Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

turmenta la més petita por. Déu li ha posat un vel davant els ulls; li ha	embolcallat	el cor amb claredats, i una força de fe l'empeny cap el seu estimat. Déu
cercà un lloc més abrigat vora un penyal, enmig d'un bosquet d'arbres; s'	embolcallà	amb al seu xal de les nits d'hivern, que va portar-se de Santa Maria, i es
ara amb la inutilitat dels seus esforços, amb la solitud amb què s'havia	embolcallat	la casa. Es va sentir incapaç d'absorbir-se en el seu treball,
cortina s'hagués estès al seu davant sobtadament; una fosca tancada ho	embolcallà	tot, i ací i allà, entre els núvols ombrius, palpitaven reflexos
encara contra ells amb el seu ímpetu originari. Una espessa nit ho	embolcallava	tot, i ni darrera ni davant se n'albiraven les vores. Veié Sileta per
s'enfurià més, i un núvol ombrívol semblava davallar al seu cervell,	embolcallant	-lo. —Sileta... Par... la'm... Digues-me... quelcom... Una...
flectar els genolls... Llavors, ja entre les ombres de la mort que anaven	embolcallant	el seu cervell, anà pensant, pensant... Allí, davant seu, rugia encara la
març. Pasqua Florida. Però fa un dia trist, emplujat, amb boira densa	embolcallant	la muntanya. Aquests dies llegeixo l'antologia editada per Faber &
temps desigual. A mitja tarda vaig al poble. Una nuvolada fosca i densa	embolcalla	el Montseny fins a mig aire. La ràdio diu que Largo Caballero ha intentat
estrelles de cinc puntes. 18 juny. Plou. La boira espessa	embolcalla	el Montseny. Cap al tard, vaig al poble. Sègol d'or entre camps verds;
del camp. És un tret. Espera, atent, parant l'orella, però la calma ho	embolcalla	tot de nou, com si l'altra dona, sigui quina sigui, hagués pogut
el carro i separat l'animal, també mort, extragueren els cadàvers; els	embolcallaren	amb llençols i, en un carro, els pujaren al poble. Els cossos foren
poble. Allà al lluny sobre l'altura, més enllà de les ombres que l'anaven	embolcallant	, li semblà descobrir les febles llumenetes vacil·lants i, enmig d'elles,
sobre si tota mena de desgràcies i de ridículs. Però la ironia que l'	embolcalla	és massa greu per a que pugui seguir sempre el mateix itinerari. En
abocar-se tampoc ni a la mera curiositat ni al pessimisme, la forma que l'	embolcalla	és la més amarga possible: ens porta a desconfiar i no a fer-nos estimar
horrible alçava sa roja testa damunt la fosca de l'alta nit,	embolcallava	ton resplendor d'un mantell negre la nuvolada i en va
sola en la nit sensitiva. Passes sobre les muntanyes, t'	embolcalles	amb el vent i amagues el seu lament en el fons de tes
de les múltiples possibilitats que susciten les variacions lumíniques en	embolcallar	els arbres, les muntanyes, l'aigua, els edificis. Les figures humanes,
Cal llevar-se. Laura salta del llit; despertarà l'home amb un surt; s'	embolcalla	amb el barnús; entra al tocador amb prudència; es renta la cara i els
archs de la nau y 'ls cayres del altar major, deixant las parts baixas	envolcalladas	per l' ombra clarejadora del crepúscul matiner. Destacava, no obstant,
D' una llambregada en Lluís resseguí tot aquell devanter que la fosca	enbolcallava	, deixant entreveure no més qu' un llarch enfilall de finestretas per hont
La beatitud del somni que em guanyava era com el muntant de la lluna que	embolcalla	el món de suavitat. Mig adormit, m'adonava que els llavis se m'obrien per
mare i la meva tia em compadien amb ull llastimós per haver-me deixat	embolcallar	per aquells barruts, jo em vaig picar d'amor propi i, tot engallat, vaig
m'havia sentit tan malalt. Feia un dia gris, aplanador. Una boira humida	embolcallava	les coses. Tot era negre, tot semblava mort dintre meu. Fugir! Fugir
una sola paraula. Em vaig girar de cara al mur i amb el llençol em vaig	embolcallar	el cap. El meu silenci i la meva actitud el devien impressionar molt,
penediment, encara que només sigui un instant, totes les seves faltes els	embolcallaran	com una capa de greix fred. Tenen mala consciència, tenen por... i la
Jo vull ser aquest esclau, Electra, vull sentir la ciutat al meu entorn i	embolcallar	-m'hi com amb una manta. No me n'aniré. Electra. —Encara que et
ràbia llançar als seus Àngels, i amb tartari sofre	embolcallar	el seu tron, i amb foc insòlit, turments que ell inventà. Però,
Me l'emportaré! —vaig dir, picat—, me l'emportaré, no riguis!" Vaig	embolcallar	-lo curosament, com un nadó amb els bolquers, i me'l vaig endur. Es va
ell, lentament, apassionadament, com si acaronessin una dona. Després l'	embolcallaren	de nou com tapem un cos estimat perquè no tingui fred. —Aquest és el meu
La muntanyeta de lignit estava asfixiada per la boira; una pena humana	embolcallava	la cara de dona del turó, com si s'hagués esvaït dintre la pluja. —El cor
nova va tornar-me el cor a la vida; però tot seguit les meves teories	embolcallaren	la nova d'imatges i d'artificis i la feren inofensiva, igual com les
nova d'imatges i d'artificis i la feren inofensiva, igual com les abelles	embolcallen	amb cera el borinot que s'entafora al rusc per pillar-los la mel. I així,
rugir, fent el senyal de la creu—. Lloat sia Déu! Tot d'una el monestir s'	embolcallà	de flames. "Al foc de l'infern!", vaig cridar fort, i cames ajudeu-
considerem tanmateix les varietats produïdes en la naturalesa, ens veiem	embolcallats	immediatament per dificultats desesperançadores; perquè si hom troba dues
suposem que han estat produïdes, en la domesticitat, ens trobem encara	embolcallats	pel dubte. Perquè quan hom afirma, per exemple, que el gos spitz
ganes d'intensificar el contacte, d'agafar-li la mà, mirar-la als ulls i	embolcallar	-la amb l'alè. Això no pot ésser si no hi ha una relació d'intimitat gran.
bo i sa en alguna banda." I com a prova, ensenyés el mantell amb què s'	embolcallava	i que ell mateix s'havia teixit, fent valer que es conservava bé i que no
els uns dels altres; i que els tendons, extensibles i contràctils,	embolcallen	els ossos amb la carn i la pell que els manté units; quan, doncs, els
les finestres, altes i petites, rellisca damunt l'or dels mosaics, i us	embolcalla	dins una claror de mel, dolça i daurada. Fora muralles, escampats per
història que demostrarà que si la ciéncia universal és la flama que	embolcalla	tot Catalunya com un llençol des del mar a la muntanya, les ciències
L'escuma bull propera. Hi ha un moment en què el raig lluminós del far	embolcalla	les figures i llurs ombres s'allarguen per la sorra. —Tinc son. Al sentir
en la voluntat assetjada... Mefist va collir-ho de seguida: ràpid, semblà	embolcallar	son oferiment de delectances... —Vôs venir?... Eh?... Si véns te
començà a rajar de la ferida, i cada gota que queia, plena, pesanta, s'	embolcallava	en la pols del camí i feia com una boleta enfarinada. Algunes d'aquelles
enlaire. Trobant-se asserenat, esguardà amb amor les velles xemeneies	embolcallades	per la fosca nocturna, com un rei guaita amb tendresa els seus vassalls
fonamentada, la considera com una branca fallida de la ciència i	embolcalla	les seves teories amb una ironia pietosa. Després d'una època en què la
la presència dels constructors catalans; tal era el misteri que	embolcallava	, i embolcalla encara en altres nacions, l'elemental volta de doble fulla.
dels constructors catalans; tal era el misteri que embolcallava, i	embolcalla	encara en altres nacions, l'elemental volta de doble fulla. Aquest
i de la gran ciutat romana, sembla ésser principalment d'origen autòcton.	Embolcallats	els primers temps de Barcelona per la llegenda, va sortint poc a poc de
La carretera solitària reflectia la llum solar d'una faisó cruel i ens	embolcallava	de xafogor i mandra. Estàvem asseguts al peu de l'entrada, d'esquena a la

Pàgina 1 (de 19)

50 següents