Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de terra ferma, la seva família s'havia sublevat contra els Ducs i havia	emigrat	després de la caiguda de Napoleó. Ella s'havia quedat a Venècia.
de la Sentència de Guadalupe, l'hereu era l'única persona que no podia	emigrar	de la terra. Anar-se'n era trencar la cadena; donar al senyor directe la
potser afectat per la crisi o pels gustos de la gent, hagués vist	emigrar	l'antiga clientela de calaveres flamejants i d'entretingudes olímpiques.
la pell i la sang de Maria Lluïsa. Al cap de poc temps, Maria Lluïsa	emigrà	de Barcelona, casada com Déu mana, amb els ulls lleugerament verdosos
de noy, havía estat á América, ahont l' estrofa del seu pare tingué d'	emigrar	, lográ redimir son nom y acabá pera fershi rich. Desitjós de que son fill
fan el niu i a quins llocs, on passen l'hivern i on l'estiu, i també on	emigren	i per quina banda tornen a les nostres terres. Coneixia molts ocells de
la seva història!, una història de despit i d'enveja que l'obligà a	emigrar	quan tenia vint anys. Eren la veu i la passió d'abans transposades a
com una idea perfecta de la passió amorosa, l'heroic adolescent que	emigrà	per amor i tornà per amor, a aquest només li havia calgut trucar a la
suposar que certs animals d'Amèrica, amb una capacitat visual ordinària,	emigraren	lentament en generacions successives des del món exterior als
però tothom sap què vol dir quan hom diu que l'instint impulsa el cucut a	emigrar	i a pondre els seus ous en els nius d'altres ocells. Hom diu habitualment
podrien ésser inconvenientment llargs, sobretot perquè la mare cucut ha d'	emigrar	en un període molt primerenc; i els primers ocellets que sortissin de
llurs pròpies larves. Quan un niu vell resulta inconvenient, i han d'	emigrar	, els que determinen l'emigració són els esclaus que de fet transporten
han descendit dintre un període no gaire remot d'un sol progenitor, i han	emigrat	des d'un únic lloc de naixença; i quan coneixerem millor els molts
llarg, mentre dins el mateix període diverses d'aquestes espècies,	emigrant	a països nous i entrant en competència amb rivals forans, podrien
entre els jueus, com ja assenyalàrem. Molts de xuetes plegaren i	emigraren	a Berberia, agreujant més encara la situació, per l'evasió de capitals
torna a campar lliurement sobre Mallorca. Són molts els mallorquins que	emigren	a Bugia i s'hi estableixen per uns quants anys. La seva tornada ajuda a
ha demostrat, en el seu estudi "El segle XIX a Mallorca", que	emigren	contingents d'unes dues mil dues-centes persones per any, la qual cosa
terres constitueixen un progrés notable. Però finalment el pagès haurà d'	emigrar	i desarrelar-se del seu tradicional entorn geogràfic. I serà en part
en molts d'aspectes aquesta dependència continua. Tot l'estalvi camperol	emigra	cap a la ciutat, encara que darrerament en les inversions a les zones
exercir amb molt més avantatge. A la llarga, les famílies benestants han	emigrat	a la Ciutat, cercant millors condicions de vida i un quadre més segur per
clarament als corrents sociològics del camp mallorquí. Mentre el pagès	emigra	a la Ciutat, famílies forasteres, generalment murcianes i andalusses, els
país reflecteix les clares absències d'aquella gent que un dia hagué d'	emigrar	cercant horitzons més favorables. Tot això dóna un nivell d'atonia
que va donar-los bressol. Ahir mateix era el peó inqualificat el qui	emigrava	; avui és la gent amb més preparació. Tant se val. Pitjor que la tendència
i cúries. Al segle XVIII hi apareixen també seglars, i no sempre	emigren	del poble. Seglars: vull dir —i generalitzo—, procedents de famílies que
moriscos havia anat malvivint a València o —les famílies més potents—	emigrava	a la cort i hi emparentava amb la noblesa castellana, ara és rellevada
un "estament" intel·lectual seriós. D'aquí que l'escriptor valencià	emigri	. Emigra de llengua: escriu en castellà. I emigra a Madrid, sempre que
intel·lectual seriós. D'aquí que l'escriptor valencià emigri.	Emigra	de llengua: escriu en castellà. I emigra a Madrid, sempre que pot. Ja he
que l'escriptor valencià emigri. Emigra de llengua: escriu en castellà. I	emigra	a Madrid, sempre que pot. Ja he recordat que Blasco Ibáñez començà a
en la del país no se li obrien sinó possibilitats ben migrades. Azorín	emigra	; emigra Gabriel Miró. L'ambient valencià no permet el literat
del país no se li obrien sinó possibilitats ben migrades. Azorín emigra;	emigra	Gabriel Miró. L'ambient valencià no permet el literat professional, ni
raons polítiques —ell era el nervi del republicanisme autòcton—, també	emigra	quan es desentén de la vida pública municipal. Amb tots els seus
d'Aragó i de Castella. El llaurador indígena, que té motius per a	emigrar	, no ho fa. I sospito que no ho fa per la seva agudíssima "mentalitat de
jornals pugen i hi troba una manera de resquitar-se'n. Quan es decideix a	emigrar	—temporalment o definitivament—, sol fer-ho a d'altres zones agràries.
de Barcelona, o com es veu allí on hi ha treballadors castellans dels que	emigren	de Castella per a venir a cercar feina a Catalunya, i no és que els
parla (Loti) no és el que escriu (Pierre Loti); l'emissió de la narració	emigra	, com en el joc de penyores, de Viaud a Pierre Loti, de Pierre Loti a
bocí de cor que se'n anava. És tan trist per a un pobre pare el veure	emigrar	el seu plançó vers el país del batxillerat, que's comprèn tot. Es
a plomar-los. Ara l'un, o l'altre, i després tots, em varen anar	emigrant	i vaig haver de tornar a l'esmerçament personal; a descanviar uns quants
acumulada i desenrotllen les industries, i marxa el comerç i	emigra	el dropo, i es garanteixen els cabals dels homes que han sapigut
haurien somniat a l'ombra, i el fruit d'or a sota les finestres, per què	emigren	i abandonen an aquesta primavera eterna?— Això és ben senzill de
an aquesta primavera eterna?— Això és ben senzill de contestar: —Si no	emigressin	, no la tindrien.— Pera tenir un hort de tarongers, sel tenen de conquerir.
branques allunyades van tornant-se eixorques. Els treballadors perifèrics	emigren	cap al centre comú. El tronc acapara tota la saba de l'arbre. Llavors les
Testimonis no catalans del dinamisme català. L'afició dels catalans a	emigrar	cercant nous llocs d'estada on els sigui més fàcil guanyar-se la vida, ha
de la península, igualment que els balears, són molt aficionats a	emigrar	; cobejosos en el guany i hàbils en el maneig del diner, s'estenen per
nacional altres pobles i altres races. A més, les persecucions han fet	emigrar	els armenis a centenars de milers, i àdhuc n'han fet desaparèixer un gran
quatre infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha	emigrat	del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de tota honor.
indústria, i la misèria dels camperols, que es veien obligats a	emigrar	en massa als Estats Units per tal de cercar-hi el bocí de pa que no
anglesa explota la misèria dels treballadors irlandesos, obligats a	emigrar	de llur país, per a fomentar la rivalitat entre els obrers anglesos i
d'Orient, econòmicament més ressagats. A les regions "alògenes" hi	emigraven	cultivadors i cossacs de Rússia, que ocupaven les terres millors després
soc-arrel. A tot arreu varen acabar-se les festes i la gent va començar a	emigrar	. I aleshores fou quan aquella gent que no coneixia la por, va resoldre
el desgraciat Francisco de la Escalera que, després d'haver	emigrat	a Filipines i a l'Argentina, va morir sense haver pogut deixar ni tant

Pàgina 1 (de 14)

50 següents