ara anem a | embocar | , pengen unes belles draperies de seda i de vellut vermells. Tot el poble | havia vist dalt d'aquella casa. Amb passa nerviosa, travessà el carrer, n' | embocà | d'altres, tots de cases baixes, sense saber on anava. Es trobà darrera la | llustrejar, els dos artistes, portant a la davantera un ase i un pagès, | embocaren | a una ample riera que s'enconcava amunt, amunt com una canal oberta entre | a la inspiració, i de seguida es decanta al mig d'un clar de l'arbreda, | emboca | l'instrument, acluca els ulls i aixeca cap al cel la testa pàl·lida. I | jo hi entrava a cos gentil desafiant el griso, genet en mon brau corcer, | embocant | la porta de l'Avinguda Victor Hugo, n'eixia una dona dins un cupè, tirat | un tomb rodó tot al volt del meu eix, i me'n aní gallardament després d' | emboçar | -me amb l'airosa capa madrilenya. El diumenge al matí tinguí l'honor de | petit que el que corria primer? ¿I quan veus l'Alfeu, cantat per poetes, | embocar | -se a la mar d'Acaia i, havent-la travessada, alimentar a Sicília | Marxeu, petits, marxeu! L'ocellada s'alçà compacta com un torb, | embocà | la finestra, aombrant-la un moment, i s'allunyà per l'airecel. Tot | fill! Apunts Redreç d'un soldat quan la tropa, en columna de passeig, | embocà | la Diagonal, Germinal encara no s'havia pogut deseixir de la impressió | la seva marxa normalment. Estem gairebé tranquils. En anar nosaltres a | embocar | el pont, aquest s'embussa per un excés de vehicles, gairebé tots | a comunicar a l'ànima un sentiment de desolació. Coll del Pertús. | Emboquem | el Coll del Pertús. La carretera passa entre puigs coberts de pins. Els | tots els perills del Passeig de la Duana i de la Plaça de Palau. En | embocar | el carrer de l'Argenteria, deixà de preocupar-lo el trànsit. Però aquest | que s'amuntegaven creant una immensa pedrera de sofismes i de mites, | embocaren | l'avinguda fins al Pla del Palau. I després de passejar sis vegades, | en el poble, la primera vegada que va fer-hi la seva aparició. Ja, a l' | embocar | el carrer Major, tocant —gananang!... gananang!...— una campaneta, | terra. Ens orientem. Passem carrers virolats i eixordadors. De sobte, en | embocar | una plaça amb altes palmeres, descobrim un gran edifici que n'ocupa un | més mort que viu, i entrà de seguida un altre client. Els músics | embocaren | altra vegada els instruments de vent. Però en l'interval un ciutadà | del coge, la música dels cascabells y els aúchs del majoral y çagal, al | embocar | en l' estret y antich pònt els que 'n cavalleríes per éll transitaven, | les dos còlles de fadríns, i si no vòlen brega 'ls que abaixen, al | embocar | en el carrer per ahon puja l' atra guitarrá paren de tocar, lo que ja no | bergantí-goleta, passá nòstre mar i va deixar darrere el bullent Estret, | embocá | al brau Oceá; al trobarse ja a la altura de les illes Canaries va | mar, més gran qu' els atres, portantla en sa espumejant cresta, la fera | embocar | per la abertura de una còva que allí es tròba i que la deixara dins la | com pogué, anà per algunes compres avans d'entornarsen a la ermita. Al | embocar | el carrer de Fransa se topà ab els musichs que, acabada la primera part, | restes de paret que fou tallada en iniciar-se el desmont, a la dreta al | embocar | el nou pas, sortint de Calasans. El desmont permeté veure clar que totes | partint d'un valor entés de plenitut personal, el qual fa que molts els | emboquin | sovint amb la ira clàssica dels moralistes; mentres que la nostra | en lo capítul I, situada damunt la vía ó carretera romana al seu | embocar | en la ciutat de Iluro? VI Persones ilustres portant lo nom d' | d'esmorsar abans d'arribar a terra. Passem arran de l'illa de l'Ayre y | emboquem | la grandiosa badia de Mahó. Tenim a la dreta la fortalesa de la Mola a | Al tombar el morro de Calambasset ens despedim de la Costa Brava y | emboquem | el freu de la Dragonera. Som a la costa SO. de l'illa y passem apropats | entrara en Fransa, has deixat als teus enemics y als de la llibertat, y | embocán | mos en los nasos alló de la /pas\, y lo del /órden\ y de | bona llum, está núbol y sobre tot, les persones intelichents s' | emboquen | damunt dels llénsos com avespes damunt d' un panal. Aprofitant la | ronques, y començà a grunyir tot afanyós y ab intermitencies, fins que, | embocat | el mugró, parà en sèch y sols lo sentirem xuclar ab cert soroll de | sa còrpora voluminosa y xata, feya que jo'm fixés en ell, quan, vegentlo | embocar | l'escaleta, m'arrambava per dexarl passar mellor, ab certa por —no ho | de l'horitzó. Un peix Un peix s'acosta a l'ham. I l' | emboca | . Un home, amb barba negra, diu: "Tira amunt". Cau una pedra. |
|