×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embrancar |
Freqüència total: 238 |
CTILC1 |
sabates de moda. I què, al capdavall, si retira a un petit diable?", s' | embrancava | la Ignasieta. "En els trastorns d'avui, nosaltres i el dimoni som dels | va a càrrec dels protagonistes, cal que nosaltres també ens | embranquem | i hi diguem la nostra. Demanem indulgència per endavant, i a l'hora | —digué precipitadament, per sortir de la perillosa frase en què s'havia | embrancat | —. Si un de nosaltres dos es trobava en perill de mort, que pensi en | de certs gèneres, hem de tenir present que alguns són molt antics i | embranquen | des d'un progenitor comú d'una època remota; de manera que, en semblants | manera permanents, podem entendre aquest fet; car ja han variat des que | embrancaren | d'un progenitor comú en certs caràcters, pels quals han esdevingut | en les justificacions, i m'adono que perdo el temps. De fet, ens | embranquem | en una disputa inútil sobre el sentit de la indumentària humana en | executar-les amb una rapidesa i una perfecció envejables. Podríem ara | embrancar | -nos en tota mena de fantasies per a descobrir que en molts de casos no | Una mica de paciència." Aquesta reacció contra els filòsofs que s' | embranquen | , o s'embrancaven, cada dos per tres és en part justificada. Aquests | de paciència." Aquesta reacció contra els filòsofs que s'embranquen, o s' | embrancaven | , cada dos per tres és en part justificada. Aquests filòsofs abraçaven | espirituals als soldats de la revolució ni als de la terra. Però no ens | embranquem | més en aquest punt perquè, per a tractar-ne degudament, caldria, pel cap | menys el preocupa, que l'essencial és garantir la dominació burgesa, s' | embranca | en divagacions metafísiques sobre la crisi del parlamentarisme i de la | especula, esdevé una potència financiera, eixampla el camp d'acció, s' | embranca | en empreses poc fonamentades, ensopega, una caiguda porta les altres i | de la seva família! Eren poc més de les vuit, i el sol ja picava en | embrancar | amb el camí carreter de Sant Joan, tot rondinós de pagesos que anaven a | fins a la Bonanova o seguien avall fins a la Granvia i tot caminant s' | embrancaven | pels suburbis encalmats que els diumenges sembla que els volti un tel de | al cim del turó; però, allò fou com una mofa; cap d'aquells ocells no va | embrancar | -se al nostre arbret, sinó que tots abateren el vol al seu peu. Peonant i | fi eixiren a cel descobert, mes no puc pas recordar per quins carrers ens | embrancàrem | . Jo marxava quasi d'esma, seguint la processó, que s'acorruava per les | ara, la justícia... —Jo no hi era. Anem! Cebrià els aturava: —No us | embranqueu | . No l'ha dinyada. Ajudeu-me. L'alçaren. El sagristà començava a | insisteix a crits; l'altre s'hi nega de la mateixa faisó. Una discussió s' | embranca | . Se senten mots aspres i durs en maorí. Arriba una parella que ve dels | invisible darrera la brosta. Abandonem el xarret damunt la ruta, i ens | embranquem | per un corriol amagat, mig submergit per les inundacions. Anem fent via | és que l'ignorància s'ha de pagar més cara. CXXII El casament és | embrancar | -se; el divorci és tornar-se a embrancar. CXXIII L'home, al que | CXXII El casament és embrancar-se; el divorci és tornar-se a | embrancar | . CXXIII L'home, al que li agraden molt les dones, o en surt | martells i tornavisos li venia més de gust i ho trobava més net que | embrancar | -se amb lleis o amb misèries humanes. Influí també en el determini del | amb qui em veig obligat a alternar. Ara que de cap de les maneres m'hi | embrancaria | en polèmiques, perquè tinc la seguretat que hauria de callar encara que | en un diari polit i moderat com /La Veu de Catalunya\ i fins | embrancar | -se en seccions de caràcter tan eminentment socials com la crítica de | On sou? Tant se val. Avant... Sortiu d'aquest carrer i, a l'atzar, n' | embranqueu | un altre, més menut, més tort, més silenciós encara. L'aire s'abranda com | de can Llebreta de La Seu. Havia estat un viatge llarg, perquè m'havia | embrancat | per totes les canals una per una, buscant antiguitats pel nostre Museu. | encomanat al pagès, Vilaret s'hi tombava d'esquena a l'herba, Saumell s' | embrancava | per dins l'alzinar. —Paradisiac! —exclamava Saumell—. De bona gana m'hi | demés ja vindrà... —No ens entendrem, com sempre —féu Saumell. —No: si ens | embranquem | amb principis, no —afermà Vilaret—. Anem al nostre cas. Tu em preguntes | únic fi i el seu monument en aquest món. I, és clar, sentint com s'havia | embrancat | per la vida en un pacte d'amor per al qual no tenia lleure, es posava tot | féu passar pel camí. El sobrestant, el nebot d'En Rosal i En Sebastià s' | embrancaren | en una conversa molt interessant. El sobrestant afirmava que a la vida no | cavil·lós, ni de la reflexió que encara referma la mentida, i quant més s' | embranca | més lògica la troba, com a obra seva que és, en front de la incongruent i | cap. Després, Coromina i el meu germà —estudiant de Ciències químiques— s' | embranquen | en una inacabable discussió sobre la ciència. Coromina ataca —amb gran | de Jules Renard. El títol de la novel·la de Renard ens | embranca | en una inacabable discussió. Què vol dir? Es pot traduir | i anirem pel món considerant les coses per llur cantó més fals... Van | embrancar | -se en una polèmica interminable. Jo vaig tornar a la taverna completament | àdhuc es trobaven més entonats i alleugerits; i, quasi sense reposar, s' | embrancaren | per uns caminois deserts, entre pins, tot resant una part de rosari per | —Podeu estar-ho —va respondre Lau, evitant que els dos astrònoms s' | embranquessin | allí mateix en una conversa celeste.— Mentre vós contemplàveu els estels | no... perdone vuesamerced..." —cuitava a dir el negre, i s' | embrancava | en una disquisició nàutica que hauria durat llarga estona si no hagués | carreró passàvem a l'altre, i a poc a poc ens anàvem encimbellant bo i | embrancant | -nos per aquell laberint, els viaranys del qual solament troba un expert. | de l'escriptor i de les meves amables intervencions, la conversa no s' | embrancava | . La meva presència omplia les joves meretrius d'una timidesa invencible. | d'hanna, arrapada al dintell. Un parlament llarg, baix i inquietador s' | embranca | entre aquella que suposeu esclava i el nostre guia, després del qual, no | són tancats a la cambra nupcial. L'escriptor francès s'hauria certament | embrancat | en descripcions i filosofies sobre l'himeneu moresc si en aquell moment | ingenus, amb l'esguard entelat d'indefinibles enyorances, que s'han | embrancat | en idil·lis tendríssims, oblidant la brutalitat amb què finiran... | hores l'estada. "Quin bon xicot —anava pensant jo, càndidament, mentre m' | embrancava | per centèsima volta per la plaça Djemaa El Fnà—; tant que el mirava de | es vesteixen de boires rosades i pàl·lides. Dues hores més tard ens | embranquem | en les corbes encara suaus dels primers contraforts de l'Atlas. Turons | monumental que s'enlaira vora la ruta. "Camí extremadament perillós. No | embrancar | -s'hi si plou o si neva." El xofer riu, mirant al firmament. "Avui | empresonar; cercle, encerclar; paret, emparedar; xarxa, enxarxar; branca, | embrancar | -se; catifa, encatifar; rajola, enrajolar; domàs, endomassar; garlanda, | les efusions místiques de Llull graviten cap al nucli especulatiu, s' | embranquen | amb l'afany de coneixença que el té dominat. Hi ha, doncs, un gruix | polítics catalans. Per això cal invitar-los que rectifiquin, en lloc d' | embrancar | -se en col·laboracions que en el fons i en la forma, a més de | van pertorbar un bon xic el seny tradicional, i féu que hom s' | embranqués | en empreses ambicioses i ben intencionades, però sense possibilitats | i que el sol era més viu, i que, tanmateix, potser havia fet el ridícul | embrancant | -se en "filosofies" —això: "filosofies"!— amb la seva cosina, que |
|