Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Després destapeu els forats. Aquesta gent caguen tant que sempre els	embussen	... Des d'una de les cabines, una veu prima i efeminada protesta: —Compte,
cabridet amb l'ull de vidre, els cors partits, amb un canal buit al mig,	embussat	per una gleva de sang presa: un glop de sang negra... Dels ganxos
al rebedor, va cridar que el mínim no venia, que el dipòsit no s'havia	embussat	a la sortida, sinó que l'aigua no pujava perquè hi devia haver un embús a
de la tarda; hora en què el sol cau de ple pels carrers; les cruïlles s'	embussen	davant el parpelleig comminatori dels senyals lluminosos; les persones
municipals, agents de policía, mistayres, criadas, mariners y obrers qu'	embussavan	de part á part lo carrer, devant del teatro del Circo, ahont se
consum. Mil vegades provà de traüllar pel forat del pany; Arandó l'havia	embussat	. I quan sentia trepig escales amunt, exagerava les precaucions, covava
Què hi ha més avall d'aquells passadissos de freus i timbes vermelles que	embussen	el fons de la riba com immenses flamarades petrificades? Què l'espera
parlessin, perquè no podia respondre, com si la seva tristesa li hagués	embussat	la gola: si la seva mare i la seva dona li feien alguna falagueria per
empre; esguerrar, esguerro; reposar, repòs; desembossar, desembós;	embussar	, embús; trasbalsar, trasbals; esclatar, esclat; espletar, esplet;
verdadera que ho aboni, es dificulta amb l'embarràs d'una expressió que	embussa	l'esperit i prous vegades el falseja i tot. La comunicació, doncs, si
seva gorra greixosa i la seva pipa cremada, que només neteja quan es ben	embussa	. Anna li ha fet saber la notícia. —Deurà venir ple de diners —exclama el
antiaeris, les xuclades que Joan donava a la pipa, que se li devia haver	embussat	. Els vidres trepidaven, i Josep Pruna es posà a dubtar que, si la música
d'un vagó —una quinzena de jovenets que s'estrenyien en seients de dos,	embussaven	el passadís, treien el cap de darrera els respatllers. Les dones i els
Estem gairebé tranquils. En anar nosaltres a embocar el pont, aquest s'	embussa	per un excés de vehicles, gairebé tots militars, que vénen en direcció
robes i estris. Ja no és solament la carretera de França la que està	embussada	per l'excés de vehicles; els primers trossos de les rutes i camins que hi
d'un nadó, com si tractés d'expel·lir una insignificant teranyina que li	embussés	la gorja. Mai Aspriu no se n'havia preocupat, d'això. "I ara, ves amb
de... Déu meu!... —una rialla vidriosa trencà el començ de sanglot que	embussava	la veu de donya Amèlia—. Fins per a tu n'hi haurà, si goses aixecar una
auscultació brianós centenari contracorrent depilar despreocupació	embussar	entrepont essencial figuereta geogràfic impressionable just mar natalitat
sols per a que part l'arrosseguen les pluges cap els arbellons i els	embossen	, i la que quede forme un aiguamoll asquerós. Es traurà per a que demà no
es ficava sota les falles per a no fer malbé l'empedrat en la crema, puix	embossava	els albellons. 1865. Es planta una falla a Xàtiva.
anar-se'n a Figueres a peu. A la capital empordanesa, amb els carrers	embussats	per tota mena de carruatges i amb una gentada immensa, passaren la nit en
de masses gruixudes de celulosa o amiante. Si es gasten lones s'han d'	embuçar	els poros tirant un poc de cola, terra filtrant o amiante al primer vi
sigui per conductes, ni tampoc escombraries ni altres objectes que	embussin	la canonada i facin perdre més o menys la força del buit; puix que el que
vella, mentre l'aigua ragi." Precisament, les aixetes velles acaben per	embussar	-se i l'aigua ja no raja més. Per l'Encarnació, Déu ha esdevingut
del segle passat, dos ases amb sàrria de costat a costat eren prou per a	embossar	el pas de la gent que els escridassava de mala forma. No era el de
sens repòs l'èxode de Rommel i la carretera que mena vers Túniç es troba	embossada	pels restes de vehicles destruïts per la metralla de la RAF. A Amèrica,
barbacanes, es llançaren sarments i fusta als fossats plens d'aigua per	embussar	-los i tapar-los, s'atansaren més a prop de les muralles els
infringit la veda, en forma de matzina fulminant. Tenim el gos gandul que	embussa	totes les voravies, que fa renegar a peatons i ciclistes i acaba
de cristall, porcelana, fusta, etc., y haver previst que no pugués	embussar	se 'l pas, per las materias del interior del cup. Al fer lo trasbals
s'hi ha passat tota la vida furgant-hi, però quan la té al davant se li	embussa	el bolígraf, perquè a cada moment dubta de la bonesa i de la conveniència
insultar la miseria del poble barceloní. Y ademés no te res de cristiá,	embussar	se ab bons talls lo forat de las oracións. ¿No es veritat D. Jaume?
1 kilo a 1'50 per carga d'aigua. Té l'aventatge de no	embussar	els aparells pulverisadors, y sa reacció acida combat altres enemics de
formant-se hidrocarbonat d'aram. Aquesta solució té l'aventatge de no	embussar	els aparells pulverisadors. Dóna bons resultats. 3a· Aigua
y es forma sulfat d'amoniac. Si bé aquesta solució té l'aventatge de no	embussar	les maquines, en cambi té l'inconvenient de cremar les fulles per mica
de certas plantas prop de femers y las cuas de guineu que á voltas fins	embossan	las canonadas? Mès axís com se declara convenient conservar certa porció
vingut a fer aquí, tan jove? Guilla, si pots. Les formigues tenien el cau	embussat	per la carcassa de l'escarabat que amb prou feines si bellugava les potes
i els va tornar a tancar de seguida. Respirava sorollós, amb els bronquis	embussats	per teranyines. Se sentia olor de cafè. N'hi havia a dintre d'un pot i
ab remor alegre, tot una cascata de jovincels y senyoretes que li	embussen	el pas. Ells van de frach, elles ornades de blondes y flors, llençant
aigües clorofil·loses que es formen a l'exterior i en les canonades que	embussen	els foradets del goteig. Aigües que per al seu ús, cal que perdin el gust
[(veu de)]. —Aquesta aigüera és una porqueria. A cada moment s'	embussa	. [(Precipitadament, Maria torna les revistes al seu lloc. Surt la senyora
ni una gota de semen, i la llençà al wàter. Ves que no es torni a	embussar	, ara, aquest wàter. Dos trucs curts i un de llarg. —Ja vinc, ja vinc
Amb esternuts trontolla fins el Mont-Alt, s'	embussa	, expectorava, li raja el nas. Aleshores comença
de l'acte? Senyor Pau I si no's calma? Si comença a saltar i	embuça	la processó? Esteve No sé què dir-li, si no es calma. El torna
[(Aboca dues copes)] Ah! No has d'usar el water, que de vegades s'	embussa	i fa mala olor. Clau. Anirem a la fresca. [(Beu)] Ho és bo
las espressions que m' has dit, si fossem á un' altre banda, ja t'haguera	embussat	la maquineta de respirar: per xarrayre! —¿Qué haveu dit, Ben-Rifat? —Res
un infelís pe 'l dolent empedrat; ensá, 's renegava del carro qu'	embussava	'l carrer, y per tot arreu regnava tal confusió de crits y empentas que
del cassino. Las portas que davan al recibidor quedaren en un instant	embussadas	pel gran nombre de socis que la curiositat hi abocava. Y, quan los
Tonet Misèries, Mercader. —Que jo?..., —les paraules, com pedres, se li	embussaven	a la gorja. Empal·lidia i començava a suar. Estava immòbil, les mans
pàl·lida entra a l'aula esquitllant-se entre el núvol d'examinands que s'	embussen	a la porta. Camina amb agilitat; s'asseu al primer pupitre buit que
una mena de pega filamentosa que se li enganxà per la gola, la hi va	embussar	, li impedia menjar, s'emmagria, se li ressecava el cos, intentava beure i

Pàgina 1 (de 3)

50 següents