Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

'm, o de lluir-se davant meu —ell em té per molt il·lustrat—, Josep s'	embrolla	. En canvi, quan parla de raig, sense preparació, com si ho fes per a ell
vestits vells... Parlava el grec així així, destrossava les paraules,	embrollava	les síl·labes; si volia dir almirall, deia "armilall", i si
parpellejaven i escoltava delerosa. Vaig fingir que llegia i, com que m'	embrollava	, feia com si no entengués la lletra: "Ahir, patró, vaig anar a dinar en
firar honradament. Comtessa Clara I ara, què aneu a contar!	Embrolleu	de tal manera les raons, santa dona, que m'hi vaig perdent. Són tan
èpoques, té el mateix defecte dels altres, que és acabar d'enfosquir i	embrollar	la doctrina del mestre, que si nosaltres hem de parlar amb el cor a la mà
conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant-los i àdhuc	embrollant	-los de tant voler-los aclarir; i, veient que la seva mare, enc que s'
més bé i més de pressa allò que les matemàtiques del batxiller	embrollaven	. Davant d'aquest fet incontrovertible, el jove Aspriu desistí
tampoc són el que volen semblar i la mare més que les filles... Vilaret s'	embrollava	. El vi que aquell dia l'havia excitat, la cara que hi posaven els
volen calor i vida. No poden resistir, sense conhort ni il·lusions; s'	embrollen	davant la imatge nua de la desesperació. Es sent un dring de calderes i
no podia allunyar, i encara menys esborrar, el somriure d'Irma que li	embrollà	els somnis de tota la setmana. ¿Per què se li havia quedat tan gravat
contemplació? Així seria si no hi havia altres complicacions que vénen a	embrollar	el problema, la primera de les quals és l'àrdua qüestió de la
noció de substància el concepte de causa. Aquest concepte intrús tot ho	embrollaria	, si no fos que Descartes s'adona de seguida d'un inconvenient. De seguida
en les paraules com en els vestits. Aytals cambis de pura fantasía poden	embrollar	y alterar una llengua en lloch de perfeccionarla." Quina llàstima més
atenció i li fa prendre consciència de la situació d'opressió en què s'ha	embrollat	. Tot seguit l'invita a aixecar-se de la prostració, a posar-se en el camí
un calendari religiós. A partir d'aquí regiren dos calendaris i és quan s'	embrollà	la cosa: mentre el pagès seguia regint-se pel seu any nilota, que
ja que d'entossudir-se a voler reduir a zero l'equació i a la vegada no	embrollar	el camí dels investigadors de cronologies, era com intentar la
suposant que l'equip d'interferència adopta la millor política per	embrollar	-los i, a més, que els dos interlocutors han utilitzat també la millor
d'interferència, alhora, són lliures d'utilitzar la tècnica del bluf per	embrollar	-se l'un a l'altre. En general, hom utilitzarà aquesta tècnica per evitar
de política de la naturalesa, que deliberadament desitgi frustrar-nos i	embrollar	-nos. Hi pot haver certes limitacions per a aquest judici en els límits on
El llenguatge hegelià no elucida gens les qüestions: més aviat les	embrolla	considerablement. Però, ¿què els ha dut a enganyar-se sobre la natura de
li toquin l'esquena. Però en el rugby s'imposa a voltes la retenció, s'	embrolla	amb extrema facilitat. Ja us podeu imaginar què hauria passat si el rugby
que donava al pendís de la riera. Però no en vull parlar encara perquè ho	embrollaria	tot. XV Quan arribava l'estiu i jo acabava cedint a la
Id· Est· vol. I p. 242), que no veia com es podia	embrollar	allò que el Sant havia tan admirablement distingit. Sant Tomàs arribava a
desconeixen amb això la independència de l'Estètica, s'han entossudit a	embrollar	-les i negar-les. Essent, doncs, racionalment distints el bé i la bellesa,
's veu, pues, que la Filología en lloch de aclarir lo açunt lo que fa es	embrollar	lo mes. Es presís deslindar estos dos camps de llengua é idioma, y hiá que
confluència d'un atemperat estil barroc amb un estil neoclassicista. Ell	embrollà	tan estranya cosa mitjançant la màgica vareta d'una personalitat catalana
morí als vintivuyt.— Escamat com estava ja'l catequisador, va començar a	embrollar	se ab planys y consells y, sobretot, extremant les baberotes de serenitat
mentida com una casa. No serveixen per a res, i jo l'únic que volia era	embrollar	la troca i fer la murga. [(Els tres fabricants abaixen els paraigües,
Pere, que á vos vos toca en aquests casos. Parlau vos, ans que altres ho	embrollen	. Llavors lo juriste, per bona voluntat ó per impuls dels altres, parlá en
de espinas. Fins molts sabis autors de certs arts de Gramática han	embrollat	de tal manera las claras reglas dels antichs mestres en lo idioma de
de plorar, sorpresa també del miracle; però sa mare, pressentint que l'	embrollavan	, restava sens dir rès, amohinantse evidentment en trobar els caps
sempre, ni podrás enrahonar, ni explicar los plans que portas. Es capás d'	embrollar	l'assumpto, lo senyor oncle s'hi ficará è hi haurá un desgabell de mil
Es el cremar un encert tota la malla de vicis que	embrolla	l'agüelo verd. Cadiç i Patrici Huguet Tendra escena de la llar:
génit, de l' edat, de l' educació... Ay, ay, ay, ay, com m'	embrollo	jo meteix... Bé, deixém la qüestió del seny y comensém per una facultat
per entregarlo á la justicia y avuy perts cuarts de jornal també per	embrollar	ho, perque quedi tot mort com si no hagués passat. —Roseta, sembla mentida
vuy triunfant, que era del Capitol pern, que 's tenia per entès, que	embrollar	volgué 'l procés l' enviarem al infern." Y era tot que de mal ull al
Enveja que duptarhi, de que 'n pendrém testimoni. Pau M· No ho	embrollará	'l dimoni ab tanta gent y 'l notari. Joan O· jurat en cap. De
Peste de pillos y gats. Peste de lladres y pólisses que prosperan	embrollant	, y peste de poques grogas qu' estiguen fora calaix. La peste es per tu y
Aixó vá á gustos. Pep. Veritat Cada qual per allí ahont l'	embrolla	. A mí, donguim balls de colla, y ¡au salao! ¡Ja 'm té armat
plenas d' escarbats. Noyas. Quina colla mosquitera! Tot ho	embrolla	! Féuse enrera! que pesats! Un mariner. No respons á mas preguntas? [(á
es corroeix en l'oblit. És un bosc d'àngels sense cap, de vegetació que s'	embrolla	i tapa els sepulcres, esteles a la jungla; un àngel amb la torxa
d'emprendre la crítica de les formes del llenguatge que ens confonen, que	embrollen	el nostre pensament i ens capfiquen, o ens fereixen perquè no diuen res.
dir a algú amb mala intenció: «Estic ben informat de l'afer en què t'has	embrollat	i de què em parles. T'ho diré ben clarament: aquestes dones assetgen els
que la majoria de les parts del coneixement ha estat estranyament	embrollada	i obscurida per l'abús de les paraules, i per les formes generals del
uniforme i de la qual participen tots els éssers, em trobo perdut i	embrollar	en dificultats inextricables. No en tinc la més mínima noció, només
heterosexual com Lamartine. Van passejar per les pinedes on s'	embrollaven	els bambús amb les lianes en olors balsàmiques i van escampar la boira al
del mar a través d'un cinturó de faigs i de sotabosc pantanós, força	embrollar	, que calcula que suposarà més dificultat que qualsevol glacera. Té mapes
han estat permeables a les idees del poble. El de Lleida, en canvi, s'ha	embrollat	en els avatars de la burocràcia provinciana. En el seu ampli fresc sobre