DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
emmorenir V 34 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb emmorenir Freqüència total:  34 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la ventada li allisava el color de la cara. El mateix sol, que l'emmorenia, li avivava el brill dels ulls. La salvatgina no li tenia por. La guilla
treia la gorra, perquè llavors ensenyava un front tan fi i tan blanc que emmorenia tot allò que el voltava i fins feia desdir la blancor dels cabells. No em
Els braços nus es veien dolços i forts, com les cames, i com les cames emmorenits pel sol. Quan aquell parell van girar-se, Txossep va sentir-ne un estrany
la bé? —A l'hivern van al cinema i a l'estiu a estiuejar, perquè es volen emmorenir. —Es volen emmorenir? —Ja ho pot ben assegurar! Es volen emmorenir. Quan
al cinema i a l'estiu a estiuejar, perquè es volen emmorenir. —Es volen emmorenir? —Ja ho pot ben assegurar! Es volen emmorenir. Quan ho vaig saber, els
volen emmorenir. —Es volen emmorenir? —Ja ho pot ben assegurar! Es volen emmorenir. Quan ho vaig saber, els vaig dir: "Si els senyors es volen emmorenir
emmorenir. Quan ho vaig saber, els vaig dir: "Si els senyors es volen emmorenir podrien venir a cavar blat de moro amb la mestressa i amb mi!" Però vaig
no els agradava gens, malgrat que no hi ha res com cavar blat de moro per emmorenir-se. Llavors pla que farien efecte. I després d'una pausa llarga, durant
del centre i fixeu-les amb una agulla. Banys de sol Quan el sol emmoreneix la nostra pell ens sentim millor. Les dents semblen més blanques, els
però convé que tothom sàpiga que ni tots els que el fan blavejar o emmorenir són verinosos, ni tots els que no li alteren el color són comestibles. És
estimava el seu camp tot ple d'aloses i el sol que el feia emmorenir de pell. I la mare, Silvestre, també ho era, que així
cim una minyona amb el mocador emporprat; sa galta s'enmorenía, s'enmorenía el seu braç; tant fermiça i tant
amb el mocador emporprat; sa galta s'enmorenía, s'enmorenía el seu braç; tant fermiça i tant vermella, tenía el
en qualsevol convent. Medita en els fotons ultraviolats del sol que emmoreneix llur pell, en els fotons infraroigs que escalfen llur cos, en els fotons
tot el cos, i m'estava dreta prenent el sol tot el sant dia: així m'emmorenia. Dona 2a·. I jo! Vaig començar per llençar de casa la navalla:
la blancor de sa pell, mentres una lleugera i antiga patina de sol, li enmorenía les mans i la cara. Sa boca grossa mig oberta per un somriure burlesc
jugant d' açí d' allá passava lo sant dia y 'ls raigs de sol tot enmorenintlo un xich l' enfortian fins al extrem d' haverli dat una salut de las mes
veyem tornar á nostras llars ab l' afadich de la gloria á aquells soldats enmorenits pel sol del desert, de llongas barbas y fer visatje, las robas
de vidres emplomats, que la pols cobria com una cortineta de lilon enmorenida per la vellesa; en aquell, nostre mirador, desde 'l qual, ab la joya 'l
pagesa qu' estava com dolorós tascó entre D. Ramon y son fill. La pols enmorenia las caras y agrisava barbas, cellas y cabells fins al punt d' envellirlos
cap arbre per pendrer l' ombra; al estiu hi cau un sol ruhent que crema y enmorena las caras d' aquells pagesos. De dias lo poble es desert; homes y donas
masía. /A n'En Francesch Galí\. En la plana que'l sol enmorenía y les pacients arades han solcat sola, ingenua y
ulls un home alt y gros de rossíssima y espessa cabellera, en qual rostre enmorenit pel sol hi brillava la salut y forsa. —Qué vens á buscar aqui, jovençel?
que seguretat de trobar-la. I el cas era que l noi s'anava posant bo; s'emmorenia, agafava color, els ulls i els llavis li prenien mobilitat i expressió, i
Campana Traurem el daurat del sol per emmorenir la platja. Ens endurem el paisatge pels zig-zags d'un
Lluïa uns cabells blancs curtíssims i la pell de la cara no estava emmorenida pel sol o la neu sinó que mostrava un color pàl·lid trencat. Era
de la Tuca Negra va amagar un somriure de satisfacció dins del seu rostre emmorenit per tanta neu i anà a saludar el governador, acompanyat pel Marcel
llarg, obria les cames i oferia alguns secrets al seu amant atlètic i emmorenit de cara, com si tingués pressa, com si tots dos, plegats, haguessin de
més jove, era molt alt i de cabells despentinats. L'altre, un home madur, emmorenit, cabells planxats enrere i bigoti estret i ben retallat. Va rellegir
venint de molt lluny, de papers signats i del Goel i el seu cos dur i emmorenit, i no va dir res. Ell va insistir: —Doncs que... podríem provar... totes
i l'home es va enganxar a la paret i ell el va poder veure més bé: brut, emmorenit per la intempèrie, amb roba d'abric molt gastada. I sí: una Browning a la
veu tan bonica i que elegant tot i el seu castellà nasal, pijo i tal. Emmorenida d'esquí. Beatriu. Laura. Teresa. En Marcel no va arribar a saber mai amb
tornar del periple per Terra Santa amb l'ànima envellida, magre de cos i emmorenit de rostre i amb la mirada endurida com el diamant, encara notava l'infern
s'havia bronzejat l'espatlla en pocs dies. Per descomptat que s'havia emmorenit, perquè Hale es va extasiar en la contemplació d'aquella pell blanca com