DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
emoció F 4653 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb emoció Freqüència total:  4653 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i mig es consolava el geni, a bon compte susceptible de ser vulnerat per emocions i passions, sobretot per la presumpció. I em somreia, ingenu, amb
se li aparegué com un temple, com un santuari en el qual es guardaven les emocions més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia
com un santuari en el qual es guardaven les emocions més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus
per les festes nadalenques, per passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles
una estupidesa— l'havia distret d'aquell desig. Passà el Nadal, i l'emoció va esvair-se. Tino Costa venia ja sense tendresa i sense desig. Una
Entrà com un alè de primavera, radiant de joia, el rostre encès per l'emoció i per la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es deturà:
no la despertava, ¿com podia ella despertar en la seva ànima una tan pura emoció? Era la veu de la innocència, que, a través dels desenganys i les
a les amigues. Però allò en què sobretot fruïa, el que la feia palpitar d'emoció, era d'anar a la nit al teatre. Per a les festes solia contractar-se, en
Ell no ho veié, però ho sentí tot en la seva ànima en una dolcíssima emoció no experimentada encara en la seva vida, en una profunda torbació que li
en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al cel les ombres
dalejat. Per això havia sentit davant d'ella tremir tot el seu cos d'una emoció quasi sagrada, experimentada en tan poques ocasions; per això li havia
i la seva grossària, rompre a plorar com una nena i abraçar-la!" "L'emoció i la joia regnaren tot el dia a la classe. Tots els rostres estaven
digau-me: qui me'n valdria? I després aquella pregona tristesa, aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la bona dida va referint la
un cavaller. També el cavaller la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves paraules: —Que jo sento una veu dolça:
cançons hi havia que havien fet palpitar el seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta alegrar o sofrir, vibrar d'entusiasme o de tendresa, o
, mirant-lo—. Te la dic?... —En la seva veu, dintre de l'emoció, palpitava una decisió tan tranquil·la, que ell la sentí al fons del seu
les facetes per què passava la passió d'ell, no era aquesta la que més emoció li despertava. Quan l'abraçava així, amb força i amb exaltada ardor, la
gairebé angoixós de sinceritat i de sentiment, la feia delirar. Però l'emoció més pura, la més divina i inefable, l'havia experimentada Mila en una o
bé— en què ell li havia semblat gairebé un home nou, transfigurat per l'emoció i per la tendresa, i en què àdhuc la seva veu sonava impregnada d'una
tenor de vida: un esdeveniment important, quelcom que sotraguegés amb una emoció de perills la vida monòtona i igual de Santa Maria. Així, en una riuada,
i el brill dels ulls que la buscaven ansiosament en la fosca. Era tanta l'emoció d'ell en sentir la veu de sa germana, que no podia ni pronunciar el seu
quedar-se sol l'aterria, i no cessava de gemegar, fins que, per últim, les emocions el rendiren i va anar quedant-se adormit. Aleshores Sileta, acompanyada
vegada més nombrós, s'estava sense moure's, en un silenci de religiosa emoció, amb l'ànima pendent d'allò que succeïa, sota la rogenca i mòbil
vencedora. Els versos brollaven dels seus llavis, impregnats d'una pura emoció, com un càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi havia
seu, es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li notà l'emoció. Continuà en el mateix to: —Ja he dit a Candaina... —i tornava al record
si el més mínim, el més insignificant dels seus gestos despertés en ell emoció. Què no hauria donat aquesta nit per estar amb Mila, en el recolliment
a la primavera. Però ja sentia clarament que les seves paraules, la seva emoció d'aquesta hora no trobava cap ressò en el cor del seu amic. Tino Costa
rareses. Però no per això les seves paraules havien despertat en ell una emoció menys profunda i sincera. En aquell instant, a despit de les seves idees,
i anhelar, aquest perpetu estat de venturosa exaltació, aquest joc d'emocions inefables, no podia, era cert, eternitzar-se. Havia de decidir alguna
faccions. Tino Costa només de mirar-la es sentia ja embargat d'una dolça emoció. "Com és possible —es deia— que Déu hagi creat una semblant puresa, tan
ella, amb aquella seva gràcia innocent, li despertaven una tan pregona emoció. Tino Costa podria recordar d'ella coses tals que —encara ara— li farien
i de consolar! Ara, al davant d'ella, recordant-ho, Tino Costa sentí una emoció tan viva i tan punyent que a penes tingué forces per a preguntar-li pel
s'estava en aquella mateixa hora a la seva habitació. Tot ell tremolava d'emoció davant l'anunci de la vinguda d'ella; aquell anunci que li arribà enmig
una careta. El seu primer impuls d'admiració, de fruïció íntima, de pura emoció estètica s'havia esvanit en Mila, i la temor d'abans havia ressuscitat en
no et veia, que no sabia res de tu! I ara... —No pogué continuar. L'emoció li ofegà les paraules i trencà en sanglotar, dolçament, amb el cap
i obrí: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'esguardà sense emoció, sense por. Es desvià una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell
potser, la causa principal de la seva fugida despertava en ell una tendra emoció, i la consciència d'aquest sentiment l'emplenava d'irritació contra ell
tenia un disgust!... Saps? Manuel del Santo es sentia ja guanyat per l'emoció, ja vençut. No obstant això, es dominà, i li parlà gairebé amb duresa:
féu tan bruscament, tan torpement, a causa dels anys i del reuma i de l'emoció que l'embargava, que Manuel del Santo hagué d'agafar-se a la taula per a
i de la necessitat d'endur-se-la de seguida d'allí. Amb el pretext de l'emoció que li podia causar el convencé de què no la veiés, i el veié talment
a penes s'havia deixat veure. Havia saludat Sileta breument, dominant l'emoció que experimentava davant la noia. La trobà encara més fina, més delicada
alegries de Nadal quan se les mirava des de lluny? Què s'havia fet de l'emoció, de la tendresa amb què, recordades, li torbaven l'ànima? Tino Costa
es convertia en gaudi, en facilitat, en una mena de joc joiós: una emoció continguda embargava el seu esperit, i l'obra semblava anar-se modelant
mare, que no venia. Maria del Carme li assenyalà l'habitació del fons. L'emoció a penes la deixava parlar, i les llàgrimes li tremolaven als ulls. —És
continuava agafada al braç del seu padrí, que feia esforços per dominar l'emoció que li muntava a la gola. El vell Santo no pronunciava un mot i l'anava
però la veu de la seva mare i la del seu padrí sonen ja remotes, sense emoció, sense sentit, com sorolls de vent. Hi ha una veu que la crida més a prop,
Només l'enterrament de Sileta pogué comparar-se amb aquest enterrament: l'emoció va ésser idèntica en els qui l'acompanyaven; Mila anà també amb el mateix
intensa. Per a algú, no pas per a nosaltres, aquesta tragèdia és "una emoció recordada en la calma". Però també he vist al cinema els reportatges
A la tarda llegeixo el /Chemin de la Croix\ de Claudel. Quina emoció, punyent, sòbria! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura fosca, hi
Hölderlin). Ve l'amic mossèn Josep Sanabre i bateja la nena petita. Emoció de les antigues paraules en el ritu breu, senzill. De tant en tant fa

  Pàgina 1 (de 94) 50 següents »