×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb emborratxar |
Freqüència total: 342 |
CTILC1 |
| el veig. De tant en tant, tanmateix, li dóna per tornar, sobretot quan s' | emborratxa | . El risc el va temptar, qui sap si també la curiositat. No sabia per què | | i que portava una vida vergonyosa d'excessos i de torpituds, que s' | emborratxava | i freqüentava els pitjors llocs de perdició. Joan del Santo, segons el | | d'exàmens, el remordiment de tantes hores perdudes, introbables ja, | emborratxava | de son, de fatiga, les cares pàl·lides d'aquells mitjos homes. Sobre la | | per a beure'n una bóta i picar-se poc. Però a la fi els homes s' | emborratxaven | . Menjaven cacau i tramussos i cecina perquè els abellira més la beguda. | | Sofria. La sentia respirar profundament. Va estar temptat de dir-li: " | Emborratxem | -nos! Oblidem-ho tot per unes hores! Suprimim el mal!"; però, obeint | | I què? Al capdavall tot passa..." Els ulls se li tancaven. "T'has | emborratxat | i no et pots moure!" Les flames de la llar es concentraven en un botó de | | També ell resava a la seva manera, com aquella vetlla de Nadal. S'havia | emborratxat | ; devia ser terrible... Déu meu, tingueu pietat de la seva ànima..." —Què | | negres com el banús. Jo tenia les meves trenta-dues dents i, quan m' | emborratxava | , començava per engolir-me els entremesos i després el plat. Però, | | molta confiança— i després es van beure tot el xampany en honor meu. I s' | emborratxaren | i apagaren els llums..." "Al matí jo feia totes les olors, en | | la meva banda, li volia explicar la meva vida i les meves aventures. Ens | emborratxàvem | , ja veus, i ens havíem fet germans." "Amb gestos, i xampurrejant, ens | | de neguit no podia durar gaire estona. O esclatàvem en sanglots o ens | emborratxàvem | o ens posàvem a ballar. —Toca, Zorbàs! —vaig proposar. —El santuri, no | | és més clara que l'aigua de la font, el vi de la realitat que és un vi que | emborratxa | més que una fantasia, i fa vomitar les llegendes i els miracles que com | | quedem tan frets com si res, perquè ni la grandesa ni la sublimitat ens | emborratxen | , que és el mateix que ens passa amb el vi, que si anem a altres pobles | | ciutadans es queden curts en la beguda; el que hi ha és que el vi no els | emborratxa | ni perden el coneixement ni la serenitat, i el mateix que passa amb el vi | | enlairar a l'estudi del més general que es pot conèixer que és allí on s' | emborratxen | com amb el vi i no saben ni el que fan ni el que diuen perquè hi van tan | | s'agafen pel bras per no caure, també és cert i evident que el vi que els | emborratxa | i els hi fa fer el que fan i dir el que diuen, és el vi cullit a les | | que fan cantar les idees, ni com les castellanes que omplen la boca i | emborratxen | com el vi, sinó que són com els graons d'una escala que serveix per a | | facultats tan corprenedores pel càrrec que varen confiar-me, que l'amo va | emborratxar | -me en celebració i la mestreça em feu un petó que encara el guardo. Em | | . La vista no n sab, de parlar. Mira i admira, i veu el blanc i s' | emborratxa | de claror, i, com més ne veu, més ne mira. Poc se pensen, els que | | que té ganes de sopar. La facècia d'Ulisses és prou coneguda: després d' | emborratxar | el cíclop li buida l'ull únic i el deixa orb. Però només Polifem pot | | fer la cuina i era un home entès en la maniobra de la proa. Pardal s' | emborratxava | per les dues o tres grans festivitats de l'any i quan estava mona donava | | tot sembla destornillat, tot té un algarot i un aire de guerra que ens | emborratxa | la sang. El sol fa tercerilles com un marrec mala pell, el vent comença a | | no m'espanta, gens; el fum, sí. No puc aguantar més que certs apòstols m' | emborratxin | la perdiu i, qualsevol dia, descobrir que m'han convertit en un | | fer la cuina i era un home entès en la maniobra de la proa. Pardal s' | emborratxava | per les dues o tres grans festivitats de l'any i quan estava embriagat | | posa vi, posa vi, posa vi... i encara que mos | emborratxem | no mo n'anirem volem estar aquí... i encara | | no mo n'anirem volem estar aquí... i encara que mos | emborratxem | no mo n'anirem volem estar aquí... I tornaven de | | sa. Això ho han dit tots els fisiòlegs del món. Els qui s'atipen i s' | emborratxen | , ni saben menjar, ni saben beure. Aixecar-se tip és insà i té una punta de | | les files de dos-ulls, de la sabatera i la maimona s' | emborratxa | d'aigua, com a D. Higini se li fa fosc parlant del govern foc i flama, | | de mala memòria. El poble de Nuevitas és bonic. Port de mar, llum que | emborratxa | , carrers costaruts i empedrats amb bolitxos... "del tiempo de | | sé la història de l'home de Malmercat que, cada dimarts, baixava a Sort a | emborratxar | -se. Aquest bevedor, el més il·lustre que recorda el Pallars, feia uns | | primer dimarts —dia de mercat a Sort— que tornà a baixar de Malmercat a | emborratxar | -se sistemàticament, es justificà: "Dormir és cosa bona per la salut; | | la vida i regulen la seva evolució. S'erra, doncs, aquell que, | emborratxant | -se de llibertat, creu esdevenir lliure, ja que l'abús el fa esclau, no | | vicis són imaginaris. És fals que prenguis morfina; ni tan sols t'has | emborratxat | mai. Fins sospito que la teva tia no ha tingut mai visions. Tot allò de | | la impressió que encara no ho has sentit mai. —¿Voldries que m' | emborratxés | ? —No, home. Deixem-ho córrer. Tinc carta de la Trini —una carta que | | miràvem de reüll en Picó, que pipava com aquell que res. No és home a qui | emborratxi | la victòria. La nina japonesa no parava de badallar, mentre els sis | | més. Després de pegar-me, la mare em digué: "Has cobrat? Vés..., | emborratxa | 't" Estava dret davant del bar. Sis o set clients feien rotlle al seu | | tots posseím, que cap diner ens costa, que podém fácilment utilitzar, s' | emborratxa | el nostre cor de dolços sentiments. Per sols això —deixant apart totes | | o han abusat de les begudes alcoòliques. Hi han persones que no s'han | emborratxat | mai en sa vida i ab tot i això son alcoòliques. 5. L'alcoolisme | | en l'execució d'un corneta, excel·lent xicot, que va tenir la pega d' | emborratxar | -se i fregar amb el sabre la galta d'un company. El comte d'Espanya el féu | | de Riquer, llegia i comentava La Divina Comèdia i s' | emborratxava | materialment de Burne Jones, de Dante Gabriel Rosetti i de tot el | | del Lobo i de la Calle del Turco, i s' | emborratxà | amb la poesia d'Espronceda, que considerava la millor del món. Don | | Recordo que va ploure a claps tot el sant dia, i jo em sentia dolçament | emborratxat | per aquell baf de tardor que feia el nostre jardí. Vaig rondar per les | | i una pura pietat, a nosaltres, cadells de les primeres hores, ens | emborratxaven | com la possessió de l'absolut; i si en tals peripècies l'instint | | se'ns menjaren encara una part molt més important de la nostra vida i ens | emborratxaren | amb l'elixir de les nobles il·lusions. De tot aquell temps tan llunyà, no | | moment de la vida en què les coses no solen filtrar en profunditat, però | emborratxen | escandalosament. Vaig anar a parar a l'Hotel Regina, molt a la vora del | | com a conseqüència, entre les classes més solvents del país, el costum d' | emborratxar | -se perquè sí i sense motiu que ho justifiqués. Abans a Barcelona | | perquè sí i sense motiu que ho justifiqués. Abans a Barcelona s' | emborratxaven | poquíssimes persones de cara i ulls, però els beneficis extraordinaris de | | representants de l'iberisme pur, anterior a totes les colonitzacions, s' | emborratxin | tranquil·lament, amb la típica boina enfonsada fins a les orelles. En | | dorsal, rígida, untuosa i patètica, emanant una tèbia transsudació i | emborratxant | el vol metàl·lic de milions d'insectes. Quan havia passat ja bastant | | per les seves propietats sudorífiques, diuen: Sa borratxa, | emborratxa | . Bossa de pastor Nom científic: Capsella bursa-pastoris Català: |
|