×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb emmotllar |
Freqüència total: 484 |
CTILC1 |
lluent també, de la sotana de Mossèn Basili. Rovirosa no semblava, però, | emmotllat | per aquella indumentària escolar, les seves mans vermelles i amples, la | gestes, la massa del poble ha continuat fent la seva via, per bé que | emmotllant | -se a les successives contingències culturals que li han estat aportades | presa, perquè serveixi de festí als gatons. Li cal fer-se'l ben seu; | emmotllar | -li l'ànima ben a to de la seva ànima: desvetllar-li la sensibilitat, | aquelles parts del cos que les peces metàl·liques, per dificultat d' | emmotllar | -se a l'anatomia humana, no assolien cobrir totalment, principalment les | distingir ambdues modalitats sovint és dita cervellera rasa quan s' | emmotlla | a la forma antiga. Joan Albertí (1457) divisa "cervelleres | a la flama d'un ciri: les ales crepiten, el cos, sobtadament flàccid, s' | emmotlla | al declivi de la cera entorn del cremallot... Gaspar relaciona per uns | 's en l'aire humit. Caminava a poc a poc, però se'l veia àgil i, ben | emmotllat | el cos pel cinturó de l'impermeable, gairebé esvelt. A Cosme, li va | mètodes respectius són eficaços només perquè la realitat pertinent s'hi | emmotlla | . Grosso modo, una estructura és a la vegada forma i contingut. En | sol fa veure les coses resseguint-les amb la claror dels seus raigs que s' | enmotlla | a tot el que toca. I per a tenir la prova de què en En Ramon Llull la | lo contrari del que ha de fer Catalunya, que no solament no s'ha d' | emmotllar | al pensament europeu que és un pensament fonamentalment errat, sinó que, | pacientment, diligentment, estudiar d'un a un els diplomes segellats, | emmotllar | -ne els segells catalans, i després, a casa, en el gabinet de treball, | donat de la nostra època ens obsessiona com l'ideal suprem a què ha d' | emmotllar | -se la vida d'un poble per tal d'assolir el seu benestar suprem, s'esvaeix | en allò que tenen de més essencial. Ja no es debatia si l'Estat havia d' | emmotllar | -se a aquesta o a aquella altra forma; fou la institució mateixa el que | muda, però importuna i terrible, que de tants segles ençà havía | emmotllat | els destins de la seva familia, i que el feia, a ell, tal com jo | lo que feia que alguna volta, amb tot i ésser home d'aquells que s' | emmotllava | a les circumstàncies, hagués tingut pocs miraments amb la coautora dels | altre nom, tot i que ser obedients ens repugna; - no volem ser | emmotllats | , i tots tenim tendència a emmotllar als altres; - volem ser | ens repugna; - no volem ser emmotllats, i tots tenim tendència a | emmotllar | als altres; - volem ser nosaltres, i ens costa de deixar que els | peresa d'entornar-sen. Ja el cor s'hi ha fet i l'esperit s'hi ha | emmotllat | , i, com si un se portés a la força, sen và cap a Palma pera | Croce la intel·ligència ve a ésser com la forma eterna que plasma i | emmotlla | la massa inconscient de la matèria. I si la metafísica de Bergson | que un poeta filòsof o conceptuós —l'Auziàs March, per exemple— | emmotllés | les seves meditacions en versos curts i enrevessades estrofes. Però que | la terra catalana ofereix mitjans diferents —muntanya, pla, costa— que | emmotllen | la vida i orienten les aptituds en direccions divergents. La població viu | que en reculli les virtuts resistents, estimuladores i fecundes, i | emmotlli | el corrent de l'activitat econòmica catalana en les directives obligades | oposades, de manera que a la llarga arribarien a arreconar-les i a | emmotllar | el caràcter amb la llur única empremta. Així, si en contrast amb la | a necessitats especials del grup. Per la llur secular vigencia han | emmotllat | la vida del poble, i aquest solament ha pogut identificar-s'hi si | confessà que modificava els plans de batalla segons els esdeveniments, | emmotllant | -se a les circumstàncies, i nosaltres, admiradors de Napoleó, modificàrem | dels homes, poetes o no poetes, hi ha un sentiment dominant al qual s' | emmotllen | les relacions de l'esperit. El poeta viu tostemps dins aquest sentiment: | Quan els normans acabaren la destrucció de la ciutat, aquesta havia ja | emmotllat | per sempre la estructura espiritual d'un poble. D'aquelles | botiga d'esteraire que tot l'any feia la mateixa fortor. El costum havia | emmotllat | les seves feines i els seus pensaments com el seu esguard. El dia que | teniu una viva consciència de la relativitat. Dos que conversen s' | emmotllen | l'un a l'altre, són una unitat nova, composta de dues ex-unitats velles | amarat d'una tristesa grisa. Aquella visió emboirada, melangiosa, s' | emmotlla | amb terrible precisió a l'escena de miseria humana que tristament decora. | actituts i sa originalíssima disposició. Un art tan autònom no podía | emmotllar | -se a la preceptiva usual, que tot ho ha previst i legislat en materia de | que havia deixat caure l'abric i es dreçava davant d'ell amb la seda ben | emmotllada | al cos. Ramona se li acostà somrient. Amb un gest sobtat de l'índex li | de feblesa? És revoltant el provincianisme de tots aquells qui voldrien | emmotllar | -nos a la faisó d'un altre poble. És amb les nostres virtuts que havem de | sí que sabem és que, tant com modifica la presència del fons màgic, s'hi | emmotlla | també amb docilitat. Durant aquest període l'actual muntanya de Sant | menys. La porta de la vida amb aquell torrent que hi ha, que En Gaudí féu | emmotllar | del natural, no és pas del que em desagrada més. Les punxes, amb allò que | uns guants de poc preu color marró, petita i esvelta com una tanagra, s' | emmotllava | al pas feixuc i lentíssim de la pobra ferida amb un posat serè de dona | que presenta la realitat encesa com el ferro a la fornal, per tal d' | emmotllar | -la a les passions humanes, il·luminessin la terra amb la claror de la | de la reflexió, i un aire d'inflexibilitat metòdica, si ja havien estat | emmotllats | d'abans en el seu pensament. Ja de jove, el talent, el mètode i el | tan estreta entre una ciutat i un home. Les pedres de Girona li | emmotllaren | l'esperit; les seves remors el bressolaren; l'ambient el féu captiu del | Un anarquisme social derivaria vers una absurda disgregació o s' | emmotllaria | en un sindicalisme on l'individu quedaria endogalat, caigut en la trampa | Almenys no ho són en el concepte corrent, mundà i afalagador. No s' | emmotllen | als estils d'una època, no s'apropien la manera que tota generació que | ulls. L'ofici imprimeix caràcter i això vol dir no que el creï sinó que l' | emmotlla | . I heus aquí com l'aliança de l'oncle Rafel servia admirablement la dèria | del cabell d'un infant. La bata de llana del Pireneu que la vestia se li | emmotllava | damunt l'espatlla rodoneta, seguia davallant fins a la cintura; muntava, | hom té o de no arribar a tenir el que hom pretén és el que fereix, el que | emmotlla | la vida. La por neix de la injustícia biològica, és a dir, de la possible | és la comèdia d'un determinat moment. L'estil, tan descurat, s' | emmotlla | admirablement a la realitat —molt més que el de Galdós, que és ple de | els goigs puerils de l'ermita ens han modelat la llengua, el pensament s' | emmotlla | sobre la melodia del cel, del pujol i de la branca caiguda sobre els | un receptiu conscient i organitzat. Preconitza retallar, modificar i | emmotllar | les obres dels altres a la conveniència pròpia i servei personal. Em | mentida, naturalment. Es posà l'americana. Amb un joc d'espatlles s'hi | emmotllà | . Quina planta de nuvi, nano! Tenia la cartera a la butxaca dels | En els de motxilla, és cilíndrica o bé de secció ovalada perquè s' | emmotlli | millor a l'esquena. En els de gran cabuda és cilíndrica, o de forma de | Molts dies somio aquest torniol i tinc la sensació que m'hi encasto, | emmotllant | -m'hi, fins a acabar amb els peus en punta, les cames fent de vis, els |
|