Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'estómac, inflamat, els ulls plens de llàgrimes, però amb l'altra mà s'	embutxaca	els diners de l'aposta. I la colla se'n torna just quan l'oncle Joanet
sabien, de viure! —Què dirà el pare? Josep deixà caure el branquilló; s'	embutxacà	el ganivet i amb mirada trista suplicà a la seva mare que el defensés...
Dóna'm dos ous vermells, que els hi portaré i els trencarem. Ja torno! S'	embutxacà	dos ous vermells, s'apujà els mitjons albergínia i se'n va anar corrents.
. —Vostè els ha robat. —Prescindim-ne. —Vostè al fer l'expedient es va	embutxacar	... —No involucrem. —Contesti a lo dit. —Que no involucrem. "No
dues pessetes: guanyo, doblo, les deixo; en faig vuit, les prenc, me les	embutxaco	. Me'n vaig, però a l'endemà hi torno; en poso dues més, les perdo;
Va amagar-lo dins unes espesses mates, després de treure'n el recapte i	embutxacar	-se'l, i va esquillar-se camps a través, per entre mongeteres i morescos.
Felip, que ja era gran i més viu que una mustela, va trobar-la prou. Va	embutxacar	-se ses monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa
Myet, el fabricant, Pasquier i Boissier, i el doctor Leclerc, que	embutxacà	els quatre-cents francs que li havien estat confiats a París per a
per terra: després, un silenci; i tot seguit un cascadeig d'unces que s'	embutxaquen	. En acabat, unes passes que s'atansen cap a ell: a cada petjada les unces
(jr.) dina amb Commeleran i amb Callicó, a la cel·la. —Escolta —em demana	embutxacant	-se dos manats de teies—: què és una cassola? L'hi explico bé i al cap
encovenar; pila, empilar; beina, embeinar; dolla, endollar; butxaca,	embutxacar	; barca, embarcar; cotxe, encotxar; magatzem, emmagatzemar; gàbia,
aquí els dotze duros. El Mero, fent com aquell que li reca, se'ls	embutxacava	. Mentrestant, devia riure per sota el nas. I com aquesta, diguem-ne
proposar-li: —Doneu-me'n la meitat i no tornaré més. Entesos. Es va	embutxacar	la moneda i se'n va anar per les seves. Va escriure molta literatura
de pena, sinó que feia provisions per a la resta de la setmana, perquè s'	embutxacava	en una bossa que portava sota de la levita les restes que podia de
amb un gros Sant Crist, els llençaven una alenada al rostre..., i s'	embutxacaven	el que hom volia donar-los. Aquests saludadors ambulants, que s'esmunyien
hora, feia la mateixa estada i se n'anava amb el mateix aire pacient,	embutxacant	-se el mateix paperot. El cas era que Eugènia començava a inquietar-se de
dels que li semblaven més "indicats i seriosos" i aquests se les havien	embutxacades	tranquil·lament. I el càndid regidor no es cansava de repetir: —Mireu,
amb sal i bastant pebre, i, un cop la pasta ha estat ja remenada, s'	embutxaca	en un budell que no sigui "botxaent", és a dir, que no faci bosses. Però
meu: semblava cosa de preu. M'hi vaig acostar. Estrebada a la corretja,	embutxaco	i cames ajudeu-me. No em van enxarpar. Vaig guardar el meu tresor amagat
hores després amagat dins una cova. Llegia un llibrot pornogràfic, que s'	embutxacà	de pressa. —Doncs ¿com saben que era pornogràfic? —Pel sant de la
"¿No creia tanmateix que li guardaríem en una vitrina?", digué, i	embutxacà	el clauer i desaparegué. Ja sols quedava, per a sortir, la portelleta a
pescador al públic. En aquest cas, el beneficiat és el pescador, que s'	embutxaca	, ultra els guanys seus, els del majorista i els del peixater. En les
possible; és a dir, el cambrer es refeia del capital, després d'haver	embutxacat	un interès crescudíssim. Els préstecs no és que fossin comprometedors.
esperàvem, no sols hauríem pagat a tothom, sinó que encara ens hauríem	embutxacat	uns quants milions." Aquests són els... Però, deixem que ells mateixos
ràpides llambregades, el veya trafiquejar, content y platxeriós, però	embutxacant	se'ls cèntims ab un ayre garneu e interessat de gitano blanch, mentres a
grans crits que feien adintre, i eren d'uns soldats que s'havien quedat	embutxacant	, i com no sabíen per aon surtir, cridaven a les monges que els
ningú, però, no els féu cas, s'ho pensaren després, millor i tornaren a	embutxacar	els tiquets com un sol home. Anàrem cap a la part alta de la ciutat.
són capaços d'explotar el treball assalariat, i la renda de la terra és "	embutxacada	" pel propietari rural que no cultiva, ell mateix, les terres que
el valor d'una cama, ¿com vols que donin gens d'importància al fet d'	embutxacar	-se una cullera? —Per això mateix que no tenen criteri, don Toni, la cara
rera una paret d'esquena d'à, perquè no s'entenien i cada qual volia	embutxacar	-se la tallada més grossa del botí. La bandolina havia crescut com un gra
pateix fam, perquè no baixin els preus i una minoria d'explotadors puguin	embutxacar	unes monedes. El seu ordre no sap ni vol organitzar la producció i atura
de les milionades, que les estrelles d'aquesta vall de llàgrimes	embutxaquen	com aquell que res, donant puntades de peu de La Ceca a La Meca. Els
una indivídua anomenada Rosario, antiga cambrera d'hotel, la qual s'havia	embutxacat	tots els diners que ell guardava. Quant al pecat mortal... Però l'àvia va
—ara morta i enterrada— de l'illa de Mallorca, i don Miquel va començar a	embutxacar	rals a carretades. Amb el temps s'hi instal·laria un quiosc on s'hi
i delicadesa d'aquelles robes i tímidament, d'amagat dels altres, s'	embutxacava	un mocador brodat a mà, un camisó de crepsetí que no feia embalum, un
Joan Cavaller es dedica a fer composicions amb els bandolers i després s'	embutxaca	tranquil·lament els diners. Els oficials de les unions —centeners,
acords de Munic, envaï i ocupà Txecoeslovàquia, a la vegada que Mussolini	embutxacava	el seu salari de Munic, anexionant Albània. L'imperialisme anglo-francès
eren un sistema com un altre de fer fortuna personal, que els permetia d'	embutxacar	de 300·000 a 400.000 lliures cada campanya, cada any:
o de prestidigitació, en pesos i centavos, que en Quimet s'	embutxacava	tranquil·lament per obra i gràcia dels hàbils inventors de la terra de
forces daurats, un calendari d'En Patufet... En Dits-Fins, anant	embutxacant	coses: —Sí, sí, posem-los-hi tot a les sabates... I anem,
tant en tant s'ajupia per a collir-ne una i, d'un gest acostumat, se l'	embutxacava	. Passava escorregut, la cara pàl·lida i bruta, el mirar fugitiu, com si
ben arran de la vorada de l'acera, ajupint-se a cada punta de cigarret, i	embutxacant	-se-la amb aquell gest acostumat. Mes, de sobte es deturà, els ulls
a l'etiqueta que contenia el flascó, el tapava amb molta de cura i se l'	embutxacava	de nou a l'altra banda de la casaca. Seguidament s'escolava fora de la
molta pulcritud; feia una anotació amb llapis a la seva etiqueta i se l'	embutxacava	igual com havia fet en la manipulació de la platea. Eixia de nou al
cassant regidors L'opinió pública ha sorprés a un regidor republicá	embutxacant	se 5.000 pessetas y repartíntselas ab un diputat a Corts
Pensant que, si son bones, les pessetes sempre s'està dispost a	embutxacar	-les, tal com ho fan els titolats poetes, vaig
Tu t'entretens massa, ja t'ho diré. Però no afegí res més. I en Roc va	embutxacar	-se la revista. A la tarda, si li quedava temps, la miraria. Van pujar al
dins se butxaca i les va dir que hi tornasin l'ondemá. ¡També se va	embuxacar	ses pessetes! Són, no'hi va haver gens com, podeu pensar; tota sa nit
miri com es miri, hi perdrem calers. Neus. —Algú o altre se'ls	embutxacarà	, no s'amoïni. Joan. —Maria! Dolors [(girant-se al seu
Alto a la ronda! [(El Calabre tira en l'aire la llumenera i	embutxaca	tots els diners que pot. Els altres també ho fan. De primer antuvi,

Pàgina 1 (de 4)

50 següents