×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb embrutar |
Freqüència total: 920 |
CTILC1 |
noms de tres de les quals no paga l'esforç de recordar. Malmeten i | embruten | tot el que toquen i ho emplenen d'una pudor insuportable, de substàncies | de respecte, deu per haver-vos assegut a la butaca i deu més perquè heu | embrutat | la roba de la secretària. —Perdem molt de temps, amb tantes explicacions | mal il·luminats per un llum d'oli que un dels acòlits sostenia, tot | embrutant | -se els dits de tinta, una tinta que devia semblar posseïdora d'un màgic | tothora els carrers; clapotejaven en el fang corromput dels bassals, | embrutant | -se els vestits, i acabaven sempre per plorar sota l'espardenya de les | dins la cartera, he duit la carta a damunt. El paper s'ha anat fent vell, | embrutant | -se de groc, en algun angle dels plecs clareja. Podria copiar-te'n, Helena, | dins la fosca que comença, dèbils degotissos liles. Serpentines blanques | embruten | el trespol de la mar. Endevín un vaixell gris enfora. Tenc fred. No | a mesura que s'aparta del nucli brillant de les sedes i dels perfums, s' | embruta | una mica, i per un cantó es converteix —sempre dintre la quadrícula— en | els Pomaré fossin uns mers infeliços i que la pràctica colonitzadora els | embrutés | completament. El darrer d'aquests reis, Pomaré V, del qual diuen els seus | de tota mena, i si un considera la qualitat de les ànimes que vénen a | embrutar | -se i a abusar de la gent del país, comprendrà que és naturalíssim que | Però hàbilment varen començar a descarregar, sense patir gaire i sense | embrutar | -se els dits. A la resta de la població indígena, tant se li'n donava la | els xinesos havien tret de qui sap on. El camió trinxava materialment i | embrutava | amb una mena de sèu negrós totes les venes liles i totes les artèries | Sala Reus, que és el cine on anàvem els diumenges a | embrutar | -nos les mans d'amor. Jo no el recordo d'aleshores. Cap imatge | color groc d'humilitat, s'escampa per la calçada del pont. Ens | embruta | sabates i neumàtics, fins que uns nois de setze anys, | I aquesta gent, pobrets, és clar; però només de mirar-te sembla que t' | embrutin | . I pensar que ara t'hi deixo al mig. Aquesta nit no podré tancar els | l'obra no vol cessar: munts d'enderroc, les ànimes | embruten | . Betreten der Abbaustelle verboten. Els homes | del sometent; i a ciutat hi ha un jutge dels més saberuts que el paper ja | embruta | amb els ets i uts. I t'estafen: quatre dobles eren plom; vès els | una rata li va fer niu a dintre d'un feix de fregalls i la rata s'havia | embrutat | en els fregalls i ell no se'n va adonar, tot i que va poder matar la rata | del ball, alguna parella no s'acostés massa a la seva taula i li | embrutés | la faldilla. El Comte parlava de Verlaine, d'Oscar Wilde, de Gide i de | d'alegria, les boques es clouen, les galtes es contreuen i els ulls s' | embruten | d'un líquid gris que és la febre, la tristesa o la vergonya. La | baixesa o una misèria, en la trajectòria de la seva vida, d'aquelles que | embruten | l'elegància d'un home; però a Bobby, com a la majoria de les persones del | bé —és un dir— els primers dies d'ésser a Seva; ara, cada dia les | embruto | més. Com que no domino la tècnica —ni de molt— em passa allò que passa | plena. Quan John va adonar-se'n, va llançar-se damunt meu irritat: "No | embruteu | l'aigua dels cavalls, sacré nom!" D'una revolada m'havia llançat | Pero vosté en quí rahona? Serap· En tú, dòna. Pilar. Yo | embrutar | me les mans, y en que menchar? Vamos desde que tòrren castañes no n' ha | Escudellats os voldria á tots vosaltres! Si tots fossiu com nosaltres, no | embrutariau | tants plats. [(Mirant per la finestra.)] No convidan á ningú. Si | després d'haver tancat la botiga, s'arrossega de genolls pels carrers i s' | embruta | el cap de pols tot cridant que és un assassí, un adúlter o un | perquè caiguessin totes aquelles animàlies —homes, rates, xinxes— que l' | embrutaven | , i després tornar-lo a flor d'aigua, buit i rentat de fresc. A estones, | mocós, un monstre, llur plançó; que no es cremi, que no caigui, que no s' | embruti | ; i, si s'embruta, que jo em posi, uf!, a netejar-lo! | plançó; que no es cremi, que no caigui, que no s'embruti; i, si s' | embruta | , que jo em posi, uf!, a netejar-lo!" "Tu també, tu | i és, doncs, natural de pensar que no purifiquen les aigües, sinó que les | embruten | . De totes maneres, no s'han de manejar massa. Quan el pagès se sent | hablar el mallorquín", frase que en tinta roja podia | embrutar | qualsevol expedient escolar... I fets semblants al descrit, que no serien | d'arribar. Podiem fer el negoci tan nèt que no hi havia necessitat d' | embrutar | -lo... amb fantasies, perqué la lenceria, com la camiseria, etc., | en Déu; però també afecta el nostre cor, la nostra capacitat de relació: | embruta | precisament, per dir-ho així, la nostra superfície de contacte amb | per a la pregària tot allò que, directament o indirectament, bloquejava o | embrutava | la nostra capacitat de relació profunda amb els altres. Fins ací, doncs, | època, intenten la reproducció de formes amb els grafiti que | embruten | les parets i amb els gargots que fan sobre un paper o fins, evanescents, | les criatures i veure que són tan exactes; l'escombrar el carrer, l' | embrutar | -lo, tot els fa passar l'estona am resignació i alegria. Fins el treball | llauren... am guarda-pols o la terra de Mallorca és tan neta, que no ls | embruta | ; s'asseuen amb aquell paleta, els hi porten el seu cafè, i, quan són tots | tot sol honrava la classe. Figureu-vos si n'era, de net, que, per no | embrutar | els pinzells, quasi s'estava de pintar, i, abans d'asseure-s a una cadira, | i per fi, pera atravessar de la porta al cotxe del carrer, per no | embrutar | -se el calçat, feia passeres am periodics, i figureu-vos si era prudent i | Mare Naturalesa les deu haver voltades d'aigua perquè l continent no les | embruti | . Són bocins del nostre planeta, que encara els homes no han fet malbé. | sobreïx per les vies, crida, canta, balla una desfrenada sarabanda. S' | embruta | la cara amb mares de vi. L'incògnit esperona l'atreviment de la | uns als altres que feien igual que els homes. Bevien a les cisternes, n' | embrutaven | l'aigua i es barallaven per això, i després, tots plegats en tropell | n'hi ha poc de tripijoc... ui, ui, ui! I tot se masega i tot s' | embruta | i tot se malmet. I ara, que som ximples? Desenganyeu-vos no hi ha res com | clínica, de cosa mirada darrera uns vidres, amb la dolorosa impotència d' | embrutar | -ho. Tot això va canviar, un dia del mes passat. De cop i volta vam veure | esglaiadores. El campament, net als primers dies d'estada, comença d' | embrutar | -se quan arriben els fruits de les primeres caceres. Un hipopòtam, un | dejeccions de tots els animals que anaven a beure a aquella bassa, havia | embrutat | l'aigua, que, si no era corrompuda, ho semblava. Com que aquest | és molt entretinguda, aquests negres continuen treballant amb la carn, | embrutant | -la amb el propi contacte. Entretant damunt d'ells s'hi va assecant una | pares a la cara, i embullen i arrenquen els cabells de la mare, i els | embruten | de saliva, i despullen davant de tothom allò que ha de tapar-se, i no | i retira'n la mà no altrament que dels insectes, que són petits però | embruten | a qui els esclafa; però aquells, la salvació o la punició dels quals té | banys que es prenen per netedad netegen, i els que es prenen per malaltia | embruten | . CIX Les dones es pinten la cara perquè no es vegi què hi ha a | avall i sempre que volia menjava un gotim de raïms negres, d'aquells que | embruten | la camisa i la cara. Em vaig posar bé molt aviat i, a l'arribar a |
|