Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de juny, Jeroni té un aspecte immillorable, el sol d'estiu li ha	embrunit	la pell, i els guisats de la dida li han posat la pell tibant, i
com les cigales que caçava per les soques dels olivers. El sol havia	embrunit	la meva carn, que tenia el color de les pedres dels marges. Els meus
la qual es veu Marsella, oberta de braços a la mar. L'aire diàfan s'anava	embrunint	, el port negrejava, l'aigua es tornava vinosa, pampalluguejaven milers de
trets d'una extraordinària energia dins la finor de la cara demacrada i	embrunida	pel sol. Tipus indolents, flexibles, lassos, de rostre de color de
al mirall. ¡Quant de temps fa que no he vist la meva imatge! Tinc la cara	embrunida	pels sols i les serenes, allargada i endurida per la sobrietat i la
en l'obagor dels flancs, altres afilerats a la ribera del Ter,	embrunits	amb la patina de les pluges cançoneres i per la molsa dels anys. I a tals
eren altra cosa que un embull d'arrugues i sacsons. Les robes clares, l'	embrunien	excessivament, i les fosques feien ressaltar la seva color trencada. I
trist, entristir; valent, envalentir; dolent, endolentir; bru,	embrunir	; va, envanir; tebi, entebeir; musti, emmusteir; fat, enfadeir; mans,
de les merles i el refilar dels rossinyols, on el vent grinyola i el sol	embruneix	la pell. En aquests paratges solitaris s'hi sentia a pler, i encisat, hi
feien venir temptacions de convidar-se a dinar amb aquells homes de faç	embrunida	pel sol de marina, les sals i els iodes de la mar. "Són tanmateix ben
estava força content de la discussió. Capítol IV El sol que	embruneix	els pagesos i presideix joiós la sega del mes de juliol, esguarda enguany
els mocadors sobre la cara y brassos y cames nuus, adobantse y	embrunint	se al sol. La Mila, tot guaytàntseles, sentí que se li esbatanava son
en les mateixes sales dels nostres ministeris; que els moros	embrunissin	la raça; que els italians poguessin pagar, amb la nostra presa, el que
l'altura, un sol autèntic, sense trampes, els havia	embrunit	els braços i l'escot. Ara, aquí, entre el bronze buscat, dintre
marina. —Allà hi ha un minyó fornit de llinatge,	embrunit	pel sol el rem i la xarxa. És cepat i
mar, la platja sempre són bells. Com són bells tots aquests cossos joves,	embrunits	pel sol, que es rebolquen en l'arena daurada o que s'enfonsen en aquesta
merla. Quan la florida tornarà a posar sang a la cirera i el bes del sol	embrunirà	. la teva cara riallera. Serà a l'estiu, quan sota el vent que jugarà amb
Alba. Què dèieu? Oscat. Que tens una morenor que	embruneix	. Dintre d'un portal de casa de platja se sent el ressol del carrer. La
sobre el seu pit i engrandí el seu cos i la seva jovença. Se li	embruní	de nou la pell, li tibaren les galtes i al voltant del mentó la
venteguer, però, com sempre, horabaixa de tot, quan la claror	embrunia	, el vent havia fet la reverència al sol, tal i com
acolorida de setembre, habitada d'estrangers i de coloms i de secretàries	embrunides	per l'estiu que recorrien un itinerari de despatxos amb una rapidesa
l'aprenentet d'abans. Era un minyó més aviat alt, prim, però fort, ben	embrunit	pel sol d'Àfrica, amb els cabells encara curts a causa de les tisores
El camp visual La solana del Montnegre presenta unes galtes	embrunides	, catorze galtes en total, amb els sots negres dels torrents entremig. Per