Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va	embogir	. Gelosa de totes les altres mares, va ordenar que matessin tots els fills
busca d'ell sigui com sigui. Mila sent que si continua així acabarà per	embogir	o per estar malalta de veritat. Així va afermant-se més i més en la seva
-te. Anava en busca teva... —Anaves... I l'estrenyé de nou, com si hagués	embogit	d'alegria. "Anaves a...", repetia i la tornava a estrènyer i abraçar.
, com braços d'esquelet. —Vés-te'n! I després cridà encara, com si hagués	embogit	de terror, ja del tot posada contra la paret, com si volgués
seva companyia per no morir de solitud, perquè el salvi, perquè, si no,	embogirà	. S'aixeca en un impuls sobtat i surt de l'habitació. Allí a la dreta dorm
Podria empènyer més fort, abatre la porta, tombar la paret, mossegar...	Embogia	... Però buscava, buscava sense treva com podia arribar fins a ella, com
Però ella continuava igual, sense una paraula, sense una queixa. Ell	embogia	, i sense adonar-se del que feia, tal com la tenia, l'anà estrenyent,
avall; s'aixecà, mogué els peus furiosament i el soroll de les pedres l'	embogia	de terror, com de passos que el perseguissin. Després corregué àgil per
no la hi podia tornar. I allí hi havia la mare, que semblava a punt d'	embogir	. Li palpava les robes, li passava la mà per la cara, li acariciava els
; no em vedava cap part del seu cos; el meu era tot per a ella i jo m'	embogia	en veure-la tan apassionada, però en el moment decisiu tan severa.
, curt; les mans, grosseres, però el pit, turgent, que era allò que més m'	embogia	d'ella; els ulls grans i fogosos, la boca preciosa amb les dents
mateix. Estic lligada amb en Jordi fins a sa perdició. Sa seua carta va	embogir	-me, es cap m'anava en roda, i... no hi va haver remei!... vaig
vingut a la impensada. L'havia agafat de sorpresa com un miracle, l'havia	embogit	de felicitat. Un dolç capvespre de Dimecres de Cendra, gustà dels primers
seva consciència i volar li havia donat una sensació d'alliberament que l'	embogia	de gaubança. Aquell rat-penat suspès, de sobte volà lluny. I li semblava
en queia algun venia completament inútil— però tanmateix una carícia l'	embogia	de content, sobretot si venia de Joan, perquè el tenia poc acostumat,
el bastó obria sobre la pell. Panteixava. A estones el terror semblava	embogir	-lo i es debatia un breu moment en violentes sotragades com per
dels muscles tenien un ressò més dolorós. Aquella deixadesa l'acabà d'	embogir	. El bastó va trencar-se en un esclafit com una queixa. Joan no s'aturà.
i aquelles quimeres que el feien girar-se contra tot i el feien	embogir	?... I ara s'esborronà, perquè havia pensat en son fill. La visió li
. Va fer-se mal al peu. Va tallar-se amb un vidre... La ràbia l'	embogia	. La nena va córrer una estona més. Es girà i llençà un crit de terror.
els polsos amb violència, i l'esguard se li enfosquia... Se sentia	embogir	... De fora l'aire venia irrespirable, dens, amb sentors de fang i
esgarrifosos, per sobre la barraca i els camps infinits, com si hagués	embogit	la natura tot sobtadament... Tornava de l'aigua quan va topar-se amb
dels seus, a ran la seva cara i aquella bafarada d'aiguardent que l'	embogia	... Sota la grapa s'esquinçaren les robes... La carn sangrà... Va
contra les fantasmes furiosament, contra el buit i la tenebra. Se sentia	embogir	. I les pedres claquejaven allí tot a prop. Li ferien els tímpans. Se
i tots anaven escampant-se pel garroferar. En el córrer se sentia	embogir	... Ell va agafar-la de la mà... Martí no tenia sinó un pensament...
imposaven a la seva innocència... La consciència d'aquella humil·liació l'	embogia	... Després venia ella i era com si haguéssiu vist agafar allò de més
victòria, i al banquet acudeix una pobra dona, Rosa, mare de Norbert, que	embogí	en creure que llançaven el seu fill al mar, mesos després de la seva
No. —No dius mentida? —No... S'ho creu i riu amb una rialla que l'	embogeix	. A Robert cada dia li sembla més plena d'encís. La sang corre densa per
dormir. Té ficats al cap els xiscles del nen, punyents i profunds que	enbogeixen	. Es va acabant, el menudet. El metge ja no troba carn on punxar. Un dia:
no pas la dolçor ni l'amor, aquell amor que de vegades hem llegit que fa	embogir	. I existeix aquest amor, Aloma, i és el més cruel. Ho donaries tot, t'ho
fred que li punxa l'esquena. I aquest dolor intens dins del cap que cuida	embogir	-la. Sent que hauria d'anar-se'n: fer alguna cosa, almenys, però resta
Però en Joan, fent tintines, amb una ardència a les venes que cuitava	embogir	-lo, obrí la porta i davallà, ràpidament, l'escala. La senyora Cinteta, en
voleu que no ho sigui? —Vós sentiu, en veritat, la música? —Enormement. M'	embogeix	en gran manera! —Vós toqueu el piano? Potser canteu? —Una mica de tot.
nàufrag i el va apagar. Aquell silenci espès que el voltava era per a fer	embogir	. I mancava el més difícil: sortir a fora. Sortir per la porta evidentment
al mig de les aigües d'un estany. Seria ben bé una obra per arribar a	embogir	l'enginyer més espavilat; però així ha succeït i no hi veiem una
i el vent de sorra que xiula... ¡I al pobre Guy, tot sol, l'esglai l'	embogiria	! El mestre d'escola era l'únic, al camió de cua, que tingués una certa
pensar seriosament a casar-se... S'emportà l'al·lota al llit i li semblà	embogir	de plaer en veure, ajagut, obert damunt els blancs llençols, el cos bru
d'un bombardeig, han quedat inútils per a la guerra. D'altres, han	embogit	, i alguns, en un atac de pànic, s'han llevat les benes i han quedat
que, amb els sucosos beneficis del Planeta, més d'un escriptor havia	embogit	de tan content que inclús s'havia comprat perruca. La boina, per als
saltà a la pista i disparà un cop de flash. Això desorientà Ronnie i	embogí	"Guerxo". La fera perdé el control i es precipità sobre el domador.
queixalada. Del pa sucat amb tomàquet, del pernil, sortia una olor que m'	embogia	. Vaig deixar caure l'entrepà, em vaig ajupir de nassos a terra i vaig
ja d'isards i de follets i fades, que a poc a poc t'anaven	embogint	! Feu-li l'adéu, princeses encantades, al cavaller
i tan oberts, perquè eres un bon home... Daniel No m'enganyis.	Embogits	per la fusta del vaixell, no ens havíem vist prou ni ens enteníem; i
tan segura com mostrà de tenir— que ja he trobada la vera causa que ha	embogit	el príncep. Rei Parla, parla'm d'això, que ja me'n friso.
mort que li preparàveu. Director Ets folla, Lida! El dolor t'ha	embogit	. Oblides que el teu fill ha caigut com un heroi en defensa de la pàtria,
un retret just: ell és metge i profeta, segons diuen, molt entès, i ha	embogit	el meu amo, en acomiadar-lo, que ara acompanya, seguint-lo, aquest home
la forma contemplar en pau; resteuhi aclucats, que si no, m'	embojiríau	, faríaume embriach, arrebassantme el pler tranquil
sorolls somorts d'una vila que assistia, uns cops amb angoixa, d'altres	embogida	per una excitació estranya, a la seva pròpia agonia. Qualsevol altre
El trombó fou el darrer, junt amb el fagot. Aquest va retornar a la vila	embogit	per la saragata insuportable de la capital però no va quedar-li altre déu
L'apotecari feia ressaltar així mateix la febre pels embolics legals que	embogia	la família dels Sansa, sempre ficada en plets inacabables, transmesos
les portes dels estables abans d'anar-se'n, galopaven pel mur de l'Ebre	embogides	per l'aldarull i pel tro de les explosions cada vegada més properes. El

Pàgina 1 (de 5)

50 següents