×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emmetzinar |
Freqüència total: 294 |
CTILC1 |
—el benefici de la llibertat. Aquests dos perills, ben sovint, roseguen o | emmetzinen | les arrels de la conducta civil dels individus, sigui quin sigui el règim | i prou; els companys d'oficina servien per fastiguejar-lo; la família per | emmetzinar | -li l'aire, i el record del seu pare per fer-li odiar la vida. Li | . —Oh, es que lo qu' ella no gasta es modos. ¿Que per ventura hem d' | enmatzinar | lo quarto pera no poder entrarhi? ¿Que per ventura no 'n sabem tant com | nas voluptuosament oberts. Em penetraven al cervell i jo crec que ja m' | emmetzinaven | . Vaig dubtar un cert temps entre l'opi i l'estricnina. Vaig llegir | parlava de mercuri i de productes mercurials. Jo, allà al poble, m'havia | emmetzinat | amb sublimat corrosiu, i ara, per un estrany fenomen, es repetien les | nàusea, la cremor a les entranyes, l'astringència al paladar. Sí; estava | emmetzinat | per aquell llibre, com ho havia estat per una droga; emmetzinat per un | estava emmetzinat per aquell llibre, com ho havia estat per una droga; | emmetzinat | per un poderós treball de la imaginació. En arribar a casa la meva | fins al darrer extrem, límit on comença la voluptat. Era una felicitat | emmetzinada | pel remordiment. No; la felicitat suprema, no l'he poguda sentir mai sinó | i a dret els projectils de les meves opinions, que fan l'efecte d'ésser | emmetzinades | per la soledat. Llavors faig la impressió d'un intemperant, d'un | en acostar-me a la possessió d'una dona. El meu abatiment s'aguditzava, s' | emmetzinava | amb la pobresa i la privació. Em queien uns quants diners a les mans, i | , o amb el fill als genolls, o amb la dona arrapada al pit. Els qui no s' | emmetzinen | la sang per fer-se un nom. L'home, simplement. Però no el literat. Ésser | era un llibre que no deia res, absurd i fet amb prou destresa per a | emmetzinar | algú. Jo no n'he tret cap profit, ni un fet, ni una idea." Morgan | Calla! Calla! —cridà—. ¿Per què em dius això, patró? Per què m' | emmetzines | el cor? Jo em trobava bé aquí, per què em trasbalses? Tenia fam, i Déu o | la baciva, s'entreté amb el rebuig dels bolets. —La mala pua! Ens vol | emmetzinar | . I l'Aurora se mirava les mans i les faldilles. Tenia les mans més netes | de les mosques és correlativa amb el color, com ho és la propensió a | emmetzinar | -se amb certes plantes. Així el color estaria subjecte a l'acció de la | presentat a Catalunya, que té les principals intel·ligències de la nació | emmetzinades | per la filosofia alemanya, com tampoc ho explica el fet de què els | i descompartien les famílies; de la crueltat amb què nosaltres mateixos | emmatzinàvem | el nostre patrimoni espiritual, del pesombre que ens enterbolia la ment i | boca. Es va unglejar, em va esgarrapar, volia cremar Andalusia, volia | emmetzinar | als toreros, vessar les botes de Manzanilla, esclafar totes les guitarres | ¿Mai no podran desfer-se d'aquests pòsits de mala passió que la sang els | emmetzinen | ? ¿Mai no obriran els ulls a la conveniència d'uns i altres, que és la | i asseguren que les seves despulles, cadàver insepult, empesten i | emmetzinen | la terra i són un destorb al bon ordre del món i fan impossible l'humana | que viu barrejada amb nosaltres i és la mengia que ens xucla la sang i | emmetzina | el nostre pensament i corromp el nostre coratge." "tot el que hem | gairebé el monopoli d'aquesta indústria i obté així el privilegi d' | emmetzinar | la consciència de milions de treballadors de tots els continents i de | nova jugada d'aquell home. Començà, amb tota cautela a la primeria, de | emmetzinar | l'esperit públic contra Anglaterra. Prengué apart, d'un a un, els | que mai no havia experimentades, l'envaïen, talment com si s'hagués | emmetzinat | , i el cap se n'hi anava i sentia un poc de mareig. Begué la llet calenta a | que més prefereixi i fent-me enemic de les altres dues, que es venjaran | emmetzinant | -me. Llavors saludant el rei, li parlà: —Em cal, senyor, temps per a | i amb tanta senyoria l'altificà, que les altres dues, engelosides, | emmetzinaren | el disbauxat, i el rei les féu occir, quedant-se, per càstig de la seva | no me'n deixaria enganyar. Voldria demostracions clares. No estava per | emmetzinar | la meva vida sense to ni so. I ara! Vaig sopar amb una gana endiastrada, | massa perfecta. Qui ha conegut la felicitat perfecta, sense que l' | emmetzinés | una inquietud? El diable és gelós de tota felicitat massa acabada. I | carlins s'havien venut a la massoneria; el senyor X· havia mort | emmetzinat | per un magistrat de l'Audiència que s'entenia amb la seva muller; una | de microbis. Però, com que no poden, es revengen posant vidres glaçats, | emmetzinant | insidiosament la llum dels altres. L'herba La pobra gent que viuen en | Hi ha un esperit de queixa i de protesta, un fons de malevolença que | emmatzina | la sang dels pobres i els desamparats, i deforma el concepte del món i de | que prenia a escena... Sabia certerament que tot això havia contribuït a | emmetzinar | el públic, a malavesar-lo, a donar-li unes falses idees de la vida o fer | d'un home contra el seu destí. Mai més no serà feliç —es digué— te l'ànima | emmetzinada | per una ambició impossible. Qui provi de guarir-lo, li semblarà el seu | de fer, el convenciment que donant diners als amics havia corromput i | emmetzinat | l'amistat llur. La d'ell amb els quatre i la dels quatre entre ells, com | ben fina i suau; i elles vinga fer tot el contrari. L'una s'entestava en | emmetzinar | el rei per ésser lliure i fugir amb mi en un barco de guerra ple de | deien; que va emmaridar-se civilment i no havia batejat les filles, | emmetzinava | els mateixos pobres que el seu marit havia estimat com a germans. Coses | us ho podeu pensar!... Jo no puc estar-me en una casa on es roba i s' | emmetzina | els pobres!... Salut! I giravoltant a la inversa, amb el farcell al braç, | amb persones que es dediquen a aquest robatori anomenat comerç i que | emmetzinen | els pobres. Ningú no creuria en la meva bona fe sabent que visc en lloc | les conques, digué a poc a poc, a l'orella de Claudi: —No s'haurà pas | emmetzinat | ? perquè si és així no la prenc. Poc estic perquè se'm mori en el cotxe! — | Pals consistiren en una enorme, angoixant, complicada bola de lletres que | emmetzinà | la nostra vida de família durant anys i anys. Aquesta bola de lletres | i el ròssec de tantes llunes passejat d'una banda a l'altra de l'illa, | emmetzinant | l'aigua i la terra i tota la sal de les onades d'aquesta Mediterrània, | tira líquid allí on no és necessari). Si la polvorització té per objecte | emmetzinar | les fulles de la planta amb un insecticida d'ingestió, serà més apropiat | en Segimon Ou amargament—. Què n'acabarem? Si s'estofat d'alcalde pogués | emmetzinar | -los, seria altra cosa. Ai, jo no sabré morir cristianament! Tinc set de | pensar—. Ara, com en les grans tragèdies universals, la núvia s'haurà | emmetzinat | o travessat el cor amb un punyal." Però J. B. va tranquil·litzar-me. | havia acabat tot just el seu desdejuni i jo havia encarregat el meu. M' | emmetzinava | les sangs de veure'l a la vila, perquè sabia prou bé per què hi havia | de dos galons a emplenar de cervesa. I força gust que hauria passat d' | emmetzinar | -los la cervesa —digué el "mestre",— o bé de tirar-los-hi | Una opinió pública nodrida amb l'error i la calúmnia, no fa més que | enmetzinar | la societat política. Per això és sempre consolador trobar directors i | combatre, tomba, rambla, ample, empelt, imperi, company, exemple, | emmetzinar | , immens, commoure, gemma. Excepcions: granment, tanmateix, | enfarinar; pols, empolsar; midó, emmidonar; turó, enturar-se; metzina, | emmetzinar | ; bena, embenar; mànec, emmanegar; cèrcol, encercolar; joia, enjoiar; | classes obreres que, naixent tot just a la consciència política i sovint | emmetzinades | per la propaganda Maccarthista però amb puixants tradicions sindicals, |
|