Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

volen obrir-se pas fins a primer terme. La veu, ampla, robusta i	emfàtica	, es vessa de les grans boques tenebroses que s'allarguen fins al
. La dona i jo —nus de pèl a pèl, i no ens n'enrogíem— [(	Emfàtic	.)] no comptàvem tan sols els dies que vèiem néixer i morir ni les
"retòrica", en el sentit d'una mena de composició verbal de tendència	emfàtica	—o potser hem arribat a donar al mot "retòrica", propi de l'oratòria,
refinament que suposava calcular cada etapa de la seva acusació, el gest	emfàtic	d'obrir la porta del saló i invitar-los a passar, la frase estudiada com
Teatre. Durant segles serví de pedrera, i el custode us parla amb	emfàtica	indignació (sembla que en fos testimoni!) del vandalisme de les tropes de
ales massa febles per a volar tan en l'aire; i que els sants d'actituds	emfàtiques	troben que tanmateix hi fa massa vent per a llurs vestimentes amples i
la moderació, i així, mentre uns escriptors adoptaven un to sacerdotal i	emfàtic	en el periòdic quotidià, d'altres prenien un estil descosit en les
històriques. Baudelaire ha parlat en algun lloc de "la veritat	emfàtica	del gest en les grans circumstàncies de la vida". La Revolució fou per
formes de l'amplificació teatral. L'escriptura revolucionària fou el gest	emfàtic	que només podia continuar el cadafal quotidià. El que avui sembla inflor
del seu llenguatge. Tant com l'escriptura revolucionària francesa és	emfàtica	, l'escriptura marxista és litòtica, puix que cada mot no és més que una
en el món de la veritat immòbil. A vegades, però, l'equivalència és més	emfàtica	: "No ens donem (a les persones més poderoses que nosaltres) pel bé que
la punta. Amb això veiem que l'antítesi no és solament una figura	emfàtica	, comptat i debatut, un simple ornament del pensament; deu ésser una altra
és aquest repòs inoït, insostenible, que Baudelaire anomenava la veritat	emfàtica	del gest i que retrobem en la pintura demostrativa, la de Gros, per
ells, cal que l'un aixequi el dit per significar-nos amb aquest gest	emfàtic	el caràcter docte de la conversació. De la mateixa manera, a l'escola de
de "distanciament" aplicat per l'excés dels mots (tota escriptura és	emfàtica	) a la mania enganxosa de sofrir? 1965 Proust i els noms És sabut
a l'europea, sinó d'una faisó perillosa i poc elegant de tan	emfàtica	. Catalunya, encara, podria resoldre bé o malament el seu problema en la
a M. d'Andilly, germà de sor Agnès, el mostra com un jove turbulent i	emfàtic	, "/surtout très pétulant\". Finalment, dels dos germans, sor
coll de dama, tota de mel per dins, sense malícia de cap mena; una mica	emfàtica	i pretensiosa, però amorosida per un sol auster i velada per una
formidable —senten com martellegen furiosament dins llur cap els ritmes	emfàtics	de la tragèdia. XV Ell es diu Alfons Ell es diu Alfons, per raó
de llei d'herència i nervis espatllats; pronuncià d'una manera	emfàtica	el mot "desconfiança" i deixà la família plena de recances i la seva
págines que ara no puch resistir ni cinch minuts! Aquell començament	enfátich	, /Nací en medio del mar, El océano es mi patria\, sols de
abreujat del mestre. Jo en recordo, de molt jove, una representació	emfàtica	i irritant deguda a l'actor espanyol Carlos Lemos. Lemos devia
d'origen lingüístic i geogràfic llunyà que denominen de manera una mica	emfàtica	la familiar figura d'En Pere Botero, d'En Banyeta, dels nostres
catalana malgrat escriure en llengua castellana, i que entre el ropatge	emfàtic	de la literatura de l'època, que ell usava, fent-la pomposament
escultors i decoradors, els germans Llucià i Miquel Oslé, realistes de to	emfàtic	i dramàtic, i el banal i anecdòtic Clarassó, que no hauria passat a la
els problemes i de trencar els nusos. Els personatges són sempre una mica	emfàtics	: els bandarres tenen una elevació de sentiments evident i les bones
gossos. Aprofito un moment de propensió al lirisme per fer una descripció	emfàtica	i exuberant del conill estofat. En això anuncien un aristòcrata de
tenen cap interès. El més orador de tots ells és Balbontín: és un orador	emfàtic	, un profeta sense to, un retòric ple de convencionalisme. Pérez Madrigal
Elie Caille de Saint-Cyr-sur-Morin. (Ei!, va anunciar ingènuament	emfàtic	: no parlo del Saint-Cyr de la famosa Escola Militar, merde
que posseeix, i llavors comença la seva peroració amb un punt d'	emfàtic	retinctinc: —Els qui hem tastat la vida de Perpinyà —diu—, els qui
la senyora Rosita podria provenir de l'aire massa obert, excessivament	emfàtic	, que té la paraula, li dic per calmar-la: —I si li digués que és
serà permanent. Com menys vocació hi hagi per l'esperit, més	emfàtic	i hiperbòlic serà. Una de les coses millors del senyor d'Ors (o sigui del
amb la pseudo-mucina, queda buit. Els microincineradors es mostren molt	emfàtics	en llurs conclusions en estudiar les mucoses de l'estómac i dels
baldament m'hagués calgut de morir en aqueixa fondària —i aquí féu una	emfàtica	embranzida envers el fossat amb totes dues mans emmanillades,— no hauria
jo passava la porta, vaig sentir que ella deia a Joe amb veu distinta i	emfàtica	: —El noi ha estat ací un bon noi, i aquesta és la seva recompensa. Com a
acorden i conclouen que Allaus afroses és un film pretensiós,	emfàtic	, llauna, d'una petulància insuportable. Les persones intel·ligents
part de la meva autoritat? A un amo, a un amo legítim com jo [(molt	emfàtic	)] qui podrà demanar-li comptes per la conducta que observi dins el
d'aquesta dinastia, sembla tan dens i ric de matisos. La pompositat	emfàtica	del barroquisme sis-centista, inflat de preocupacions cerimonioses i
la qual, per contrast amb la de la ciutat, no tindrà la pompa solemne ni	emfàtica	. Tot plegat es trasllueix en l'admirable poema de mossèn Llorenç Riber,
anàsseu anaren, anassen Imperatiu vés anem aneu L'ús freqüent en frases	emfàtiques	de l'imperatiu del verb anar en forma reflexiva, la qual porta dos
a imposar-se com a elements importants no ho assoleixen. Oratòria	emfàtica	Amb els discursos passa el mateix: són emfàtics. Quan bastia el palau
ho assoleixen. Oratòria emfàtica Amb els discursos passa el mateix: són	emfàtics	. Quan bastia el palau episcopal d'Astorga, essent-ne bisbe el seu amic
a "estudi". L'oratòria castelarina, ideal dels oradors de l'època, era	emfàtica	; i l'èmfasi no és res, és contrari a la bellesa i particularment a
Ex.: càmfora, triomf, nimfa, paranimf, amfibi, amfiteatre, simfonia,	emfàtic	; enfilar, enfornar, enfonsar, infinit, infidel, inferior, confort,
per això passen desapercebuts els propers edificis renaixentistes,	emfàtics	, recarregats de banals ampulositats ornamentistes, com la Casa de
centúria, traductor i comentador de les /Metamorfosis\ d'Ovidi,	emfàtic	i decadent en l'estil, en aquesta obra, estampada a la nostra ciutat
la seva verbositat, tan precisa sempre quan fibla, contra els estils	emfàtics	i elegants a la moda. La seva vitalitat no els suportava ni comprenia. Si
comprimides fins a esdevenir jeroglífics. Però ell pensava en l'estil	emfàtic	i afectat de retòrics i pedants. Els /cacefatons\, mot que en
Plaerdemavida o el rei de Macedònia, en els raonaments de les escenes	emfàtiques	. Tots hem experimentat la sorpresa de sentir-nos portats a un idíl·lic
en la predicació de Catalunya, tot rebutjant l'exotisme d'una forma	enfàtica	, de vegades fantasiosament exultant, de vegades despòticament renyadora;

Pàgina 1 (de 6)

50 següents