Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el veig. De tant en tant, tanmateix, li dóna per tornar, sobretot quan s'	emborratxa	. El risc el va temptar, qui sap si també la curiositat. No sabia per què
i que portava una vida vergonyosa d'excessos i de torpituds, que s'	emborratxava	i freqüentava els pitjors llocs de perdició. Joan del Santo, segons el
d'exàmens, el remordiment de tantes hores perdudes, introbables ja,	emborratxava	de son, de fatiga, les cares pàl·lides d'aquells mitjos homes. Sobre la
per a beure'n una bóta i picar-se poc. Però a la fi els homes s'	emborratxaven	. Menjaven cacau i tramussos i cecina perquè els abellira més la beguda.
Sofria. La sentia respirar profundament. Va estar temptat de dir-li: "	Emborratxem	-nos! Oblidem-ho tot per unes hores! Suprimim el mal!"; però, obeint
I què? Al capdavall tot passa..." Els ulls se li tancaven. "T'has	emborratxat	i no et pots moure!" Les flames de la llar es concentraven en un botó de
També ell resava a la seva manera, com aquella vetlla de Nadal. S'havia	emborratxat	; devia ser terrible... Déu meu, tingueu pietat de la seva ànima..." —Què
negres com el banús. Jo tenia les meves trenta-dues dents i, quan m'	emborratxava	, començava per engolir-me els entremesos i després el plat. Però,
molta confiança— i després es van beure tot el xampany en honor meu. I s'	emborratxaren	i apagaren els llums..." "Al matí jo feia totes les olors, en
la meva banda, li volia explicar la meva vida i les meves aventures. Ens	emborratxàvem	, ja veus, i ens havíem fet germans." "Amb gestos, i xampurrejant, ens
de neguit no podia durar gaire estona. O esclatàvem en sanglots o ens	emborratxàvem	o ens posàvem a ballar. —Toca, Zorbàs! —vaig proposar. —El santuri, no
és més clara que l'aigua de la font, el vi de la realitat que és un vi que	emborratxa	més que una fantasia, i fa vomitar les llegendes i els miracles que com
quedem tan frets com si res, perquè ni la grandesa ni la sublimitat ens	emborratxen	, que és el mateix que ens passa amb el vi, que si anem a altres pobles
ciutadans es queden curts en la beguda; el que hi ha és que el vi no els	emborratxa	ni perden el coneixement ni la serenitat, i el mateix que passa amb el vi
enlairar a l'estudi del més general que es pot conèixer que és allí on s'	emborratxen	com amb el vi i no saben ni el que fan ni el que diuen perquè hi van tan
s'agafen pel bras per no caure, també és cert i evident que el vi que els	emborratxa	i els hi fa fer el que fan i dir el que diuen, és el vi cullit a les
que fan cantar les idees, ni com les castellanes que omplen la boca i	emborratxen	com el vi, sinó que són com els graons d'una escala que serveix per a
facultats tan corprenedores pel càrrec que varen confiar-me, que l'amo va	emborratxar	-me en celebració i la mestreça em feu un petó que encara el guardo. Em
. La vista no n sab, de parlar. Mira i admira, i veu el blanc i s'	emborratxa	de claror, i, com més ne veu, més ne mira. Poc se pensen, els que
que té ganes de sopar. La facècia d'Ulisses és prou coneguda: després d'	emborratxar	el cíclop li buida l'ull únic i el deixa orb. Però només Polifem pot
fer la cuina i era un home entès en la maniobra de la proa. Pardal s'	emborratxava	per les dues o tres grans festivitats de l'any i quan estava mona donava
tot sembla destornillat, tot té un algarot i un aire de guerra que ens	emborratxa	la sang. El sol fa tercerilles com un marrec mala pell, el vent comença a
no m'espanta, gens; el fum, sí. No puc aguantar més que certs apòstols m'	emborratxin	la perdiu i, qualsevol dia, descobrir que m'han convertit en un
fer la cuina i era un home entès en la maniobra de la proa. Pardal s'	emborratxava	per les dues o tres grans festivitats de l'any i quan estava embriagat
posa vi, posa vi, posa vi... i encara que mos	emborratxem	no mo n'anirem volem estar aquí... i encara
no mo n'anirem volem estar aquí... i encara que mos	emborratxem	no mo n'anirem volem estar aquí... I tornaven de
sa. Això ho han dit tots els fisiòlegs del món. Els qui s'atipen i s'	emborratxen	, ni saben menjar, ni saben beure. Aixecar-se tip és insà i té una punta de
les files de dos-ulls, de la sabatera i la maimona s'	emborratxa	d'aigua, com a D. Higini se li fa fosc parlant del govern foc i flama,
de mala memòria. El poble de Nuevitas és bonic. Port de mar, llum que	emborratxa	, carrers costaruts i empedrats amb bolitxos... "del tiempo de
sé la història de l'home de Malmercat que, cada dimarts, baixava a Sort a	emborratxar	-se. Aquest bevedor, el més il·lustre que recorda el Pallars, feia uns
primer dimarts —dia de mercat a Sort— que tornà a baixar de Malmercat a	emborratxar	-se sistemàticament, es justificà: "Dormir és cosa bona per la salut;
la vida i regulen la seva evolució. S'erra, doncs, aquell que,	emborratxant	-se de llibertat, creu esdevenir lliure, ja que l'abús el fa esclau, no
vicis són imaginaris. És fals que prenguis morfina; ni tan sols t'has	emborratxat	mai. Fins sospito que la teva tia no ha tingut mai visions. Tot allò de
la impressió que encara no ho has sentit mai. —¿Voldries que m'	emborratxés	? —No, home. Deixem-ho córrer. Tinc carta de la Trini —una carta que
miràvem de reüll en Picó, que pipava com aquell que res. No és home a qui	emborratxi	la victòria. La nina japonesa no parava de badallar, mentre els sis
més. Després de pegar-me, la mare em digué: "Has cobrat? Vés...,	emborratxa	't" Estava dret davant del bar. Sis o set clients feien rotlle al seu
tots posseím, que cap diner ens costa, que podém fácilment utilitzar, s'	emborratxa	el nostre cor de dolços sentiments. Per sols això —deixant apart totes
o han abusat de les begudes alcoòliques. Hi han persones que no s'han	emborratxat	mai en sa vida i ab tot i això son alcoòliques. 5. L'alcoolisme
en l'execució d'un corneta, excel·lent xicot, que va tenir la pega d'	emborratxar	-se i fregar amb el sabre la galta d'un company. El comte d'Espanya el féu
de Riquer, llegia i comentava La Divina Comèdia i s'	emborratxava	materialment de Burne Jones, de Dante Gabriel Rosetti i de tot el
del Lobo i de la Calle del Turco, i s'	emborratxà	amb la poesia d'Espronceda, que considerava la millor del món. Don
Recordo que va ploure a claps tot el sant dia, i jo em sentia dolçament	emborratxat	per aquell baf de tardor que feia el nostre jardí. Vaig rondar per les
i una pura pietat, a nosaltres, cadells de les primeres hores, ens	emborratxaven	com la possessió de l'absolut; i si en tals peripècies l'instint
se'ns menjaren encara una part molt més important de la nostra vida i ens	emborratxaren	amb l'elixir de les nobles il·lusions. De tot aquell temps tan llunyà, no
moment de la vida en què les coses no solen filtrar en profunditat, però	emborratxen	escandalosament. Vaig anar a parar a l'Hotel Regina, molt a la vora del
com a conseqüència, entre les classes més solvents del país, el costum d'	emborratxar	-se perquè sí i sense motiu que ho justifiqués. Abans a Barcelona
perquè sí i sense motiu que ho justifiqués. Abans a Barcelona s'	emborratxaven	poquíssimes persones de cara i ulls, però els beneficis extraordinaris de
representants de l'iberisme pur, anterior a totes les colonitzacions, s'	emborratxin	tranquil·lament, amb la típica boina enfonsada fins a les orelles. En
dorsal, rígida, untuosa i patètica, emanant una tèbia transsudació i	emborratxant	el vol metàl·lic de milions d'insectes. Quan havia passat ja bastant
per les seves propietats sudorífiques, diuen: Sa borratxa,	emborratxa	. Bossa de pastor Nom científic: Capsella bursa-pastoris Català:

Pàgina 1 (de 7)

50 següents