Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Vet aquí una entranya que no tasto, que em fastigueja. L'orgullós Sísif	empenyia	rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal continuava morint-se de fam i
de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan ben servida com malentesa ens	empeny	potser, com a única escapatòria previsible, per fugir de l'espant d'un
, i tothom es mou, s'espavila i mira d'endollar —què?—, es baralla,	empeny	i rodola. Quant a un feroç però dissortat pare, que es va menjar, tan
baixà al carrer i la veié. Estigué lluitant amb el seu cor, que l'hi	empenyia	amb una força gairebé material. Es dominà, amb tot, vencent el seu desig,
i indolent, la seva ànima, tempestejada d'altes inquietuds, l'havia	empès	a fugir del poble quan a penes comptava quinze anys, per a no tornar-hi
en una muda súplica d'ajut. I Sileta hagué de veure com els guàrdies l'	empenyien	, com ell plorava sense deixar de mirar-la, i girà el rostre sense forces
les mans en l'aigua fresca. Un dels camperols s'avançà al seu encontre i,	empenyent	-la endarrera, li privà que toqués aquella aigua, mentre els altres
a penes qui sóc. Vaig com una nau sense timó en una tempesta: un vent m'	empeny	de vers la costa, i un altre vent em llança cap a alta mar. Tu dius —i,
els ulls; li ha embolcallat el cor amb claredats, i una força de fe l'	empeny	cap el seu estimat. Déu li ha donat l'amor i en l'amor Mila troba forces
que damunt les seves forces crebantades, sobre el seu cos exhaust, sembla	empènyer	-la endavant com per un impuls miraculós. Era ja en fosquejar i els seus
la seva ànima. Es sentia malalt, i, no obstant, una energia portentosa l'	empenyia	endavant un cop més: aquella força obscura que el menà sempre en les
d'ella; aquí darrera dorm ella; des d'ací pot sentir-li la respiració.	Empeny	suaument la porta: és tancada. Roman un moment insegur; un rictus de
contenir-la, i s'esglaia del terrible tremolor de la seva mà. Torna a	empènyer	la porta, gairebé sense saber què fa. Però, sí: és tancada; la porta no
(En el fons sap ja que no pot retrocedir, que una força superior a ella l'	empeny	endavant com en tantes ocasions de la seva vida.) El seu desig i el
un moment! Si la sentís! Si tingués la seva mà petita entre les seves!	Empeny	una vegada més la porta i manté la pressió una llarga estona; tota la
seu cor, cada gota de la seva sang, tot el seu ésser, clamen per ella, l'	empenyen	cap a ella amb una força desfermada. Retrocedeix; després avança i truca
únic desig, com si volgués traspassar el mur; tornava a palpar la porta,	empenyia	... Podria empènyer més fort, abatre la porta, tombar la paret,
volgués traspassar el mur; tornava a palpar la porta, empenyia... Podria	empènyer	més fort, abatre la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però
que Mila l'havia ajustada, desitjosa de silenci i de solitud, però en	empènyer	-la, s'adonà, no pas sense sobresalt, que la porta era tancada per dins. Va
era tancada per dins. Va romandre un moment ple de perplexitat; tornà a	empènyer	, mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era tancada amb clau i la
plena de temor devers allí seguida per ell; s'aturà davant la porta, va	empènyer	-la molt lleugerament amb la mà i cridà la seva filla. Mila tampoc ara no
resignarien a cap autolimitació: es regeixen per una llei íntima que les	empeny	a "anar sempre més lluny". Cada augment de "progrés" —una nova
resolut. La vocació nacionalista, prou que la tenim: l'adversitat ens hi	empeny	i obliga. Ara bé: és una vocació que no arribem a satisfer. Com els
entre fagedes nues, té els cims coberts de núvols grisos, i el vent els	empeny	. El "tempo" diplomàtic sembla que no serà pas viu. La qüestió colonial,
jo. 21 novembre. Fa un vent del Nord-oest fortíssim, que	empeny	ràpidament els núvols i fa voleiar les fulles seques. Escric a Allen
d'arribar-hi ja vomita entre les seves sabates. —Porc! —diu ell, i l'	empeny	cap a fora. L'individu que té al costat, però, li subjecta els braços,
abatuts i després s'esforcen per retrocedir una mica quan el cirurgià els	empeny	contra la muralla clavada a llur esquena. La pacient està immòbil, tota
dos infermers amb les barres que distingeixen el personal administratiu,	empenyen	una taula plena de papers cap a la qual es precipita tothom. Cal que
La porcellana és vella, escrostonada i plena de cascàrries que cal	empènyer	enèrgicament cap al fons. —Ni en un any no ho faria net —comenta. La
el paper torna a caure a terra, ara sobre un filet avançat de líquid que	empeny	un excrement endurit al seu davant. —El tres-cents tretze! —riu ell,
al llindar de la porta i que a poc a poc penetren a l'habitació,	empeses	per les dones de darrera que també volen contemplar-lo, parlar-li. La
damunt per l'esquerra, fora de la línia de foc, avança les mans i l'	empeny	amb tanta força que surt disparada al seu darrera. La noia ha de deixar
i feu bona feina. —Agafa les claus, obre la portella del cotxe i hi	empeny	la noia—. Cap dins, tu!... —Torna a girar-se—: Bona tarda
encara no ha reaparegut, tot i l'espontània recuperació dels altaveus; l'	empeny	, però no cedeix. —És tancada —mormola—. Passarem per fora. —Un moment —
qual progressa a força de músculs. —Una empenteta? —proposa. —Sí, feu... L'	empeny	per les natges carnosetes i ella va pujant fins que tot el tronc li
doncs? L'ordenança, però, ja no pot contestar, perquè algú, de darrera,	empeny	i bat alhora la porta i l'home és expel·lit endavant, fins al munt de
l'home del cigar sembla observar les maniobres dels seus subordinats que	empenyen	l'ordenança cap a l'interior. Hi pugen també i llur superior travessa cap
no-res esfondra la tanca reixada i es llança cap a l'interior del barri	empenyent	tricicles, carrets de mà, cotxets de criatura carregats d'infants i
color taronja que l'obliga a cloure transitòriament els ulls. Després l'	empeny	amb deliberació, treu el nas a l'interior i crida: —Hi ha algú? Hi és,
fons de tot els arriba un crit ofegat, una exclamació contundent que els	empeny	tots endavant. Però només poden veure les parets del pou i la corda que
la muntanya, però hi ha una paret de pedra i han de prosseguir.	Empenyen	el carret un per cada vara i ell sent el contacte del cos de la noia que
diu: —Serà més senzill que carregui directament el carro. Tu vés-lo	empenyent	a mesura que jo avanci. Espera... El gira en direcció a les cases d'on
a col·locar-hi el cabàs que no els ha servit de res i, un a cada vara,	empenyen	el carret camí enllà, prudentment, perquè fa una mica de baixada. Cent
una de les manilles, però un dels soldats alça l'arma i, amb la culata, l'	empeny	pel ventre. En veure-la caure, totes avancen més, amenaçadores, sense
qual el caporal ordena: —Al... to! La tusta amb els nusets dels dits, l'	empeny	sense esperar resposta i diu: —El primer! Un home s'avança i tots dos
el seu superior. El xicot toca el braç del recluta que té més a prop, l'	empeny	cap a la porta fosca: —Cabina 6. —En toca un altre—. Cabina cinc.
. —La senyora encara és al llit. —M'esperaré —fa ell, avançant una mica i	empenyent	la porta lleugerament—. Em coneix, no us preocupeu. —Bé... —cedeix la
indicació i arraulint-se sobre el llit, a frec de la dona, cap a la qual l'	empeny	la corba massa pronunciada del somier—. Per això us volia veure. Haig de
i els homes d'uniforme, que han abandonat la paret on es repenjaven,	empenyen	tothom sense miraments, amb gestos bruscos que reforcen amb un crit
ordre, ordre... En passar, sent que un d'ells li engrapa el muscle i l'	empeny	darrera una dona alta i grossa com un tossal que arrapa contra el ventre

Pàgina 1 (de 97)

50 següents