×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emmenar |
Freqüència total: 398 |
CTILC1 |
des dels habitacles dels feliços immortals a l'Ida i al mar profund, a | emmenar | Tetis amb ella. Alceu li atribueix la maternitat d'Eros, després d'un | asseure's prop de l'Ernestina. Pepe agafa pel braç a l'Amic i se l' | emmena | a un extrem de prosceni.)] I bé, explica't. Amic. Com | polsos. [(A Júlia.)] Apa, vina! [(L'agafa pel braç per | emmenar | -se-la a la cambra.)] Filla meva, com tremoles!... Ja el cuidarem | l'herba esbullen. I van amb la mirada tèrbola de l'aigua quan s' | emmena | els rocs a ran del llit, i en el seu cos, com uns | de Lloberola que sense dir res més tustà l'espatlla de Frederic i se l' | emmenà | corredor avall, cap a l'habitació del seu pare. Don Tomàs es passava tot | de pluja i de quietud acompassada pels senyals de campanes que el vent s' | emmena | ara lluny a través dels camps xops, desolats, ara tan prop, que encomanen | Serra afirma que aquesta arma "és pus pròpia per a ginet", ens | emmena | a relacionar-la amb la "lança de la gineta", de 2,712 | arnesos de guerra. Un document valencià de l'any 1414 potser ens | emmena | a aclarir quina era aquesta especial categoria, car és una partida en la | ahont parava l' Escola; lo primer amich que trobá á Barcelona l' | enmená | al café de Fransa pera jugar al billart, sa diversió més volguda, y allí | tombar la cara, topá la Madrona ab la cambrera, qui, agafantla de la má y | enmenant | la altra volta á la cuyna, feu: —Y bé, heu pogut esbrinar alguna cosa? — | lo que veyan? En Lluís! Cóm havía arribat allí en aquell instant suprem? | Enmenat | per donya Mercé, que no 'l coneixía? Y aquesta perdonava la injuria | onejant per la costa cridà el núvol quitranós de llagostes, | emmenades | pel vent de l'Est, que, com la nit, suspeses sobre | i el fibló de l'angoixa—, es fan escàpols amb afront, | emmenats | a tal desfeta per llur desobeir, fins a aquella hora | difícil per a l'Home: ¿qui es conegué en el seu començ? M'hi | emmena | aquest desig de no deixar el diàleg. Com tot just | entre els seus plecs confosos, jo i el designi tenebrós que | emmeno | . Oh davallada vil! Qui combatia suara els déus, | i se'n desprèn claror enganyosa, i el viatger nocturn, sorprès, | emmena | cap a aiguamolls i fang, tolls i llacunes, i s'hi | i al mig, l'immens abisme: a cadascun dels tres indrets | emmenen | tres camins diferents. Trien els monstres el camí cap | A quins avencs de pors, oh Consciència, i de terrors, m'has | emmenat | ! No trobo, per sortir-ne, camí, i em duus, encara, | seus consells, doncs, una investigació d'aquest gènere vicentí hauria d' | emmenar | -se des de l'Arxiu del Convent des Dominics, del carrer de Ciril Amorós; i | un protocol antic, perfer la simetria o la concisió d'una relació, | emmenar | o reduir un pensament als límits exactes d'un metre. Les agudeses | tipus de barroc. D'una manera general, la producció de l'objecte | emmena | la imatge vers una simplicitat gairebé sagrada; el seu ús, al contrari | vent i de l'oratge? Ser un dia, una hora, el núvol i el vent que l' | emmena | cel enllà en estreta abraçada, i la papallona que endinsa el fibló en | el fibla de seguida, torbador, un cert aire decidit, voluntari, que | emmena | soca i branques cel amunt d'una embranzida i les fa emmanegar elles amb | les estira, tot fatxenda i presumit quan li ve corrent avall i el riu l' | emmena | ell i comboi, però que sua i tus i esbufega, com un vell asmàtic, així | els branquillons tirant a totes bandes, sense aquell esperit que t' | emmenaria | a volar qui sap on, si no fossin les arrels que et lliguen a la terra. | d'aquell anhel de perfecció que és llei de la consciència humana i | emmena | els homes en ascenció infinita a través de les centúries! I ara és a la | contra la meva inclinació i anar a la inversa del meu natural que m' | emmena | vers aquell que trobo al meu encontre. Quan és igual meu i no m'és | empentes, logra ferlos sortir pel corredor fins a l'escaleta interior, qu' | emmena | als pisos alts.— Jo obriré la gran y'ls dexaré entrar. Què'ns han de fer a | vida, sinó a mitja nit y a mans de traydors, impulsats per la cobdicia. | Emmenat | cautelosament al mitx d'un camp desert per son mateix servidor y per | se n'anaven del seu indret per a revenir-se esperant-lo. I ell se'ns | emmenava | lluny, ben lluny, cregut que assoliríem una tribu d'analfabets, un | Sap les tasqueres. El seguim tocats d'una confiança sobtada. Se'ns | emmena | a dalt en un planell, prop d'una vinya, en unes feixes ermes. Caça com un | fumant-se la primera cigarreta de la jornada, atravessava els suburbis, | emmenant | -se'ls a l'escola. Ningú com ell per inculcar-los serenor, temperança i | acostava, i, tot la manyagant i dient "—Petita! Petita!—", se l' | emmenava | al cortal com un xai, mes ell ambe la potxa plena... I tu, portes bon | de la plana, entre Sant Pere Pescador i Torroella, un bailet se les | emmena | a espigolar el grà que hi ha quedat després de llevar-ne les garbes. Son | minyons duguin els ramats a pasturar així que apunta el dia, i se'ls | emmenin | novament en fer-se nit; i el mateix bestiar que calcigaria un home blanc | o prenent el sol en el llot calent durant hores enteres. Mowgli se'ls | emmenà | fins a la llinda del pla per on el riu Wainganga s'esmuny de la Jungla, i | que no veié el Germà Gris a l'indret assenyalat i es posà a riure, tot i | emmenant | -se'n els brúfols pel barranc on hi havia l'arbre de dhâk, que | —digué— desemboca a la plana, a mitja milla escassa d'aquí. Puc | emmenar | -me el ramat, voltant la Jungla, fins al començament del barranc, i | . —Ja proven de tornar-se a aplegar. Mowgli s'enfilà a cavall de Rama. — | Emmena | 't els taurs cap al cantó esquerre, Akela —contestà. —I tu, Germà Gris, | corregué, sempre davant d'elles, fins al peu del barranc, mentre Akela s' | emmenava | els taurs cap a l'esquerra. —Molt bé! Una altra envestida i ja estaran | pressa, Akela! Divideix-los! Separa'ls, que es barallaran uns amb altres! | Emmena | -te'ls, Akela! Hai, Rama! Hai! Hai! Hai!, fills meus! | dubitativament. —¿Sou vosaltres els únics que mengeu herba, a la Jungla? | Emmena | les teves gents. Fes que ho maneguin el cérvol, el senglar i el | i cal que es decideixi. Atura el cotxe breument, i, aclucant els ulls, | emmena | enèrgic el cavall passeig de Gràcia amunt, encoratjant-lo a un trot | jugadors l'impressionaven i no arribà a decidir-s'hi. Fins que la calor l' | emmenà | als banys. I allí començà una nova etapa per En Sànchez. Mai no se li | lírica del treball i del plaer. En acabar el viatge de noces s' | emmenà | la muller de nou a Barcelona i, després de l'exemple sofert, decidí | si matava el gos per massa manyac o per massa fer. Cregué això últim i va | emmenar | -se'l disposat a clavar-li un mal tanto amb les arpelles, si iniciava la | ton hereu. Qui de tos lloms eixirà, ell ton hereu serà. Llavors se l' | emmena | afòra i li diu: —Esguarda el cel i compta els estels, si és que pots | Talment, s'alçà Jacob, muntà sos fills i ses mullers dalt els camells i | emmenant | -se'n tota sa possessió, tots els béns que s'havía fet —bestiar de | féu, la tranquil·litat amb què estigué. Jugava a escacs quan el centurió, | emmenant | un estol de moridors, va ordenar que s'aixequés. En ésser cridat, comptà | mateixa; cal que s'aparti de l'ordinari i s'elevi, i mossegant els frens, | emmeni | amb ella el seu guiador i el dugui on per si mateix temeria de |
|