Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la ventada li allisava el color de la cara. El mateix sol, que l'	emmorenia	, li avivava el brill dels ulls. La salvatgina no li tenia por. La guilla
treia la gorra, perquè llavors ensenyava un front tan fi i tan blanc que	emmorenia	tot allò que el voltava i fins feia desdir la blancor dels cabells. No em
Els braços nus es veien dolços i forts, com les cames, i com les cames	emmorenits	pel sol. Quan aquell parell van girar-se, Txossep va sentir-ne un estrany
la bé? —A l'hivern van al cinema i a l'estiu a estiuejar, perquè es volen	emmorenir	. —Es volen emmorenir? —Ja ho pot ben assegurar! Es volen emmorenir. Quan
al cinema i a l'estiu a estiuejar, perquè es volen emmorenir. —Es volen	emmorenir	? —Ja ho pot ben assegurar! Es volen emmorenir. Quan ho vaig saber, els
volen emmorenir. —Es volen emmorenir? —Ja ho pot ben assegurar! Es volen	emmorenir	. Quan ho vaig saber, els vaig dir: "Si els senyors es volen emmorenir
emmorenir. Quan ho vaig saber, els vaig dir: "Si els senyors es volen	emmorenir	podrien venir a cavar blat de moro amb la mestressa i amb mi!" Però vaig
no els agradava gens, malgrat que no hi ha res com cavar blat de moro per	emmorenir	-se. Llavors pla que farien efecte. I després d'una pausa llarga, durant
del centre i fixeu-les amb una agulla. Banys de sol Quan el sol	emmoreneix	la nostra pell ens sentim millor. Les dents semblen més blanques, els
però convé que tothom sàpiga que ni tots els que el fan blavejar o	emmorenir	són verinosos, ni tots els que no li alteren el color són comestibles. És
estimava el seu camp tot ple d'aloses i el sol que el feia	emmorenir	de pell. I la mare, Silvestre, també ho era, que així
cim una minyona amb el mocador emporprat; sa galta s'	enmorenía	, s'enmorenía el seu braç; tant fermiça i tant
amb el mocador emporprat; sa galta s'enmorenía, s'	enmorenía	el seu braç; tant fermiça i tant vermella, tenía el
en qualsevol convent. Medita en els fotons ultraviolats del sol que	emmoreneix	llur pell, en els fotons infraroigs que escalfen llur cos, en els fotons
tot el cos, i m'estava dreta prenent el sol tot el sant dia: així m'	emmorenia	. Dona 2a·. I jo! Vaig començar per llençar de casa la navalla:
la blancor de sa pell, mentres una lleugera i antiga patina de sol, li	enmorenía	les mans i la cara. Sa boca grossa mig oberta per un somriure burlesc
jugant d' açí d' allá passava lo sant dia y 'ls raigs de sol tot	enmorenint	lo un xich l' enfortian fins al extrem d' haverli dat una salut de las mes
veyem tornar á nostras llars ab l' afadich de la gloria á aquells soldats	enmorenits	pel sol del desert, de llongas barbas y fer visatje, las robas
de vidres emplomats, que la pols cobria com una cortineta de lilon	enmorenida	per la vellesa; en aquell, nostre mirador, desde 'l qual, ab la joya 'l
pagesa qu' estava com dolorós tascó entre D. Ramon y son fill. La pols	enmorenia	las caras y agrisava barbas, cellas y cabells fins al punt d' envellirlos
cap arbre per pendrer l' ombra; al estiu hi cau un sol ruhent que crema y	enmorena	las caras d' aquells pagesos. De dias lo poble es desert; homes y donas
masía. /A n'En Francesch Galí\. En la plana que'l sol	enmorenía	y les pacients arades han solcat sola, ingenua y
ulls un home alt y gros de rossíssima y espessa cabellera, en qual rostre	enmorenit	pel sol hi brillava la salut y forsa. —Qué vens á buscar aqui, jovençel?
que seguretat de trobar-la. I el cas era que l noi s'anava posant bo; s'	emmorenia	, agafava color, els ulls i els llavis li prenien mobilitat i expressió, i
Campana Traurem el daurat del sol per	emmorenir	la platja. Ens endurem el paisatge pels zig-zags d'un
Lluïa uns cabells blancs curtíssims i la pell de la cara no estava	emmorenida	pel sol o la neu sinó que mostrava un color pàl·lid trencat. Era
de la Tuca Negra va amagar un somriure de satisfacció dins del seu rostre	emmorenit	per tanta neu i anà a saludar el governador, acompanyat pel Marcel
llarg, obria les cames i oferia alguns secrets al seu amant atlètic i	emmorenit	de cara, com si tingués pressa, com si tots dos, plegats, haguessin de
més jove, era molt alt i de cabells despentinats. L'altre, un home madur,	emmorenit	, cabells planxats enrere i bigoti estret i ben retallat. Va rellegir
venint de molt lluny, de papers signats i del Goel i el seu cos dur i	emmorenit	, i no va dir res. Ell va insistir: —Doncs que... podríem provar... totes
i l'home es va enganxar a la paret i ell el va poder veure més bé: brut,	emmorenit	per la intempèrie, amb roba d'abric molt gastada. I sí: una Browning a la
veu tan bonica i que elegant tot i el seu castellà nasal, pijo i tal.	Emmorenida	d'esquí. Beatriu. Laura. Teresa. En Marcel no va arribar a saber mai amb
tornar del periple per Terra Santa amb l'ànima envellida, magre de cos i	emmorenit	de rostre i amb la mirada endurida com el diamant, encara notava l'infern
s'havia bronzejat l'espatlla en pocs dies. Per descomptat que s'havia	emmorenit	, perquè Hale es va extasiar en la contemplació d'aquella pell