DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
embrutar V 920 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb embrutar Freqüència total:  920 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

noms de tres de les quals no paga l'esforç de recordar. Malmeten i embruten tot el que toquen i ho emplenen d'una pudor insuportable, de substàncies
de respecte, deu per haver-vos assegut a la butaca i deu més perquè heu embrutat la roba de la secretària. —Perdem molt de temps, amb tantes explicacions
mal il·luminats per un llum d'oli que un dels acòlits sostenia, tot embrutant-se els dits de tinta, una tinta que devia semblar posseïdora d'un màgic
tothora els carrers; clapotejaven en el fang corromput dels bassals, embrutant-se els vestits, i acabaven sempre per plorar sota l'espardenya de les
dins la cartera, he duit la carta a damunt. El paper s'ha anat fent vell, embrutant-se de groc, en algun angle dels plecs clareja. Podria copiar-te'n, Helena,
dins la fosca que comença, dèbils degotissos liles. Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un vaixell gris enfora. Tenc fred. No
a mesura que s'aparta del nucli brillant de les sedes i dels perfums, s'embruta una mica, i per un cantó es converteix —sempre dintre la quadrícula— en
els Pomaré fossin uns mers infeliços i que la pràctica colonitzadora els embrutés completament. El darrer d'aquests reis, Pomaré V, del qual diuen els seus
de tota mena, i si un considera la qualitat de les ànimes que vénen a embrutar-se i a abusar de la gent del país, comprendrà que és naturalíssim que
Però hàbilment varen començar a descarregar, sense patir gaire i sense embrutar-se els dits. A la resta de la població indígena, tant se li'n donava la
els xinesos havien tret de qui sap on. El camió trinxava materialment i embrutava amb una mena de sèu negrós totes les venes liles i totes les artèries
Sala Reus, que és el cine on anàvem els diumenges a embrutar-nos les mans d'amor. Jo no el recordo d'aleshores. Cap imatge
color groc d'humilitat, s'escampa per la calçada del pont. Ens embruta sabates i neumàtics, fins que uns nois de setze anys,
I aquesta gent, pobrets, és clar; però només de mirar-te sembla que t'embrutin. I pensar que ara t'hi deixo al mig. Aquesta nit no podré tancar els
l'obra no vol cessar: munts d'enderroc, les ànimes embruten. Betreten der Abbaustelle verboten. Els homes
del sometent; i a ciutat hi ha un jutge dels més saberuts que el paper ja embruta amb els ets i uts. I t'estafen: quatre dobles eren plom; vès els
una rata li va fer niu a dintre d'un feix de fregalls i la rata s'havia embrutat en els fregalls i ell no se'n va adonar, tot i que va poder matar la rata
del ball, alguna parella no s'acostés massa a la seva taula i li embrutés la faldilla. El Comte parlava de Verlaine, d'Oscar Wilde, de Gide i de
d'alegria, les boques es clouen, les galtes es contreuen i els ulls s'embruten d'un líquid gris que és la febre, la tristesa o la vergonya. La
baixesa o una misèria, en la trajectòria de la seva vida, d'aquelles que embruten l'elegància d'un home; però a Bobby, com a la majoria de les persones del
bé —és un dir— els primers dies d'ésser a Seva; ara, cada dia les embruto més. Com que no domino la tècnica —ni de molt— em passa allò que passa
plena. Quan John va adonar-se'n, va llançar-se damunt meu irritat: "No embruteu l'aigua dels cavalls, sacré nom!" D'una revolada m'havia llançat
Pero vosté en quí rahona? Serap· En tú, dòna. Pilar. Yo embrutarme les mans, y en que menchar? Vamos desde que tòrren castañes no n' ha
Escudellats os voldria á tots vosaltres! Si tots fossiu com nosaltres, no embrutariau tants plats. [(Mirant per la finestra.)] No convidan á ningú. Si
després d'haver tancat la botiga, s'arrossega de genolls pels carrers i s'embruta el cap de pols tot cridant que és un assassí, un adúlter o un
perquè caiguessin totes aquelles animàlies —homes, rates, xinxes— que l'embrutaven, i després tornar-lo a flor d'aigua, buit i rentat de fresc. A estones,
mocós, un monstre, llur plançó; que no es cremi, que no caigui, que no s'embruti; i, si s'embruta, que jo em posi, uf!, a netejar-lo!
plançó; que no es cremi, que no caigui, que no s'embruti; i, si s'embruta, que jo em posi, uf!, a netejar-lo!" "Tu també, tu
i és, doncs, natural de pensar que no purifiquen les aigües, sinó que les embruten. De totes maneres, no s'han de manejar massa. Quan el pagès se sent
hablar el mallorquín", frase que en tinta roja podia embrutar qualsevol expedient escolar... I fets semblants al descrit, que no serien
d'arribar. Podiem fer el negoci tan nèt que no hi havia necessitat d'embrutar-lo... amb fantasies, perqué la lenceria, com la camiseria, etc.,
en Déu; però també afecta el nostre cor, la nostra capacitat de relació: embruta precisament, per dir-ho així, la nostra superfície de contacte amb
per a la pregària tot allò que, directament o indirectament, bloquejava o embrutava la nostra capacitat de relació profunda amb els altres. Fins ací, doncs,
època, intenten la reproducció de formes amb els grafiti que embruten les parets i amb els gargots que fan sobre un paper o fins, evanescents,
les criatures i veure que són tan exactes; l'escombrar el carrer, l'embrutar-lo, tot els fa passar l'estona am resignació i alegria. Fins el treball
llauren... am guarda-pols o la terra de Mallorca és tan neta, que no ls embruta; s'asseuen amb aquell paleta, els hi porten el seu cafè, i, quan són tots
tot sol honrava la classe. Figureu-vos si n'era, de net, que, per no embrutar els pinzells, quasi s'estava de pintar, i, abans d'asseure-s a una cadira,
i per fi, pera atravessar de la porta al cotxe del carrer, per no embrutar-se el calçat, feia passeres am periodics, i figureu-vos si era prudent i
Mare Naturalesa les deu haver voltades d'aigua perquè l continent no les embruti. Són bocins del nostre planeta, que encara els homes no han fet malbé.
sobreïx per les vies, crida, canta, balla una desfrenada sarabanda. S'embruta la cara amb mares de vi. L'incògnit esperona l'atreviment de la
uns als altres que feien igual que els homes. Bevien a les cisternes, n'embrutaven l'aigua i es barallaven per això, i després, tots plegats en tropell
n'hi ha poc de tripijoc... ui, ui, ui! I tot se masega i tot s'embruta i tot se malmet. I ara, que som ximples? Desenganyeu-vos no hi ha res com
clínica, de cosa mirada darrera uns vidres, amb la dolorosa impotència d'embrutar-ho. Tot això va canviar, un dia del mes passat. De cop i volta vam veure
esglaiadores. El campament, net als primers dies d'estada, comença d'embrutar-se quan arriben els fruits de les primeres caceres. Un hipopòtam, un
dejeccions de tots els animals que anaven a beure a aquella bassa, havia embrutat l'aigua, que, si no era corrompuda, ho semblava. Com que aquest
és molt entretinguda, aquests negres continuen treballant amb la carn, embrutant-la amb el propi contacte. Entretant damunt d'ells s'hi va assecant una
pares a la cara, i embullen i arrenquen els cabells de la mare, i els embruten de saliva, i despullen davant de tothom allò que ha de tapar-se, i no
i retira'n la mà no altrament que dels insectes, que són petits però embruten a qui els esclafa; però aquells, la salvació o la punició dels quals té
banys que es prenen per netedad netegen, i els que es prenen per malaltia embruten. CIX Les dones es pinten la cara perquè no es vegi què hi ha a
avall i sempre que volia menjava un gotim de raïms negres, d'aquells que embruten la camisa i la cara. Em vaig posar bé molt aviat i, a l'arribar a

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »