Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

des dels habitacles dels feliços immortals a l'Ida i al mar profund, a	emmenar	Tetis amb ella. Alceu li atribueix la maternitat d'Eros, després d'un
asseure's prop de l'Ernestina. Pepe agafa pel braç a l'Amic i se l'	emmena	a un extrem de prosceni.)] I bé, explica't. Amic. Com
polsos. [(A Júlia.)] Apa, vina! [(L'agafa pel braç per	emmenar	-se-la a la cambra.)] Filla meva, com tremoles!... Ja el cuidarem
l'herba esbullen. I van amb la mirada tèrbola de l'aigua quan s'	emmena	els rocs a ran del llit, i en el seu cos, com uns
de Lloberola que sense dir res més tustà l'espatlla de Frederic i se l'	emmenà	corredor avall, cap a l'habitació del seu pare. Don Tomàs es passava tot
de pluja i de quietud acompassada pels senyals de campanes que el vent s'	emmena	ara lluny a través dels camps xops, desolats, ara tan prop, que encomanen
Serra afirma que aquesta arma "és pus pròpia per a ginet", ens	emmena	a relacionar-la amb la "lança de la gineta", de 2,712
arnesos de guerra. Un document valencià de l'any 1414 potser ens	emmena	a aclarir quina era aquesta especial categoria, car és una partida en la
ahont parava l' Escola; lo primer amich que trobá á Barcelona l'	enmená	al café de Fransa pera jugar al billart, sa diversió més volguda, y allí
tombar la cara, topá la Madrona ab la cambrera, qui, agafantla de la má y	enmenant	la altra volta á la cuyna, feu: —Y bé, heu pogut esbrinar alguna cosa? —
lo que veyan? En Lluís! Cóm havía arribat allí en aquell instant suprem?	Enmenat	per donya Mercé, que no 'l coneixía? Y aquesta perdonava la injuria
onejant per la costa cridà el núvol quitranós de llagostes,	emmenades	pel vent de l'Est, que, com la nit, suspeses sobre
i el fibló de l'angoixa—, es fan escàpols amb afront,	emmenats	a tal desfeta per llur desobeir, fins a aquella hora
difícil per a l'Home: ¿qui es conegué en el seu començ? M'hi	emmena	aquest desig de no deixar el diàleg. Com tot just
entre els seus plecs confosos, jo i el designi tenebrós que	emmeno	. Oh davallada vil! Qui combatia suara els déus,
i se'n desprèn claror enganyosa, i el viatger nocturn, sorprès,	emmena	cap a aiguamolls i fang, tolls i llacunes, i s'hi
i al mig, l'immens abisme: a cadascun dels tres indrets	emmenen	tres camins diferents. Trien els monstres el camí cap
A quins avencs de pors, oh Consciència, i de terrors, m'has	emmenat	! No trobo, per sortir-ne, camí, i em duus, encara,
seus consells, doncs, una investigació d'aquest gènere vicentí hauria d'	emmenar	-se des de l'Arxiu del Convent des Dominics, del carrer de Ciril Amorós; i
un protocol antic, perfer la simetria o la concisió d'una relació,	emmenar	o reduir un pensament als límits exactes d'un metre. Les agudeses
tipus de barroc. D'una manera general, la producció de l'objecte	emmena	la imatge vers una simplicitat gairebé sagrada; el seu ús, al contrari
vent i de l'oratge? Ser un dia, una hora, el núvol i el vent que l'	emmena	cel enllà en estreta abraçada, i la papallona que endinsa el fibló en
el fibla de seguida, torbador, un cert aire decidit, voluntari, que	emmena	soca i branques cel amunt d'una embranzida i les fa emmanegar elles amb
les estira, tot fatxenda i presumit quan li ve corrent avall i el riu l'	emmena	ell i comboi, però que sua i tus i esbufega, com un vell asmàtic, així
els branquillons tirant a totes bandes, sense aquell esperit que t'	emmenaria	a volar qui sap on, si no fossin les arrels que et lliguen a la terra.
d'aquell anhel de perfecció que és llei de la consciència humana i	emmena	els homes en ascenció infinita a través de les centúries! I ara és a la
contra la meva inclinació i anar a la inversa del meu natural que m'	emmena	vers aquell que trobo al meu encontre. Quan és igual meu i no m'és
empentes, logra ferlos sortir pel corredor fins a l'escaleta interior, qu'	emmena	als pisos alts.— Jo obriré la gran y'ls dexaré entrar. Què'ns han de fer a
vida, sinó a mitja nit y a mans de traydors, impulsats per la cobdicia.	Emmenat	cautelosament al mitx d'un camp desert per son mateix servidor y per
se n'anaven del seu indret per a revenir-se esperant-lo. I ell se'ns	emmenava	lluny, ben lluny, cregut que assoliríem una tribu d'analfabets, un
Sap les tasqueres. El seguim tocats d'una confiança sobtada. Se'ns	emmena	a dalt en un planell, prop d'una vinya, en unes feixes ermes. Caça com un
fumant-se la primera cigarreta de la jornada, atravessava els suburbis,	emmenant	-se'ls a l'escola. Ningú com ell per inculcar-los serenor, temperança i
acostava, i, tot la manyagant i dient "—Petita! Petita!—", se l'	emmenava	al cortal com un xai, mes ell ambe la potxa plena... I tu, portes bon
de la plana, entre Sant Pere Pescador i Torroella, un bailet se les	emmena	a espigolar el grà que hi ha quedat després de llevar-ne les garbes. Son
minyons duguin els ramats a pasturar així que apunta el dia, i se'ls	emmenin	novament en fer-se nit; i el mateix bestiar que calcigaria un home blanc
o prenent el sol en el llot calent durant hores enteres. Mowgli se'ls	emmenà	fins a la llinda del pla per on el riu Wainganga s'esmuny de la Jungla, i
que no veié el Germà Gris a l'indret assenyalat i es posà a riure, tot i	emmenant	-se'n els brúfols pel barranc on hi havia l'arbre de dhâk, que
—digué— desemboca a la plana, a mitja milla escassa d'aquí. Puc	emmenar	-me el ramat, voltant la Jungla, fins al començament del barranc, i
. —Ja proven de tornar-se a aplegar. Mowgli s'enfilà a cavall de Rama. —	Emmena	't els taurs cap al cantó esquerre, Akela —contestà. —I tu, Germà Gris,
corregué, sempre davant d'elles, fins al peu del barranc, mentre Akela s'	emmenava	els taurs cap a l'esquerra. —Molt bé! Una altra envestida i ja estaran
pressa, Akela! Divideix-los! Separa'ls, que es barallaran uns amb altres!	Emmena	-te'ls, Akela! Hai, Rama! Hai! Hai! Hai!, fills meus!
dubitativament. —¿Sou vosaltres els únics que mengeu herba, a la Jungla?	Emmena	les teves gents. Fes que ho maneguin el cérvol, el senglar i el
i cal que es decideixi. Atura el cotxe breument, i, aclucant els ulls,	emmena	enèrgic el cavall passeig de Gràcia amunt, encoratjant-lo a un trot
jugadors l'impressionaven i no arribà a decidir-s'hi. Fins que la calor l'	emmenà	als banys. I allí començà una nova etapa per En Sànchez. Mai no se li
lírica del treball i del plaer. En acabar el viatge de noces s'	emmenà	la muller de nou a Barcelona i, després de l'exemple sofert, decidí
si matava el gos per massa manyac o per massa fer. Cregué això últim i va	emmenar	-se'l disposat a clavar-li un mal tanto amb les arpelles, si iniciava la
ton hereu. Qui de tos lloms eixirà, ell ton hereu serà. Llavors se l'	emmena	afòra i li diu: —Esguarda el cel i compta els estels, si és que pots
Talment, s'alçà Jacob, muntà sos fills i ses mullers dalt els camells i	emmenant	-se'n tota sa possessió, tots els béns que s'havía fet —bestiar de
féu, la tranquil·litat amb què estigué. Jugava a escacs quan el centurió,	emmenant	un estol de moridors, va ordenar que s'aixequés. En ésser cridat, comptà
mateixa; cal que s'aparti de l'ordinari i s'elevi, i mossegant els frens,	emmeni	amb ella el seu guiador i el dugui on per si mateix temeria de

Pàgina 1 (de 8)

50 següents