×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embolicar |
Freqüència total: 1602 |
CTILC1 |
capa de llana espessa, subjectada sota la barba per un afiblall, per | embolicar | -se amb ella la resta del cos, com a defensa del fred. No en sofrien pas, | què unes imatges provinents de remotes lectures ara m'escometen i se m' | emboliquen | . Aquest defecte del pas ha estat una altra creu per al meu orgull, i | tant, el lector, alhora que s'enfronta amb el fenomen estètic en si, s' | embolica | i es compromet amb el fragment d'humanitat que el llibre li ofereix. És | La manera sublimadora tampoc no decau. Hi ha, també, per acabar-ho d' | embolicar | , algun esporàdic rebrot d'odi sexual, de catarisme excèntric, com el de | merament verbal: l'home acostuma a ser un animal prudent, i procura de no | embolicar | -se en dificultats sense un mínim de garanties. Quan el matx es planteja | llarg i totalment a les fosques on ensopeguen els uns amb els altres i s' | emboliquen | de tal manera que, en sortir al pati, on brilla una llanterna solitària, | té febre, i una agradable embriaguesa el pren i li prem els polsos, | embolicat | per la llum oliosa, per l'olor barrejada de perfums, de suor, de cera, | en aquell moment s'insinuava en la mentalitat feta de prudència-i-no-m' | emboliquis | pròpia dels bons barcelonins. Cal comprendre que els barcelonins no | Poca cosa s'aclarí en aquesta entrevista. Més ben dit, potser tot s' | embolicà | encara més, car Jeroni devia contestar a les recriminacions del seu pare | té temps per preguntar la causa de l'allitament, si és que algú la sap; | embolica | el malalt amb el propi llençol i el trasllada al Llatzeret de Jesús on no | veia tot una mica emboirat, una mica tèrbol com si un paper cendrós i fi | emboliqués | els objectes preservant-los de la pols. Sí, les ulleres la distanciaven | de mangra, pla com una pota d'ànec, emergint del gran llençol que les | embolica | . A la Kasba he vist, entre els noms dels carrers, gairebé tots aràbics, | xilava i amb fes i turbant, i les pageses no abandonen el llençol que les | embolica | de cap a peus i vigilen el gra que cau dintre el solc, només amb un ull | en aquells períodes com a entitat definidora d'una naixença històrica. No | emboliquem | les coses. No totes les dissidències, no totes les insurreccions, | psicològiques nascudes a l'escalf de la conjuntura econòmica ho han | embolicat | de bon tros, fins al punt que no podríem afirmar avui la unanimitat | comprometre les possibilitats immediates de pau o prosperitat. "No t'hi | emboliquis | " —aquesta sembla ésser la divisa del seny davant qualsevol conjuntura | ésser la divisa del seny davant qualsevol conjuntura vital. I, per no | embolicar | -nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes exteriors i ens complaem | Totes les precaucions del seny, totes les temences del "no t'hi | emboliquis | ", cedeixen davant la resolució de fer alguna cosa, de palesar que s'és | àngels? Quer· Caín! Caín. Perdona, perdona... ¿Què m' | embolico | ?... Doncs, com deia, Nara és tendra... tendra... Abel a vegades prova de | Caín. ¿Què has dit? ¿El... Decàleg? Quer· Bé... ja m'he | embolicat | ! Caín. Explica't per la teva glòria! Quer· Són... són | Clavell se'n van.)] /Maurici\ Em vols creure? No t' | emboliquis | : és mal sense remei. [(Andreu no contesta. Maurici s'arronça | caçadors i cuiners d'idees mortes, desemboliquen i | emboliquen | la troca de llurs filosofies; i alguns, tímidament, | altre greu que vinguin junt amb mi del poble on es va | embolicar | la troca del fil que sóc. Vaig estrebant (com | bastonet que hi havia a dintre va dir tot picant-me la mà, apa, apa, no | emboliquem | ! I com si amb l'aprenent no ens coneguéssim, m'hi va presentar, Colometa, | una mica de beta com si fos un budell amb les vores fent onada. Ho vaig | embolicar | amb un paper blanc de carta i quan va venir en Quimet li ho vaig ensenyar | vegades, encara es queixava de la cama però aviat callava perquè el nen s' | embolicava | una cama amb un drap i voltava el menjador fent el coix, amb la Rita al | armaris al rebedor i cadires de potes enlaire i tasses per terra a punt d' | embolicar | amb paper i ficar en una capsa amb palla i el somier i el llit desfet | I quan vaig collir la flor i la vaig desfullar Adam va picar-me la mà, ¡no | emboliquem | ! I la serp no podia riure perquè havia d'aguantar la poma i em seguia | una llàstima profunda de Rosa Trènor, que havia de fingir, que havia d' | embolicar | -se amb els vels de la pretensió, que havia de passar per sota la | i va amb una colla d'aquests que escriuen versos i indecentades... —Què t' | emboliques | dels versos? Sempre seràs una beneita; ja saps que em molesta que et | Tomàs duia el coll de la camisa descordat, i en lloc de corbata es mig | embolicava | en un mocador de seda d'un color perdut i sofert. Conservava encara tots | mer producte patològic; en definitiva el Baró no sabia el que es deia, s' | embolicava | , s'enfangava estúpidament, perquè encara que no fos cap àliga, tampoc no | rifa? —No, no m'ha passat mai —afegí Pep Arnau. —Doncs així, què m' | embolico | —digué Bobby somrient i sense voler donar més explicacions. —I si ens | casa del Passeig de la Reina Elisenda i, després de treure's la roba i | embolicada | en una bata japonesa, dissolia dos comprimits d'aspirina dintre d'un vas | Frederic notava cada dia símptomes alarmants. La comercianta de vins l' | embolicava | dintre un sentimentalisme llepissós, dels més ordinaris. Soledat, amb el | Room", després d'haver ratllat la cara de Frederic i després d'haver-se | embolicat | amb la pell espelegarsada del seu castor, havia donat bastantes | i a la fi era una persona correcta, sinó que amb la més gran lleugeresa s' | embolicà | amb altres homes absolutament indesitjables, que no estalviaren res | llargada— de cada varietat, consistents a l'extrem de la tija, i els vam | embolicar | curosament amb les grans fulles fresques del saging saba | així que entrava un malalt a la visita, ja corria, somrient, a | embolicar | una capsa de píndoles i una ampolla de lavatge morat. Recordo amb horror | vaig acabar de despullar-me. Volia posar els lluïsos dintre la cartera i | embolicar | aquesta dintre un mocador que posaria sota el coixí. Va semblar-me poc | i el cap una ardència que s'assemblava a la febre. Però vaig dir: —Me les | embolicaré | amb draps. I aquest vespre podríem anar a la farmàcia a veure si tenen | llarga i ampla, de llenç cru, una xambra despitralada... Hi ha qui s' | embolica | amb un llençol o una cortina... Tots, però, porten bastó, canya o una | Jo, senyora... Julia. Una paraula. Pep. No m' | embolico | . Julia. Digueume: quín ha d' esser lo seu castich. Pep. | ¡Malvinatje! Julia. Per Deu! Pep. Jo no m' | embolico | . Xich, aném. Xich. ¡Santa paraula! [(Se 'n ván.)] Escena | i envermellits del nostre pare; nodreix la nostra còlera, sofreix, s'ha | embolicat | amb el seu destí com els cavalls esventrats s'entortolliguen les potes | ". Tenia raó. Jo, que estimava tant la vida, ¿com era que m'havia deixat | embolicar | , durant tants d'anys, per aquell brossall de papers i de tinta? El meu | pic davant la barraca, amb aire de fatigat: —Patró, t'ho demano, no t'hi | emboliquis | . Jo construeixo, i tu tires a terra amb les teves paraules. ¿Què és tot | . —No vol... —mormolà mirant amb esglai el santuri—. No vol... El tornà a | embolicar | amb compte, com si fos una fera i tingués por que no el mossegués, s'alçà | tragués primer les elegants botines, objecte de les teves burles, i que m' | emboliqués | les cames amb bandes de pell de moltó; que tingui també una barba | Jo l'havia enviat per negocis urgents i ell ha llençat els diners, s'ha | embolicat | amb cantants i torna amb dotze dies de retard. He de fer l'enfadat, he |
|