Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i una germana, l'una o l'altre, o potser plegats. Vas conèixer també,	embriac	, la ceguesa, i ni l'habilitat del ferrer no va servir la teva venjança.
crits, potser el brogit d'una disputa. De tant en tant sonava una cançó d'	embriacs	. Tino Costa mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un
sacsejava brutalment. Tino Costa el retingué per la màniga. —Deixa-la! L'	embriac	el mirà un moment de dalt a baix, indecís. Movia el cos endavant i
del fred i dels insults que ell li havia dirigit, s'inclinà sobre l'	embriac	, li aixecà el cap i el cridà amb veu angoixada: —Joan! Joan! L'embriac,
l'embriac, li aixecà el cap i el cridà amb veu angoixada: —Joan! Joan! L'	embriac	, amb els ulls tancats, murmurava paraules inintel·ligibles; un fil de
en la seva vida, tenia els ulls plens de llàgrimes i caminava com un	embriac	. Mila estava malalta: la febre no la deixava; la seva postració física
i dos francesos— de la columna Ascaso. Un d'ells estava completament	embriac	. Cabell gris, cara roja i embotornada. Els seus companys el pataquejaven
ni qui era, ni què havia fet, i començà a allunyar-se, bambolejant, com un	embriac	. Tornava sol, petit, com perdut en la immensitat dels camps, com fora
en aquell moment per la badia. Tornava desfet, trontollant tot, com un	embriac	, com un cec, descompost; el cor li palpitava terriblement, amb batecs
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l'	embriac	del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te,
de mar. Per una escala que s'enruna pugen ella i un	embriac	. La noia amb blue-jeans es proposa tenir bondat per
lloc, aquests grecs parlaven subtilment quan no estaven encara massa	embriacs	, i, en segon terme, no es va embriagar mai Sòcrates, que era el millor i
se'n tornà cap a la casa plena d'olors i de gatzara.	Embriac	, en la taula del convit, caigué sobtadament el seu marit,
de tema mitològic o semimitològic. Bacus no podia ésser diferent dels	embriacs	que l'acompanyen; l'Apol·lo que visita Vulcà, i aquest altre déu, són
la mà gèlida entre les seves, ardents. Se'n va amb vacil·lacions d'	embriac	, sense adonar-se que a recés de la columna hi ha la Ventura, la mitja
perquè els pares són peresosos; A-la-gerra-de-cervesa, perquè el pare és	embriac	; No-dóna, perquè la mare alimenta malament el seu marit, etc.. Els altres
Jo estava content de la meva posició d'indisciplinat. I orgullós.	Embriac	d'ignorància i d'orgull Dia d'exàmens. Exàmens de darrer curs i de
per aquells carrers, les xafarderies de la gent, les baralles dels	embriacs	, les grolleries i porqueries adreçades a les prostitutes, les respostes
desastre, anar a l'encontre del desastre amb un frenesí joiós, i no pas d'	embriac	, ans amb una luciditat esglaiosa. Segur de trobar la mort, l'hauré
seu ull guenyo feia por. Jo no li podia tenir pietat, em creia que estava	embriac	. A instàncies d'ell vaig demanar a la dona de l'hostal una tassa de
cinc minuts per a arribar el seu tren. Estava decaigut. No estava	embriac	. El seu rostre era pàl·lid, dolorós i agressiu alhora, com si tingués
l'amor, la poesia, qui sap si una mena d'immortalitat. Ara comprenc els	embriacs	. Però ell no s'embriaga. És un fruïdor serè, un apol·lini del vi. Per a
dels obrers de tot el món, amants de la pau universal? ¡Una colla d'	embriacs	i de cretins, que neguen el foc i el refugi a l'estranger mort de fam i
i que Josep volia estovar perquè amb les seves cochonneries d'	embriac	no ens deixava dormir? I aquell altre d'allà baix?... Aquest sí, que l'és!
a França, en un article de diari, que Villon fou un gran poeta, vagabund,	embriac	, lladre, que va conèixer el presidi i /voire la potence\. D'ençà
riu, la grapada de l'home a l'espatlla. Veig l'hostal d'Aimargues, aquell	embriac	odiós que hi ve cada nit fins que el n'han de treure. El seu gros bigoti,
les dissonàncies bàrbares de Baccus i dels seus	embriacs	, la raça folla de la salvatge gent que el bard de Tràcia
pensar-hi, mentre menjava, Adam; ni Eva va témer; com	embriacs	per un nou most, vivien damunt d'un llit de roses, i ja es
entre nosaltres, i el món continuava tentinejant com un ferit, com un	embriac	, les amistats i cuites personals foren engolides. Jo parlava sovint als
màrtirs, i llambordes de l'amfiteatre, on un poble sanguinari contemplava	embriac	llur sacrifici a la gola de les feres. Del fons de tot, de pous excavats
crida i adéu, retret i enyorança. Però a l'hora mateixa, dues papallones	embriagues	de sol, potser les darreres, valsen en l'aire. I el vent s'aixeca, agita
atenció, ni possible als espectadors de divertir-s'hi. El pagès o l'	embriac	donen peu a algunes escenes d'un farsant; amb penes i treballs poden
les cases. No hi ha murmuració ni dita xafardera que el kômos	embriac	no repeteixi. Posseït del déu, posseït del vi, tot li és lícit. Aquestes
del ditirambe és l'origen remot de la tragèdia; l'alegria rústega i	embriaga	del kômos —amb son doble element: fàl·lic i jàmbic (satíric)— és
que la comèdia ha nascut de les mascarades i follíes del kômos	embriac	, i reconeixereu com sols després d'una llarga evolució podia arribar a la
de formigues; altre desitjaria que li portessin el llit perquè es trobava	embriac	de son. —Doncs jo voldria que m'hi portessin el sopar —replicava un nen.
les dues dones anaven ensopint-se abandonades a les remors del matí, ell,	embriac	d'interès per les coses del món, es regalava la mirada amb els colors i
lo fugir cap a la muntanya, mig rient-li els ulls i els llavis, tota goig,	embriaga	d'enamorament, i mandrosa, ben mandrosa, de fer anar el picador. De cop
estels de la nit. I els peixos somnien: —Quantes molles de pa, avui! De l'	embriac	i la seva ombra Com que fa lluna i cau de ple damunt les lloses del
lloses del carrer, heu 's aquí que al darrera dels passos insegurs de l'	embriac	hi va la seva ombra insegura. I, ell que sí?, girant-se, li deia
de refer la pallada. I tots tres vinga córrer adalerats, posseïts de l'	embriac	de la caça. Era un goig arruixador i barbre el de perseguir aquells
i amb els membres en barreja. Tenien un ensopiment desficiós com el dels	embriacs	. Entre ells hi havia una dona mig despullada, seguda en un graó, amb el
resolen en passió del pur esperit, en Amor. Vulgues o no vulgues, orb o	embriac	de llum, per un moviment total del teu ésser, en cada hora i en cada
Laia empenyé una porta. La mare sortia: —Ets tu? Topava per les parets,	embriaga	. Empudegava l'alè d'aiguardent. —Ets tu? Ets tu? Una bafarada: —Mala
de tuti, de carteta, de bescambrilla, de canari. Crits, badalls, rots d'	embriacs	. Un d'ells, en Quim fuster. Groc, d'un ros aclarit, quasi albí; barres
a Laia gronxant el marrec. Una ràbia incontenible el dominà. Ràbia d'	embriac	. Agafà la dona i la patejà contra el trespol. I l'ànima rudimentària de
mal: enveja, avarícia, luxúria. L'agradosa, sàvia, amagada luxúria. Pega,	embriac	, imbècil, ruc! Com riurà. Amb qui? Amb en Miquel, amb en Quim, amb
quan enterraven el fill. Ell, que ara la cobeja amb inesgotable luxúria d'	embriac	, la vella passió abrivada. Ell, que la turmenta, que l'empudega de
En un recó, Quelot. El tenia allí, al davant seu, les parpelles closes.	Embriac	. L'Esteve s'acovardia: —Es fa l'adormit. Tenia l'estranya sensació de què
als cafès i bars de la vila hi ha animació; no es veu altra cosa que	embriacs	i noies galants pertot arreu! Elles no beuen gaire, però riuen,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents