×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb embrollar |
Freqüència total: 48 |
CTILC1 |
| 'm, o de lluir-se davant meu —ell em té per molt il·lustrat—, Josep s' | embrolla | . En canvi, quan parla de raig, sense preparació, com si ho fes per a ell | | vestits vells... Parlava el grec així així, destrossava les paraules, | embrollava | les síl·labes; si volia dir almirall, deia "armilall", i si | | parpellejaven i escoltava delerosa. Vaig fingir que llegia i, com que m' | embrollava | , feia com si no entengués la lletra: "Ahir, patró, vaig anar a dinar en | | firar honradament. Comtessa Clara I ara, què aneu a contar! | Embrolleu | de tal manera les raons, santa dona, que m'hi vaig perdent. Són tan | | èpoques, té el mateix defecte dels altres, que és acabar d'enfosquir i | embrollar | la doctrina del mestre, que si nosaltres hem de parlar amb el cor a la mà | | conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant-los i àdhuc | embrollant | -los de tant voler-los aclarir; i, veient que la seva mare, enc que s' | | més bé i més de pressa allò que les matemàtiques del batxiller | embrollaven | . Davant d'aquest fet incontrovertible, el jove Aspriu desistí | | tampoc són el que volen semblar i la mare més que les filles... Vilaret s' | embrollava | . El vi que aquell dia l'havia excitat, la cara que hi posaven els | | volen calor i vida. No poden resistir, sense conhort ni il·lusions; s' | embrollen | davant la imatge nua de la desesperació. Es sent un dring de calderes i | | no podia allunyar, i encara menys esborrar, el somriure d'Irma que li | embrollà | els somnis de tota la setmana. ¿Per què se li havia quedat tan gravat | | contemplació? Així seria si no hi havia altres complicacions que vénen a | embrollar | el problema, la primera de les quals és l'àrdua qüestió de la | | noció de substància el concepte de causa. Aquest concepte intrús tot ho | embrollaria | , si no fos que Descartes s'adona de seguida d'un inconvenient. De seguida | | en les paraules com en els vestits. Aytals cambis de pura fantasía poden | embrollar | y alterar una llengua en lloch de perfeccionarla." Quina llàstima més | | atenció i li fa prendre consciència de la situació d'opressió en què s'ha | embrollat | . Tot seguit l'invita a aixecar-se de la prostració, a posar-se en el camí | | un calendari religiós. A partir d'aquí regiren dos calendaris i és quan s' | embrollà | la cosa: mentre el pagès seguia regint-se pel seu any nilota, que | | ja que d'entossudir-se a voler reduir a zero l'equació i a la vegada no | embrollar | el camí dels investigadors de cronologies, era com intentar la | | suposant que l'equip d'interferència adopta la millor política per | embrollar | -los i, a més, que els dos interlocutors han utilitzat també la millor | | d'interferència, alhora, són lliures d'utilitzar la tècnica del bluf per | embrollar | -se l'un a l'altre. En general, hom utilitzarà aquesta tècnica per evitar | | de política de la naturalesa, que deliberadament desitgi frustrar-nos i | embrollar | -nos. Hi pot haver certes limitacions per a aquest judici en els límits on | | El llenguatge hegelià no elucida gens les qüestions: més aviat les | embrolla | considerablement. Però, ¿què els ha dut a enganyar-se sobre la natura de | | li toquin l'esquena. Però en el rugby s'imposa a voltes la retenció, s' | embrolla | amb extrema facilitat. Ja us podeu imaginar què hauria passat si el rugby | | que donava al pendís de la riera. Però no en vull parlar encara perquè ho | embrollaria | tot. XV Quan arribava l'estiu i jo acabava cedint a la | | Id· Est· vol. I p. 242), que no veia com es podia | embrollar | allò que el Sant havia tan admirablement distingit. Sant Tomàs arribava a | | desconeixen amb això la independència de l'Estètica, s'han entossudit a | embrollar | -les i negar-les. Essent, doncs, racionalment distints el bé i la bellesa, | | 's veu, pues, que la Filología en lloch de aclarir lo açunt lo que fa es | embrollar | lo mes. Es presís deslindar estos dos camps de llengua é idioma, y hiá que | | confluència d'un atemperat estil barroc amb un estil neoclassicista. Ell | embrollà | tan estranya cosa mitjançant la màgica vareta d'una personalitat catalana | | morí als vintivuyt.— Escamat com estava ja'l catequisador, va començar a | embrollar | se ab planys y consells y, sobretot, extremant les baberotes de serenitat | | mentida com una casa. No serveixen per a res, i jo l'únic que volia era | embrollar | la troca i fer la murga. [(Els tres fabricants abaixen els paraigües, | | Pere, que á vos vos toca en aquests casos. Parlau vos, ans que altres ho | embrollen | . Llavors lo juriste, per bona voluntat ó per impuls dels altres, parlá en | | de espinas. Fins molts sabis autors de certs arts de Gramática han | embrollat | de tal manera las claras reglas dels antichs mestres en lo idioma de | | de plorar, sorpresa també del miracle; però sa mare, pressentint que l' | embrollavan | , restava sens dir rès, amohinantse evidentment en trobar els caps | | sempre, ni podrás enrahonar, ni explicar los plans que portas. Es capás d' | embrollar | l'assumpto, lo senyor oncle s'hi ficará è hi haurá un desgabell de mil | | Es el cremar un encert tota la malla de vicis que | embrolla | l'agüelo verd. Cadiç i Patrici Huguet Tendra escena de la llar: | | génit, de l' edat, de l' educació... Ay, ay, ay, ay, com m' | embrollo | jo meteix... Bé, deixém la qüestió del seny y comensém per una facultat | | per entregarlo á la justicia y avuy perts cuarts de jornal també per | embrollar | ho, perque quedi tot mort com si no hagués passat. —Roseta, sembla mentida | | vuy triunfant, que era del Capitol pern, que 's tenia per entès, que | embrollar | volgué 'l procés l' enviarem al infern." Y era tot que de mal ull al | | Enveja que duptarhi, de que 'n pendrém testimoni. Pau M· No ho | embrollará | 'l dimoni ab tanta gent y 'l notari. Joan O· jurat en cap. De | | Peste de pillos y gats. Peste de lladres y pólisses que prosperan | embrollant | , y peste de poques grogas qu' estiguen fora calaix. La peste es per tu y | | Aixó vá á gustos. Pep. Veritat Cada qual per allí ahont l' | embrolla | . A mí, donguim balls de colla, y ¡au salao! ¡Ja 'm té armat | | plenas d' escarbats. Noyas. Quina colla mosquitera! Tot ho | embrolla | ! Féuse enrera! que pesats! Un mariner. No respons á mas preguntas? [(á | | es corroeix en l'oblit. És un bosc d'àngels sense cap, de vegetació que s' | embrolla | i tapa els sepulcres, esteles a la jungla; un àngel amb la torxa | | d'emprendre la crítica de les formes del llenguatge que ens confonen, que | embrollen | el nostre pensament i ens capfiquen, o ens fereixen perquè no diuen res. | | dir a algú amb mala intenció: «Estic ben informat de l'afer en què t'has | embrollat | i de què em parles. T'ho diré ben clarament: aquestes dones assetgen els | | que la majoria de les parts del coneixement ha estat estranyament | embrollada | i obscurida per l'abús de les paraules, i per les formes generals del | | uniforme i de la qual participen tots els éssers, em trobo perdut i | embrollar | en dificultats inextricables. No en tinc la més mínima noció, només | | heterosexual com Lamartine. Van passejar per les pinedes on s' | embrollaven | els bambús amb les lianes en olors balsàmiques i van escampar la boira al | | del mar a través d'un cinturó de faigs i de sotabosc pantanós, força | embrollar | , que calcula que suposarà més dificultat que qualsevol glacera. Té mapes | | han estat permeables a les idees del poble. El de Lleida, en canvi, s'ha | embrollat | en els avatars de la burocràcia provinciana. En el seu ampli fresc sobre |
|