DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
emetre V 2707 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb emetre Freqüència total:  2707 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

asseguraria davant cap jutge. En coses tan greus cal no precipitar-se a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més gran del cel.
homes no ens adonem del so —"so"— més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui assegura que tampoc els veïns de les cascades del
mascla de les veus s'alça, poderosa com un tro: —No esteu facultat per a emetre judicis de valor. —És la meva mare —s'obstina ell—. Sempre he viscut amb
rama seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit i emeté una feble queixa. Després tornà a caminar ajupint-se. Tenia pressa;
veu, conscient de la importància de les paraules que anava a articular, emetia registres greus. Perquè darrera de "sa meva neboda Maria Antònia" hi
Reis Catòlics de l'alcàsser de Segòvia, el Comte de Valencia de Don Juan emeté la hipòtesi que fos la Tisó o Tizona. En la crònica de Desclot l'espasa
que l'havia cercada especialment per a aquella avinentesa. Jaume I, en emetre la seva sentència contra Bernat de Centelles, diu que la batalla fou
vers l'any 1430. Ara bé, José Zalba, en una breu nota, ja havia emès la possibilitat que aquest bacinet hagués estat fet per al príncep Carles
manera que hom no enregistra de bell antuvi, en observar-los, els signes emesos per un interlocutor per tal de comprendre'ls després: l'interlocutor
aquest. Si el cantaire té poca veu, l'habilitat de l'acompanyant està a emetre uns sons adients, temperats, sempre en un to que estigui per sota la veu
somriure sarcàstic aflorà als llavis de Josep. Per tota resposta emeté un so gutural com un inici de rialla interna estroncada ran de dents.
estacionari. A més, com que en un procés de transició, en el qual un àtom emet o absorbeix llum, només s'intercanvia un quàntum de llum, podem,
dos estats quàntics estacionaris i que, en particular, els espectres són emesos per un procés en esglaons, en el qual cada transició va acompanyada de
a un àtom en els processos d'absorció, sinó que també un àtom que emet rebrà un impuls equivalent en sentit oposat, per més que no pugui ésser
aquest control? N'hi hauria prou que l'Estat tingués el dret sobirà d'emetre el diner, controlar el diner i destruir el diner de la nació. Per
missatges de regions de tenebra totpoderoses; som nosaltres que els emetem; la nostra ànima no és receptora, és emissora; no cal tenir por." Em
es deixava enganyar per la burla. Al fort de l'estiu, quan calmeja, sol emetre de tant en tant un "rau" vulgaríssim, com si es volgués confondre amb
parla, sí que sap, si més no, que parla. En canvi, molts dels signes que emet el nostre cos ens passen ben bé desapercebuts. Precisament dedicarem
molta atenció a aquests senyals no verbals completament inconscients que emetem i rebem sense ni tan sols adonar-nos-en. Naturalment, afirmar que tot
tant en tant. I, evidentment, cadascú farà cas dels signes no verbals que emet l'altre mentre parla ell, així si té la mirada fixa, si mou el cap fent
correcta. Si hi reflexionem una mica, veurem la munió de signes que emetem en una conversa, a part dels signes verbals, i fins i tot, a la millor,
en una altra persona, el receptor, a través del nas. És així que l'home emet (MQE), però també és ben cert que normalment no hi ha un receptor que el
Consciència (o retroalimentació interna). Jo puc saber o no si emeto una expressió no verbal. I puc recordar després o no l'emissió. Una
d'Estat prussià, feia la càtedra pel mètode socràtic del diàleg; emetia judicis duríssims dels seus companys de tribunal, com si es tractés
aquesta és més densa que l'aire, ens semblarà natural que, en ésser emesa des del tros de bastó submergit, ens el faci veure en un lloc on realment
pronunciava, tornada doblement eficaç per contrast amb la seva manera d'emetre-les. He parlat de l'instrucció de Ligeia: era immensa —com mai no n'he
ho. Ella no parlà un sol mot, i jo —jo per res del món no hauría pogut emetre una síl·laba. Una esgarrifança de gel recorregué tot el meu còs; una
"Felló!", vaig dir, amb una veu rogallosa de rabia, i cada síl·laba que emetía semblava nova llenya a la meva furia, "felló! impostor! innoble maleit!
que consisteix a interrogar perdudament els signes: signes emesos per l'obra d'art, per l'ésser estimat, pel medi freqüentat. El Nom propi
més representarà la data de 1914 perquè en ella fou anunciat i emès en llengua catalana l'emprèstit de la Mancomunitat, que no per les obres
sobre l'exportació, i també sobre la importació. Igualment els calia emetre bons; i també paper moneda, redimible en nyams i cols en cinquanta
són les sabates de goma? —Són... bé, són a la presó del departament. Vaig emetre un somriure conciliador, però es petrificà. El clima no li esqueia. El
va fer tant de soroll com si hagués estat tot un panorama. Harris no va emetre cap so, però vaig capir que si seguia fent més experiments amb les
manera anglesa de resoldre-ho tot. Recordareu que el Banc d'Anglaterra va emetre una vegada dos bitllets d'un milió de lliures esterlines cadascú, que
Els quatre portants del llençol, encadenats, cantarien les absoltes, emetent la veu dintre la boca d'un tupí aplicat als llavis, i d'aquesta
que no els bellugaven de lloc. Aquestes aus recorren un tros del riu, emetent crits aguts. Són blanques, amb un arabesc blau damunt les ales i
de passar per l'enteniment, d'una altra facultat que té en mi la virtut d'emetre veritats no limitades per les formes de l'enteniment humà. Cal, doncs,
negat que el savi caigui en demència, no negueu que isqui fora de seny i emeti paraules d'oradura i gosi a tot allò a què constreny la força de la
acudiran a tu. Car la virtut, bé que obscura, no resta mai oculta, ans emet els seus senyals: tota persona digna l'endevinarà per les petjades. Si
Antoni, havia escrit tot sopant l'edicte de proscripció. Tot gemegant, emetia sovint paraules diverses i contradictòries: "¿Doncs què? ¿Deixaré
horària tan fiable com fiable sigui la maquinària del rellotge que l'emet. L'antiga dita "anar a tres quarts de quinze" ens assabenta de
El sentit lògic de les paraules és desmentit pel vehicle que les emet, la gola del llop, presumiblement més bròfega que la de la cabra. Llavors
va tenir cura de desmentir, malgrat la potència dels cervells que les emetien, i al costat de les altres negacions catalanes que hem esmentat, que
Que el lector tingui en compte l'època que les següents opinions foren emeses: "Jo no sento el paisatge com la figura. Al meu entendre, el
i d'una composició més estàtics que els seus, almenys els seus adversaris emetien una opinió desfavorable sobre l'obra del pintor de Toledo justificada des
Les gavines aletegen arran de platja, sobre la mar verda. De vegades emeten un crit —com un soroll humà. Quan la tarda cau, les muntanyes de ponent,
més elemental, amb una procacitat freda, vociferaven, cridaven, cantaven, emetien sorolls desarticulats. Els més moderats reien sorollosament i sense
més frenètic que mai, però no li sortia cap soroll articulat o construït. Emetia un bramul sord alternat amb l'aparició d'exabruptes roncs i estripats
no vingueren ací per donar als professors un pretext posterior per a emetre discursos pomposos, solemnes i obscurs, sinó per comerciejar i guanyar-se
adés d'una manera més dissimulada—, així creuen que la poderosa natura emet vents quan transforma allò que l'alimenta. Gran sort tenim que mai no

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »