Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que	empaita	ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a poc, cap al
elevades, no se'ls veia mai. Tino Costa havia sentit en nits tenebroses	empaitar	-se els homes pels carrers, amb crits d'amenaça com udols i amb alarits
a cantar i hem vist un parell de cucuts, i al cap de poc tres que adés s'	empaitaven	i cantaven en ple vol, adés s'aturaven en algun arbre no fullat (hi ha
Durant els primers mesos Josefa Valls intenta lluitar amb la Senyora.	Empaita	Jeroni per fer-li prendre un bol de llet, per fer-li fregues amb vinagre
dels estralls que havia fet a la ribera. Se sabé i s'explicà, com havia	empaitat	el noi del Pescador, que pujava pel camí de l'Encanyissada. El gos anava
anava davant, en direcció al poble; en un cert punt es girà i començà a	empaitar	el noiet, que se'l trobà quasi a sobre. A prop d'allí, dins l'horta,
cap a un arbre que hi havia allí prop; corria amb la bèstia darrera,	empaitant	-lo, i tingué tot just el temps d'enfilar-se a l'arbre, car ja el
cantons mal il·luminats, es produïen baralles freqüents i els homes s'	empaitaven	ganivet en mà. A penes hi havia dia que el poble no hagués de saber d'una
en consonància amb la llegenda que corria a propòsit d'ell: bevia,	empaitava	solteres i casades i es barallava. Aquestes eren les seves principals
La majoria de nens, però, els veureu després, completament despullats,	empaitant	els garrins, estirant les orelles d'un gos o fent natació al volt de les
aquest amb un moviment rapidíssim es desfà de la noia, desarma Abel i l'	empaita	amb la mateixa eina.)] Caín. Llamp de Jahvè! Ja t'adobaré
viure com ahir. A la vida hi ha coses que fugen i que si les vols, has d'	empaitar	-les. Tot el d'aquí m'ofega. [(Pausa breu.)] I a tu
sobre, vaig estar a punt d'enganxar-m'hi un peu i vinga córrer com si m'	empaitessin	tots els dimonis de l'infern. Vaig arribar a casa i a les fosques em vaig
Penjaven gotes de pluja dels filferros d'estendre la roba i jugaven a	empaitar	-se, i, de vegades, alguna queia a baix i abans de caure s'estirava i s'
amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà	empaités	l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que
i es van fer els amos. Feien el que volien i si no ho podien fer	empaitaven	els altres amb la caputxa estesa. I al cap de quinze dies en Quimet va
que vinguessin els veïns, que vingués la policia, que vingués algú a	empaitar	aquelles mans i quan ja tenia el crit a punt de sortir, em repensava i
la mola. I mentre pensava així van néixer les olors i les pudors. Totes.	Empaitant	-se, fent-se lloc i fugint i tornant: l'olor de terrat amb coloms i l'
mà dreta. Provarà d'ensibornar-te contra meu, perquè de solter jo havia	empaitat	quatre mosses de pagès que no tenien res per perdre; i ell no sap que jo
però, per destinació, el conjunt és sempre enllà; hom diria que el mite l'	empaita	per atrapar-lo. Només ho aconsegueix excepcionalment, ja que el sistema
seguir-me, i de vegades son pare, que sempre carretejava fems, l'havia d'	empaitar	amb les xurriaques. Al fort de l'hivern, molts matins sortia una dona
paraula més crua) i me'n gloriejo. Tu te n'avergonyeixes, però les	empaites	amb més fúria que jo, perquè ets més jove. Després, tot és escriure
no? Potser a tu te'n donen quinze. No faràs gaires més àpats! Ni podràs	empaitar	gaires dones de preu! Saps què és el que et perd? El teu orgull. Ets
això valdria més no saber d'escriure. Sinó que la poesia no et priva d'	empaitar	les perdudes pels carrerons. I deu ser cansat de les Muses que vas
les nits amb versos. Hipòcrita! Ho dic una altra vegada: Hipòcrita! Jo	empaito	les dones pel mateix que tu i les pago. Estic content de pagar-les i res
que se m'enduia la voluntat, i llavors la seguia fos on fos, i l'hauria	empaitada	fins a l'altre cap de món. Això era una mena d'enganyifa, de
vaig haver de fugir, de tornar al centre de la ciutat, corrent, com si m'	empaitessin	unes veus de: "criminal! traïdor! criminal!". Per a un solitari
els dofins, a ramades, saltaven a flor d'aigua, es capbussaven, s'	empaitaven	arran mateix del vaixell. Hom hauria dit que s'oferien en espectacle, com
ampolla i estaria més serè que tu. I, sense transició, afegí: —¿No vols	empaitar	cap dona abans d'anar a dormir? Per aquí al moll es troben a cap preu. I
perquè el diner allargués, no volia fer sinó un àpat el dia. No bevia. No	empaitava	cap dona. Els llocs de plaer eren cars. Per a buscar la meva amiga havia
una gran llestesa. Amb els rascles o la forca corríem, saltàvem, ens	empaitàvem	, com si juguéssim, tot amuntegant l'herba flairosa d'allò més. Després
jove amb qui ens havíem fet molt amics, ens llançàvem pels sots, ens	empaitàvem	com dos cadells, saltàvem i ballàvem a desdir, trepitjàvem la mola tots
petant de dents. Vaig per agafar la camisa. Josep me la pren i fuig. Jo l'	empaito	. Estén la camisa al meu davant com si em volgués torejar. Jo.
corrent en direcció contrària de l'home del pic i de la pala, i Josep m'	empaitava	alegrement fins que jo, rendit, em deixava caure a la vorada de la
de suc! Hi haurà anat de seguida, ha fugit de pressa, de pressa, com si l'	empaitessin	... Aquestes presses estranyes, nervioses, dissimulades, no es tenen sinó
res a veure amb nosaltres, i si et veiessin córrer és natural que t'	empaitessin	. Res de córrer. Si t'han d'agafar, que et trobin tranquil, com si no
ha ningú. Enllà un gos ensuma unes deixalles, cuabaix, recelós. El Duc l'	empaita	; torna satisfet, l'ull content, l'orella dreta. Al cap de poc, Anselm, el
com un inici de rialla interna estroncada ran de dents. —T'estimes més	empaitar	una criada revinguda, oi, Pep? —li va dir Humbert. —No faig com tu,
mai més. S'enamora cada dia més de la Naturalesa. Persegueix ocells,	empaita	insectes, sacrifica tota classe d'animals. El cas és estar al camp. L'any
estrella del seu firmament. D'estrella només n'hi ha una. Rendir servei.	Empaitar	el progrés. Fer pròsper el país. Abolir la misèria. Tot això vol dir la
es van separar bruscament i jo vaig partir a corre-cuita, com si m'	empaitessin	. Vaig fer un moviment de girar el cap i veure el meu amic per darrera
comprenia i reia. Un dia em vaig enrabiar amb ella, que em renyava perquè	empaitava	les xicotes, i les hi vaig cantar: ""¿Per què cada dissabte et fregues
no posaré mai coneixement. Portaré encara un mirallet a la butxaca i	empaitaré	l'espècie femella. Somrigué de nou; llençà el cigarret per la claraboia,
ulls, el pit de la vídua, que tornaven i tornaven —i jo corria com si m'	empaitessin	. Els arbres encara no tenien fulles, però les gemes ja s'inflaven plenes
bastó, mirant amb atenció, tot somrient, dues papallones novelles que s'	empaitaven	en l'herba primaverenca. Ara que ja era vell i no el rosegaven les
corrents pel meu davant, panteixant, i es refugià dalt d'una alta roca; l'	empaitava	un home de barba negra, pàl·lid i enfereït. —Baixa... baixa... —li
és aquesta vida i com els homes s'uneixen i se separen com fulles que	empaita	una venteguera; i com és inútil que retinguis al teu esguard la cara, el
l'atropellaven sense cap mena de consideració, i sort encara que no l'	empaitessin	. Els gossos, ells sabran per què, són els enemics naturals dels
captació dins l'objectiu. Els dimonis d'Artà es passegen amb vara alta,	empaiten	d'esma les criatures, i miren que la multitud agombolada al carrer deixi
vol trobar-se en un mateix home simultàniament, però gairebé sempre, si	empaiteu	l'un i l'atrapeu, haureu d'atrapar també l'altre, talment com si es

Pàgina 1 (de 20)

50 següents