DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
embornal M 69 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb embornal Freqüència total:  69 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

raïms amb cap llavor que no fos de bromera, heura en els embornals. Sí, jo, Acetes, vaig ser allí i el déu era a la meva
oci felí de les panteres, lleopards ensumant serments per l'embornal, panteres agotnades devora l'escotilla, i la mar d'un
cada dia es proposava —com el mariner que llença poalades d'aigua pels embornals de la barca— tirar per la borda algun llast d'adolescència, però no
amb el vesc dels albellons on s'amaguen les rates, burxarà les embussades embornals. Sortirà xiulant de les cases de putes, continuarà xiulant mentre passeja
en comprar el llaüt, havia passat a ser posseïdor d'un cos viu dotat d'embornals, batallol, orsapop, orles, góngol, escàlems, estrops i tants d'altres
fora, un braç i la cara directament dins l'aigua. Un moment després, pels embornals aparegueren els primers regalims de sang, que, en augmentar de cabal,
França i Irlanda agafin el borm pels seus esforços i trobin un bon embornal, si és així com en diuen de la casa que tracta el mal, on vagin a parar
des dels de Jules Verne fins als més modestos de Sussi i Biribissi als embornals, són més fabulosos que els altres, perquè s'endinsen al grumoll més
la frontera. Fica't dins la claveguera. Aquí tens un embornal... I navega com les rates. Figues, dàtils i formatges,
muntanyes. Quan les aigües prorromperen pels forats dels embornals, hom temé que aquella força s'endugués tot el
denunciar que cada vegada que plou tenen el mateix problema perquè els embornals no tenen prou capacitat per engolir l'aigua. A la resta de la comarca, a
es refereix als fluxos de CO2 entre les fonts emissores i els embornals, que són aquells sistemes naturals que tenen la capacitat de
científics han intentat contestar és fins a quin punt aquests diferents embornals (boscos, algues, alguns tipus de roques i oceans) poden contrarestar els
en què vivim, és a dir, quina capacitat tenen aquests diferents embornals de capturar i absorbir CO2. Per respondre hem de conèixer més
més gran. Tot el carboni que deixa l'atmosfera va a parar a algun dels embornals de carboni que hem esmentat més amunt, sigui viu o mort. Els oceans, els
oceans, els boscos i alguns tipus de roques, com la pedra calcària, són embornals immensos, però no pas infinits. Durant milions d'anys gran part del
que la vegetació vella es podreix, i per tant són poc eficaços com a embornals de CO2. Sembla que en períodes llargs de temps, els boscos
de tones de CO2, amb la qual cosa es van convertir en un gran embornal de carboni. Això ha passat a tots els territoris de l'hemisferi nord,
de CO de l'atmosfera. 2 Així, al final, el planeta té dos grans embornals de CO2: l'atmosfera i els oceans. Ja hem vist que la gran
conseqüències molt pernicioses. Per tant, els oceans són el nostre gran embornal. I el mar absorbeix diòxid de carboni mitjançant tres processos: la
en la seva estructura. És a dir, les algues i el plàncton passen a ser un embornal. De fet, les algues unicel·lulars, el fitoplàncton marí, són les
ja que queda segrestat al fons oceànic. El resultat de tots els embornals de la terra és que, en números rodons, la vida a la terra absorbeix 1,5
(NOAA), hem de pensar que realment tan sols hi ha un veritable embornal a la terra: els oceans. En el seu estudi demostrava que els oceans són
als oceans? Doncs que van perden la salut i la capacitat d'actuar com a embornal. De fet, els científics asseguren en les darreres prediccions que abans
no sigui catastròfic. I això passa, en bona part, per mantenir el poder d'embornal dels oceans. 2. De qui és la responsabilitat? Teories sobre el canvi
de les geleres té uns efectes molt importats. Els oceans són els grans embornals de CO2 del planeta. Els oceans han absorbit prop del 50% del
mantenir la superfície arbrada del planeta, ja que a més d'actuar com a embornal necessari per a l'equilibri de la terra, la seva desaparició, la
lluny un fil de llum, senyal que al final de l'impasse hi devia haver un embornal que donava al carrer. Si al començament havia pensat arrossegar el
hagut de demostrar d'on provenien: qualsevol persona baixant per l'embornal del carrer hauria pogut deixar-lo on era. Vaig tornar a l'estudi i vaig
si fossin seves pròpies. També volien poder comptar l'increment dels "embornals de carboni" (com els boscos) com a reduccions d'emissions. Totes
es va deixar per a properes discussions va ser la normativa sobre els embornals de carboni. Darrere aquest debat hi havia dos problemes. El primer era
del segrestament de carboni i sobre la permanència d'aquesta mena d'embornals. El segon problema era que els països amb boscos en desenvolupament
amb les seves emissions. Ningú no va poder trobar una definició d'un "embornal de carboni antropogènic" sense cap objecció. Encara va empitjorar la
de ser una reunió per acordar les regles dels mecanismes de Kyoto i els embornals de carboni. S'havia programat per després de les eleccions dels EUA de
la flexibilitat de les seves opcions. Les negociacions sobre els embornals de carboni van resultar ser el bloc més problemàtic. La Unió Europea
ser el bloc més problemàtic. La Unió Europea volia restringir l'ús dels embornals de carboni (com ara plantar boscos o confinar-lo sota terra) tant a
del Protocol, però van concedir una reducció de l'objectiu d'un 0,5% pels embornals, per oferir alguna cosa. Després de dues nits en blanc de frenètica
semblar arribar a un acord amb els americans permetent un límit del 5% d'embornals de carboni, però quan van presentar l'acord la resta de països europeus,
llavors els nord- americans van oferir una altra concessió: abaixar els embornals a un límit del 3%. Els europeus van fer una contraoferta d'una mica més
de l'objectiu fins a un 3,4% d'emissions de l'Annex 1 de 1990 pels embornals de carboni. Aquest sol fet ja va reduir efectivament l'objectiu de
del Japó i Rússia. La conferència va acordar doblar la quantitat màxima d'embornals de carboni que reclamava Rússia. A més a més, es va acordar que durant el
de compromís, els països no haurien de demostrar que el seu recompte d'embornals era satisfactori per poder utilitzar els mecanismes de Kyoto. Un altre
d'actuació conjunta serien "dipositables", però no els dels projectes d'embornals de carboni. Les concessions van continuar retallant les reduccions
un transflux estable i tenim aquest transflux estable per a cada font i embornal per sota dels seus límits. Per a mi, això és una societat sostenible. És
fins a la coberta. La taula que està a tocar de la coberta és la taula d'embornals, ja que s'hi practiquen forats, que quedaran situats a cada costat dels
que generem anualment els humans van a parar a l'oceà, que actua com a embornal. Això provoca una alteració que, tot i l'immens volum d'aigua de què
positiu, ja que podria fer passar el bosc del seu paper actual com a embornal de carboni (captura CO 2 i mitiga llavors l'escalfament) a
Terra és ell mateix una arma contra el canvi climàtic. De font a embornal: el camí necessari de la restauració ambiental Que la Terra té
si protegim i restaurem els ecosistemes, aquests passen de ser emissors a embornals de geh: tornen a ser capaços de fixar CO 2. Un càlcul
sí: podrem transformar un bosc degradat, que emet geh, en un embornal capaç de tornar a fixar carboni. I també, si comencem a consumir menys

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »