Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

factor a què m'he referit, abans de seguir endavant. Convenia dir sense	embuts	que Erasme no era un heroi. I insinuar, de passada, que l'heroisme és un
es manifesta persistentment estèril. Però ho podem afirmar sense	embuts	: la resta del món, en el fons, no és sinó colònia mediterrània, o colònia
i Julieta— amb una fraseologia dignificadora. Per dir-ho sense	embuts	: l'amor és —és presentat—, sempre, abans del coit o després del coit: mai
sap parlar, potser? —És mut. Li vau tallar la llengua —declara ell sense	embuts	. —A col·legi, ho devien fer —replica l'altre sense immutar-se—. Això no
ports el xinès es congestiona francament i grinyola com un xacal sense	embuts	ni caramels de menta. Fa una mica allò que devia fer el negrer blanc quan
havien estès les estoretes de paeroe i s'havien estirat sense	embuts	. Totes les dones anaven descalces, portaven el cabell deixat anar i
no s'han atrevit encara a presentar el nas d'una manera franca i sense	embuts	. Jo mateix he dit que la sentida de copra en el moll de Papeete no m'ofèn
ventura hi té res a veure, Ell, amb les vostres atzagaiades? Digues sense	embuts	que et dóna la gana de prendre'm la noia! Eva. Ja hi tornem a
refredat. Hem estat sols, però ara ens estrenyem als colls d'	embut	(colzes amb colzes, passos que es fan nosa) per
que jo no tinc. Les meves rimes vull que obeeixin sense	embuts	. Quan tingui els mots fermats ben curt m'atorgaré
s'excita polític, acaba que xiva o bé xucla com un	embut	o fa d'orellut carnetut. Quan se t'acosti un lúbric
imitació de pell: tot a la casa dels hules. Em recordo del colom i de l'	embut	, perquè en Quimet va comprar l'embut el dia abans d'haver vingut el
hules. Em recordo del colom i de l'embut, perquè en Quimet va comprar l'	embut	el dia abans d'haver vingut el colom. El colom el va veure un dematí en
us ho hagi dit, té raó de fer-los menjar ortigues. I el colom ferit i l'	embut	van ser dues coses que van entrar gairebé juntes a casa, perquè el dia
juntes a casa, perquè el dia abans del colom, en Quimet va comprar l'	embut	per abocar el vi de la garrafa a l'ampolla, tot blanc, amb un voraviu
en Quimet havia mort a la guerra. Allò s'havia d'acabar. Vaig buscar l'	embut	. Ja feia dos dies que no havíem tastat res. Ja feia temps que m'havia
de viu en viu tots els queixals de la boca. Tot s'havia acabat. ¿On era l'	embut	? ¿On l'havia posat? Amb totes les coses que m'havia anat venent estava
posat? Amb totes les coses que m'havia anat venent estava segura que l'	embut	no hi era. ¿On era, on? Després de molt buscar i de molt regirar el vaig
salfumant. Quan dormirien, primer l'un i després l'altre, els ficaria l'	embut	a la boca i els tiraria el salfumant a dins i després me'n tiraria jo i
altres i el forat de la tapadora s'anava estrenyent i començava a fer un	embut	. I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d'en Mateu i a la seva
i vaig sentir un vent de tempesta que s'arremolinava per dintre de l'	embut	que ja estava gairebé clos i amb els braços davant de la cara per
que no juguin. Un dia d'aquests els reuniré a tots i els parlaré sense	embuts	. Potser cara a cara ens entendrem. Cara a cara, potser sí; com els
expressió totalment incorrecta, però ens serveix per a reconèixer sense	embuts	la nostra ignorància de la causa de cada variació particular. Alguns
el que espera que faci Pere): és fe i dubte en alguna persona, sense més	embuts	. Aquest al·legat té la seva raó de ser; al capdavall, l'experiència
historiadors saben el que es pesquen. Per tant, es pot començar sense més	embuts	examinant què fan els historiadors, i el llenguatge, o llenguatges, que
en petites empreses, en tallers gairebé familiars. Per dir-ho sense	embuts	: quan les estadístiques parlen d'indústria al País Valencià, hem de
Garófalo, "el Clavell", que avui en diuen. Clavell mortal,	embut	xuclador! La mar xarbota "com una cassola al foc".
jocs del vent i de la boira, i la vall que s'eixampla tot-d'una com un	embut	, i unes embostes de teulades vermelles que rossolen pendís avall, i en el
al número 8, pitjà tímidament la porta entroberta, y tot fent	embuts	, tornà a preguntar: —Don Ru...rupert Cas...sanya?— Del mitx d'un gran
veyentse obligat a fer la presentació, se tornà tot roig, y fent	embuts	ab la llengua, ab els brassos y fins ab els peus, si axí pot dirse,
Un cop perduda la meva carta de crèdit, jo... —Esteu fent una pila d'	embuts	. Veiam, responeu-me a aquesta pregunta amb una paraula deturera: On són
l'origen trobà que devia passar pel forat de la mirella (aquella mena d'	embut	al revés que en les presons cel·lulars va encastat a les portes exteriors
estat incorrecte posar-se, en el moment d'escriure les notes, a fer	embuts	i compliments a la manera de la societat. Si més no, la moralitat
potser, que feien presa en el cos d'un ésser viu. Innocenci declarà sense	embuts	que allò el fastiguejava. A trets, bé; era un matar noble, la mateixa
trobar-me en aquestes situacions —digué Portocarrero somiquejant i fent	embuts	. Hi hagué una llarga pausa en el curs de la qual, s'hauria pogut sentir
—jo pensava— o donar corda al motor o canviar els pneumàtics o aguantar l'	embut	de la benzina. També es podia suposar que aquests ciutadans podien, en
de què tot això eren il·lusions. Ni toquen la botzina, ni aguanten l'	embut	, ni manegen la clau anglesa. En realitat no fan res de profit. Seuen
un afluent del fiord —un altre fiord que es perd de vista al fons d'un	embut	de muntanyes. De vegades és l'escuma d'un torrent que xarbota entre el
de la ciutat. Bergen us dóna la impressió d'un niu a dins d'un	embut	de roques. Veieu com la ciutat s'enfila roques amunt, esglaonada,
de fer algun advertiment respecte a Vilaret i pel meu bé, fes-me'l sense	embuts	. T'ho estimaré i compta amb la meva reserva. Et refereixes als seus
adéu, brandant el gaiato enlaire. El camí s'enfila per la gorja d'un	embut	emboscat i paorós. De vegades s'enrampa pel call de la roca viva, entre
bo i afermant la petja entre les codines que empedren els passadissos,	embuts	, baixants i forats penjats entre carrer i carrer, i eixiu de Guimerà com
al punt que, en un moment de plena confiança, jo que li confesso, sense	embuts	, quin era el meu pecat, el qual, per sa especial naturalesa, estava
carn de cavall amb nosaltres i s'aclofava, amatent, dintre els grossos	embuts	que fan els obusos... És ell encara, però ja no és ell. La seva fesomia
està devastat. Els de davant fan crits: —Compte! A l'esquerra hi ha un	embut	. —Ull viu! Una trinxera. Anem amb uns ulls esverats; els peus i el bastó
cares grises. Avancem a les palpentes, en filera, travessant trinxeres i	embuts	, i arribem, altre cop, a la zona de boira. Katczinsky està inquiet; mal
baldament clogui al seu dintre la mort mateixa. Davant meu es bada l'	embut	. L'engrapo amb la vista, m'hi he de llançar d'un salt. Rebo un cop a
el cap; ell l'agafa, el deixo, i, d'un bot, em fico dintre l'	embut	. El ressò sord de les granades de gas es barreja amb l'esclat que fan les
els clots. Com una medusa ampla i llefiscosa s'arrepapa dintre el nostre	embut	, n'ocupa tota l'amplària. Empenyo Kat: és millor de sortir al defora i
sobre el braç estirat del quart soldat que estava amb nosaltres dintre l'	embut	. L'home prova, amb l'altra mà, de treure's la careta. Kropp el n'atura

Pàgina 1 (de 17)

50 següents