Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el son de la senyora, l'assenyada cornucòpia. "Bona minyona, fidel.	Emmarques	, doncs, el mirall que li convé", s'aprofundia en el somni la senyora
com d'unes flames o del fullatge d'una jungla tropical. Tota l'escena és	emmarcada	per unes fulles amples, estilitzades, i sembla un gravat dels cristalls
cuixes llargues i carnoses. Però ara no li agafa les mans, sinó que li	emmarca	la cara i s'inclina al seu damunt amb els llavis oberts. —Amb amor —diu
quadrada i de cara al moll més ample, la plaça de la Savanne, si està	emmarcada	totalment per quatre rengles d'arquitectura vil, dintre aquest marc en
n'hi ha que tenen dues-centes milles de perímetre, i les illes que les	emmarquen	no són altra cosa que plans esculls, els quals no emergeixen més de tres
per herència tradicional i per convicció psicològica. Tothom estava ben	emmarcat	: magnats i cavallers, donzells i homes de paratge, ciutadans honrats i
és exclusiu, ja que es dóna així mateix en els altres països occidentals	emmarcats	per l'estructura feudal. Arreu les necessitats financeres de la monarquia
a recer d'un misticisme messiànic, d'encuny celtibèric. Que aquest fet,	emmarcat	per l'òrbita de la intranquil·litat europea contemporània, conduí a les
és de mà d'obra, encalcinada de fresc i amb unes franges de color taronja	emmarcant	porta i finestres. Precedint l'entrada de la taverna, hi ha un tancat fet
que s'irisava als voravius de la cristalleria; els plecs dels domassos	emmarcaven	l'esveltesa d'aquella figura blanca, nua d'espatlles, mentre les senyores
Laura en el grup de les mitjanies. Però coincidiren tants elements a	emmarcar	aquella dona isolada, que varen exagerar-ne el relleu. Li comparegué
Cert que no llegí cap llibre ni cap diari; no parlà amb ningú; no pogué	emmarcar	la seva simple bellesa amb robes gracioses; el sol i l'aire li curtiren
sanitós del camp, colrada pel sol, els braços i el coll llustrosos,	emmarcats	per la roba sòbria; el rostre una mica angulós, ennoblit per
tinc cap dubte. Com una mena de vista fixa, fotogràfica, i perfectament	emmarcada	pels límits de la visió. Recordo, com si fos des d'un punt de vista molt
el polígon de la plaça gran, en primer terme, amb colors intensos i	emmarcat	a l'esquerra per la barana sobre el cingle que dóna al mar, i després pel
i complicada, dins de la terra, i que apareix interrompuda i, més enllà,	emmarcada	, per bosquets de pins negres i compactes; no pren l'aire d'una badia o
verdor, exuberància. Grans xiprers arrenglerats a les vores dels camins o	emmarcant	les finques formen espessos murs de verdor que et limiten la vista. Ens
estaven asseguts als pedrissos, sobre les rastelleres de lloses que	emmarquen	l'era. Altres, al mateix brancal de la pallissa. La guitarra ha puntejat
agulla d'or a l'escot i una altra més avall, cap a la cintura, per tal d'	emmarcar	el pit. Els colors d'aquests mocadors no són gens cridaners: el groc, el
S'esperà una estona sota el paraigua, estúpidament atret pels anuncis	emmarcats	per les flames del gas. Un cotxe es deturà just davant seu. En baixà una
que exaltava l'alegria de viure. La llum quasi estrident del defora,	emmarcada	per l'ample portal de l'església, l'havia fascinat. Era a l'exterior que
per força. Realment, què li podia oferir? No aquella llum activa que	emmarcava	la porta de l'església quan havia sortit exaltat pels joiosos acords de
en demanis n'hi haurà prou!", li responia, i, amb les dents tan blanques	emmarcades	pels llavis repintats, trencava el fil i li somreia. "Veus l'anell que
i no existeix cap aspecte de la vida humana que la cultura no toqui.	Emmarca	la personalitat dels membres d'una comunitat. Té molt a veure amb la
de professors i m'he adonat d'aquest ritme, d'aquesta mena de ball, que	emmarca	les nostres converses, les nostres disquisicions. Abans de constituir-se
(s'adorm o es deixondeix?) les parpelles dels seus ulls d'ametlla;	emmarcat	l'oval graciós del rostre per una cofieta gentil, d'on brollen, ran de la
pueril, però nosaltres en tenim prou amb senyalar les quatre ratlles que	enmarquen	el seu pensament, que dintre de les influències que el movien és tan
l'èxit d'aquestes pintures, mai no passen de reproduccions, menes d'aires	emmarcats	pels llargs recitatius d'una escriptura enterament convencional. Queneau
encara. Veritable "cap d'estudi" de pintor realista, la seva testa,	emmarcada	per l'espès nimbe blanc de cabellera i barba que no coneixien la pinta ni
una semblança biogràfica i de traçar l'esquema del període literari que	emmarca	la seva obra. No puc fer-ho, privat com estic del meu arxiu i gairebé
d'unes nacions que volen tenir llur Estat damunt la terra pròpia,	emmarcat	per fronteres geogràfiques precises. Es tracta del reconeixement dels
els qui han pintat sobre tela, o sobre fusta, o sobre paper, quan miren d'	emmarcar	bé llurs obres, i de penjar-les en indrets on siguin visibles i la claror
altres qüestions que no vindrien a tom— es posen un velet negre que ls hi	emmarca	tan bé la cara, que, si elles tenen devoció, més en té qui se les mira.
petitona. Va embolicada sempre amb un florejat mocador d'herbes, que	emmarca	la cara rogenca i li fa ressaltar el caigut sotabarba. La vella Caterina
els estadants devien tocar les bigues amb el cap. Mateix que la porta, l'	emmarcaven	rajols vermells. Diria's que era un ull de parpelles sangonoses que
molt encongida i vergonyosa. Innocenci ja l'havia vista en arribar,	emmarcada	per una finestra amb testos de clavellines i una gàbia amb dos merlots al
El "Teatre de la Moda" fou una obra meravellosa, en la qual,	emmarcats	per decorats evocadors, uns maniquins de filferro o, millor dit, unes
amb el ric braçalet de Marciana en el braç, i els formosos rínxols que li	emmarcaven	la cara, es sentí tan profundament emocionada, que d'una mica més esclata
i suaus de l'olivera. És una tapisseria terrenal, clara i serena,	emmarcada	per pins, d'una rusticitat policromada, ideal. A cada tros hi ha una
un paisatge baix i enraonat ple de lluïssors de plata de les oliveres que	emmarquen	per dalt el recó de llevant del poble. No puc passar-hi sense aturar-me
d'una joia celestial. El front vastíssim, que es començava a despullar,	emmarcat	per una aureola de cabells sedosos, llargs, voleiadissos; les línies
la nit no tenia dins la ciutat, ja feien visibles les vinyes negroses,	emmarcades	per unes tofes més altes que eren els olivers; i més altes encara, ça i
buguenvíl·lees, mare, com se'n diu d'aquesta flor morada?: buguenvíl·lea,	emmarca	els portals de les dues quadres de l'adoberia: ara mateix l'estentori
cansat... Finalment et despertes del tot atret per la llum tendrament	emmarcada	per la reixa. No somiaves que...? I vols fer cas dels somnis, ara? Per què
de Calella. Hi ha una platja feta per una riera, com totes les platges,	emmarcada	per unes casetes amb un jardinet al davant tancat per una reixa. Semblen
sensual, tan directe i simplistament humà, amb els temples que l'	emmarquen	(la Catedral, el Pi, Santa Maria) tan elevats, tan espirituals, tan
paper gris. Sota dels plàtans altíssims, aquella mica de llum semblava	emmarcar	una escena misteriosa, fascinadorament mediocre i solitària. Ens
i romangué estàtic escoltant l'oratge de la nit, mentre la seva muller	emmarcada	per la finestra del pou restava erta d'esglai. Tots tres semblaven tres
de Filles de Maria. També duia un vel blanc, enravenat de midó: li	emmarcava	la cara una mica tova, envellida, com la de la mare d'en Frigola, que va
te responderé yo por la noche, flor." O, tot posant-se la tovallola	emmarcant	-li la cara, com una mantellina: —"¿Qué te parezco así, prenda?"

Pàgina 1 (de 19)

50 següents