Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

joia i d'entusiasme, i, a vegades, Tino Costa, ja entre els vapors de l'	embriaguesa	, exaltat per l'alegria, es posava a cantar amb ell, i acabava per
però amb una indignació completament falsa, en un to de veu que l'	embriaguesa	tornava còmic. Ella comença al seu torn a maltractar-lo de borratxo, de
fa que la "tècnica" es regiri contra nosaltres o ens arrossegui en una	embriaguesa	perniciosa. Bastarà, doncs, que afinem el nostre sentit "moral", i
el sexe —carn i desfici de la carn— hi apareix en la seva total	embriaguesa	, diversiu en contradicció amb la moral convencional i obsessiu en el flux
irisada. Jeroni sent el batec de la sang perquè té febre, i una agradable	embriaguesa	el pren i li prem els polsos, embolicat per la llum oliosa, per l'olor
són lliures, feliços i s'estimen. Ancorar lluny, a força de somnis,	embriagueses	i altres herbes —vostè ja m'entén—, anar-se'n sense crits ni
tranquil·les que confegeixen, a les eroles, una	embriaguesa	d'absenta verda i de llum calda que a tot penetra.
és viure sense consciència, és a dir, viure sense adonar-se que viu. L'	embriaguesa	física o intel·lectual, que en altres homes pot conduir a balbuceigs
es va embriagar mai Sòcrates, que era el millor i el més lúcid de tots.	Embriaguesa	no significa ací tan sols, com és natural, l'embriaguesa del vi;
lúcid de tots. Embriaguesa no significa ací tan sols, com és natural, l'	embriaguesa	del vi; embriaguesa significa sobretot la pèrdua de la lucidesa i de la
no significa ací tan sols, com és natural, l'embriaguesa del vi;	embriaguesa	significa sobretot la pèrdua de la lucidesa i de la consciència, el
tan exquisida el que constitueix el fonament de la seva existència. L'	embriaguesa	i el somnambulisme, la inhàbil o la genial inconsciència, estan
nimba el present. En l'estat d'inconsciència, en el somnambulisme i en l'	embriaguesa	s'esvaneix la tranquil·la claredat que ens rodeja constantment per a
idèntica; recordava haver-la sentit recentment, en un estat de febre, d'	embriaguesa	o de somni, en un moment de contorsió de nervis, de suor, inconfessable;
desesperaven la Baronessa, però ja no hi podia renunciar. Després de l'	embriaguesa	, Conxa no tenia força per judicar ni per analitzar. Als seus ulls Guillem
i la ferventa pietat que inflama els cors humils en santa	embriaguesa	.— Així diu el vident, i es decanta per sempre de Micol,
dues vegades Laura. Però ell no l'escolta; l'abraça; l'arrossega cap a l'	embriaguesa	dels sentits. Per a ella és com un vi d'un poder fins aleshores no sabut
de cap a l'infern. Parlen del viatge; de les ciutats on han passejat l'	embriaguesa	del primer mes d'amor. —Li costarà de fer-se al nostre paisatge auster,
i atraure els esguards dels homes i que es casen per poder gaudir de l'	embriaguesa	sublim de l'amor, sense perill de cometre pecat mortal. És la verge
comprèn que no ha estimat mai aquell home; que ell i ella han sofert una	embriaguesa	dels sentits. Esvaït l'encís de la novetat, sense cap lligam moral, els
de tornada. Fou el desvetllament de tot d'inquietuds desconegudes; una	embriaguesa	que li emboirà les idees. Es planyé d'aquells dos anys d'absència; va
de sentir-se presa entre els braços d'ell i de poder lliurar-se a una	embriaguesa	que Tomàs no li havia procurat mai. No veurà més en Pere; trencarà l'únic
com un tentacle... Laura es separa amb violència; calfred del terror. L'	embriaguesa	s'ha esvaït. S'adona que està allí, sola amb un home que palpita de
fet mai. La vaig creure definitivament conquistada. Era el triomf, l'	embriaguesa	. Jo volia obtenir el consentiment dels seus pares i de la meva família,
conscientment, i no pas per desesperació ni en un moment de deliri o d'	embriaguesa	tràgica. Jo em volia matar per gust de la pròpia destrucció. I vaig
era un poeta, doncs? No em calia res més! Em vaig lliurar totalment a l'	embriaguesa	de la poesia i, per a mi, aquells dies no existí altra cosa al món. El
prop dels vint anys. Aquells dies foren traspassats els límits. L'	embriaguesa	ho envaí tot. Recordaré un detall significatiu i prou. Un dia em vaig
S'aclarien una mica els pensaments, i una hora després ja estava en plena	embriaguesa	. Aquesta era abassegadora, obsessionant, i em tiranitzava fins que ella
deixava amb qualsevulla excusa. No anava prop d'ells fins que tornaven l'	embriaguesa	i l'exaltació. Però les angoixes, me les passava sempre sol. Companys
món shakespearià, introduït per la mateixa mà de Goethe. No diré la meva	embriaguesa	, no podria donar idea del meu enlluernament. En general, no parlaré de
que solia dir-me: —Vostè acabarà boig o serà alguna cosa. En plena	embriaguesa	shakesperiana es produïren dos fets d'ordre literari que tingueren una
substància del meu esperit. Durant molt de temps vaig viure feliç en una	embriaguesa	de sinceritat. Ignorava la ironia, àdhuc la més tènue. El meu candor
per a mi, havia esdevingut una lira sonora, una flor embalsamada. L'	embriaguesa	dels sentits m'havia emboirat l'ànima, i el món apareixia transfigurat,
corruptor. Pervertida l'essència generosa de la joia, vius en un estat d'	embriaguesa	i de ceguesa durant el qual no se t'acaba mai la set, que no és altra
a París. I jo hi aniria de bracet d'aquella dona! El cap em rodava de l'	embriaguesa	. Com podia sentir escrúpols? Els moments horribles eren quan trucaven i
són com centuplicades per una eufòria que em transporta al cel de l'	embriaguesa	poètica, on tot és joia i vibració exaltadora. I això m'esdevé amb tanta
que no faran sinó desenrotllar-se amb el temps. De petit ja sentia unes	embriagueses	més fortes que jo, que m'arrossegaven i que contenien, com un germen, el
estat de gràcia, jo aquella nit? Què sé jo? Era ple d'entusiasme. No era l'	embriaguesa	. Era entusiasme i serenitat alhora. Vaig sortir al riu. Esperava
de menys pur que l'èxtasi, ja més sensual, més fisiològic. I venia l'	embriaguesa	, com una descomposició de l'èxtasi. Era quelcom de ja esbojarrat,
l'he sentit sempre, ja el coneixia d'infant i d'adolescent i va tocar a l'	embriaguesa	aquella tarda de Provença, davant les Alpilles enceses, quan anàvem a
a embriagar-me, i ara es produïa la màxima exaltació, la màxima	embriaguesa	fins a la follia i la irresponsabilitat on es perd el contacte amb tota
a demanar-li. Jo de moment no vaig beure gaire. No ho necessitava. L'	embriaguesa	ja la duia a dins. Mentre Josep es bevia el seu litre i la meitat del
, de sobte, ve un moment, en el cas que jo vull dir, que no és d'	embriaguesa	ni d'inconsciència, sinó de plena consciència i d'absoluta llibertat en
de la noia que es dóna per primera vegada a l'home no pas per amor ni per	embriaguesa	, sinó per curiositat. Els meus peus van topar amb els graons d'una
dels llocs per on passo. I aquesta era la meva voluptat, sovint la meva	embriaguesa	de caminador per terres de França. Era quelcom que ultrapassava la
un somni. Quina set de bellesa i d'amor! Conèixer l'amor total, l'amor! L'	embriaguesa	de l'ànima i dels sentits en un mateix instant. Quan serà això? Tot jo
i m'exaltaven sense torbació, em tenien pres pel coll i sotmès a l'	embriaguesa	dels vidents. Màgia L'endemà el món era un espectacle meravellós. Al
fer de cara a Amèrica o a Alemanya on comencen a tastar els efectes de l'	embriaguesa	del racionalisme. Quan nosaltres exposem el nostre punt de mira en el
si fossin Déu tota aquella frescor, aquella lleugeresa, aquella sòbria	embriaguesa	. Déu canvia de cara, i feliç aquell que el pot distingir sota cada
saba ametllera o tota altra causa les privés de tot sentit. Una profunda	embriaguesa	entelava llurs ulls. Semblaven adormides, i, així i tot, no paraven mai

Pàgina 1 (de 10)

50 següents