×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emetre |
Freqüència total: 2707 |
CTILC1 |
asseguraria davant cap jutge. En coses tan greus cal no precipitar-se a | emetre | parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més gran del cel. | homes no ens adonem del so —"so"— més o menys melodiós que l'univers | emet | en funcionar, hi ha qui assegura que tampoc els veïns de les cascades del | mascla de les veus s'alça, poderosa com un tro: —No esteu facultat per a | emetre | judicis de valor. —És la meva mare —s'obstina ell—. Sempre he viscut amb | rama seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit i | emeté | una feble queixa. Després tornà a caminar ajupint-se. Tenia pressa; | veu, conscient de la importància de les paraules que anava a articular, | emetia | registres greus. Perquè darrera de "sa meva neboda Maria Antònia" hi | Reis Catòlics de l'alcàsser de Segòvia, el Comte de Valencia de Don Juan | emeté | la hipòtesi que fos la Tisó o Tizona. En la crònica de Desclot l'espasa | que l'havia cercada especialment per a aquella avinentesa. Jaume I, en | emetre | la seva sentència contra Bernat de Centelles, diu que la batalla fou | vers l'any 1430. Ara bé, José Zalba, en una breu nota, ja havia | emès | la possibilitat que aquest bacinet hagués estat fet per al príncep Carles | manera que hom no enregistra de bell antuvi, en observar-los, els signes | emesos | per un interlocutor per tal de comprendre'ls després: l'interlocutor | aquest. Si el cantaire té poca veu, l'habilitat de l'acompanyant està a | emetre | uns sons adients, temperats, sempre en un to que estigui per sota la veu | somriure sarcàstic aflorà als llavis de Josep. Per tota resposta | emeté | un so gutural com un inici de rialla interna estroncada ran de dents. | estacionari. A més, com que en un procés de transició, en el qual un àtom | emet | o absorbeix llum, només s'intercanvia un quàntum de llum, podem, | dos estats quàntics estacionaris i que, en particular, els espectres són | emesos | per un procés en esglaons, en el qual cada transició va acompanyada de | a un àtom en els processos d'absorció, sinó que també un àtom que | emet | rebrà un impuls equivalent en sentit oposat, per més que no pugui ésser | aquest control? N'hi hauria prou que l'Estat tingués el dret sobirà d' | emetre | el diner, controlar el diner i destruir el diner de la nació. Per | missatges de regions de tenebra totpoderoses; som nosaltres que els | emetem | ; la nostra ànima no és receptora, és emissora; no cal tenir por." Em | es deixava enganyar per la burla. Al fort de l'estiu, quan calmeja, sol | emetre | de tant en tant un "rau" vulgaríssim, com si es volgués confondre amb | parla, sí que sap, si més no, que parla. En canvi, molts dels signes que | emet | el nostre cos ens passen ben bé desapercebuts. Precisament dedicarem | molta atenció a aquests senyals no verbals completament inconscients que | emetem | i rebem sense ni tan sols adonar-nos-en. Naturalment, afirmar que tot | tant en tant. I, evidentment, cadascú farà cas dels signes no verbals que | emet | l'altre mentre parla ell, així si té la mirada fixa, si mou el cap fent | correcta. Si hi reflexionem una mica, veurem la munió de signes que | emetem | en una conversa, a part dels signes verbals, i fins i tot, a la millor, | en una altra persona, el receptor, a través del nas. És així que l'home | emet | (MQE), però també és ben cert que normalment no hi ha un receptor que el | Consciència (o retroalimentació interna). Jo puc saber o no si | emeto | una expressió no verbal. I puc recordar després o no l'emissió. Una | d'Estat prussià, feia la càtedra pel mètode socràtic del diàleg; | emetia | judicis duríssims dels seus companys de tribunal, com si es tractés | aquesta és més densa que l'aire, ens semblarà natural que, en ésser | emesa | des del tros de bastó submergit, ens el faci veure en un lloc on realment | pronunciava, tornada doblement eficaç per contrast amb la seva manera d' | emetre | -les. He parlat de l'instrucció de Ligeia: era immensa —com mai no n'he | ho. Ella no parlà un sol mot, i jo —jo per res del món no hauría pogut | emetre | una síl·laba. Una esgarrifança de gel recorregué tot el meu còs; una | "Felló!", vaig dir, amb una veu rogallosa de rabia, i cada síl·laba que | emetía | semblava nova llenya a la meva furia, "felló! impostor! innoble maleit! | que consisteix a interrogar perdudament els signes: signes | emesos | per l'obra d'art, per l'ésser estimat, pel medi freqüentat. El Nom propi | més representarà la data de 1914 perquè en ella fou anunciat i | emès | en llengua catalana l'emprèstit de la Mancomunitat, que no per les obres | sobre l'exportació, i també sobre la importació. Igualment els calia | emetre | bons; i també paper moneda, redimible en nyams i cols en cinquanta | són les sabates de goma? —Són... bé, són a la presó del departament. Vaig | emetre | un somriure conciliador, però es petrificà. El clima no li esqueia. El | va fer tant de soroll com si hagués estat tot un panorama. Harris no va | emetre | cap so, però vaig capir que si seguia fent més experiments amb les | manera anglesa de resoldre-ho tot. Recordareu que el Banc d'Anglaterra va | emetre | una vegada dos bitllets d'un milió de lliures esterlines cadascú, que | Els quatre portants del llençol, encadenats, cantarien les absoltes, | emetent | la veu dintre la boca d'un tupí aplicat als llavis, i d'aquesta | que no els bellugaven de lloc. Aquestes aus recorren un tros del riu, | emetent | crits aguts. Són blanques, amb un arabesc blau damunt les ales i | de passar per l'enteniment, d'una altra facultat que té en mi la virtut d' | emetre | veritats no limitades per les formes de l'enteniment humà. Cal, doncs, | negat que el savi caigui en demència, no negueu que isqui fora de seny i | emeti | paraules d'oradura i gosi a tot allò a què constreny la força de la | acudiran a tu. Car la virtut, bé que obscura, no resta mai oculta, ans | emet | els seus senyals: tota persona digna l'endevinarà per les petjades. Si | Antoni, havia escrit tot sopant l'edicte de proscripció. Tot gemegant, | emetia | sovint paraules diverses i contradictòries: "¿Doncs què? ¿Deixaré | horària tan fiable com fiable sigui la maquinària del rellotge que l' | emet | . L'antiga dita "anar a tres quarts de quinze" ens assabenta de | El sentit lògic de les paraules és desmentit pel vehicle que les | emet | , la gola del llop, presumiblement més bròfega que la de la cabra. Llavors | va tenir cura de desmentir, malgrat la potència dels cervells que les | emetien | , i al costat de les altres negacions catalanes que hem esmentat, que | Que el lector tingui en compte l'època que les següents opinions foren | emeses | : "Jo no sento el paisatge com la figura. Al meu entendre, el | i d'una composició més estàtics que els seus, almenys els seus adversaris | emetien | una opinió desfavorable sobre l'obra del pintor de Toledo justificada des | Les gavines aletegen arran de platja, sobre la mar verda. De vegades | emeten | un crit —com un soroll humà. Quan la tarda cau, les muntanyes de ponent, | més elemental, amb una procacitat freda, vociferaven, cridaven, cantaven, | emetien | sorolls desarticulats. Els més moderats reien sorollosament i sense | més frenètic que mai, però no li sortia cap soroll articulat o construït. | Emetia | un bramul sord alternat amb l'aparició d'exabruptes roncs i estripats | no vingueren ací per donar als professors un pretext posterior per a | emetre | discursos pomposos, solemnes i obscurs, sinó per comerciejar i guanyar-se | adés d'una manera més dissimulada—, així creuen que la poderosa natura | emet | vents quan transforma allò que l'alimenta. Gran sort tenim que mai no |
|