Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

diuen una paraula jo en dic dues i de vegades fins i tot tres. Sóc molt	emotiva	... Potser per això, que només puc parlar molt de lluny en lluny. Ell
en l'esperit de Jeroni, i era, el seu amor, una mena d'intel·ligència	emotiva	que inclinava la persona estimada a ser més profundament aquella màxima
I "amb acord i ajustament" dels magnats de la terra, fins a l'	emotiu	parlament de Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà del 1403, quan
propietat de la senyora Vives viuda de Ribes. Anys més tard, el príncep	emotiu	erigí un altre monument a Son Moragues dedicat a Caterina Homar. Perquè
més solemne. Rosa jugà el seu gran paper de cara a les possibilitats	emotives	de Frederic, i produí un efecte meravellós. L'abandonada Níobe aixecà
directa, i això no obstant, predomina en llur pintura la dolça intensitat	emotiva	que assumien, per herència, de la religiositat gòtica. Saber dibuixar una
particular, segons la seua bellesa o segons el significat	emotiu	que li puguem atribuir —pensem si es tracta d'un lloc relacionat amb els
llegeixen poemes al·lusius, i Josep M. Armengol fa un discurs sentit i	emotiu	. Després pren la paraula el doctor Lluís Carreres i, sense text ni notes,
que era quan li deia coses que, si haguessin estat reals, haurien estat	emotives	. Hi entrava L'amor del poeta; el de Schumann, vull dir, i
d'efecte. Em penso que es comporten així totes les persones excessivament	emotives	i que, a més, tenen una imaginació poderosa. Un petit xoc, un cas
la poesia que altres tenen el do d'escriure. I no hi ha cap lectura tan	emotiva	, tan excitant, àdhuc intel·lectualment, com aquest contacte corporal amb
altra vegada! —imploro jo, sobtosament. Com he dit això? És una explosió	emotiva	, una d'aquelles coses no pensades, que esclaten així, en un salt, i de
l'ha reduïda bàsicament a dos: informació referencial o cognitiva i	emotiva	. Aquesta colla de trets a)-f) configurarien, en la nostra
és bàsicament referencial o cognitiva encara que pot portar un component	emotiu	degut als matisos estilístics. Quant a l'origen no hi ha cap dubte: els
Quant a la informació, pot ser uns cops referencial i altres més aviat	emotiva	. Però, sobretot en ajudar a classificar la informació verbal, la seva
són no intencionals i de retroalimentació positiva. Forneixen informació	emotiva	. Codificació més aviat icònica. I pel que fa a l'origen, la configuració
una tècnica sense tecnòcrates?... Els "humanistes" hi contesten amb	emotives	mencions a la "utopia": a la solució idíl·lica i ajornada. Els
el senyor Aribau. Els poetes de totes les èpoques han insistit en aquest	emotiu	origen de les seves paraules, que per a ells tenia una significació
del treball i la constància en l'esforç de fer coincidir la bellesa	emotiva	amb la paraula que l'ha de manifestar. És condició primordial que aquest
capaç de mantenir l'interès estètic del poema. I notem que sense el valor	emotiu	, ni la recerca dels mots ni l'esforç per la forma no arribaran a fer-nos
i cercar-hi el que hi pugui haver de veritable poesia, el que és bell i	emotiu	i franc, per damunt de les formes i de les modes, perquè "la poesia no
com a cosa impersonal que no s'avé amb la naturalesa intrínsecament	emotiva	de l'art però és que no reparam que, en el fons, aquestes dues direccions
a la fatiga dels escriptors per feblesa o per abreujament la solemnitat	emotiva	dels cavallers que donen fe d'una pàtria. Fe d'una pàtria i ales al seu
seva llum no sorprèn a ningú, no encalça a ningú, no coneix els sotsobres	emotius	, no té mai indecisions, no agita ni reminiscències ni presentiments. És
imitació sinó creació. I Mercadé tan sols presta atenció a les propietats	emotives	de les formes acolorides sense la complicitat del tema, com la música
anava a fer una mica d'art". Frédé sabia cantar amb una veu singularment	emotiva	velles cançons franceses, però, després de les estances de Ronsard, hom
de teles d'una extraordinària agudesa. Sàvies en la seva subtil poesia,	emotives	en la seva admirable frescor. Filles d'una sensibilitat de rara distinció
el preocupa. Ell desitjaria intervenir-hi; fer valdre la capacitat	emotiva	de son cor. Ell desitjaria aconhortar-la, cercar manera d'assolir per
de millorament de les coses administratives. I més aviat es torna tot	emotiu	. És molt possible que alguns mesos enrera la gent s'hagués acontentat amb
d'emocionar-se. Tot està en saber triar allò, que ha de moure la facultat	emotiva	. I tampoc no hi ha cap afectiu (contemplatiu en diuen els
l'admirava profundament i la posava de costat, en significat i valor	emotiu	, amb aquell seu Nada menos que todo un hombre de les
temps la seva evolució, en general i en el tema. Altres vegades la valor	emotiva	continguda en un poema o en el conjunt de poemes eucarístics d'un sol
ens frisa d'il·lusió i d'entusiasme filial, només de pensar la solemnitat	emotiva	de l'Ave Maria que esperem cantar-vos eternament al cel. L'arcàngel
les aventures: entre altres incidents caldria citar el moment	emotiu	en què l'astrònom republicà troba, al moll de Palamós, la duquessa
i rapidesa els estats anímics, tot allò que no sigui un element sensible,	emotiu	o pintoresc, i que menysprea les sonoritats i els oripells, l'efectisme i
nostra literatura medieval. Llur lectura encara té un intensíssim poder	emotiu	i una pregona suggestió derivats del tresor d'experiència humana que
a comunicar un pensament, pot esdevenir-se (en llenguatge més o menys	emotiu	) que, abans de formular la proposició que seria l'expressió adequada
—i sentimentalment— una fallida. S'han assecat les seues fonts	emotives	, i en percep tota l'aspror, quan es veu quasi al final del camí i
l'homenatge marià que volia que respiressin totes les parts de l'obra: en	emotives	inscripcions al·ludia a l'edat i els esdeveniments de la vida de la
cobert de flors que unes noies curosament hi amuntegaven. Senzill, però	emotiu	homenatge que el poble de Barcelona retia a l'il·lustre desaparegut.
de l'home. Aquestes inquietuds poden ser inicialment de caràcter	emotiu	, però envaeixen l'esfera de la intel·ligència i orienten sense parar la
acaben amb l'acció. El pensament i el llenguatge, la sensibilitat	emotiva	i passional, el pensament pur i sensorial, la voluntat lògica i
que vol. El plorar i el riure no existirien si no hi hagués una situació	emotiva	prèvia. Jesús, gràcies a la seva expressió poètica, aconsegueix que els
ja que això per una banda perjudica l'obra i per altra no té cap interès	emotiu	per al lector. Seguir punt per punt cada mot, cercar el seu significat,
mariner demanen un resultat utilitari, però el poeta reclama una resposta	emotiva	. En certs moments de mística desesperació, fa recaure en els arbres la
mans i arbres s'associen a fets de la infantesa, però les conseqüències	emotives	són ben oposades. El sentit tràgic de les mans el trobem clarament
el seu estat d'ànim, la resposta, d'una manera contrària a la situació	emotiva	en què realment es troba. Aleshores, però, esdevé el fet curiós de
de Catalunya i el fet de parlar-ne des d'una illa. Aquests dos fets	emotius	s'entrelliguen continuament tot al llarg del poema. Transcriurem uns
del futur. Tot hi viu d'una manera resseca i en una constant contradicció	emotiva	per l'esglai final. La manca total de misteri del /Poema de Rut\
lloc que se'ns feia difícil de localitzar, dintre del nostre intel·lecte	emotiu	, en el temps i en l'espai de la primera lectura que férem del Llibre

Pàgina 1 (de 16)

50 següents