×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embriagar |
Freqüència total: 355 |
CTILC1 |
l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici i la misèria, bevent i | embriagant | -se per no recordar, fins el dia que no pogué aixecar-se del llit i hagué | sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d' | embriagar | -se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre | que menjava molt i que era capaç de beure grans quantitats de vi sense | embriagar | -se. Potser sí que li agradava molt menjar, però el que és segur és que no | famosa a la ciutat, amb una fama merescuda de jacobina. Descobrí sorprès, | embriagat | per l'èxit, que els seus discursos aconseguien un respectuós silenci tant | carnaval. Senyores i mossones vestides de fosc, agenollades, es deixaven | embriagar | per l'olor untuosa de l'encens que també a tu t'amarava... Sense voler, | en el ram de beure no es comprèn quedar-se a la meitat de l'ampolla; el no | embriagar | -se, sempre que es presenti l'ocasió de fer-ho, és considerat com una nota | dels milionaris els mariners sempre tenen un bitllet de cinc dòlars per a | embriagar | -se o per a comprar una camisa de dona amb puntes i entredós, la qual | és així, la viola vui pendre i assajant-hi algun aire ben tendre m'aniré | embriagant | del desig exquisit, i, ans que l'hora de veure-la sia, son cor faré | quan no estaven encara massa embriacs, i, en segon terme, no es va | embriagar | mai Sòcrates, que era el millor i el més lúcid de tots. Embriaguesa no | com si fos de la família. Ell anava a missa tots els diumenges, no s' | embriagava | mai; estalviador, endreçat, no promovia cap conflicte, s'avenia a tot, i | IV. Una olor misteriosa m' | embriaga | a son costat; ma estimada és olorosa d'un perfum molt | viratge d'un vol de balandres damunt la seda frunzida del mar de Niça i s' | embriagava | en la immobilitat vertiginosa d'uns avions entre els núvols emplujats del | mes al bo de la lluyta, s' enardía com noy qu' era, l' afany de triomf l' | embriagava | y una delicadesa del pudor ó una reconvenció ingénua del amor l' | procuravan fer caure algun plat ab lo colze. La papallona s' | embriagava | mitj al escalf de la broma, mitj al vapor de las copas qu' anava | Tots em semblaven igualment opressors. Ningú més apte que jo per a | embriagar | -me en aquell ambient de revolta i d'indisciplina total. Jo no coneixia | propis d'un cor molt gran; de les meves ambicions, que m'enorgulleixen o | embriaguen | perquè les confonc amb unes poderoses facultats que jo crec existents | jo no vaig cercar confidents de cap mena. El silenci i la solitud m' | embriagaven | de mals pensaments. M'allunyava dels amics, els quals ja no creia | bo, d'ésser feliç. La diada de Pasqua, amb el Senyor ressuscitat, m' | embriaga | de tendresa. Unes quantes setmanes després, la meva partença a Barcelona. | que em callava aquest darrer, varen donar una mixtura fortíssima que m' | embriagava | i hauria embriagat tothom qui m'hagués escoltat, com passà al mestre. Jo | darrer, varen donar una mixtura fortíssima que m'embriagava i hauria | embriagat | tothom qui m'hagués escoltat, com passà al mestre. Jo podia acusar-me | amanyagar el clatell i el cabell, el cabell tofut, que era allò que m' | embriagava | més. Ella alçà els ulls cap a mi i no protestà. Va mirar-me una mica | no podia enamorar-me d'una joveneta, d'una donzella, la qual no m'hauria | embriagat | prou. Cercava, doncs, aquella com qui cerca el seu ressort. Tot això era | mixtura de sensualitat i de sentimentalitat que m'havia enfollit i que m' | embriagaria | sempre més, provinent d'ella o d'una altra capaç d'eclipsar-la, follia | cosa que d'haver oblidat els meus orígens. Què sé jo? D'infant m'havia | embriagat | de llum, com les cigales que caçava per les soques dels olivers. El sol | revelació d'un altre art diferent del que fins aleshores m'havia seduït, | embriagat | i, potser, enterbolit. D'un altre art i d'una altra concepció de la vida. | mare, vaig observar que jo també m'il·lusionava. Les meves paraules m' | embriagaven | . Vaig sentir que tornava a creure en mi com en els millors temps del meu | semblant al que són Mistral o Daudet per a Provença? Aquest pensament m' | embriaga | , m'escalfa com un raig de sol. I al fons d'aquest pensament no hi ha un | començava el dimarts. Perquè el diumenge, després de dinar, anava a | embriagar | -se en una taverna-estanc que hi havia allà baix, en un llogarret de | carta de la seva mà, durant la meva absència, no li fou possible. John va | embriagar | -me amb ell. Quan, de nit closa, vàrem tornar al mas, el riu era d' | ell. Quan vàrem ésser una mica lluny del mas, em va dir que si havia d' | embriagar | -me com "aquest miserable de John", em trauria de casa seva. Jo li vaig | sap si una mena d'immortalitat. Ara comprenc els embriacs. Però ell no s' | embriaga | . És un fruïdor serè, un apol·lini del vi. Per a embriagar-se crec que | Però ell no s'embriaga. És un fruïdor serè, un apol·lini del vi. Per a | embriagar | -se crec que necessitaria una bóta. Només una lluïssor d'alegria als ulls, | que vulgueu. Potser eren el resultat de la meva propensió a exaltar-me, a | embriagar | -me, i ara es produïa la màxima exaltació, la màxima embriaguesa fins a la | muntat aquestes coses al cervell quan me'n creia més lliure? Vull | embriagar | -me amb altres visions. Si prengués una altra absenta potser... Mentre em | de pressa el poble. Inquiet, inquietant clar de lluna, com si t'haguessis | embriagat | i, en sortir a prendre l'aire, trobessis el món canviat. Els camins eren | els podia arborar així. Amb ell, el treball es tornava vi, cant, amor, i s' | embriagaven | . A les seves mans el món prenia vida; les pedres, el carbó, les fustes, | l'encuriosiment d'aquestes mixtures de la libidine amb les quals volen | embriagar | llurs complicacions i llurs complicitats els psicoanalistes. Algunes | vocacions les hem vistes sovint malaurades per la complaença amb que s' | embriaguen | de tots els orgulls i de tots els impossibles d'aquestes cerebracions. | moltes maneres de manifestar-se. I l'adulació és una mena d'inflació que | embriaga | i arriba a convèncer. La pregària ens fa comprendre que Déu ens estima. | fa substància seva la sang i carn de Déu en dir la missa, i el galant que | embriaga | les dones d'amor amb la sola presència, i l'heroi que dóna la vida per la | -te en els braços com un cos de dona, amagar el rostre en la teva sina, i | embriagar | -me de la teva olor, ànima de la terra on creixes i floreixes! I torno a | i a les donetes; ¿qui menja i beu millor que Dracon en un sol àpat? | embriaga | tota una colla de gent i és l'últim a retre's. Sospireu, Lèlia: ¿és que | en l'amable beguda enemiga de les penes, la fadiga de tot l'any; quan pot | embriagar | -se amb el vi de les seves vinyes; quan pot, mercadajant-hi, convertint-lo | tots els recorts més purs de sa passada existencia. L'artista s'anava | embriagant | per moments tot recordant al retrobat amich, els jòchs y puerils follíes | devíeu ésser bella; però això és enlluernador, fa perdre el món de vista, | embriaga | ! —Alonso, quína felicitat és el sentir-vos-ho dir! Conec que no és veritat | que regeixen el destí dels conills i dels caçadors. Una immensa joia ens | embriaga | , ens felicitem mútuament, ens abracem, ens sentim afortunats oblidant el | que coronen les cases entre polsaguera i exalta el patriotisme i | embriaga | de vida. I és que a la Vall de Sant Daniel tota cosa esdevé morigerada i | Sentíem com un desig d'allunyar de la pensa moltes coses que sabíem, per | embriagar | -nos senzillament en la ingenuïtat que ens embolcallava com la claror | l'esperit a cantar les belleses del Cap de Creus, l'escriptor té d' | embriagar | -se en la remor de les batalles, en l'encens dels oficis divins, en la | feblesa, va aclarint-se, animant-se... La veig... Sa mirada m'envaeix, m' | embriaga | . Reparo detalls encantadors... És jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis |
|