×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb embotornar |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
| rialla als llabis y als ulls, totas las faccions esponjadas, tremolosas, | embotornadas | pe'l doll de goig que vessava son esperit. La Sra. Pepa se doná manya á | | de la Plaça de Tetuan. Les gotes de suor li regalimaven per la cara, | embotornada | per la calor i l'angúnia. Em semblà que tremolava. La vaig veure com una | | ramats i barraques, esborra camins i corriols, confon la natura, que, | embotornada | i emperesida per la boira, sembla que fins degui suspendre totes ses | | un poca-pena que no s'havia ficat al llit i que es presentà amb els ulls | embotornats | per la borniassa del tiberi, i els cosins de la mare del Bajalta, que | | I el meu respir era curt i difícil. Em va semblar que els ulls se m' | embotornaven | i que no els podia tancar. Vaig tocar-me'ls, i eren rodons. En el paisatge | | nassals, la deixava rendida y deslliurada alhora, però ab els ulls | embotornats | y un gran pes dolorós, com d'una bala de plom, entre cella y cella. | | No té muller ni fills. Diu que a la rifa ha tret. De massa bona vida s' | embotorna | . Si acluca l'ull, gemegaré de cor, però, com una | | dins l'atahút sensse tapa, la forma rígida y groga, de faccions | embotornadas | per tumors morats, amortallada de rigurosa etiqueta, crehuada de bandas | | poguer obehir: se 'm declará una agudíssima erissipela y la inflor m' | embotorná | tota la cara com un mónstruo y 'm vaig quedar cego. La professó eixia, | | m' arrambo al marge del camí, y aquissante ab mos dits, vermells y | embotornats | encare pe 'ls penellons, te dich am tota la forsa de ma enrogullida veu: | | Per instants se torna son còs més fexuch, son cap s' | embotorna | , l'ull, trist, se li acluch. No's mou; l'arrossegan, | | del nostre poble. Recordem-nos, en fi, aquesta dolenteria sagrada que va | embotornar | els nostres cors masegats fins els fer rebentar, aquell vint-i-quatre | | Indiferència i interès barrejant les seves aigües dintre d'ell. Va quedar | embotornat | per aquella glopada massa gran del seu rumiar. Rossa Al bar de | | amb els seus darreres impurs i la rateta s'inflava com una bufeta, s' | embotornava | moltíssim i la seva pell ambarina esdevenia un enorme gerro de vidre | | ara no havia comparegut, no vol veure el rostre de l'al·lot, el rostre | embotornat | pel sofriment, el rostre ple d'horror. Esperarà sentir les passes de | | va viure de tan a prop, que encara, quan me les explicava, els ulls se li | embotornaven | , com si volgués plorar, però em sembla que era de ràbia, perquè no era |
|
