Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va descarregar el treball sencer en les nostres espatlles. Jo filo i	embullo	a vegades els destins, tanmateix sense malícia. Tu, Làquesis, tries o
Els grecs, quasi tan malèvols, enraonadors i curiosos com els lavinians,	embullaven	les estirps amb tanta delícia, que tothom resultava parent de tothom, i
La finestra de l'extrem, oberta, crea un corrent d'aire que els	embulla	els cabells i se'ls enduu els llençols que proven de subjectar amb totes
gent, amics i familiars que podien contorbar l'esperit de la moribunda,	embullar	les seves últimes voluntats, comprometre fins i tot la seva salvació
Ramon, clar i llampant —"/heredera universal propietaria\"—	embullava	la cosa perquè Ses Colomes, moralment, eren de la baronessa: sempre
tranquila. [(Ajustant la porta i adonant-se de la Merceneta.)] Què	embulles	, ara, tu! Apa, no són feines teves; toca pirandó, i de pressa, al
senyoreja un moment: és jutge el Caos i, decidint,	embulla	més la brega per la qual regna: prop i màxim àrbitre
sense ornaments, a la cintura esvelta, i, enjogassats, s'	embullen	i s'enrotllen com els fils dels sarments, i signifiquen
la va seguir darrera, irritada. Es desnuaren els mocadors negres, s'	embullaren	els poquíssims cabells, blancs, que tenien i s'aferraren a l'extrem del
En lloc de simplificar les coses, el predicat "és conscient" ens les	embulla	sense remei. La definició "L'home és un animal racional" situa el
de la nostra personalitat". Totes aquestes consideracions se m'	embullaven	quan fa temps vaig replantejar-me qui érem nosaltres, els mallorquins.
inicial que imposà Descartes, hom ha anat tan lluny i s'han anat	embullant	de tal manera les qüestions, que els neokantians reconeixen la necessitat
s'arrabassava amb fúria la pinteta que li subjectava els cabells i s'	embullava	tota, fent-se venir els flocs daurats als ulls, estirant-se'ls, com amb
sacs de mà, paquets i totes les endròmines del patifell s'han entravat,	embullant	-se el mateix que una troca mal cabdellada o els cabells d'una malalta.
fer el rastre ben confús si algú volia seguir-nos. Però, quan vaig haver	embullat	el rastre tant i tant que jo mateix amb prou feines el podia destriar,
Bagheera. —Ara, perquè tot creuant el rastre de l'un amb l'altre no	embulléssim	els senyals, seguirem un rastre cadascú. Jo sóc el Peu gros,
s'hi filava un ésser imaginari que de nit —quan el desvetllament els	embullava	els llençols— se'ls acostava com una ombra. Després de vuit anys, en
menyspreadors. Car també els infants peguen als seus pares a la cara, i	embullen	i arrenquen els cabells de la mare, i els embruten de saliva, i despullen
Tot això, confusament, anava pensant; però com que les idees encara se li	embullaven	, de tant en tant una mena de sopor substituïa la claredat, i es quedava
que dius. Digues-me que delires, que en el teu enteniment les idees s'hi	embullen	i et fan dir aqueixes coses tan terribles! Ella havia recobrat el seu
caragolims a la barba profusa; o bé, quan estava de més bon humor, li	embullava	una mica els fils, o li feia rodolar els cabdells; o se li enfilava a
revenja, un bon tros a l'atzar, però segur que d'una manera o altra ell	embullaria	. Arandó, amb una revinguda de delit, es posà tot d'una a l'obra. Barrejà
innombrables fils que entren en el destí d'una persona, si a cada punt s'	embullen	o es perden com els camins del bosc? ¿Qui li havia de dir a la Madrona
abraçà: —¿Em vols? Ens besàrem, una vegada, mil... Els meus dits encesos,	embullaven	la seua cabellera... I se m'escapà, tot saltironant, cridant: —¡Adelaida!
cagghiari "callar", imbolicari "	embullar	, embolicar", sgarrari "esguerrar". A França els mots
que després es van repartir el món). És l'orgull encegador el que	embulla	i complica; per això els inflats de ciència, els feixucs d'or, els
les àncores seguien donant-se patacades, les cadenes començaven d'	embullar	-se embriagades pel seu propi cant de llibertat, i ara un lleu moviment de
de veure'l ("—Sempre li he dit que la Medicina és una camama... L'art d'	embullar	-ho tot i de destorbar la naturalesa... Si jo tingués vergonya, ja fa anys
de fer trinxeres, a la bona de Déu, arrabassant ceps, aterrant parets,	embullant	partions... Després d'una ratxa de tan balder com febrós entusiasme, la
arranades de tots els dits d'ambdues mans, la closca suadenca, acabant d'	embullar	-se la cabellera negra i llefiscosa, i de fer-ne desprendre les
agregat anteriorment arbreda breu cent contrabalança departir desposseir	embullar	enyorar esquitx fideueria gentussa impremtar jurat maquinació narrador
espahordida. Però en Matías s'esgarrapà suaument el clatell, y tot	embullant	se insinuà que justament aquell día'l Rector li havía encomanat que l'anés
ditets llefiscosos pel rostre de les mares en manyagues interminables, y	embullant	ho tot ab sa xerradissa y bellugueix inquiets. Y allà a la vora'ls cavalls
primeres advertencies, en Matías, sobtat, semblà desconcertarse; després,	embullant	se com de costúm, prometé vagament esmena en mots trencats que res volían
Altres confrares, preadíssims i admirats, realitzen la resta. No hem d'	embullar	-los llur tasca. Som i serem per ells uns nous companys que tots junts
amb llurs càtedres. Mentrestant seguia l'efervescència per resoldre o per	embullar	el cisma. Un jorn Benet XIII feu que el poble d'Avinyó es reunís a
a cada rumor. Els petits fereixen a la cara els pares; l'infant ha	embullat	el cap de la mare, li ha mossegat els pits, li ha esgarrinxat les galtes
que canvia. Per a l'home madur pres en la borrasca d'interessos que s'	embullen	, el vell és sovint el conseller discret el parer del qual és amarat de
de condescendir en allò seu, per sortir-ne amb la vostra. Si són molts, s'	embullen	, tots criden a l'hora, i la feina de pellucar cançons no sol esser gaire
També, els músics que no estan forts en harmonia, ensopeguen i s'hi	embullen	, en passar d'un to a un altre to. No obstant, aquesta carència de lògica
de lligar-se com indica el dibuix de la Fig. no. 5 perquè no s'	embullin	mentre estan a l'olla. S'ha d'estar segur que la llana està ben neta de
a) es preparen les troques igual que la llana, per tal que no s'	embullin	, (fig. 5) es col·loquen entre 2 bastons. Prèviament els
a les troques agafant els bastons un en cada mà, per tal de que no s'	embullin	, fig. 7 i totes vagin passant pel sabó. Aquesta operació ha de
sols havien d'omplir quatre copes, es movien d'un costat a l'altre, sense	embullar	-se, sense córrer i sense obrir la boca. En els moments en què no feien
aquestes paraules. Ja sé que per tot tens sortida i que si vols m'	embullaràs	, però m'agradarà sentir les teves explicacions. El senyor li tornà agafar
una mica grotescs, com si res no valgués la pena de tot quant els	embullava	. Qui sap si s'havia casada, na Martina, i la meva presència seria una pua
intentar d'aclarir el meu enteniment. Portava una ala baixa i els ulls m'	embullaven	la memòria. Cada vegada que tombava un peu dins una petita encletxa,
el pes de la mare manté cada cameta en el seu lloc i no deixa que s'	embullin	. Els hams de les diferents cametes s'hauran anat clavant, un darrera
de ploms. La finalitat d'aquesta operació és evitar que la xarxa s'	embulli	a mesura que es va submergint. En acabat una peça, es lliga al
i bo i caminant, molt a poc a poc, el bestiar es destriava i es tornava a	embullar	. Moltes de les bèsties es deturaven, estiraven un bri de palla per ci per

Pàgina 1 (de 5)

50 següents