Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Per altres llocs, ombrius covals i grutes de fresc recer, i,	emmantellant	-los, parres de purpuris raïms, enfiladisses amb gran
llurs pits que ombreja el borrissol; el cigne —coll arquejat i,	emmantellant	-lo, altívoles, les blanques ales—, amb els peus governa,
encara m'aconhorta. Perduren les sensacions de petit salvatge; la gebrada	emmantellant	els camps, piulots a les orelles, les mans balbes, ocells arrupits pels
silenciosos, perseverants, en la paorosa foscor nocturna, apilonant-se,	emmantellant	-ho tot, cobrint la porta de la cabana, després la cabana tota. En
Un to ombrívol s'estenia sobre els arrossers, i el camp s'havia	emmantellat	com en una nit prematura. El cel tenia un aspecte sinistre i inquietant.
fina, el reguen de pau i el poblen de remors angèliques. Els garrovers l'	emmantellen	de dol i el clapegen d'ombres tràgiques. Car haveu de saber que sobre ell
encendre a cap de brot, amb flamadetes verdes. I els cirerers de pastor s'	emmantellaren	amb un blanc llençol d'aromes. I un bell matí tots els escolans de
y'l mediterranisme planá sobre la nostra terra com una mala boyra que la	enmantellá	com un cadavre insepultat. L'espirit nacional de Catalunya havía mort
caure amb lentitud, silenciosament, els blancs borrallons de neu. Tot ho	emmantella	. On neva més és al cim de les muntanyes. Els borrallons de neu que van
dels emperadors. Amb un bocí de drap vermell arrancat d'alguna ídola, s'	emmantellà	les espatlles i es féu conduir per alguns adeptes al palau d'Antioquia.
el Juny sacrifical pel cor que crega. Aquesta nit de Maig tot s'	enmantella	de flaire celistiosa i lilial; allá s'en ve ja el
data desde son orígen ab l' historia humana; Africa no té historia; la	enmantella	una llegenda inmensa y fosca. Roma la tocá pera suprimirla, y cuant
que no hi veuen, que són molts en 'quest món breu, s'	emmantella	l'alba testa i s'encatifa de neu, el bon Bernat se
setze. Pobre captiu!... Negra nit sempre entorn séu l'	emmantella	, les mans amb l'estret lligam del ferre que les
blanca boira em tornaré: t'embolcaré." "—Mes, si la boira m'	emmantella	, encara presa no em tindràs, jo esdevindré
Son cabell penja, en la trunyella, llustrós i negre, i	emmantella	sa blanca espatlla, mentres ella agafa prest els
del matí per la blavor, cada nota que s'envola s'	emmantella	de claror. Gladiol de primavera, per ta mel mon cor glateix:
desig, en la proa, és un instint; però en la popa diu un trist,	emmantellant	-se contra qui sap quina cruel esgarrifança: —Hom
que mai. Magnífiques, sublims i excelses eren aquelles aspres crestes	emmantellades	de neu, amb llurs plecs de granet virolat despenjant-se cap a les valls
Déu sobre el cim núu de la muntanya passa! Atònit el Profeta s'	emmantellà	la faç i abaté el front a terra de por que Déu passàs
Massanella vers el cel l'alta torrella que la calitja	emmantella	, l'Ofre contra el llevant lluita, s'alça el Teix contra el
no fa tres dias, será cumplida avans que las tenebras hajen la terra	enmantellat	vint voltas. Mon fill será venjat, espós ma filla ne tindrá y protector,
calía cumplir aital obligació. De tornada sentí, per sobre l' esglesia	enmantellada	per un cel negre i brufol, un refrec estrany com el batre d'unes ales
vanitat mundana, á quin culte ha endressat tots sos afanys en vida, y qu'	enmantella	sas despullas, mort, l'Excel·lentíssim Senyor Marqués, Senador vitalici,
sota una bassa infecta de quelcom de brut, de repugnant... La foscor ho	enmantellaba	tot, menys á rotllets, sota'ls fanals, quina claror mesquina devallaba,
deixonden ab suau murmuri, dóna dos passos dintre l'ombra humida, que l'	emmantella	ab sa gebror de tomba, y trayentse'l buyrach, el posa en terra com a
indiferents, camina que caminaras cap a la fosca dels diposits de carbó,	emmantellats	per la fumerada espessa de les fabriques d'electricitat. La Bilbaina i la
no s'hi veu més que fosca. Les boires y núvols atrets per l'espessura	enmantellen	la major part de l'any la tenebrosa y amagada vall, y per més que sovint
Observa així mateix quan en les selves l'ametller s'	emmantella	amb tal florida que se'n vinclen les branques oloroses:
l' ánima vola esbategantne sas alas; fina glassa l'	enmantella	, en lo front dú una garlanda, en los seus ulls la fé
deliri... Y ab jòchs de perles y brillants l'aygua la cobre y l'	emmantella	, y jugan folls, com dos aymants, l'oca de neu y
serhi?... ¿Tal volta l'aygua del estany, qu'ab l'oca juga y l'	emmantella	, es la que fa'l miracle estrany, la portentosa
bromera entre gegants esculls. Crepuscle de victoria de grana l'	enmantella	; rompé son captiveri un rey conqueridor; lo moro la
gegantí qu'ab l'amenassa d'un remor sens fi ens	enmantella	els resplendors de l'ara! Amagantse del home y son camí
petit geste d'aucell o d'infantó. De blanques pelleríes us heu	enmantellada	, oh les pureses flonjes y plenes de bondat! els
tres valls de Pallars, que la calitja de boyrina ab son ròssech	enmantella	, li semblan solchs que gegantina rella á les tres
son raig primer corona lo rey del Rosselló; de jorn tot l'	enmantella	de llum y pedrería, y al pòndres en Maranges encara un bes
de dins les valls la boira va aixecant-se, i amb ella	emmantellant	se va solemnement l'alta montanya. II Tot
de la cigala, ben assegut demunt la fullaraca que com una catifa la terra	enmantellava	. Un enrahonament que sentí prop seu lo tragué de sa distracció: eran
los buyts del brancatje y del fullam. A sol ponent la terra s' enfosquía	enmantellant	ab un vel cendrós tot lo bulto dels cossos, tot lo fons dels camins y
una estrella: si alguna vesllum hi naix una boyra l'	emmantella	. L'albada prompte s'hi mor, lo día prompte s'hi acaba;
les extenéu fins á Deu. Exteneules fins als hómens,	emmantellau	los, si us plau, no 'n fará presa 'l diable de lo que
com randats vels, blanquejant pels puigs sen venen, y	enmantellan	les collades tot jayentse en les singleres. D' allá
rihent al deixondarse lo sol darrera l' alba, així	enmantella	rossa sa cabellera 'l cel. Los munts s' en feren faixes, les valls s' en
que tenia una flaca pel porto, sortia al bell mig del pati de darrere,	emmantellat	de neu, i cantava com un tord de pitram generós. Jo inflava globus per
que anunciava vent per l'endemà. A mesura que queia la nit i ho	emmantellava	tot amb el seu silenci, ressaltaven més i més els renous procedents del
les teulades relluen d'una estona de pluja, un vel de lassitud	emmantella	les hores mentre la gent peona a passa lenta. El riu