Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici i la misèria, bevent i	embriagant	-se per no recordar, fins el dia que no pogué aixecar-se del llit i hagué
sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'	embriagar	-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre
que menjava molt i que era capaç de beure grans quantitats de vi sense	embriagar	-se. Potser sí que li agradava molt menjar, però el que és segur és que no
famosa a la ciutat, amb una fama merescuda de jacobina. Descobrí sorprès,	embriagat	per l'èxit, que els seus discursos aconseguien un respectuós silenci tant
carnaval. Senyores i mossones vestides de fosc, agenollades, es deixaven	embriagar	per l'olor untuosa de l'encens que també a tu t'amarava... Sense voler,
en el ram de beure no es comprèn quedar-se a la meitat de l'ampolla; el no	embriagar	-se, sempre que es presenti l'ocasió de fer-ho, és considerat com una nota
dels milionaris els mariners sempre tenen un bitllet de cinc dòlars per a	embriagar	-se o per a comprar una camisa de dona amb puntes i entredós, la qual
és així, la viola vui pendre i assajant-hi algun aire ben tendre m'aniré	embriagant	del desig exquisit, i, ans que l'hora de veure-la sia, son cor faré
quan no estaven encara massa embriacs, i, en segon terme, no es va	embriagar	mai Sòcrates, que era el millor i el més lúcid de tots. Embriaguesa no
com si fos de la família. Ell anava a missa tots els diumenges, no s'	embriagava	mai; estalviador, endreçat, no promovia cap conflicte, s'avenia a tot, i
IV. Una olor misteriosa m'	embriaga	a son costat; ma estimada és olorosa d'un perfum molt
viratge d'un vol de balandres damunt la seda frunzida del mar de Niça i s'	embriagava	en la immobilitat vertiginosa d'uns avions entre els núvols emplujats del
mes al bo de la lluyta, s' enardía com noy qu' era, l' afany de triomf l'	embriagava	y una delicadesa del pudor ó una reconvenció ingénua del amor l'
procuravan fer caure algun plat ab lo colze. La papallona s'	embriagava	mitj al escalf de la broma, mitj al vapor de las copas qu' anava
Tots em semblaven igualment opressors. Ningú més apte que jo per a	embriagar	-me en aquell ambient de revolta i d'indisciplina total. Jo no coneixia
propis d'un cor molt gran; de les meves ambicions, que m'enorgulleixen o	embriaguen	perquè les confonc amb unes poderoses facultats que jo crec existents
jo no vaig cercar confidents de cap mena. El silenci i la solitud m'	embriagaven	de mals pensaments. M'allunyava dels amics, els quals ja no creia
bo, d'ésser feliç. La diada de Pasqua, amb el Senyor ressuscitat, m'	embriaga	de tendresa. Unes quantes setmanes després, la meva partença a Barcelona.
que em callava aquest darrer, varen donar una mixtura fortíssima que m'	embriagava	i hauria embriagat tothom qui m'hagués escoltat, com passà al mestre. Jo
darrer, varen donar una mixtura fortíssima que m'embriagava i hauria	embriagat	tothom qui m'hagués escoltat, com passà al mestre. Jo podia acusar-me
amanyagar el clatell i el cabell, el cabell tofut, que era allò que m'	embriagava	més. Ella alçà els ulls cap a mi i no protestà. Va mirar-me una mica
no podia enamorar-me d'una joveneta, d'una donzella, la qual no m'hauria	embriagat	prou. Cercava, doncs, aquella com qui cerca el seu ressort. Tot això era
mixtura de sensualitat i de sentimentalitat que m'havia enfollit i que m'	embriagaria	sempre més, provinent d'ella o d'una altra capaç d'eclipsar-la, follia
cosa que d'haver oblidat els meus orígens. Què sé jo? D'infant m'havia	embriagat	de llum, com les cigales que caçava per les soques dels olivers. El sol
revelació d'un altre art diferent del que fins aleshores m'havia seduït,	embriagat	i, potser, enterbolit. D'un altre art i d'una altra concepció de la vida.
mare, vaig observar que jo també m'il·lusionava. Les meves paraules m'	embriagaven	. Vaig sentir que tornava a creure en mi com en els millors temps del meu
semblant al que són Mistral o Daudet per a Provença? Aquest pensament m'	embriaga	, m'escalfa com un raig de sol. I al fons d'aquest pensament no hi ha un
començava el dimarts. Perquè el diumenge, després de dinar, anava a	embriagar	-se en una taverna-estanc que hi havia allà baix, en un llogarret de
carta de la seva mà, durant la meva absència, no li fou possible. John va	embriagar	-me amb ell. Quan, de nit closa, vàrem tornar al mas, el riu era d'
ell. Quan vàrem ésser una mica lluny del mas, em va dir que si havia d'	embriagar	-me com "aquest miserable de John", em trauria de casa seva. Jo li vaig
sap si una mena d'immortalitat. Ara comprenc els embriacs. Però ell no s'	embriaga	. És un fruïdor serè, un apol·lini del vi. Per a embriagar-se crec que
Però ell no s'embriaga. És un fruïdor serè, un apol·lini del vi. Per a	embriagar	-se crec que necessitaria una bóta. Només una lluïssor d'alegria als ulls,
que vulgueu. Potser eren el resultat de la meva propensió a exaltar-me, a	embriagar	-me, i ara es produïa la màxima exaltació, la màxima embriaguesa fins a la
muntat aquestes coses al cervell quan me'n creia més lliure? Vull	embriagar	-me amb altres visions. Si prengués una altra absenta potser... Mentre em
de pressa el poble. Inquiet, inquietant clar de lluna, com si t'haguessis	embriagat	i, en sortir a prendre l'aire, trobessis el món canviat. Els camins eren
els podia arborar així. Amb ell, el treball es tornava vi, cant, amor, i s'	embriagaven	. A les seves mans el món prenia vida; les pedres, el carbó, les fustes,
l'encuriosiment d'aquestes mixtures de la libidine amb les quals volen	embriagar	llurs complicacions i llurs complicitats els psicoanalistes. Algunes
vocacions les hem vistes sovint malaurades per la complaença amb que s'	embriaguen	de tots els orgulls i de tots els impossibles d'aquestes cerebracions.
moltes maneres de manifestar-se. I l'adulació és una mena d'inflació que	embriaga	i arriba a convèncer. La pregària ens fa comprendre que Déu ens estima.
fa substància seva la sang i carn de Déu en dir la missa, i el galant que	embriaga	les dones d'amor amb la sola presència, i l'heroi que dóna la vida per la
-te en els braços com un cos de dona, amagar el rostre en la teva sina, i	embriagar	-me de la teva olor, ànima de la terra on creixes i floreixes! I torno a
i a les donetes; ¿qui menja i beu millor que Dracon en un sol àpat?	embriaga	tota una colla de gent i és l'últim a retre's. Sospireu, Lèlia: ¿és que
en l'amable beguda enemiga de les penes, la fadiga de tot l'any; quan pot	embriagar	-se amb el vi de les seves vinyes; quan pot, mercadajant-hi, convertint-lo
tots els recorts més purs de sa passada existencia. L'artista s'anava	embriagant	per moments tot recordant al retrobat amich, els jòchs y puerils follíes
devíeu ésser bella; però això és enlluernador, fa perdre el món de vista,	embriaga	! —Alonso, quína felicitat és el sentir-vos-ho dir! Conec que no és veritat
que regeixen el destí dels conills i dels caçadors. Una immensa joia ens	embriaga	, ens felicitem mútuament, ens abracem, ens sentim afortunats oblidant el
que coronen les cases entre polsaguera i exalta el patriotisme i	embriaga	de vida. I és que a la Vall de Sant Daniel tota cosa esdevé morigerada i
Sentíem com un desig d'allunyar de la pensa moltes coses que sabíem, per	embriagar	-nos senzillament en la ingenuïtat que ens embolcallava com la claror
l'esperit a cantar les belleses del Cap de Creus, l'escriptor té d'	embriagar	-se en la remor de les batalles, en l'encens dels oficis divins, en la
feblesa, va aclarint-se, animant-se... La veig... Sa mirada m'envaeix, m'	embriaga	. Reparo detalls encantadors... És jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis

Pàgina 1 (de 8)

50 següents